Joseph Karl Stieler (Magúncia, 1 de novembre de 1781-Munic 9 d’abril de 1858) va ser un pintor alemany.
Retrat de Beethoven pintat per Joseph Carl Stieler entre els anys 1819-20|J. QUINTANA ANTIGUEDADES (1953) Passeig de Gràcia, 57 i Sant Sever, 7 (Barcelona)
Nascut en una família de gravadors, va rebre del seu pare, August Friedrich Stieler, una formació artística. Va començar la seva carrera com a pintor de miniatures.
El seu estil en el retrat es veu influït principalment per la seva formació al taller de François Gérard, alumne de Jacques Louis David.
El 1808, es va establir com a retratista a Frankfurt de l’Main. Va viatjar a Itàlia en 1810. En 1816 va ser a Viena per pintar un retrat a l’emperador Francesc I. De febrer a abril de 1820 va treballar en el retrat de Beethoven, que avui dia és un dels retrats més coneguts de compositor.
Reproducció de l’original a Bellaterra J. QUINTANA ANTIGUEDADES (1953) Passeig de Gràcia, 57 i Sant Sever, 7 (Barcelona) ☎️ 75282 i 17301
JOSEPH CARL STIELER
El retrat de Beethoven pintat per Joseph Carl Stieler el 1819-20 és un dels retrats més coneguts dels pintors del compositor. Va ser adquirida pel germà de Louis Spohr en un sorteig de l’Associació d’Art de Brunswick. Va valorar molt el retrat perquè Stieler li havia assegurat, quan es van trobar a casa del seu amic Kaulbach a Munic, que era l’únic pintor a qui Beethoven havia permès seure, i això només per voluntat específica dels amics i mecenes del compositor. , els Brentanos. S’entén que és una molt bona semblança; només calia pintar les mans de memòria, ja que Beethoven no es va poder convèncer de seure més.
El retrat de Stieler era atresorat i ben cuidat a la llar Spohr. El permís per a les reproduccions no es va donar fins 30 anys després de la mort del pintor i l’empresa Hanfstaengl, que va fer reproduccions litogràfiques, no va poder produir la seva impressió “Aquarel” fins al 1907. A la mort de Spohr, la pintura va ser heretada per la seva filla Rosalie, la comtessa Sauerma, coneguda arpista. Va ser a través de la mediació del musicòleg Max Friedländer que Henri Hinrichsen, propietari de l’editorial musical de C.F. Peters, Leipzig, el va poder comprar per 25.000 M a la comtessa Sauerma el 10 de febrer de 1909. Tenia un lloc privilegiat com a símbol del C.F. La tradició de Peters, a la seva sala de música privada de 10 Talstrasse, Leipzig, la casa de la família Hinrichsen i els locals comercials de C.F. Peters. Un any més tard, va produir un nombre limitat de reproduccions per a la presentació a uns quants amics seleccionats. Un d’ells va ser el compositor Max Reger, a qui admirava tremendament. Henri Hinrichsen va ser l’única persona que va ajudar i va donar suport al compositor workaholic en moltes dificultats.
Henri Hinrichsen era jueu i el 1939 el negoci de C.F. Peters li va ser confiscat i «arianitzat». També es va confiscar tota la seva col·lecció d’art privada, que incloïa el retrat de Stieler, així com la seva valuosa col·lecció de compositors amb cartes i manuscrits autografiats. Henri Hinrichsen va ser assassinat a les cambres de gas d’Auschwitz el 17 de setembre de 1942. Era el meu avi.
El fill de Henri Hinrichsen, Walter Hinrichsen, el meu oncle, ciutadà dels EUA, va tornar a Alemanya el 1945 com a sergent de l’exèrcit nord-americà, quan va ser nomenat oficial de música a la Comissió de Control de Berlín. Va recuperar el retrat de Beethoven de Carl Stieler a Leipzig, durant els tres mesos immediatament posteriors a la Segona Guerra Mundial, abans que els russos ocupessin l’Alemanya de l’Est. Walter es va endur el retrat als EUA, on el va penjar al seu despatx del C.F. Peters Corporation a Nova York. Al seu moment, es va pintar una còpia per substituir-la i l’original es va vendre a la casa Beethoven de Bonn el 1981, on ara penja.
Font: Irene Lawford-Hinrichsen
Read Full Post »
BELLATERRA.CAT 