Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Maria Nicolau’

En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

«Ens fa tanta mandra fer el sopar que amb la quantitat suficient de sucre seríem capaços de menjar-nos una caca de gos, trobar-la bona i defensar-ho davant de qui fos.» (Maria Nicolau)

Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra el síndrome del no-tinc-temps i la barbàrie d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.

Entusiasta, inconformista i hilarant, maria nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis collectius i la vivència íntima. Per què l?olla és l?invent primordial de la civilització? què ho fa, que els pastissos s?inflin al forn? com és que només comprem salmó i lluç, tenint el mediterrani ple d?altres varietats de peix? en aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

Irreverent, inconformista, molt més que un llibre de receptes. Una crida a retrobar el plaer de la cuina quotidiana i a viure amb sentit comú.

Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa, que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix?

Sobre el llibre Cuina! O Barbàrie:

Això no és un llibre de receptes convencional. Cuinar no és obeir unes instruccions, ni sotmetre’ns a una llista d’ingredients, ni planificar minuciosament la compra del supermercat. Ben al contrari, cuinar és tot allò que passa als marges d’una recepta: és improvisar, arriscar, decidir. Cuinar és, en definitiva, atrevir-nos a ser lliures. Contra l’extinció d’aquest atreviment, contra la síndrome del no-tinc-temps i l’absurditat d’una societat que menja però no cuina, aquest llibre ens urgeix a recuperar el sentit de l’acte més primigeni de la vida: alimentar-nos.

Entusiasta, inconformista i hilarant, Maria Nicolau ens obre les portes a una cuina rica, sostenible, apassionada i, sobretot, coherent. Una cuina explicada a través de la història i la ciència, la natura i la tecnologia, els episodis col·lectius i la vivència íntima. Per què l’olla és l’invent primordial de la civilització? Què ho fa, que els pastissos s’inflin al forn? Com és que només comprem salmó i lluç, tenint el Mediterrani ple d’altres varietats de peix? En aquest llibre, molt més que receptes, trobareu una cuina que respon a la necessitat de subsistir, però també al goig de compartir, i que ens recorda que nosaltres som els últims responsables de la manera com vivim.

Maria Nicolau (La Garriga, 1982) CEDIDA

Maria Nicolau (la Garriga, 1982)
és cuinera d’ofici i per vocació. Durant més de 20 anys ha treballat en nombrosos restaurants a Catalunya, Espanya i França. Actualment viu a Vilanova de Sau, Osona, on condueix el restaurant de cuina catalana El Ferrer de Tall. La podeu sentir a El Matí de Catalunya Ràdio i la podeu trobar fent soroll a les xarxes i en diferents programes de televisió. Sobretot, la Maria és una entusiasta, perquè li apassiona el que fa i perquè no troba distinció entre allò que és i allò a què es dedica.

Font: Maria Nicolau, Ara Llibres, FNAC, La Central

Read Full Post »

Deu passos per fer un d’aquells “apple pie” que a la sèrie de dibuixos animats reposava als ampits de les finestres, just a l’alçada del nas!

Apple pie |CCMA

CCMA|L'”american pie”, el pastís de poma que l’os Yogi robava seria l’americanitat feta pastís, segons Maria Nicolau, xef de Cal Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau. Assegura que no cal anar a Yellowstone per gaudir d’aquesta fantàstica recepta. Ens explica com fer-lo, i, per si no ets boomer…, visualitza un d’aquells fumejants prodigis de la rebosteria que són com una càpsula, un pastís gros, ple de trossets de poma cuits.

  1. La massa per fer el pastís és una massa d’escames. És important que això ho entenguem.
  2. Una pasta brisa que farem amb 330 g de farina, un pessic de sal, 150 g de mantega bona ben freda, dues cullerades grosses de sucre i dues d’aigua també freda.
  3. Tallarem la mantega a daus petitons i la treballarem en un bol amb la resta d’ingredients secs amb les puntes dels dits. Hem d’evitar, en la mesura que sigui possible, escalfar la massa o desfer massa la mantega, volem que quedi repartida uniformement en la barreja, però, tal com es repartirien un grapat de pèsols en un bol de farina: engrunada però sense desfer-se del tot!
  4. Per assegurar que això no passi, al final, hi afegirem dues cullerades d’aigua ben gelada! Farem una bola de la massa, la filmarem i la deixarem reposar a la nevera mitja horeta.
  1. Amb dues terceres parts d’aquesta bola i un corró de pastisseria (o una ampolla buida de vidre ben llisa) estirarem una placa d’uns 3 mm de gruix que farem servir per folrar un motlle d’aquells rodons i baixets. Desmuntable i ben greixat si volem desemmotllar el pastís o de ceràmica o vidre si el volem menjar directament del motlle.
  2. Per al farciment, ens cal 1 kg de pomes ben pelades i tallades a làmines d’una de les varietats que aguantin més la forma durant la cocció, que no deixin anar gaire aigua, de Girona la Golden, la Gala o la Granny Smith si ens agrada àcida. De Lleida, qualsevol d’aquestes i la reineta canadenca, aquesta que és xata, grisosa i més aviat lletjota, però aromàtica, dolça i amb un punt d’acidesa. Una mica de suc de llimona, 2 cullerades de farina o bé molles de pa de pessic engrunades (això serveix per recollir els sucs de les pomes durant la cocció i que no ens quedi el pastís enllotat), 100 g de sucre i espècies al gust! Canyella en pols, nou moscada, pebre de Sichuan… Un raig de conyac o de whisky si ho volem.
  3. Tot ben barrejat en un bol amb les pomes tallades.
  4. Farcim la base del pastís. Estenem la pasta brisa restant igual que hem fet amb la base, i cobrim el pastís enganxant aquesta coberta amb la inferior. Pintem les vores amb aigua, que fa de cola adhesiva, perquè s’enganxi bé.
  5. Pararem atenció a fer alguns talls a la coberta que faran de xemeneies, i hi podem fer dibuixos i dissenys al nostre gust! Ho podem pintar amb ou batut i ho deixarem a la nevera reposant mitja horeta més.
  6. Ho posem a coure al forn, 20 minuts, a 220 graus, i després mitja horeta més a 180 graus.

Com tot en la Maria Nicolau, la recepta també té un regust juganer: “Si em doneu la vostra adreça i deixeu el pastís a la finestra a refredar, us el vindré a pispar.”

Read Full Post »