Deu passos per fer un d’aquells “apple pie” que a la sèrie de dibuixos animats reposava als ampits de les finestres, just a l’alçada del nas!
CCMA|L'”american pie”, el pastís de poma que l’os Yogi robava seria l’americanitat feta pastís, segons Maria Nicolau, xef de Cal Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau. Assegura que no cal anar a Yellowstone per gaudir d’aquesta fantàstica recepta. Ens explica com fer-lo, i, per si no ets boomer…, visualitza un d’aquells fumejants prodigis de la rebosteria que són com una càpsula, un pastís gros, ple de trossets de poma cuits.
- La massa per fer el pastís és una massa d’escames. És important que això ho entenguem.
- Una pasta brisa que farem amb 330 g de farina, un pessic de sal, 150 g de mantega bona ben freda, dues cullerades grosses de sucre i dues d’aigua també freda.
- Tallarem la mantega a daus petitons i la treballarem en un bol amb la resta d’ingredients secs amb les puntes dels dits. Hem d’evitar, en la mesura que sigui possible, escalfar la massa o desfer massa la mantega, volem que quedi repartida uniformement en la barreja, però, tal com es repartirien un grapat de pèsols en un bol de farina: engrunada però sense desfer-se del tot!
- Per assegurar que això no passi, al final, hi afegirem dues cullerades d’aigua ben gelada! Farem una bola de la massa, la filmarem i la deixarem reposar a la nevera mitja horeta.
- Amb dues terceres parts d’aquesta bola i un corró de pastisseria (o una ampolla buida de vidre ben llisa) estirarem una placa d’uns 3 mm de gruix que farem servir per folrar un motlle d’aquells rodons i baixets. Desmuntable i ben greixat si volem desemmotllar el pastís o de ceràmica o vidre si el volem menjar directament del motlle.
- Per al farciment, ens cal 1 kg de pomes ben pelades i tallades a làmines d’una de les varietats que aguantin més la forma durant la cocció, que no deixin anar gaire aigua, de Girona la Golden, la Gala o la Granny Smith si ens agrada àcida. De Lleida, qualsevol d’aquestes i la reineta canadenca, aquesta que és xata, grisosa i més aviat lletjota, però aromàtica, dolça i amb un punt d’acidesa. Una mica de suc de llimona, 2 cullerades de farina o bé molles de pa de pessic engrunades (això serveix per recollir els sucs de les pomes durant la cocció i que no ens quedi el pastís enllotat), 100 g de sucre i espècies al gust! Canyella en pols, nou moscada, pebre de Sichuan… Un raig de conyac o de whisky si ho volem.
- Tot ben barrejat en un bol amb les pomes tallades.
- Farcim la base del pastís. Estenem la pasta brisa restant igual que hem fet amb la base, i cobrim el pastís enganxant aquesta coberta amb la inferior. Pintem les vores amb aigua, que fa de cola adhesiva, perquè s’enganxi bé.
- Pararem atenció a fer alguns talls a la coberta que faran de xemeneies, i hi podem fer dibuixos i dissenys al nostre gust! Ho podem pintar amb ou batut i ho deixarem a la nevera reposant mitja horeta més.
- Ho posem a coure al forn, 20 minuts, a 220 graus, i després mitja horeta més a 180 graus.
Com tot en la Maria Nicolau, la recepta també té un regust juganer: “Si em doneu la vostra adreça i deixeu el pastís a la finestra a refredar, us el vindré a pispar.”
