Les zones boscoses que limiten amb Bellaterra haurien d’estar lliures de plàstics i deixalles incíviques
FOTOS DE BELLATERRA. CAT
Posted in Bellaterra, tagged Sant Quirze del Vallès, Vist a Bellaterra on 6 Desembre 2020|
Les zones boscoses que limiten amb Bellaterra haurien d’estar lliures de plàstics i deixalles incíviques
FOTOS DE BELLATERRA. CAT
Posted in Bellaterra on 6 Desembre 2020|
La veneçolana Glass Marcano premiada al concurs de directoras d’orquestra de París
El setembre de 2020 es celebrava a París el primer concurs de direcció orquestral dedicat exclusivament a dones.
Una manera de promoure a nivell internacional aquestes ‘mestres’ que només representen un quatre per cent dels directors actius en el món. Entre les premiades trobem la veneçolana Glass Marcano qui va obtenir el premi dels músics de l’Orquestra París Mozart.
La veneçolana Glass Marcano premiada al concurs de directores d’orquestra de París
Gladysmarli De la Vall Vadel Marcano va néixer a San Felipe (Veneçuela) el 1995. Va començar els seus estudis musicals als 4 anys en cors infantils i orquestres juvenils a Veneçuela. El seu instrument musical és el violí. A l’edat de 8 anys va ingressar a l’Conservatori de Música Mescoli White Star, on va aprendre teoria musical, va rebre lliçons individuals de violí i va tocar en una orquestra. A l’any següent es va incorporar a l’Orquestra Juvenil de Sant Felip sota la direcció de l’mestre Diego Armando Guzmán.
Al gener de 2006 es va incorporar com a violinista a l’Orquestra Simfònica de Yaracuy i l’Orquestra Juvenil de yaracuyana. Va demostrar ser molt activa en les activitats tècniques i artístiques de l’orquestra durant sis anys. La seva primera experiència com a director va ser amb l’Orquestra Juvenil yaracuyana durant una gira de 2012 per Colòmbia. Després va iniciar els seus estudis de direcció el 2013 amb Teresa Hernández, a l’Escola de Direcció José Antonio Abreu El Sistema ia la Universitat Experimental de les Arts sota la direcció d’Alfredo Rugeles. format amb mestres com Rodolfo Sanglimbeny, Pablo Catellanos, Miguel Ángel Monrroy, David Cukber i Dick Van Gasteren. Va assistir a classes magistrals de violí amb Sergio Celis, Iraida Charito Mora, Pablo Vásquez, Eddy Marcano, Edgar Aponte i Gerónimo Isturiz, entre d’altres.
En 2018 va ser nomenada directora de l’Orquestra Simfònica Juvenil de l’Conservatori Simón Bolívar.
Actualment s’exerceix com a directora de gira i es presenta amb orquestres com Joventut Barloventeña, Regional Antonio José de Sucre, Simfònica Aragua, Orquestra Simfònica Juvenil yaracuyana, Orquestra Simfònica Juvenil de València, Simfònica Carabobo, Simfònica Mèrida, Orquestra Metropolitana d’Occident, entre d’altres. Segueix sent alumna dels mestres Alfredo Rugeles, Pablo Castellà i Rodolfo Sanglimbeny.
Glass també va estudiar dret a la Universitat Central de Veneçuela.
Font: RFI. Jordi Batallé
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Ecològica, Parc de la Bonaigua de Bellaterra on 6 Desembre 2020|
Contra el que es podria pensar, la caiguda de fulles s’avança vegada més aviat
Font al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|BELLATERRA. CAT
L’escalfament global fa caure les fulles abans, tot i retardar l’arribada de la tardor
Això no sols afecta els ritmes de la natura i les interaccions entre plantes i animals, sinó que redueix la capacitat dels boscos per capturar carboni
Banc al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Quan la tardor triga a arribar i és menys freda, podríem pensar que les fulles dels arbres cauran més tard. I això és el que creien, fins ara, els científics.
Doncs segons investigadors suïssos, és justament a l’inrevés: les fulles dels arbres cauen cada vegada més aviat.
El descobriment l’ha fet un equip de l’Institut Federal Suís de Tecnologia, amb seu a Zurich, encapçalat per Constantin Zohner. Els resultats s’han publicat a la revista Science.
Els autors s’han basat en dades de sis espècies europees, entre elles roure, faig i bedoll, recollides entre 1948 i 2015 a vora 4.000 llocs d’Europa Central. També han fet experiments dissenyats per estudiar com les variacions de llum solar i dels nivells de CO2 afecten els arbres.
A part d’estudiar la tendència, els investigadors han fet una projecció sobre què pot passar el 2100 si les emissions segueixen augmentant.
Les dades mostren que si bé la productivitat dels arbres a la primavera i a la tardor augmenta, a causa de la concentració més elevada de diòxid de carboni, això també fa que les fulles es tornin grogues i caiguin abans. Sembla com si les fulles tinguessin un límit sobre la seva productivitat i si aquesta augmenta en certs moments, s’ha de reduir en altres.
Deixar caure les fulles, un estalvi d’energia
Catifa de fulles caigudes al Parc de la Bonaigua de Bellaterra |BELLATERRA. CAT
Amb la fotosíntesi, mitjançant la llum solar i el CO2, les fulles dels arbres capturen carboni i produeixen nutrients. Quan s’acosta l’hivern, hi ha menys radiació solar i el procés deixa de ser rendible per a l’arbre.
Per això, els caducifolis no conserven les fulles, cosa que significaria una despesa, sinó que les deixen caure. Es tracta d’un procés d’adaptació per optimitzar l’energia.
Primer es tornen grogues, perquè produeixen menys clorofil·la –el pigment verd que absorbeix la llum solar. I finalment, cauen.
L’estudi mostra que la caiguda s’ha avançat, de mitjana, entre 3 i 6 dies. I els seus càlculs preveuen que si les emissions no es redueixen, el 2100 la caiguda s’haurà avançat dues o tres setmanes.
Això representa, d’una banda, una altra evidència de l’escalfament global. De l’altra, té impacte en els ritmes de la natura. Com que arbres, plantes en general i animals depenen els uns dels altres, això pot incidir en la disponibilitat d’aliment o en els condicions d’aparellament i cria.
Menys absorció de carboni
També té impacte en l’absorció de carboni. Amb la caiguda precoç de les fulles, també es perd capacitat d’absorció de CO2 i, per tant, de compensar, en part, les emissions.
Tardor al Parc de la Bonaigua de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
I si bé el paper dels boscos en l’absorció és important, sense reduir les emissions l’escalfament global seguirà augmentant. Per això, en un comentari que acompanya l’article, Christine R. Rollinson, del Centre de Ciència dels Arbres de l’Arboretum Morton d’Illinois, assenyala això:
“No es pot esperar que el segrest de carboni pels boscos tot sol segueixi el ritme de les emissions antropogèniques de carboni o el canvi climàtic. L’estudi mostra que l’embornal de carboni dels boscos està limitat per mecanismes que encara no entenem completament. Així, considerant que arbres i boscos segueixen sent una solució per mitigar els impactes del canvi climàtic, no poden ser l’única manera de respondre a aquest canvi.”
Font: CCMA. Xavier Duran