Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/01/2021

Deu passos per fer un d’aquells “apple pie” que a la sèrie de dibuixos animats reposava als ampits de les finestres, just a l’alçada del nas!

Apple pie |CCMA

CCMA|L'”american pie”, el pastís de poma que l’os Yogi robava seria l’americanitat feta pastís, segons Maria Nicolau, xef de Cal Ferrer del Tall, a Vilanova de Sau. Assegura que no cal anar a Yellowstone per gaudir d’aquesta fantàstica recepta. Ens explica com fer-lo, i, per si no ets boomer…, visualitza un d’aquells fumejants prodigis de la rebosteria que són com una càpsula, un pastís gros, ple de trossets de poma cuits.

  1. La massa per fer el pastís és una massa d’escames. És important que això ho entenguem.
  2. Una pasta brisa que farem amb 330 g de farina, un pessic de sal, 150 g de mantega bona ben freda, dues cullerades grosses de sucre i dues d’aigua també freda.
  3. Tallarem la mantega a daus petitons i la treballarem en un bol amb la resta d’ingredients secs amb les puntes dels dits. Hem d’evitar, en la mesura que sigui possible, escalfar la massa o desfer massa la mantega, volem que quedi repartida uniformement en la barreja, però, tal com es repartirien un grapat de pèsols en un bol de farina: engrunada però sense desfer-se del tot!
  4. Per assegurar que això no passi, al final, hi afegirem dues cullerades d’aigua ben gelada! Farem una bola de la massa, la filmarem i la deixarem reposar a la nevera mitja horeta.
  1. Amb dues terceres parts d’aquesta bola i un corró de pastisseria (o una ampolla buida de vidre ben llisa) estirarem una placa d’uns 3 mm de gruix que farem servir per folrar un motlle d’aquells rodons i baixets. Desmuntable i ben greixat si volem desemmotllar el pastís o de ceràmica o vidre si el volem menjar directament del motlle.
  2. Per al farciment, ens cal 1 kg de pomes ben pelades i tallades a làmines d’una de les varietats que aguantin més la forma durant la cocció, que no deixin anar gaire aigua, de Girona la Golden, la Gala o la Granny Smith si ens agrada àcida. De Lleida, qualsevol d’aquestes i la reineta canadenca, aquesta que és xata, grisosa i més aviat lletjota, però aromàtica, dolça i amb un punt d’acidesa. Una mica de suc de llimona, 2 cullerades de farina o bé molles de pa de pessic engrunades (això serveix per recollir els sucs de les pomes durant la cocció i que no ens quedi el pastís enllotat), 100 g de sucre i espècies al gust! Canyella en pols, nou moscada, pebre de Sichuan… Un raig de conyac o de whisky si ho volem.
  3. Tot ben barrejat en un bol amb les pomes tallades.
  4. Farcim la base del pastís. Estenem la pasta brisa restant igual que hem fet amb la base, i cobrim el pastís enganxant aquesta coberta amb la inferior. Pintem les vores amb aigua, que fa de cola adhesiva, perquè s’enganxi bé.
  5. Pararem atenció a fer alguns talls a la coberta que faran de xemeneies, i hi podem fer dibuixos i dissenys al nostre gust! Ho podem pintar amb ou batut i ho deixarem a la nevera reposant mitja horeta més.
  6. Ho posem a coure al forn, 20 minuts, a 220 graus, i després mitja horeta més a 180 graus.

Com tot en la Maria Nicolau, la recepta també té un regust juganer: “Si em doneu la vostra adreça i deixeu el pastís a la finestra a refredar, us el vindré a pispar.”

Read Full Post »

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ha licitat les obres de construcció d’aparcaments segurs i tancats per a bicicletes en deu estacions de les línies Barcelona-Vallès i Llobregat-Anoia, entre les quals l’estació de Bellaterra.

Estació Bellaterra FGC nevada|ARXIU BELLATERRA. CAT


Els treballs consisteixen en la fabricació i instal·lació d’un habitacle tancat per a la col·locació de les bicicletes a l’entorn immediat de les estacions d’FGC. Serà un mòdul prefabricat que es podrà muntar in situ. Degut als condicionaments dels diferents emplaçaments s’han previst  dos tipus d’habitacles: un de 6×4 metres (amb capacitat per a 54 bicicletes) i un altre de 6×6 metres (amb capacitat per a 34 bicicletes). A cada indret es col·locarà el que millor s’adapti a l’espai disponible. En qualsevol cas, l’objectiu és situar-los en un espai suficientment ampli per a encabir-hi l’habitacle prefabricat en un lloc de pas, visible i il·luminat per tal de garantir al màxim la seguretat dels usuaris.

Mòdul prefabricat per bicicletes |FGC

Inicialment, es preveu la instal·lació d’alguns sistemes d’aparcaments segurs per a l’1,5% de les validacions d’FGC (unes 4.000 places). Això significa multiplicar per 4 l’actual oferta d’aparcament de bicicletes a l’entorn de les estacions d’FGC. L’oferta s’anirà augmentant a mesura que la demanda ho vagi justificant fins a arribar al 3% de les validacions. Actualment, el 45% de les estacions d’FGC compten amb places d’aparcament per a bicicletes amb alguna mesura de seguretat i el 52% de les estacions compten amb U invertides a la via pública de l’entorn de  200 metres al voltant dels accessos.

Font: Cerdanyola Info, FGC

Read Full Post »

La resistència íntima és un atent i profund assaig sobre la condició humana.

Sinopsi de La resistència íntima

Josep Maria Esquirol ens descobreix de quina manera l’autèntic cura d’un mateix dóna llum i calor als que estan a prop, protegint-i servint-los de guia en el camí. «Reconeixem que resistència íntima és el nom d’una experiència, pròpia de la comarca de la proximitat; comarca que no és visita d’un dia, sinó habitual estada. Però avui costa quedar-se a ella. La proximitat no es mesura en metres ni en centímetres. El seu oposat no és la llunyania sinó, més aviat, la ubiqua monocromíadel món tecnificat. Hem vist com la quotidianitat i el gest de la casa són importantíssimes modalitats de l’experiència de la proximitat ».

Read Full Post »

Veïnat de Bellaterra votant l’any 2019|ARXIU BELLATERRA. CAT

Aquestes persones s’organitzen a través d’un grup de Telegram i tenen previst enviar una carta al síndic: “Ens sentim amenaçats”

Centenars de persones a qui els ha tocat anar a una mesa electoral s’estan autoorganitzant per enviar una carta al síndic i denunciar que se’ls està vulnerant el dret a la salut. Van començar dissabte sent tres i ara ja són més de mil.

Han creat un grup a Telegram, MembresMesa2021 , que literalment bull. Tot va començar quan un d’ells va expressar la seva indignació a Twitter i amb una altra persona van engegar aquest xat que no para de créixer. Asseguren que estan indignats i que se senten impotents.

Enviaran una carta al síndic

A la carta al síndic, que volen lliurar dijous, li demanen empara; diuen que se senten desemparats i consideren que les administracions públiques estan infringit el seu dret a la salut. Això és el que explicava a RAC1 un dels impulsors de la iniciativa, Gustavo Pérez:

Nosaltres no promovem la negació a anar a una mesa electoral, però no volem que ens obliguin a anar-hi en aquestes condicions. Ens sentim amenaçats, perquè si no t’hi presentes, tens penes de presó i de multa
Gustavo Pérez impulsor de la iniciativa #NOAsermembremesa2021

Ja no només estem espantats per les circumstàncies, sinó que també ens sentim amenaçats per la llei
Gustavo Pérez impulsor de la iniciativa #NOAsermembremesa2021

Per ara estan recollint signatures de manera virtual i les agruparan al final de la carta. També busquen l’assessorament d’algun advocat o col·legi que els pugui guiar, ja que més enllà del síndic i el soroll que puguin fer a xarxes volen anar a tots els organismes que puguin a fer sentir la seva queixa.

Font: Sílvia Solanas, Racc1

Read Full Post »

Fa set anys, Amaral va fer una cançó dedicada als polítics. Es diu Ratonera :

Lletra de Ratonera (Amaral)

No sé cómo duermes por las noches,

estúpido farsante, si mientes más que hablas.

Allí por donde pasan los de tu calaña, ya no crece nada.

Golpes, amenazas y promesas vanas,

Rey de los ladrones, príncipe de espadas.

Has tenido suerte hasta ahora,

Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.

Es van quedar a gust. Ser polític al segle XXI és una temeritat i té molt mèrit. Cada dia que passa augmenta el seu descrèdit.

Sempre s’excusen dient que no tots els polítics són iguals. Evident que no. Tampoc caldria que ho diguessin tants cops, ja ho sabem, però, de vegades, en una època pandèmica com aquesta han decidit fer funambulisme amb xiruques.

La decisió d’ahir és una demostració de la capacitat de la política de sentir-se el centre de l’univers. A qui se li devia passar pel cap que podien trencar el confinament municipal per anar a fer un míting electoral i explicar-ho tan malament? És veritat que el dret a participació política (manifestacions, mítings…) és un motiu reconegut legalment per poder trencar el confinament des del 7 de desembre passat, però es difícil de justificar (si, a més, no en saps) que si no pots anar al teatre del poble del costat o no pots veure la parella en una vila a cinc quilòmetres o fer esport d’equip a l’aire lliure que és salut, en canvi sí que veiem polítics travessant pobles i ciutats com Mister Marshall creuava Villar del Río. La decisió és una grotesca tragèdia democràtica.

La política hauria de ser més empàtica, transparent i sobretot més ben comunicada. Una comunicació contundent en el missatge. Creïble. Oblidar el llenguatge de palla, les evasives, els tecnicismes… Si consideren que poden fer-ho, que surtin i amb contundència i credibilitat apuntalin la idea legal de saltar-se el confinament municipal per molt que a una part important de la societat els sembli un text digne de la biblioteca de les insensateses polítiques.

Massa paraules buides distancien el governats dels governants. Quan parlem que el doctor Josep Maria Argimon (que no és polític) té credibilitat no és perquè sigui bon metge -que no ho sabem- és perquè li concedim confiança no només pel que diu, sinó per com ho diu.

Però el terra dels polítics és un camp de mines i sembla que gaudeixin de caminar amb esclops. Només faltava menjar-se el confinament municipal per un dels espectacles més avorrits del teatre: els mítings. Mira que hi ha motius per trencar un confinament, però que sigui un míting diu molt poc, no de la política, sinó de la comunicació política.

Ens hem acostumat a viure sota la fullaraca política inexplicable perquè, en general, no se saben explicar.

Ratonera (Lletra complerta)

No se como duermes por las noches,
Estúpido farsante, si mientes más que hablas
Allí por donde pasan los de tu calaña, ya no crece nada.
Golpes, amenazas y promesas vanas,
Rey de los ladrones, príncipe de espadas.
Has tenido suerte hasta ahora, has tenido mucha suerte hasta ahora.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo,
No lo haré yo.
Tú que representas el pasado,
Haces del presente una ratonera.
No tendrás futuro ni descanso
Esa es tu condena.
Ojalá sintieras el miedo que generas, ojalá que lo sintieras.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo,
No lo haré yo.
Tiembla, tiembla,
Que tu final se acerca.
Oh oh, tiembla, tiembla.
El péndulo cortó la cuerda,
Y se rompió la rueca.
Puedes intentar que te perdone Dios.
Puedes intentar que te perdone Diooos
Uoh uoh uoh uoh uoh uoh uoh uoh…
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo.
Puedes intentar que te perdone Dios, no lo haré yo,
No no no lo haré yoo.

Read Full Post »