Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 5/12/2020

“Cap infant sense joguines” és una campanya solidària organitzada des de l’any 2007 pel Veïnat del Turó de Sant Pau de Bellaterra, coincidint amb la representació familiar Els Pastorets

“Fins l’any 2019 la recolida es feia fins el 3 de gener, però aquest 2020 s’avança al 20 de desembre perquè els infants ho puguin gaudir durant les festes nadalences, i aporti felicitats en época de pandèmia.

“Aquest 2020 l’EMD s’adhereix a la campanya de recollida.

El veïnat de Bellaterra que desitgi col·laborar podrà entregar les juguines al Centre Cívic de la Plaça Maragall (En horaris d’oficina), o al Centre Cívic del Turó de Sant Pau (Trucant a Puri Ribelles ☎️ 659480909)

Read Full Post »

Des del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya alerten que no tothom qui ofereix els seus serveis està prou format i qualificat

Maquines d’esport a la via verda de Bellaterra

CCMA|Amb el confinament i els gimnasos tancats ha augmentat la pràctica de l’esport a l’aire lliure i també dins de les cases. A més, cada vegada són més les persones que fan esport guiats per algun professional.

Per això, des del Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i l’Esport de Catalunya alerten que no tothom qui ofereix els seus serveis està prou format i qualificat per fer-ho, com diu el president de l’entitat, Pere Manuel Gutiérrez.

“Qualsevol s’atreveix a donar consells i a guiar aquesta pràctica física quan això ho ha de fer una persona qualificada”.

Molts entrenadors personals, encara amb ERTOs, es busquen la vida fent classes particulars a l’aire lliure o online, però, denuncien que no tots els qui ho fan són professionals.

A banda de l’intrusisme laboral que hi ha als espais a l’aire lliure, els professionals amb titulació oficial per fer entrenaments denuncien que també se’n troben a les xarxes socials.

Per poder exercir com a entrenador personal cal estar graduat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport o ser-ne tècnic superior.

Luz Lorena de la Rosa, entrenadora personal, explica que en aquests casos és com si exercís un metge que no ha estudiat. Sense titulació, es corre el risc de poder lesionar algú, o de no saber com reaccionar en cas que la persona tingui un cop de calor.

Per combatre-ho, s’ha creat una plataforma en què titulats en activitat física i col·legiats comparteixen els seus entrenaments.

És el cas de Margalida Lladonet, graduada en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport, que explica que els seus entrenaments van dirigits a la població en general. Cada dia penja exercicis a les xarxes i les persones poden veure i triar allò que més els pot beneficiar.

Creu que aquesta plataforma ajuda a reconèixer la feina que fan els professionals. Ara hi ha prop d’una cinquantena de continguts compartits i cada dia se n’hi sumen més.

David Chevalier ha optat per contractar els serveis d’un entrenador titulat. Explica que ell anava molt al gimnàs, però que des del mes de març –que tot està tancat– va obtenir aquest servei amb Marc Muros Navau, entrenador personal registrat a ROPEC.

Fan entrenaments a l’aire lliure des del juny per treballar el cos. Muros diu que hi ha persones que, per la seva manera d’entrenar, necessiten fer-ho amb algú, i és aquí on entra en joc la figura de l’entrenador personal.

Read Full Post »

El passat 30 de novembre 2020 es va celebrar, via telemàtica, l’Assemblea General Ordinària de la Unió de Veïns.

Amb una correcta participació donat que, entre assistents directes del ZOOM i delegacions de vot, vàrem ser més de 20 socis, va quedar clausurada l’Assemblea anual de 2020.

El Secretari de la Junta Directiva, Miquel Seriola, va donar inici a la reunió amb la benvinguda i el desig de salut per a tots els assistents. Tot seguit, va procedir a la lectura de l’acta de la darrera assemblea. A continuació, el president de la UvB, Josep Mª Riba, va prosseguir amb l’exposició de la memòria de l’exercici en curs, la previsió de tancament econòmic d’aquest any, el pla d’accions previst i el pressupost pel 2021, així com la ratificació de la Junta Directiva. Tot va ser aprovat per unanimitat i, finalment, es va passar als precs i preguntes.

Entre els molts temes que es van tractar, cal destacar, les activitats que s’han fet durant aquest any per potenciar l’autoconsum a Bellaterra. Ha tingut una gran acollida. Es parla de que més de 50 famílies han instal·lat plaques fotovoltaiques i s’han passat a l’autoconsum durant aquest any.

Un altre tema a destacar és l’avançament que s’ha fet amb el projecte del Parc natural del Torrent de la Bonaigua: la proposta es va presentar a l’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola, l’ Il·lm. Sr. Carlos Cordón Núñez i la resposta ha sigut molt positiva. Actualment, estem a l’espera de que surtin els ajuts de l’AMB.

També cal ressaltar, la proposta de modificació urbanística presentada per la UvB a l’EMD i a l’Ajuntament de cara a la modificació del PGM pel nou PDU (Pla Director Urbanístic de l’AMB). Un PDU que es voldria aprovar a finals de 2021.

Es va lamentar que al final no es pugui disposar del 1er pis de l’estació dels FGC per fer-hi l’arxiu de Bellaterra. Per un costat, va haver-hi una interposició de l’EMD que va demanar preferència per fer-hi una Biblioteca i, per altre banda, FGC ha estudiat les resistències del edifici i ara diu que son deficients.

Així mateix, es va presentar el nou servei “Més a Prop”, que a banda dels grans projectes, pretén potenciar també els assumptes de proximitat i curt termini. Per dur-lo a terme es compta amb la gestora Ares Mir.

Font: Unió de Veïns de Bellaterra

Read Full Post »

Sinopsi d’EL LLIBRE DE GIANNI RODARI. VERSOS, CONTES I VIDA:

Blackie Books celebra el centenari del naixement del gran Gianni Rodari, un dels millors autors per a nens i pedagogs de tots els temps. Per a això recopilem en un mateix volum les seves millors contes, els seus poemes més coneguts, 20 nous relats explicant la seva vida, i una sèrie de pàgines especials per a explicar el seu concepte de fantasia, d’educació, d’escola, d’infància, de lectura. Una edició de col·leccionista, enterament il·lustrada per Marta Altés, que servirà de llibre de capçalera a petits i grans.

Gianni Rodari (Omegna, 1920-1980) Mestre, periodista i divulgador de la nova pedagogia a Itàlia, va començar a escriure per a nens en 1950 quan el director d’un diari li va encarregar l’elaboració d’un suplement dominical. Després va publicar més de vint llibres en els quals va combinar magistralment l’humor, la imaginació i la desbordant fantasia amb una visió crítica, no exempta d’ironia, de el món actual. El 1970 se li va concedir pel conjunt de la seva obra el premi Hans Christian Andersen.

Read Full Post »

Servei fins a Bellaterra a través del WhatsApp oficial de Torrons Félix d’Agramunt: 627 69 38 72

Valeri Novell amb Aurora Altisent, artista que dibuixa Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT

Valeri Novell, inolvidable veí del Turó de Sant Pau ens recomana quelcom especial del seu poble:

Torrons Félix d’Agramunt, l’últim torró 100% artesà de petit obrador

Zoe Valero pren el relleu generacional a l’obrador de Torrons Félix|CEDIDA

Fruits secs seleccionats a mà, una balança de platets, molta paciència i més dedicació. Torrons Fèlix és un petit obrador familiar amagat en un carrer de cases adossades a Agramunt, on Félix i la seva filla Zoe elaboren els torrons com s’han fet tota la vida. Això sí, la passió de Zoe per la xocolata i el coneixement del seu pare s’alien per tenir alguna novetat llista cada Nadal.

Agramunt atreu autobusos plens de curiosos que volen visitar les fàbriques i museus de torró de firmes tan conegudes com Torrons Vicens. Però hi ha bojos d’aquest dolç que arriben de lluny per fer cua en una botiga molt més petita, gairebé amagada en els baixos d’un carrer residencial amb cases unifamiliars adossades.

Aquí Félix Valero i la seva filla Zoe elaboren torrons sense deixar un sol procés a l’automatització.

Escullen les avellanes a mà després de torrar al forn, només ells dos preparen la massa que van treballant en funció de la textura, i fins i tot pesen els ingredients en una balança de platets. Ni cintes, ni pantalles, ni termòmetres i, per descomptat, ni un sol producte que no sigui natural.

Els torrons tradicionals d’Agramunt|CEDIDA

La seva producció és limitada, la temporada mai comença abans que arribi la fruita seca en la seva data natural, a principis o meitat de setembre. Zoe és una de les claus perquè aquest obrador s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per als amants del torró. Com la majoria de joves es va anar d’Agramunt per estudiar, però tan aviat com va acabar va decidir que el torró per a ella no seria només unes postres de Nadal. Va aprendre tot el que el seu pare li ha pogut ensenyar després de 50 anys dedicat a aquest ofici i combina aquests coneixements amb una afició per la xocolata que va perfeccionant en diferents cursos i escoles. Per això, Torrons Fèlix compta amb l’assortiment de torrons més tradicional però també amb altres d’autor que neixen de la feina conjunta de pare i filla.

Escultura homenatge a l’torró tradicional d’Agramunt, situada a la Plaça de Mercat|CEDIDA

A primera vista, el producte està tan cuidat com qualsevol barra d’aquest dolç que podria sortir de la pastisseria més preocupada pel màrqueting en una gran ciutat. Zoe decora amb un llaç de tela gruixuda cada bossa que omple d’unes capsetes negres amb el logotip daurat i que acompanya sempre d’un papir enrotllat amb una poesia dedicada a l’torró. Per descomptat, cada un porta la seva pròpia descripció en una minipostal més o menys poètica que porta col·locada a manera de llaç.

Tot el procés, des de l’elaboració fins a la venda, es realitza en aquesta casa|CEDIDA

La importància de la fruita seca

Aquesta aparença elegant amaga un producte encara més cura i de la millor qualitat.

La base de l’torró deu el 90% del seu resultat final a la qualitat de la fruita seca amb què s’elabora. El 10% restant ja és tècnica i passió. Zoe insisteix diverses vegades en què, després de moltes proves a del principi, els torrons Fèlix s’elaboren únicament amb fruits secs de proximitat. Les avellanes són de Reus; les ametlles, sempre de la varietat Marcona, li arriben de Maials, un petit poble de Lleida; i les nous, de Caldes de Malavella. Insisteix encara més en la importància de torrar els fruits secs al forn, encara que el procés sigui més llarg. Després els passen pel tamís acariciant amb les mans perquè es pelin i, a el mateix temps, van apartant els que puguin estar picats. “Una ametlla picada pot espatllar el torró d’Agramunt”, insisteix Zoe.

Les avellanes es pelen manualment, a el mateix temps que es fa una acurada selecció|CEDIDA

El torró d’Agramunt és diferent a la resta.

Encara que podria trobar-quadrat, els artesans defensen que l’autèntic és rodó. Dos hòsties de pa d’àngel contenen una barreja dura feta de sucre, mel i clara d’ou que recobreixen les avellanes torrades senceres. En Torrons Fèlix es triga tot el dia a fer només aquest tipus de torró. Zoe o el seu pare poden estar cinc hores fent la massa, que elaboren amb mel de taronger sense filtrar, que un productor separa exclusivament per a ells. Per això, el seu producte pràcticament no porta sucre, amb aquesta mel és suficient per endolcir. La massa daurada i brillant es remou amb unes pales de fusta gegants i amb les mans, amb molt de compte. Saben que està llista per la seva textura, no pot quedar ni massa dura ni massa líquida.

Tallant el torró de crema cremada dins el motlle|CEDIDA

Un cop les avellanes s’han torrat al forn es posen en una cistella encara calentes i, llavors, amb la massa acabada de fer, ho barregen tot amb molta cura “perquè les avellanes no es trenquin i aguanti el cruixent”, explica Zoe assegurant que cada minut d’aquest procés és clau perquè després el torró sigui net en boca, quedi suau i no s’enganxi a les dents. Després, ha de refredar-se a l’aire lliure unes hores.

El torró de crema cremada fora de l’motlle, col·locat per ser cremat|CEDIDA

La passió per la xocolata

Però aquest any Torrons Fèlix té un altre torró sense cantonades.

Cada any Zoe i el seu pare intenten oferir una novetat als seus clients (tan fidels que durant aquesta visita una parella arribada expressament des de Madrid reclama l’atenció de Zoe). El primer que van fer, fa ja un parell d’anys, el van anomenar Capritx (Capritx), fet amb tres tipus diferents de xocolata i ametlles refinades que, com passa amb tots els torrons d’aquests artesans, és extremadament suau a l’paladar i mai massa dolç com per no voler un tros més. Triguen tres dies a fer-ho i és el més sol·licitat després de el clàssic d’Agramunt.

Per elaborar el torró de crema cremada es passa breument una resistència sobre cadascuna de les peces|CEDIDA

Tornant a el d’aquest Nadal, es tracta d’una reinvenció de l’torró d’Agramunt, gairebé com si fos un bombó. Una cobertura de xocolata que imita la quadrícula de l’hòstia de pa d’àngel recobreix l’interior fet amb la mateixa massa daurada que cobreix les avellanes de l’clàssic. Per als amants de la tradicional postres d’aquest poble, el sabor li és absolutament fidel, la textura és tan suau com la d’un torró de Xixona, manté el cruixent gràcies a la mel i les avellanes i la xocolata és fi, just per no tapar el gust de l’torró.

Un cop cremat queda llest per a l’envasat, que s’ha de fer immediatament|CEDIDA

Un altre dels seus productes d’autor és el milfulls d’ametlla, una mostra de la sensibilitat d’aquesta família i de la seva obsessió per fer un producte amb identitat pròpia. És un praliné d’ametlla laminada cobert amb una serigrafia de xocolata dibuixada per l’artista Serafina Balasch.

Font: Guia Repsol, Júlia Manresa. Cesar Cid (Fotos). Valeri Novell

Read Full Post »