Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/01/2021


Es manté el confinament municipal i el tancament del comerç no essencial els caps de setmana. Aquí sota teniu la normativa vigent a Catalunya des del 7 de gener 2021👇

El Procicat ha decidit prorrogar dues setmanes més les restriccions vigents en aquest moment, segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l’ACN. Així doncs, durant 14 dies més es mantindrà el confinament municipal i el tancament del comerç no essencial els caps de setmana. També quedaran tancats els centres comercials, els establiments de més de 400 metres quadrats i els gimnasos.

Read Full Post »

L’Ari i l’Aran, els dos personatges principals de ‘Semiidèntics’, lluiten constantment contra una sensació de soledat, buidor i de mancança. Els dos tenen 19 anys i cap d’ells sap que l’altre existeix. L’Ari és una famosa compositora de cançons plenes de ràbia, incomprensió i solitud i l’Aran és un dels ballarins estrella de la Jove Companyia de Dansa de València.

Muriel Villanueva | Fotografia: Abel Pau

QUI SÓC
Sóc llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València. El piano, la guitarra, el baix i el cant m’han acompanyat amb intermitències; avui dia provo de fer anar el saxo. Vaig cursar el COU al Licée Espagnol de París i les pràctiques de mestra a Bari (Itàlia). Vaig realitzar a l’Escola d’Escriptura de Ateneu Barcelonès els cursos: Iniciació a la narrativa (amb Andreu Ayats), Narrativa (amb Andreu Ayats), Novel·la I (amb Jaume Cabré), Novel·la II (amb Isidre Grau), Guió de Llargmetratge I (amb Esther Cases) i Bíblies de sèries de TV (amb Laia Aguilar i Isaac Palmiola). També vaig cursar Escritura y Meditación amb la Isabel Cañell. Estic formada Constel·lacions Familiars amb la Lena S. Rupa i amb la Carme Tusset.

Vaig estar mestra de música a intervals i des de 2006 sóc professora d’escriptura. Dec les meves taules a deu anys de docència a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, on he impartit cursos de Iniciació a la narrativa, Narrativa, Novel·la I, Conte I, Novel·la II, Construcció de personatges i Lletres de cançons; hi vaig estar també co-coordinadora del campus virtual, responsable de les relacions internacionals, autora de la Recerca sobre la situació europea en matèria d’escoles d’escriptura (per a la Institució de les Lletres Catalanes) i directora executiva de l’European Association of Creative Writing Programmes.

Actualment escric per a Catorze i ofereixo cursos d’escriptura i acomplanyament literari.

Les meves múltiples reescriptures m’han obert camins als següents premis i publicacions:

Narració Els ulls de Rita o la tendresa del món, diari del viatge per l’adopció d’una germana, (Premi Goma de Nata 1997), publicat per l’Ajuntament de Sagunt el 1998

Novel·la Mares, i si sortim de l’armari? – Dos madres, publicada per Editorial Empúries el 2006, i les seves traduccions castellana, portuguesa, coreana i polonesa –publicades respectivament per Editorial Lumen, Ediçoes Duarte Reis, Editorial Nangiyala i AdPublik.

Conte Família, publicat a la revista Valors el 2009

Conte La paradoxa d’en Frank Kafka i l’àncora del Fred Tènder, publicat a la revista Hiperbòlic el 2009

Novel·la Jo toco i tu balles (Premi Montflorit de Novel·la 2009), publicada el mateix any per Editorial Motflorit

Conte Venia picant de mans (Premi Arrelats de la Universitat de Barcelona 2009)

Novel·la Baracoa, publicada per Editorial Montflorit el 2010

Conte Línia discontínua, publicat a la revista Hiperbòlic el 2010

Novel·la curta La gatera (Premi J.M. Casero 2011 de la Llibreria 22 de Girona, menció del jurat del Premi Documenta 2010, Llança de Sant Jordi d’Òmnium Cultural i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians per l’AELC), publicat per Amsterdam (Ara Llibres) el 2012 i per Navona (en castellà) el 2018

Poemari Poemes sense punts de goma (Premi Les Talúries de l’Institut d’Estudis Ilerdencs 2011), publicat per l’IEI i la Diputació de Lleida el 2011

Conte Megafonia, publicat a la Revista de Girona el 2012

Conte infantil La Tània i totes les tortugues, il·lustrat per Ona Caussa i publicat a la col·lecció Vaixell de Vapor (Cruïlla) el 2013

Conte Dos mil botons i una tassa de xocolata, publicat dins Els caus secrets (antologia d’autors nascuts després del 1972, a cura de Sebastià Bennassar) per Editorial Moll el 2013

Novel·la Motril 86, publicada per Proa el 2013

Novel·la juvenil Duna, diari d’un estiu – Duna, diario de un verano, il·lustrada per Ferran Orta i publicada per Babulinka Books el 2015, finalista del Premi Atrapallibres

Conte La nena de les cuetes – La niña de las coletas, publicat al suplement especial de Nadal de El Periódico el 2015

Novel·la curta El parèntesi esquerre, il·lustrada per Aitana Carrasco i publicada per Males Herbes el 2016

Trilogia cross-over L’Esfera: Sense ales, Les ales d’Ícar, El vol del Fènix, amb Roger Coch, sota el pseudònim Muriel Rogers, publicada per Planeta i per Columna (castellà i català) el 2016

Poema Para no tener que hablar, il·lustrat per Sara Màrquez i publicat per Ediciones Oblicuas el 2016

Conte infantil La Tània i el telescopi, il·lustrat per Ona Caussa i publicat a la col·lecció Vaixell de Vapor (Cruïlla) el 2016

Recull de contes Nines, publicat per Males Herbes el 2017

Àlbum il·lustrat Groc i rodó – Amarillo y redondo, il·lustrat per Ferran Orta, publicat per Flamboyant el 2018 i traduït al xinès, el coreà i el persa

Novel·la Rut Sense Hac (Premi Carlemany), publicada per Columna Edicions el 2018

Conte La pedra, publicat per la revista Time Out el 2018

Novel·la infantil El refugi del Tarek (Premi Atrapallibres), il·lustrada per Bruno Hidalgo i publicada dins la col·lecció Vaixell de Vapor (Cruïlla) el 2018

Relat Estimat país petit, publicat pel Diario Información el 2018

Relat Sols em queda la gloriosa companyia de la vostra sacratíssima corona, publicat dins l’antologia República de les lletres (a cura de Xènia Busse), Revista de Catalunya, 2019

Novel·la París es Azul, publicada per Versátil el 2019

Novel·la infantil Ona i Roc i els tigres de Sumatra, il·lustrada per Julia Cejas i publicada dins la col·lecció El Micalet Galàtic (Bromera) el 2019

Novel·la curta La biblioteca del papa Luna, il·lustrada per Sara Bellés i publicada dins la col·lecció Llegir en valencià (Bromera) el 2019

Novel·la infantil L’illa infinita (Premi Ciutat de Dénia), il·lustrada per Noemí Villamuza i publicada per Andana el 2019

Novel·la juvenil Dunes, diari d’un altre estiu – Dunas, diario de otro verano, il·lustrada per Ferran Orta i publicada per Babulinka Books el 2019

Novel·la juvenil Digueu-me Ju, publicada per La galera el 2020

Novel·la El ball de les estornelles (Premi Antoni Vidal Ferrando), publicada per Adia el 2020

Read Full Post »

Recordeu que podeu recollir el vostre calendari 2021 gratuït al Condis de Bellaterra

Calendari 2021 mes a mes gratuït del Condis |BELLATERRA. CAT

Condis de Bellaterra ☎️ 935864607
Plaça del Pi, s/n, 08193 Bellaterra,
http://www.condis.es

Read Full Post »

La comunitat de Sant Egidi actualitza el catàleg de serveis per als qui viuen al carrer i reclama més espais perquè hi puguin dormir i dutxar-se

S’investiga si el fred pot ser la causa de la mort del tercer sensesostre en una setmana

Els voluntaris de Sant Egidi fa mesos que reparteixen menjar, amb un àpat calent, als qui dormen a la intempèrie EPA.

S’hi recullen els serveis i més de 500 adreces on poden rebre suport per menjar, dormir o rentar-se

Les entitats calculen que cada dia hi ha entre 1.200 i 1.500 persones que dormen als carrers de Barcelona o en refugis casuals. “No és que no vulguin anar a albergs, és que tampoc hi ha places suficients”, diu el responsable de la comunitat de Sant Egidi, Jaume Castro, que lamenta que hagin desaparegut els tres centres d’acolliment nocturn on podien recórrer els qui no tenen cap informe de serveis socials. Amb aquesta situació s’ha trobat la Doris, que freqüenta els menjadors de la comunitat i es va trobar sense saber on anar quan va marxar de l’alberg per problemes de convivència. “Ens va venir plorant per si sabíem d’algun caixer que fos segur per passar la nit”, explica la responsable dels serveis als sensesostre de la comunitat, Raquel Sancho, que tot i les gestions no va poder-la derivar a cap servei sense l’informe de l’assistenta social. “S’han de buscar espais estables i tenim molts hotels, pisos i albergs tancats per la pandèmia que els podrien acollir”, assenyala el responsable de la comunitat a Barcelona, que veu “insuficients” els recursos i demana a les administracions públiques que augmentin el nombre de places. Segons recull l’entitat, hi ha una vintena de centres residencials d’acollida, amb unes 774 places públiques i privades, sense incloure els pisos d’inclusió o els allotjaments en pisos i hotels que subvencionen entitats i l’Ajuntament de Barcelona.


Des de fa disset anys l’entitat que atén el col·lectiu edita l’anomenada guia Michelin dels pobres, en què es recullen els serveis i més de 500 adreces on les persones que viuen al carrer poden trobar suport i acollida per menjar, rentar-se o dormir. Se n’han editat 2.250 exemplars que es distribueixen gratuïtament entre els usuaris dels menjadors socials i els treballadors de les entitats. Segons la guia, hi ha una dotzena de punts amb serveis de dutxa, un servei que es va ampliar a l’inici de la pandèmia però que s’ha anat reduint fins a un 30%. El catàleg ha hagut de revisar molts dels serveis que s’han vist afectats per la pandèmia, com ara els menjadors socials. Avui n’hi ha una trentena, onze dels quals depenen de l’Ajuntament de Barcelona, i en una quinzena les entitats no demanen res per servir els prop de 3.000 àpats diaris.


L’emergència de la Covid ha impactat en un col·lectiu que s’ha trobat de cop “aïllat amb tothom tancat a casa”, retreu Sancho, i amb molts espais tancats que els servien de refugi. “No es moriran de gana, però és inacceptable que es morin de fred”, denunciava la responsable de l’entitat hores abans que se sabés la mort d’una tercera persona sense sostre als carrers de Barcelona en una setmana. La policia va rebre ahir a la tarda l’avís dels veïns, al carrer Consell de Cent, del cos sense vida d’una persona que dormia en un portal. Segons la policia, la víctima no presentava signes de violència i només l’autòpsia determinarà si el fred ha pogut ser la causa de la mort, per una hipotèrmia. Des de les entitats, com Sant Egidi, lamenten que les places addicionals que s’amplien amb prop de 400 places disponibles quan les temperatures baixen a zero graus no es mantinguin durant tot l’hivern.

Font: El Punt Avui. Elena Ferran

Read Full Post »