Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Desembre de 2020

SALUT I MILLOR ANY NOU 2021‼️

Greensleeves és una cançó tradicional anglesa que segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII d’Anglaterra (1491-1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutjà. Aquest rebuig està aparentment inclòs en la cançó, quan l’escriptor inclou cast m’off discourteously (em repudies descortesament). No se sap si la llegenda és veritat, però la cançó està referida comunament a l’esmentada dama en la ment pública.

Ralph Vaughan Williams (1872-1958) és un dels compositors clàssics contemporànis més famosos, sobre tot al seu país, Anglaterra, on és un idol musical.

La seva música passa per ser típicament anglesa amb aquells tocs melòdics i líricament melancòlics, de manera que encaixa perfectament sobre el paisatge britànic. Son aquest tipus de detalls els que expliquen que sigui més famós a les illes que al continent.

A més té el mérit afegit de què el seu estil no es correspon amb el tipus de música que els seus coetanis del segle XX feien.

Al 1934 va compondre la Fantasia sobre Greensleeves, una melodia que ve de molt lluny.

En efecte, Greensleeves és una cançó tradicional del folclore anglès basada en l’antiga forma romanesca (una estil de cançó que va ser molt popular des de mitjan del segle XVI fins al començament del XVII).

Hi ha una llegenda que diu que va ser el famós rei Enric VIII d’Anglaterra qui va compondre aquesta Greensleeves per la seva amant i futura reina Anna Bolena.

Ralph Vaughan Williams es va basar en aquelles velles melodies per compondre la Fantasia sobre Greensleeves.

No cal dir que aquesta Fantasia està inundada de passat, enfonsada en les arrels musicals tradicionals britàniques i resulta, tot s’ha de dir, molt relaxant.

La versió que escoltem és la del músic bellaterrenc Jordi Savall

Com no podia ser d’una altra manera, el vídeo que acompanya la música està ple d’imatges d’aquelles terres.

Ralph Vaughan Williams, tot un ídol anglès, va compondre simfonies, òperes, musica coral i de cambra i també per cinema i televisió

Read Full Post »

Al setembre acaben algunes concessions de les autopistes: l’AP-7 i l’AP-2, que depenen de l’Estat, i la C-32 i la C-33, de la Generalitat

AP7 al seu pas per Bellaterra|CEDIDA

Els transports públics no pujaran de preu durant el 2021 ni a l’àrea metropolitana de Barcelona ni a cap de les capitals catalanes. Valdran igual metro, autobús i tramvia i també Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat mantenen igual els bitllets.

El transport públic de l’àrea metropolitana de Barcelona manté les mateixes tarifes i la mateixa oferta de títols durant l’any 2021, tot i la previsió de dèficit de 750 milions d’euros i una caiguda dràstica d’usuaris. Ho va anunciar l’Autoritat del Transport Metropolità pocs dies abans de Nadal. Això també vol dir que els títols de transport que s’hagin comprat durant el 2020 no caducaran fins al 31 de desembre del 2021.

Així, per a una zona, la T-Casual, que l’any passat va substituir la T-10, seguirà valent 11 euros amb 35 cèntims. La T-Usual, en comptes de la T-Mes, 40 euros.

T-Casual: 11,35 euros
T-Usual: 40 euros
T-Jove: 80 euros
T-Dia: 10,50 euros
T-Grup: 79,45 euros
T-Familiar: 10 euros

També es mantenen igual els preus dels abonaments del Bicing i la primera mitja hora de la bicicleta elèctrica i la mecànica.

Taxi

També manté intactes les tarifes, en un any especialment difícil per al taxi, directament afectat per la gairebé desaparició del turisme i la caiguda de l’activitat econòmica. La baixada de bandera continua a 2,25 euros i tampoc hi ha canvis amb els suplements per als trajectes de l’aeroport (4,30 euros), amb origen a l’Estació Marítima del Moll Adossat (4,30 euros) o a l’Estació de Sants (2,50 euros), entre d’altres.

Aquest 2021, el sector es proposa consolidar la tarifa a preu tancat que s’ofereix a través de diverses aplicacions mòbils.

Peatges més barats

Les autopistes que depenen de l’Estat baixen 11 cèntims de mitjana, després de tres anys d’augments. El preu mitjà s’actualitza a través d’una fórmula de revisió que té en compte sobretot l’IPC mitjà entre l’octubre d’un any i el mateix mes del següent i l’evolució dels vehicles que hi passen.

A les autopistes que depenen de la Generalitat s’abaixarà el preu del peatge un 0,8% de mitjana, en consonància amb la davallada de l’IPC del mes d’octubre.

Peatges que s’eliminen

Però la gran novetat per a molts conductors arribarà l’1 de setembre, perquè acaben algunes concessions i deixaran de pagar els peatges a quatre autopistes: l’AP-7 i l’AP-2, que depenen de l’Estat, i la C-32 i la C-33, de la Generalitat.

Els peatges que desapareixeran al setembre són aquests:

AP-7 entre Tarragona i la Jonquera
AP-7 entre Montmeló i el Papiol
AP-2 entre el Vendrell i Saragossa
C-32 entre Montgat i Blanes
C-33 entre Barcelona i Montmeló

Font: CCMA

Read Full Post »

“Tot i que Bellaterra és un poble meravellós hi ha moltes coses que no funcionen i el veïnat demana més fets i menys paraules”

Adandonament de l’escultura Esquirols de Bellaterra (Emili Colom 1978) |BELLATERRA. CAT

Això ho coneix bé el veïnat de Bellaterra, perquè segueix esperant solucions tan importants com la millora de totes les voreres que creen accidents i fa impossible passejar. La limitació general a 30 i 20 km hora per evitar accidents. La reparació de l’única escultura pública dedicada a l’esquirol (Emili Colom 1978) símbol de Bellaterra, situada a la Plaça Maragall (seu de l’EMD), tota ella trencada, abandonada i plena d’òxid, a la qual el govern de Ramon Andreu sembla que ha renunciat des de 2010. L’abandonament històric del Passatge Ignasi Iglésias, deixat i ple de males herbes que fa impossible el pas entre les diferents escoles del barri. Els nostres joves segueixen necessitant accedir a un habitatge econòmic i han de marxar de Bellaterra per independitzar-se.

“L’EMD de Bellaterra pot fer més”

També podem fer més treien de l’espai públic tots els cubells d’escombreries lligats permanent amb cadenes que desmereix la bona imatge del poble. Fer pinya com un castells amb les autèntiques necesitats dels veinat, o ajudar i promocionar el poc comerç que tenim, que cada dia es troben amb problemes per aixecar la persiana mentre en Fer més per Bellaterra és sempre possible, però per això cal tenir els objectius clars, decisió, estratègia i voluntat de fer. Darrerament d’això se’n veu poc a l’EMD de la Plaça Maragall. Que la Cultura es vegi amb activitat tot l’any i no només en dades senyalades.

‘Un servei mèdic necesari fet realitat i no com campanya per guanyar eleccions”

La creació del Twitter Oficial de l’EMD com tenen totes les administracions, sense les pors que té Ramon Andreu perquè participi el veïnat amb plena llibertat. Que Bellaterra TV sigui un l’autèntic canal de participació general i no exclusiu per Comunicats Oficials de l’EMD. Que es faci realitat d’una vegada per totes la nostra biblioteca pública. Que els polítics facin seva la decisió d’eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra i no desviar la decisió al veïnat. Que la presidència de Ramon Andreu deixi de pagar milers d’euros a publicacions privades del seu mateix partit GxB quan ja s’està pagant un funcionari de premsa oficial de l’EMD. Que es faci un seguiment diari i es millori l’allumenat dels carrers foscos.

Explicació pública del fracàs del servei 24 hores dels Agents Cívics (Que es veu com una acció puntuals electoralista). Explicacions públiques als partits de l’oposició ERC i Convergents que van votar a favor de l’augment del sou del càrrec de la presidència de l’EMD en un 25%, quan hi ha un fort dèficit permanent.

Cuidem-nos i un millor any 2021‼️

Read Full Post »

Des de Girona, Missatge de Cap d’Any de Quim Torra (131e President de la Generalitat de Catalunya)

Read Full Post »

L’EMD de Bellaterra té l’exclusiva competència i obligació de reparar les voreres per evitar accidents

Vorera perillosa Avinguda del Film, 9

Vorera perillosa Avinguda Josep Maria Marcet, 20

Read Full Post »

Us presentem els nous uniformes de la Policia Local i el compte de twitter

L’objectiu de la presència de la policia cerdanyolenca en la xarxa social de l’ocellet, amb el nom d’usuari @CerdanyolaPL, és acostar-se més a la ciutadania impulsant així nous contactes amb el veïnat de la vila i la política de proximitat del cos policial de la ciutat, mentre que el canvi d’uniformitat té l’objectiu d’adequar-la al model conjunt de les Policies Locals de Catalunya.

El primer missatge del compte de la Policia Local de Cerdanyola ha estat, precisament, per presentar aquest nou canal de comunicació amb la ciutadania i els nous uniformes que vestiran els agents d’aquest cos de seguretat:

D’altra banda, ahir s’anunciava també que la Policia Local ha aixecat, en la darreta setmana, 39 actes per incompliments de les restriccions Covid-19 del Departament de Salut de la Generalitat i que poden comportar diverses sancions. Així, aquestes 39 actes s’han aixecat per presumptes incompliments que tenen a veure amb restriccions de mobilitat, no portar mascareta, incompliments d’horari d’obertura d’establiments, consumir tabac en via pública sense respectar la distància de seguretat i incompliments de limitació d’aforament o de distància de seguretat en establiments públics, entre d’altres.

Font: Policía Local, Cerdanyola,

Read Full Post »

El nou museu d’interès nacional iniciarà l’1 de febrer un projecte de restauració i renovació museogràfica

CD de Pau Casals |BELLATERRA MÚSICA

La col·lecció permanent es tancarà fins a l’octubre, però en quedarà oberta la sala polivalent

El Museu Pau Casals del Ven­drell (Baix Penedès) ini­ciarà el dilluns 1 de febrer un impor­tant pro­jecte de res­tau­ració de l’edi­fici històric i els jar­dins, i també de reno­vació muse­ogràfica, coin­ci­dint amb el 20è ani­ver­sari de la seva inau­gu­ració i amb la recent decla­ració com a museu d’interès naci­o­nal per part del govern de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya. L’expo­sició per­ma­nent estarà tan­cada al públic fins a la fina­lit­zació de les obres de reno­vació, pre­vista per a l’octu­bre del 2021, però sí que es podrà visi­tar l’expo­sició 100 anys de l’Orques­tra Pau Casals. Excel·lència musi­cal i com­promís social a la sala poli­va­lent, i també esta­ran ober­tes la recepció, la botiga i, a par­tir del juny, el jardí.

Amb aquesta ambi­ci­osa reno­vació, el museu es vol situar com un refe­rent museístic, a escala naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal, per pro­moure el lle­gat musi­cal, humà i de lluita per la pau del gran músic català Pau Casals (1876-1973). L’any vinent també es com­me­mo­rarà el 50è ani­ver­sari del seu cèlebre dis­curs a les Naci­ons Uni­des, el 24 d’octu­bre del 1971, ini­ciat amb la frase “I’m a Cata­lan”.

Detall del llibre de la biografia de Pau Casals per Elisa Vives de Fabregas (1966)

“Mal­grat la situ­ació pro­vo­cada per la crisi sanitària, aquest any l’equip del museu hem fet un esforç per seguir pro­gra­mant acti­vi­tats que pro­mo­guin el valuós lle­gat de Pau Casals. Per això, estem molt agraïts per l’opor­tu­ni­tat de poder començar l’any 2021 amb un pro­jecte que ens per­metrà posi­ci­o­nar el Museu Pau Casals i la loca­li­tat del Ven­drell com un refe­rent d’inno­vació cul­tu­ral en l’àmbit naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal”, va dir ahir la direc­tora del Museu Pau Casals , Núria Balles­ter, acom­pa­nyada en la pre­sen­tació del pro­jecte per Jordi Pardo, direc­tor gene­ral de la Fun­dació Pau Casals. Finançat per la Gene­ra­li­tat, la Dipu­tació de Tar­ra­gona i l’Ajun­ta­ment del Ven­drell, el pro­jecte pre­veu una remo­de­lació inte­gral del museu, que, a més de la res­tau­ració de l’edi­fici –Pau Casals el va fer cons­truir el 1910 al pas­seig marítim de Sant Sal­va­dor i hi va viure fins al 1939, quan va mar­xar a l’exili–, com­por­tarà una pro­funda actu­a­lit­zació de la muse­o­gra­fia i la digi­ta­lit­zació i la pro­ducció de nous con­tin­guts, per apro­par el lle­gat del músic a les noves gene­ra­ci­ons. El 1976 es va inau­gu­rar la casa com a museu i el 2001 es va reha­bi­li­tar l’edi­fici i es va inau­gu­rar l’actual pro­jecte muse­ogràfic. En aquests 20 anys han pas­sat pel museu més de 350.000 visi­tants.

La nova inter­venció arqui­tectònica haurà de resol­dre els pro­ces­sos de degra­dació de l’edi­fici, rela­ci­o­nats amb la seva ubi­cació davant de la platja, i també es recu­pe­ra­ran les arqui­tec­tu­res ori­gi­nals de la casa. La nova muse­o­gra­fia per­metrà que el visi­tant gau­deixi de la música de Pau Casals d’una manera més emo­tiva.

Font: El Punt Avui. Xavier Castillon

Read Full Post »

Estem acabant l’any 2020. Està clar que no ha estat molt bo i fins i tot alguns l’han anomenat “L’any que no va existir”. Però segurament que a cadascun de nosaltres ens ha passat una cosa bonica que ens pugui fer sentir que l’any va valer la pena.

Ricardo Ramos Rodriguez (Calataiud, 1992), escriptor i enginyer industrial per la Universitat de Saragossa. És autor de les novel·les Les ombres de l’Imperi (2015) i El ressò entre la boira (2017), i de la sèrie d’articles Bilbilitanos en la història (2016), totes elles publicades per Pregunta Edicions.

Vam acudir de la millor manera per desitjar Bon Nadal i un Millor any 2021, és d’agrair als que segueixen ocupant un espai en el nostre cor.

Ricardo, aquest jove aragonès de 27 anys ha publicat a XL Semanal una carta que resumeix la necessitat de no abaixar els braços i de no perdre mai de vista el més important de la vida.

La carta diu:

Gairebé tota la meva generació té una vivència infantil comú: els afartaments forçosos a casa dels avis. “Menja-te’l, que mai se sap quan pot venir una altra guerra” solia dir la meva àvia, encara que fos un sol cigró el que em deixava al plat. El trauma col·lectiu d’aquella generació va ser la fam, i per això atresoraven provisions, cada ocasió d’alimentar era com si fos l’última i veien en cada taula plena, un privilegi.

Mentrestant nosaltres, capaços de buidar sense remordiments mitjana nevera a les escombraries, vam créixer en una bombolla de presumpta seguretat en què, estàvem convençuts, mai passaria res. Ara rebem la nostra primera gran ferida: aquesta pandèmia és la nostra guerra, la nostra fam és de contacte, i creixen els nostres traumes d’aïllament i distància. Per això em pregunto si ens convertirem en previnguts atesoradores d’afecte i dedicarem als nostres néts frases com: “abraça’m, que mai se sap.”

Bellaterra. Cat dona les gràcies al veïnat de Bellaterra pel vostre escalf, tot desitjant que el més aviat posible podrem abraçar al nostres estimats i viure una vida normal.

Cuidem-nos força i salut!

Read Full Post »

“Cada vocal de l’EMD que assisteixi al Ple cobrarà una dieta de 90€”

Els 8 vocals de l’EMD de Bellaterra (5 GXB, 2 ERC i 1 Convergents) amb la secretatia Bea Ripol i Ramon Andreu, el president i únic polític que acapara totes les carteres|BELLATERRA. CAT

Aquí podeu consultar l’ordre del dia👇

Read Full Post »

Piano Track (1990) de Jordi Benito

Error
Aquest vídeo no existeix

FOTOS I VÍDEO DE BELLATERRA. CAT

Piano Track és una instal·lació artística feta per Jordi Benito el 1990 i insal·lada a la Universitat Autònoma de Barcelona el 1994. Forma part de la col·lecció permanent del MACBA, procedent del Fons d’Art de la Generalitat de Catalunya.

Objecte habitual en la iconografia de Jordi Benito, el piano es converteix aquesta vegada en un objecte d’art públic. Produït l’any 1990, el 1994 va ser instal·lat al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, a la pineda del Rectorat. Benito situa un piano de cua de ferro sota els pins i al damunt hi diposita dues grans pedres amb forma d’escaire i amb unes incisions geomètriques horitzontals. La lleugeresa del so i la intangibilitat de la música contrasten amb el pes i la contundència matèrica de la pedra.

Tant en el seu vessant de body art i de performance com en les seves instal·lacions i escultures, Jordi Benito ha incorporat el piano en nombroses obres i múltiples formats. De fet, ha estat una icona central en el seu univers creatiu. Ha penjat pianos al sostre, els ha cobert de branques d’arbre, ha realitzat accions en col·laboració amb Carles Santos i ha aplicat fórmules matemàtiques.

Si bé en les seves impactants performances i accions de body art dels anys setanta i vuitanta ja havia incorporat la música –i en especial l’òpera de Wagner–, en el seu treball posterior d’instal·lacions la figura del piano evoca el seu interès per la música.

Jordi Benito i Verdaguer (Granollers, 1951 – Barcelona, 9 de desembre de 2008) fou un artista català.

Jordi Benito Verdaguer |CEDIDA

És conegut com a artista per les seves accions, instal·lacions i performances d’una radicalitat i salvatgisme sense parió que va desenvolupar sobretot durant la dècada dels 70 i 80. No obstant, també va dur a terme una tasca més oculta i secreta —si més no desconeguda— que va desplegar, en paral·lel, al llarg de la seva activitat. És la faceta de dissenyador, interiorista i moblista que, en col·laboració amb artesans, sobretot vallesans, va exercir seguint la tradició familiar, ja que el seu pare era ebenista.

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Older Posts »