Servei fins a Bellaterra a través del WhatsApp oficial de Torrons Félix d’Agramunt: 627 69 38 72
Valeri Novell amb Aurora Altisent, artista que dibuixa Barcelona|ARXIU BELLATERRA. CAT
Valeri Novell, inolvidable veí del Turó de Sant Pau ens recomana quelcom especial del seu poble:
Torrons Félix d’Agramunt, l’últim torró 100% artesà de petit obrador
Zoe Valero pren el relleu generacional a l’obrador de Torrons Félix|CEDIDA
Fruits secs seleccionats a mà, una balança de platets, molta paciència i més dedicació. Torrons Fèlix és un petit obrador familiar amagat en un carrer de cases adossades a Agramunt, on Félix i la seva filla Zoe elaboren els torrons com s’han fet tota la vida. Això sí, la passió de Zoe per la xocolata i el coneixement del seu pare s’alien per tenir alguna novetat llista cada Nadal.
Agramunt atreu autobusos plens de curiosos que volen visitar les fàbriques i museus de torró de firmes tan conegudes com Torrons Vicens. Però hi ha bojos d’aquest dolç que arriben de lluny per fer cua en una botiga molt més petita, gairebé amagada en els baixos d’un carrer residencial amb cases unifamiliars adossades.
Aquí Félix Valero i la seva filla Zoe elaboren torrons sense deixar un sol procés a l’automatització.
Escullen les avellanes a mà després de torrar al forn, només ells dos preparen la massa que van treballant en funció de la textura, i fins i tot pesen els ingredients en una balança de platets. Ni cintes, ni pantalles, ni termòmetres i, per descomptat, ni un sol producte que no sigui natural.
Els torrons tradicionals d’Agramunt|CEDIDA
La seva producció és limitada, la temporada mai comença abans que arribi la fruita seca en la seva data natural, a principis o meitat de setembre. Zoe és una de les claus perquè aquest obrador s’hagi convertit en un punt de pelegrinatge per als amants del torró. Com la majoria de joves es va anar d’Agramunt per estudiar, però tan aviat com va acabar va decidir que el torró per a ella no seria només unes postres de Nadal. Va aprendre tot el que el seu pare li ha pogut ensenyar després de 50 anys dedicat a aquest ofici i combina aquests coneixements amb una afició per la xocolata que va perfeccionant en diferents cursos i escoles. Per això, Torrons Fèlix compta amb l’assortiment de torrons més tradicional però també amb altres d’autor que neixen de la feina conjunta de pare i filla.
Escultura homenatge a l’torró tradicional d’Agramunt, situada a la Plaça de Mercat|CEDIDA
A primera vista, el producte està tan cuidat com qualsevol barra d’aquest dolç que podria sortir de la pastisseria més preocupada pel màrqueting en una gran ciutat. Zoe decora amb un llaç de tela gruixuda cada bossa que omple d’unes capsetes negres amb el logotip daurat i que acompanya sempre d’un papir enrotllat amb una poesia dedicada a l’torró. Per descomptat, cada un porta la seva pròpia descripció en una minipostal més o menys poètica que porta col·locada a manera de llaç.
Tot el procés, des de l’elaboració fins a la venda, es realitza en aquesta casa|CEDIDA
La importància de la fruita seca
Aquesta aparença elegant amaga un producte encara més cura i de la millor qualitat.
La base de l’torró deu el 90% del seu resultat final a la qualitat de la fruita seca amb què s’elabora. El 10% restant ja és tècnica i passió. Zoe insisteix diverses vegades en què, després de moltes proves a del principi, els torrons Fèlix s’elaboren únicament amb fruits secs de proximitat. Les avellanes són de Reus; les ametlles, sempre de la varietat Marcona, li arriben de Maials, un petit poble de Lleida; i les nous, de Caldes de Malavella. Insisteix encara més en la importància de torrar els fruits secs al forn, encara que el procés sigui més llarg. Després els passen pel tamís acariciant amb les mans perquè es pelin i, a el mateix temps, van apartant els que puguin estar picats. “Una ametlla picada pot espatllar el torró d’Agramunt”, insisteix Zoe.
Les avellanes es pelen manualment, a el mateix temps que es fa una acurada selecció|CEDIDA
El torró d’Agramunt és diferent a la resta.
Encara que podria trobar-quadrat, els artesans defensen que l’autèntic és rodó. Dos hòsties de pa d’àngel contenen una barreja dura feta de sucre, mel i clara d’ou que recobreixen les avellanes torrades senceres. En Torrons Fèlix es triga tot el dia a fer només aquest tipus de torró. Zoe o el seu pare poden estar cinc hores fent la massa, que elaboren amb mel de taronger sense filtrar, que un productor separa exclusivament per a ells. Per això, el seu producte pràcticament no porta sucre, amb aquesta mel és suficient per endolcir. La massa daurada i brillant es remou amb unes pales de fusta gegants i amb les mans, amb molt de compte. Saben que està llista per la seva textura, no pot quedar ni massa dura ni massa líquida.
Tallant el torró de crema cremada dins el motlle|CEDIDA
Un cop les avellanes s’han torrat al forn es posen en una cistella encara calentes i, llavors, amb la massa acabada de fer, ho barregen tot amb molta cura “perquè les avellanes no es trenquin i aguanti el cruixent”, explica Zoe assegurant que cada minut d’aquest procés és clau perquè després el torró sigui net en boca, quedi suau i no s’enganxi a les dents. Després, ha de refredar-se a l’aire lliure unes hores.
El torró de crema cremada fora de l’motlle, col·locat per ser cremat|CEDIDA
La passió per la xocolata
Però aquest any Torrons Fèlix té un altre torró sense cantonades.
Cada any Zoe i el seu pare intenten oferir una novetat als seus clients (tan fidels que durant aquesta visita una parella arribada expressament des de Madrid reclama l’atenció de Zoe). El primer que van fer, fa ja un parell d’anys, el van anomenar Capritx (Capritx), fet amb tres tipus diferents de xocolata i ametlles refinades que, com passa amb tots els torrons d’aquests artesans, és extremadament suau a l’paladar i mai massa dolç com per no voler un tros més. Triguen tres dies a fer-ho i és el més sol·licitat després de el clàssic d’Agramunt.
Per elaborar el torró de crema cremada es passa breument una resistència sobre cadascuna de les peces|CEDIDA
Tornant a el d’aquest Nadal, es tracta d’una reinvenció de l’torró d’Agramunt, gairebé com si fos un bombó. Una cobertura de xocolata que imita la quadrícula de l’hòstia de pa d’àngel recobreix l’interior fet amb la mateixa massa daurada que cobreix les avellanes de l’clàssic. Per als amants de la tradicional postres d’aquest poble, el sabor li és absolutament fidel, la textura és tan suau com la d’un torró de Xixona, manté el cruixent gràcies a la mel i les avellanes i la xocolata és fi, just per no tapar el gust de l’torró.
Un cop cremat queda llest per a l’envasat, que s’ha de fer immediatament|CEDIDA
Un altre dels seus productes d’autor és el milfulls d’ametlla, una mostra de la sensibilitat d’aquesta família i de la seva obsessió per fer un producte amb identitat pròpia. És un praliné d’ametlla laminada cobert amb una serigrafia de xocolata dibuixada per l’artista Serafina Balasch.
Font: Guia Repsol, Júlia Manresa. Cesar Cid (Fotos). Valeri Novell
BELLATERRA.CAT 