Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/01/2021

“La veritat i les coses ben fetes sempre guanyen, perquè no s’han de posar portes il·legal a un carrer que dona al bosc

Taques de ferro bloquejant l accés al Carrer de l’Escuptor Vilanova, a tocar el numero 8 del Carrer Vázquez Mella|BELLATERRA. CAT

Passejant per Bellaterra quan va iniciar-se la pandèmia del Covid-19 vam descobrir que l’anomenat Carrer Escultor Vilanova (del nomenclator oficial de Bellaterra), en direcció Sant Quirze del Vallès, estava barrat amb una porta, cadena i tanques de ferro.

L’EMD de Bellaterra va obrir expedient per saber quelcom sobre aquesta il·legalitat, però cap veí va fer-se responsable. Enviat l’expedient a l’Ajuntament de Cerdanyola, aquest ha confirmat que és una instal·lació totalment il·legal i que s’ha d’obrir pas perquè el veïnat pugui accedir amb total llibertat al bosc, sense aquest mur de ferro de la vergonya que s’haurà de tirar a terra.

Veïns propers al Carrer Escultor Vilanova van recordar a través de la xarxa social Temes de Bellaterra que aquesta tanca de ferro es efectiva des farà uns 20 anys, i que el veí incívic que la va instal·lar va amagar la seva identitat.

L’EMD de Bellaterra donarà fe d’aquest be públic al proper Ple Veïnal Ordinari de dilluns 18 de gener, i decidirà l’urgent enderroc.

Read Full Post »

A la convocatòria de sota podeu veure l’ordre del dia👇

Ple ordinari de l’EMD de Bellaterra

Read Full Post »

“En aquesta zona propera a Bellaterra volen fer més de 5.000 vivendes

Centre Direccional de Cerdanyola

El Jutjat d’instrucció número 1 de Cerdanyola investiga la querella presentada per la Fiscalia de Medi Ambient de Barcelona sobre un presumpte abocament il·legal de residus tòxics a uns terrenys del Parc de l’Alba de Cerdanyola. En total s’haurien abocat 604 tones de residus en un acte que la Fiscalia qualifica de “risc greu per l’equilibri dels sistemes naturals i la salut de les persones exposades”.

La Fiscalia presenta querella contra dues empreses ferrovelleres de Barberà del Vallès, BDR Y M i P92, i les acusa d’un delicte contra els recursos naturals i el medi ambient que inclou també un altre abocament, també presumptament il·legal, a Hostalets de Pierola. La investigació afecta a mitja dotzena de persones, la majoria d’elles amb llaços familiars, responsables de la posada en marxa d’una fragmentadora de metalls sense autorització que generava residus tòxics. D’acord a la querella, la ferralla contaminant es va llençar de forma il·legal en uns terrenys del Parc de l’Alba -fins a 604 tones entre 2018 i 2019- i a l’abocador Can Mata dels Hostalets de Pierola, a la comarca de l’Anoia, només apte per a residus inerts.

Residus tòxics i perillosos

La ferralleria, que funcionava des de 2004, va demanar al 2016 una llicència ambiental per a desballestar vehicles fora d’ús i recuperar els metalls valoritzables, que l’Ajuntament de Barberà hauria rebutjat atorgar “per insuficiències en la documentació justificativa i explicativa“. Tot i no tenir llicència, la Fiscalia entén que els querellats van posar en marxa, “de manera clandestina i sense cap tipus d’autorització ambiental”, una fragmentadora de metalls i una separadora de metalls recollint des de llavors motors i aparells elèctrics de manera irregular.

Aquesta activitat produïa quantiosos residus de fragmentació, anomenats FLUFF-LIGHT, catalogats com a perillosos per contenir ploriclorurs de Bifenial, uns compostos organoclorats que no es degraden ambientalment i que els éssers vius acumulen i assimilen en les cadenes tròfiques. L’escrit del Ministeri Públic indica que s’ha demostrat la seva relació amb “determinats tipus de càncer i disruptors hormonals, afectant a la reproducció i el normal desenvolupament del sistema immunològic”.

Abocaments a Hostalets de Pierola

La Fiscalia indica que, tot i ser coneixedors d’això, els querellats van portar els residus a un abocament de materials inerts d’Hostalets de Pierola “amb la finalitat d’evitar els elevats costos econòmics que comportava la seva eliminació com a residus perillosos”. A més, així evitaven que es descobrís que actuaven sense l’autorització necessària. En el període comprès entre els mesos de octubre de 2018 i juliol de 2019, els querellats van realitzar almenys 6 viatges per abocar residus provinents de la fragmentadora de metalls a l’abocador Can Matas.

Abocaments al Centre Direccional

Paral·lelament, van procedir a la realització d’abocaments dels residus generats per la fragmentadora en uns terrenys del Parc de l’Alba, tocant a la carretera de Sant Cugat, amb la col·laboració del vigilant de seguretat d’aquests terrenys, també querellat per la Fiscalia. Així, l’1 de gener de 2019 van aconseguir la signatura d’“una autorització per poder emmagatzemar en els terrenys residus de fragmentació per temps il·limitat”. El Ministeri Públic subratlla que els querellats eren “plenament coneixedors del risc que suposava pel medi ambient l’abocament de residus perillosos en uns terrenys aptes només per rebre residus inerts”.

Aquests terrenys els havia ocupat una bòvila que gestionava l’empresa ICCC, però van ser expropiats Consorci del Centre Direccional al 2008 i l’11 de febrer de 2019 es va procedir a la seva ocupació definitiva. L’empresa encarregada de les tasques de desconstrucció de les instal·lacions existents i condicionament dels terrenys va ser la que “va poder comprovar que en els terrenys hi havia grans acumulacions de residus que inicialment van ser valorats com a tòxics i objecte d’abocament il·legal”. Entre l’11 i el 26 de febrer de 2019, l’empresa va comprovar que els abocaments anaven en augment fins que personal tècnic del Consorci del Centre Direccional va accedir al recinte i “es van trobar el camió ploma propietat de la mercantil P92 a prop d’una gran quantitat de sacs i restes que semblaven residus triturats”. Els querellats, aleshores, va dir que disposaven d’una autorització firmada pel consller delegat de l’empresa que gestionava l’antiga bòvila, ICCC, el dia 11 de febrer, “tot i saber que els terrenys havien sigut objecte d’ocupació definitiva pel Consorci de l’Alba” i on autoritzava al vigilant dels terrenys “a emmagatzemar per temps il·limitat el material que cregués oportú i carregar bigues de l’empresa”.

Els fets van ser denunciats davant la Policia Local de Cerdanyola pel Consorci del Centre Direccional i un dels querellats va argumentar que s’havia tractat d’una confusió. Les investigacions iniciades arran de la denúncia constaten, segons la Fiscalia, que es van abocar 604 tones de residus en un acte considerat de “risc greu per l’equilibri dels sistemes naturals i la salut de les persones exposades”.

Font: info Cerdanyola

Read Full Post »

Bellaterra no tindrà el tant reivindicat Centre Mèdic que donaria servei a 3.000 residents, però sí l’accés al nou Hospital Ernest Lluch

Projecte de l’Hospital Ernest Lluch

El nou centre, que donarà servei als residents de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i Badia del Vallès, costarà uns 50 milions d’euros i la seva gestió dependrà del Consorci Hospitalari del Parc Taulí.

El departament de Salut de la Generalitat descriu el nou centre com un hospital innovador amb treball multidisciplinari i amb un model d’atenció integral de les persones que acostarà a la ciutadania el seguiment domiciliari, a més d’oferir atenció ambulatòria especialitzada, proves diagnòstiques de proximitat i cirurgia ambulatòria.

L’hospital disposarà de 200 llits i atendrà a més de 176.000 habitants de Cerdanyola, Ripollet, Montcada i Reixac, Barberà i Badia del Vallès. La nova infraestructura, segons apunta Salut, es “dotarà de gabinets d’alta resolució en atenció ambulatòria especialitzada i de proves diagnòstiques de proximitat, així com cirurgia ambulatòria”. L’equipament del nou hospital està dissenyat per prestar serveis a patologies més prevalents i de complexitat baixa i moderada. El centre, apunten des de la Generalitat, es “proveirà de consultes externes, de capacitat per fer proves diagnòstiques i de quiròfans” en el que vol ser “un nou hospital interdisciplinari basat en un model d’atenció integral de les persones”.

L’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, recorda que l’Hospital Ernest Lluch “és la reivindicació d’una necessitat del territori llargament demandada per entitats i persones dels municipis, i pels ajuntaments del territori”. El batlle de la ciutat indica que a la reunió mantinguda el 18 de desembre entre la consellera de Salut i els alcaldes de les poblacions afectades es va marcar el mes de gener com una “data essencial per donar el tret de sortida” a l’hospital, primer amb el “desbloqueig urbanístic” de la zona de Redosa on es preveu la construcció -al terme municipal de Montcada però frontera amb Cerdanyola i Ripollet al costat de la N150- i, “si no pot ser allà, trobar el lloc ideal” per a la construcció del centre sanitari i fer la firma del protocol d’inici del projecte. Segons indica Cordón, en pocs dies es farà una reunió político-tècnica amb la participació dels Ajuntaments, la Generalitat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona per impulsar el projecte. L’alcalde de Cerdanyola destaca que l’actuació dels municipis, de diferent color polític als seus governs, és “tots a una”.

Carlos Cordón manifesta que el projecte de l’hospital suposa també una empenta per al projecte de remodelació urbanística de la carretera N150 al seu pas per Cerdanyola i per Ripollet. L’alcalde admet que es tracta d’una iniciativa que “costa, que va lentament”, però subratlla que s’està avançant en una bona direcció en un projecte que considera “estratègic per a la ciutat” i el seu entorn.

Salut destaca que amb la construcció del nou hospital es garantirà una cobertura assistencial més àmplia a la regió sanitària amb més densitat de població de tot Catalunya, la Metropolitana Nord.

Read Full Post »

Els Mossos d’Esquadra han posat en marxa un sistema de cita prèvia per a posar denúncies en el que, destaquen fonts policials, té l’objectiu d’oferir un millor servei a la ciutadania.

Comissaria dels Mossos d’Esquadra

El pla s’implementa a totes les comissaries, també a Cerdanyola, i persegueix una optimització del temps tant de la ciutadania que vulgui interposar una denúncia com de la pròpia comissaria, ja que es podrà gestionar i redistribuir millor el volum de feina.

El ciutadà, des de casa, ja pot reservar hora per posar la seva denúncia accedint al sistema de cita prèvia que es troba disponible a través de la plataforma mossos.gencat.cat/citaprevia. Des d’aquesta interfície es pot triar la comissaria on vol adreçar-se per posar denúncia i escollir la franja horària en la qual vol ser atès d’entre les disponibles, entre les 6 h i les 22 h.

Amb aquest pla, destaquen els responsables dels Mossos d’Esquadra, “es potencien les eines virtuals d’interacció amb la ciutadania i es modernitzen els tràmits de les comissaries de tot el territori”. La nova eina corporativa, que s’ha elaborat de la mà de la Direcció General d’Atenció Ciutadana (DGAC), permet, d’una banda, “gestionar millor les càrregues de treball de les oficines d’atenció al ciutadà (OAC), que són les encarregades de recollir les denúncies dels ciutadans, i d’altra banda, endreçar els fluxos dels ciutadans que van a comissaria per evitar llargues cues d’espera a ser atesos, en concentrar-se de vegades moltes persones en una mateixa franja horària”.

Per quins tràmits es pot reservar hora?

El sistema de cita prèvia està disponible per a aquells tràmits i denúncies més habituals. Així es pot reservar hora per tràmits administratius com Declaració de permís de viatge a l’estranger per a menors i per denunciar fets no penals com les pèrdues de documentació i/o objectes. També es poden denunciar a través de cita prèvia fets penals que no requereixin una instrucció complexa com ara robatoris amb força a habitatges i establiment, furts, robatori a interior de vehicle i danys lleus, a banda de robatoris amb violència i intimidació, lesions, amenaces, sostracció de vehicle i ocupació d’immobles.

La Policia subratlla que les denúncies relatives a delictes d’especial gravetat i urgència “seguiran sent ateses sense cita prèvia i de forma preferent”.

Quasi el 50% del total de denúncies

L’any 2018, la gestió d’aquests tràmits i denúncies més simples va suposar el 49,5% del total de denúncies recollides a les comissaries, el que suposa una càrrega de treball equivalent a més d’un centenar d’agents.

Entre aquestes actuacions destaca el tràmit d’autorització a menors a viatjar a l’estranger que, només en el 2018 van suposar més de 100.000 tràmits dels 786.777 tràmits totals. I, en segon lloc, les pèrdues, amb més de 95.000 el mateix any. Tots dos ja es poden gestionar amb cita prèvia i permetran una millor planificació.

El sistema és compatible amb denúncies sense cita prèvia. És a dir, no és obligatori usar el sistema de cita prèvia per anar a denunciar a comissaria, però sí és aconsellable per un millor servei en relació al temps d’espera en aquells tràmits i denúncies no urgents.

Un dels compromisos del Cos de Mossos d’Esquadra per tal de donar una millor qualitat de servei en tot moment és, apunten fonts policials, reduir el temps d’espera a les comissaries per a posar denúncies és . Per poder oferir aquest servei, uns 8.200 membres del cos han rebut la formació necessària per poder gestionar amb èxit el servei de cita prèvia.

Es pot accedir a fer reserva de cita prèvia al següent link: mossos.gencat.cat/citaprevia

Font: Mossos d’Esquadra, Info Cerdanyola

Read Full Post »

Les pizzes gourmet s’han disparat a Espanya: volem saber per què són més cares que a Itàlia i quant hi ha de pijería en aquesta nova escena premium.  Està bé pagar 12 euros per una pizza?  Sí, però amb matisos.

Pizza amb flors de carbassó del Parco dei Pini de Roma|BELLATERRA GOURMET

És un dels mossos més transversals i democràtics que existeixen: la pizza li agrada a gairebé tothom i no entén de classes socials.  A menys que vulguis equiparar els seus orígens als albors de el pa i recullis rodet fins a l’antiga Grècia o l’Imperi Romà, el més sensat seria definir-la en base a tres ingredients: una massa forn, tomàquet i formatge.  Umami en estat pur: una idea sorgida de la necessitat en els carrers de l’Nàpols de l’XVIII i una solució meravellosament simple per alimentar de forma ràpida i barata a les classes més humils.

En aquest tauler de joc, el pas que les pizzeries de la vella escola no s’han atrevit o sabut donar, l’han assumit noves generacions de obsessos de la massa que busquen el de qualitat -de veritat- costa, en general, més diners aquí que a Itàlia.

Desi el pizzaiolo de Mazxximus de Sabadell, fa les millors pizzas del Vallès |BELLATERRA. CAT

Amb les mans a la massa

El pizzaiolo Massimo Morbi, un dels socis del restaurant La Balmesina, va ser dels primers a portar la pizza de nova generació a Barcelona.  “Has de seleccionar una farina per a la massa, per a la fermentació, buscant una textura.  Proposar masses diferents, perquè no hi ha només un tipus de massa, i intentar maridar cada massa amb certs sabors.  El client ha de descobrir i gaudir de les diferents textures.  Cal treballar amb llargues fermentacions i massa mare, perquè hi hagi un bon sabor, com en el cas de el pa de qualitat “, comenta.

Per Vittorio Figurato, co-propietari costat del seu germà Riccardo de la premiada i madrilenya Fratelli Figurato, el secret també està en la massa.  “Quan es parla de gourmet, es parla de receptes molt particulars en què hi ha una investigació i hi ha un xef de cuina.  En el nostre cas, tota la recerca i innovació l’apliquem a la massa.  No fem investigació amb les receptes, senzillament apostem per embotits, formatges i productes de qualitat, majoritàriament importats d’Itàlia.  I els combinem amb masses fermentades, intel·ligents i més lleugeres “.  La fermentació és fonamental, si no us ve de gust dormir amb una cisterna d’aigua a la banda del llit.  La tecnòloga dels aliments, Júlia Valls, explica per què.  “Quan les masses estan fermentades entre 24 i 48 hores -i encara més amb massa mare- els hidrats de carboni complexos es transformen en sucres per l’acció enzimàtica microbiana.  Això es tradueix en una digestió més lleugera “.

En aquesta lliga professional del pizzaiolo, a l’afany investigador, farines ecològiques i llargues i saludables fermentacions, cal sumar també el producte ben entès.  Que no es tracta d’amuntegar a la pizza fetgets de colibrí alirroto o gamba peluda Mar Caspi i sisarle a el client 15 euros, sinó d’apostar per aliments frescos, ecològics, de temporada, i equilibrar-los amb la textura de la massa.  De pagar amb sentit.  “Busquem els millors ingredients, no els més sofisticats.  No crec que es tracti d’utilitzar ingredients gourmet d’alta cuina, sinó, per exemple, d’emprar carn i embotits de qualitat, bolets de temporada o carxofes fresques, pelades per tu, mai de llauna “, apunta Massimo Morbi.

El parany del que pijo

Un indicatiu del perill del globazo de la pizza gourmet és que ni Fratelli Figurato ni La Balmesina recorren a terme -un closca buit- per adornar-.  Gourmet fa olor de pijo i si alguna cosa no hauria de ser la pizza és precisament pija.  Tots dos saben perfectament que per aquí s’està coent una llustrosa bombolla, que a Espanya li posem al gourmet a tot, que amb la tonteria molts impostors estan atemptant contra l’ADN de la pizza i el que aquesta representa a Itàlia.  “Nosaltres vam començar fent servir la paraula gourmet i vam decidir eliminar-la.  S’està abusant tant d’ella que ha perdut el seu significat.  En moltes d’aquestes pizzeries en diuen gurmet a pizzes amb moltíssims ingredients, acumulats sense sentit “, comenta Massimo Morbi.

A Figurato també se li eriça el llom.  “En el nostre cas, preferim parlar de pizzes de qualitat.  El fenomen gourmet va arribar a Itàlia fa uns sis anys i està desapareixent.  Pizzeries molt importants van començar a fer receptes molt especials, i ara estan virant cap a la qualitat i la senzillesa, amb productes de proximitat.  La pizza és un producte molt popular, veig complicat que això duri molt de temps.  El de gourmet es quedarà com una bombolla i el que perdurarà serà la pizza com a producte de carrer “, assegura.

Parco dei Pini de Roma del patró Angelo Lezzi – es campió de les pizzes de qualitat-. Si aneu a Roma és de visita obligatoria.

Pizza del Parco dei Pini de Roma|BELLATERRA. CAT

Júlia Valls aporta la seva visió.  “No tinc molt clar què vol dir gourmet.  Si amb això entenc exquisit, una pizza gourmet seria una pizza deliciosa.  I per això, no crec que sigui estrictament necessari afegir ingredients extres, sinó que, per a mi, una pizza senzilla, com una marinara, pot ser deliciosa: amb una bona massa, salsa de tomàquet, AOVE, all, orenga i sal “,  afirma.  I a la meva manera de veure, dóna en el clau: pizza, senzillesa i seny haurien de ser sempre germanes.

Fuckin ‘money, man

Però anem on fa més mal.  La cartera.  Tenim joves mestres italians treballant en territori nacional, el nivell és cada vegada més alt … Ara només ens falta salvar -o millor dit, ajustar el més honestament possible- l’aparent abisme que dista entre els preus d’Espanya i Itàlia.  Tinc amics italians que saltarien d’un tren en marxa abans de pagar entre nou i 14 euros per una pizza, per molt rica que estigui.  “Les pizzes italianes són més econòmiques.  A Nàpols, el més habitual és trobar-les per sota dels cinc.  Però no estem a Itàlia, així que pagar 13 € per una bona pizza no em sembla malament.  Si et vas a Milà, una tapa de pernil serrà et costa un ronyó “, afirma Júlia Valls.

Morbi m’assegura que, en ciutats grans com Milà, amb lloguers molt elevats, els preus són semblants als de Madrid o Barcelona i has de anar-te a ciutats més petites, especialment al sud d’Itàlia, per trobar pizzes més barates.  A les capitals oficials i oficioses dels dos països, segons ell, la despesa s’equipara: assumir que València o Castella no són Manduria i que l’equivalent a aquests petits negocis pizzers serien aquí al bar on et menges unes croquetes, unes braves i dues cerveses  per vuit euros, també hauria de fer que ens relaxem una mica amb això.  Es tracta de negocis inherents a cada país, a cada terra i als seus aliments i tradicions.

Per Vittorio Figurato hi ha diferències, però també hi ha un però.  “A Nàpols pots comprar una pizza per dos euros o dos i mig i és de qualitat.  Però el preu és baix perquè els productes són al mercat, a 500 metres de la pizzeria.  A Itàlia, moltes pizzeries són familiars, i això fa que els sous siguin més baixos.  I no hi ha intermediaris.  Tot això influeix moltíssim en el preu final, encara que jo crec que els nous ‘pizzaiolos’ de tot Europa tenen molt en compte que la pizza no es pot apartar del seu perfil popular, per això saben que hi ha treballar més en el volum “, afirma  .

Font: El Comidista, Parco dei Pini, Roma

Read Full Post »