Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for febrer de 2021

L’atur juvenil és un problema endèmic de l’economia espanyola. També de la catalana, esclar. És un dels més elevats de la zona euro.

Exemples d’atur juvenil a Europa

Amb la crisi del covid s’ha tornat a disparar, com no podia ser d’una altra manera: ara mateix és del 27% entre els 16 i els 29 anys, però del 38% entre els 16 i els 24, quan l’atur global és del 13,9%. Però és que venim de la crisi financera, que el 2013 va enfilar la dada fins al 50%. El model econòmic de l’Estat està basat en feines de baixa qualificació, amb la construcció i el turisme com a grans motors. Canviar aquest paradigma és l’única via per trencar una dinàmica que no genera estímuls en bona part del jovent per assolir un alt nivell formatiu i tècnic, sigui a través d’estudis universitaris o de graus de formació professional. De fet, on hi ha un dèficit més evident és en la formació professional, que malgrat els intents de lligar-la a la indústria no acaba de funcionar amb la qualitat i l’abast que caldria. El resultat, doncs, és que la població juvenil segueix sent la víctima principal d’un sistema que, en conjunt, li dona poques oportunitats laborals i, quan n’hi ha, són de poc nivell salarial. Els baixos sous són un drama.

Si a això hi sumem el problema gravíssim de l’accés a l’habitatge, amb uns preus molt per damunt del poder adquisitiu mitjà juvenil, i una pandèmia que ha agreujat la sensació d’aïllament i oblit, ja tenim el problema perfectament definit: els joves del nostre país no tenen perspectiva de poder-se construir, sobretot des del punt de vista econòmic, una autonomia vital. “No vull haver de compartir pis fins als 40”, ens diuen. I no només això, sinó que se senten expulsats del benestar i del progrés que sí que va poder assolir la generació dels seus pares, alhora que veuen com la crisi climàtica posa en perill global la supervivència planetària i com la democràcia espanyola mostra símptomes clars de degradació de les llibertats fonamentals. Tot plegat, un panorama que com a mínim cal qualificar de frustrant.

Per això no ens hauria d’estranyar que la desafecció política i social d’un gruix important dels joves sigui avui un fet tan visible. En alguns casos els empeny al compromís cívic, en d’altres a la reacció visceral no exempta de brots violents, i també hi ha la via de la fugida a l’estranger a la recerca de millors oportunitats de feina i de vida. Estem, en qualsevol cas, davant un problema generacional que està hipotecant no només els afectats, sinó tot el conjunt de la societat. Si els millors marxen i els que es queden s’instal·len majoritàriament en la desesperança, costa trobar motius per a l’optimisme col·lectiu de cara a les pròximes dècades.

La sortida ha de ser treballar per un augment de l’exigència i de la qualitat del sistema educatiu que no oblidi l’equitat d’accés, i per una àgil reconversió del model econòmic per fer-lo basar, precisament, en la bona formació. I tot això, esclar, acompanyat d’una política d’habitatge públic ambiciosa. Hi ha molt a fer. I és urgent posar-s’hi.

Read Full Post »

☑️ Tres empreses catalanes han optat per la innovació per revolucionar el mercat de les begudes

El pack amb càpsules d’Issimo | CEDIDA

La indústria agroalimentària, un sector que genera el 16% del PIB català, és una de les que estan aguantant millor la crisi. El programa “Valor afegit” ha parlat amb tres empreses de perfils molt diferents que estan buscant el seu lloc en el mercat de les begudes a través de la innovació.

En els laboratoris Ümbrella, de Llinars del Vallès, s’hi fabriquen un centenar de complements alimentaris per millorar la salut. Estan especialitzats en formulació i treballen per a multitud d’empreses. Han tingut molt èxit amb tractaments rejovenidors que venen als Estats Units, però fa un parell d’anys els va venir un client amb una idea ben diferent. Amb anys d’experiència en el sector de les begudes alcohòliques, volia traslladar el concepte de les càpsules de cafè als còctels. Uns i altres aviat van veure les possibilitats comercials d’innovar en aquest sentit. “Vinc de treballar i vull un còctel perquè em ve de gust, i ara m’he de posar a buscar fruites i essències per fer-ne jo mateix el còctel?”, és la reflexió que es va fer Xavier Sáez, el director general d’Ümbrella. Per Enric Martori, cofundador de The Issimo Fruit Family, “els consumidors cada vegada necessiten més tenir productes de qualitat professional, però sense haver de fer tot l’esforç de fer-ho”.

El paladar d’uns i els coneixements científics dels altres han servit per llançar al mercat un producte que no existia: unes càpsules barreja de sucs de fruita, espècies i aromes. Segons Martori, “donant-hi voltes, vam dir: per què no agafem tots els ingredients d’un còctel menys l’alcohol i els ajuntem tots en una monodosi, de manera que sigui tan fàcil com posar gel en un got, el sabor d’Issimo que més t’agradi i la beguda alcohòlica preferida. De manera que surt un còctel amb un sabor excepcional, sempre el mateix, sempre amb les fruites millors, que té una mica menys d’alcohol i que és fàcil i ràpid de fer.

Vendre aigua mineral per salvar els oceans

Una altra empresa de begudes està innovant venent aigua mineral, un fet insòlit. El secret: unir l’alimentació saludable amb una aposta forta per protegir el medi ambient i, en especial, els oceans. Santi Mier va arribar a ser director de màrqueting internacional de Danone, però fa quatre anys, juntament amb quatre socis més, va fundar una empresa. “Havíem de construir no només productes innovadors en el sector de les begudes, sinó també una empresa que generés un impacte positiu. És aleshores quan vam decidir donar-li aquest nom: Ocean52, perquè som l’única empresa del món de les begudes que destina el 52% dels beneficis a la protecció dels oceans”, explica el Santi. Per la seva parella i sòcia, Olga Vilacañas, “és un tema de repartiment de beneficis, de com ho volem fer: decidir, potser, ser menys rics, però a la vegada ser molt més rics perquè tindrem un planeta molt més protegit on podrem viure molt millor”.

Amb aquests diners impulsen la creació de zones marines protegides i també accions socials i educatives de sensibilització per la protecció dels oceans. Entre altres, organitzen neteges de residus a platges del litoral. L’altra contribució que fan al medi és embotellar l’aigua amb llaunes d’alumini, infinitament reciclables. La seva principal marca d’aigua ho diu tot: “No plastic water”. “Una vegada les hem consumit, aquestes llaunes arriben al lloc de reciclat i després es fonen, i de mitjana, en només 60 dies, tornen a estar al lineal dels supermercats. El 72% de tot l’alumini que s’ha extret al món encara està en ús”, assegura Mier. Amb aquestes accions, volen ser un exemple per a altres empreses. “Fins ara pensem molt en el consumidor final, el que ha de fer: ha de reciclar, s’ha de comportar bé… i també les administracions, que han de legislar. Però un actor molt important som les empreses. Tenim molt a fer!”, afirma l’Olga.

Una altra manera de preparar el te

Matcha&Co és una petita empresa dedicada a la venda de te en pols a través d’internet i de supermercats ecològics. Compren el te directament a productors del Japó i l’envasen aquí. Durant la pandèmia han entrat a Alemanya, França i el Regne Unit, on ja concentren la meitat de les vendes. Ara volen fer el salt als Estats Units. De moment, estan buscant-hi influencers per donar a conèixer els seus productes, en especial el seu te matcha de qualitat. Es tracta d’un te en pols de color verd brillant que és moda entre els consumidors més gurmets i que es consumeix amb tot un ritual tradicional japonès. Segons Pepe Cabestany, “el te matcha prové de les millors fulles de la plantació de te verd. El que es fa és que s’esmicola i es tritura en molins de pedra. D’aquesta forma, per consumir-los es poden dissoldre en aigua o en llet, en comptes d’infusionar”.

Però la innovació que ha introduït aquesta empresa consisteix a haver traslladat la tècnica d’elaboració del matcha a altres tipus de te: “El te matcha s’elabora al Japó des de fa segles. Nosaltres el que hem fet és, amb tots els tes que prenem en el dia a dia, com el roibos, el jazmin o l’english breakfast, també esmicolar-los i prendre’ls de manera dissolta”. Amb aquest sistema, asseguren, s’evita ingerir els microplàstics que hi ha en molts sobrets de te que es comercialitzen. A més, defensen la cultura del te davant la del cafè. Segons Berta Cabestany, la responsable de comunicació, “cada cop la gent està més preocupada per tenir una vida més saludable, i el te ens aporta més beneficis, a nivell d’antioxidants o a nivell diürètic. A més, a diferència del cafè, quan te’l prens, el te matcha dona una energia molt més estable en el temps, mentre el cafè té pujades i baixades”.

Font: CCMA

Read Full Post »

Recordem el debat polític del Ple de l’EMD de Bellaterra, del 18 de març de 2019

La proposta del govern municipal de l’EMD de Bellaterra (Vallès Occidental) per portar a debat el canvi de noms del nomenclator franquista de Bellaterra. Finalment els partits polítics GxB i PdeCat (actual Convergents) van votar a favor de deixar-ho en mans del veïnat, (previa recollida del 50% de signatures).

Tot plegat una discussió per marejar la perdiu, però no mullar-se en una decisió que ha de ser política per provar-ho directament en el
Ple de Bellatera. Cal recordar que no hi ha tants problemes, com intenta justificar en Ramon Andreu, ja que tota Catalunya ho ha fet fa molts anys.

Tants problemes van tindre el veïnat de l’Avinguda Diagonal de Barcelona
(ex Avenida del Generalísimo Franco) amb més de 1. 000 números?
FACTA NON VERBA!!

Read Full Post »

☑️ Sorprèn i molt que l’EMD presidida per Ramon Andreu (GxB), no repari l’abandonat Passatge Ignasi Iglésias, que apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i les moltes denúncies públiques.

☑️ ERC i Convergents a la Junta del Veïnat de Bellaterra podrien fer quelcom més i presentar una moció conjunta perquè l’EMD ho repari.

La part baixa del Passatge ignasi Iglésias davant l’Escola Ramón Fuster |FOTO: BELLATERRA. CAT

El passatge Iglésias està construït totalment amb esglaons, però no es veuen perquè està inundat de males herbes. Comença al Carrer Apel·les Mestres, tocant l’Escola Waldorf-Steiner, i finalitza just davant l’Escola Ramón Fuster. Com altres passatges d’escales de Bellaterra, no hi ha penjada cap placa amb el seu nom.

La part alta del Passatge Ignasi Iglésias, a la part alta de l’Escola Waldorf-Steiner|FOTO: BELLATERRA. CAT

Per què el govern de Ramon Andreu no acepta la proposta d’ERC de penjar la placa d’homenatge Plaça de Ramon Fuster❓ Difícilment trobarem a Bellaterra un personatge que hagi fet tant per la cultura.

Read Full Post »

Estació de Bellaterra Línia del Vallès dels FGC

El Diari Oficial de la Generalitat (DGC) publica la resolució d’aprovació definitiva del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i el seu estudi ambiental estratègic, un cop completat el procés d’informació pública i tramitació ambiental. Aquest pla proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura. Les propostes tenen com a horitzó temporal l’any 2026 i estan valorades en prop de 2.500 milions.

Una fita rellevant és l’increment previst de la quota del transport públic en el repartiment modal de les relacions interurbanes internes del Vallès del 13% actual fins al 21% previst i en les relacions amb Barcelona, del 43% al 50%. Cal tenir en compte que diàriament, hi ha 845.000 desplaçaments interurbans interns al Vallès i, en la relació amb l’àmbit de Barcelona, es produeixen diàriament 580.000 desplaçaments. La mobilitat amb l’àmbit de Barcelona i la mobilitat interna del Vallès representa el 85% del total de mobilitat interurbana amb origen i/o destinació al Vallès.

El PEMV planteja, doncs, un escenari de mobilitat al Vallès amb un important increment de la quota modal del transport públic tant en les relacions internes al Vallès com en les relacions de connexió amb Barcelona. D’aquesta manera, es preveu una important disminució dels vehicles/km de la xarxa de carreteres i de les emissions associades, tot i la previsió d’un increment de mobilitat en l’horitzó del pla.

L’àmbit del Vallès té un important pes demogràfic i econòmic en el marc català. Format per 62 municipis (23 al Vallès Occidental i 39 al Vallès Oriental), suma una població total de més d’1,3 milions d’habitants; el 18% de la població de Catalunya i el 26% del de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pel que fa al PIB, el Vallès representa el 17% del PIB de Catalunya i el 24% de l’RMB.

Concretament, el PEMV preveu actuacions en transport públic ferroviari; transport públic per carretera; transport privat; mobilitat a peu i en bicicleta; i gestió de la mobilitat.

Transport ferroviari

Per a la millora del transport ferroviari a l’àmbit del Vallès, el PEMV proposa actuacions en infraestructures i serveis, entre les quals cal remarcar: la formació d’un tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers; la construcció de 10 noves estacions (de les quals 3 són intercanviadors); l’increment de freqüències de l’R8 i el perllongament de la línia fins a Sant Celoni, d’una banda, i fins a Vilafranca del Penedès, de l’altra.

Algunes propostes han plantejat la creació de noves estacions ferroviàries addicionals a les incloses al Pla. Per donar-hi resposta, el Pla ha incorporat un nou estudi que avaluï la viabilitat tècnica i funcional d’aquestes possibles noves estacions: Parc Taulí, Rambla-Gran Via de Sabadell, Can Tabola, Can Salvatella i Montornès Nord.

D’altra banda, el Pla recull el perllongament de serveis de l’R1 fins a la UAB, el nou túnel de Montcada i Reixac, el desdoblament de l’R3, l’execució de nous aparcaments en estacions ferroviàries (park and ride) o el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac.

Autobusos interurbans

El PEMV preveu una millora en l’estructuració i la potenciació del model de xarxa del transport públic per carretera interurbà. La proposta integrada del Pla pretén millorar les connexions internes entre els àmbits del Vallès i les relacions amb l’entorn metropolità i Barcelona. Així, el Pla aposta per actuacions com la implantació de diversos corredors BRCAT, serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques, que permetin prioritzar el pas per als busos. Els corredors BRCAT proposats són: Caldes de Montbui – la Llagosta, Mollet del Vallès – Vall del Tenes, la Llagosta – UAB, Terrassa – Sabadell – Granollers, Sabadell – Castellar del Vallès, Cerdanyola – Barberà – Sabadell i Rubí/Sant Cugat – Cerdanyola. Paral·lelament, el Pla inclou també el reforç de les línies exprés.cat o altres millores de servei, així com la construcció d’una terminal de busos a la UAB.

Xarxa viària

Pel que fa a la xarxa viària, l’ampliació de la capacitat de les vies d’altes prestacions com la C-58 (ja executades o en execució), la C-17 (algunes també en execució) i els enllaços del corredor AP-7/B-30, són algunes de les actuacions previstes, així com la millora de l’accessibilitat, connectivitat i capacitat d’altres punts que presenten congestió.

Mobilitat a peu i amb bicicleta

Per a millorar la quota modal de la bicicleta, el PEMV preveu l’ampliació de la xarxa interurbana d’itineraris, tot prioritzant els corredors amb més demanda, la construcció d’aparcaments segurs per a bicis en les estacions ferroviàries i la millora de la permeabilitat d’infraestructures viàries. El Pla aprovat incorpora 30 quilòmetres més de vies pedalables i passa dels 120 quilòmetres nous previstos als 150. Malgrat que el Pla se centra a identificar les connexions interurbanes pedalables, també té en compte que aquests eixos tinguin continuïtat en la trama urbana.

Governança del Pla

D’altra banda, s’ha creat un Comissionat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la coordinació del PEMV. Aquest Comissionat, a més de fer l’avaluació del compliment i impuls de les propostes del Pla, gestionarà els informes de seguiment que, entre d’altres, inclouran una anàlisis específica de l’efecte COVID-19 sobre la mobilitat i sobre la proposta i previsió temporal del PEMV. Alhora, coordinarà els comitès de seguiment estratègic, tècnic i social, que es reuniran periòdicament amb l’objectiu que les administracions i agents implicats participin de manera activa en el seu procés d’avaluació i d’execució, i d’incorporació de millores.

Font: Cerdanyola al Dia

Read Full Post »

☑️ Viladrau i Andorra la Vella, noves Viles Florides. Bellaterra té uns 1.000 jardins privats molt cuidats i un espai públic verd com el que més.

☑️ Per què l’EMD de Bellaterra no proposa la candidatura del nostre poble, un dels més atractius de Catalunya

Detall de la Bellaterra florida||FOTO: BELLATERRA. CAT


Amb la incorporació d’aquestes localitats ja són 147 els municipis de Catalunya i Andorra que formen part de Viles Florides. Viladrau és el sisè municipi de la comarca d’Osona que se suma al moviment florit. Eminentment muntanyós i ble de boscos, bona part del terme municipal de Viladrau està integrat dins del Parc Natural del Montseny i disposa de paisatges espectaculars i racons de gran bellesa que han estat font d’inspiració de literats i poetes, i indret reconegut de bruixes, bandolers i dones d’aigua. Des del consistori es treballa per tenir un municipi en consonància amb l’entorn en què estan i consideren que una imatge cuidada és un factor a tenir en compte per millorar la qualitat de vida de veïns i visitants.

Flors de magnolia a un Jardí de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Amb Andorra la Vella ja són quatre les parròquies d’Andorra que formen part de Viles Florides. Una parròquia, en paraules dels seus representants, sostenible, que fomenta la qualitat de vida, el passeig a peu i els hàbits saludables, i també engega accions per dissuadir els ciutadans d’utilitzar el cotxe. D’acord amb aquesta filosofia, l’adhesió a Viles Florides, referma la importància que es dona a l’enjardinament i potenciació dels espais verds.

Read Full Post »

☑️ Atenció veïnat si circuleu pels Carrers Casas i Amigo amb Pintor Opisso. De nit pot ser perillós.

☑️ Residents de la zona ho tenen denunciat, però l’EMD no ho valora com perillós, fins que una moto, bicicleta o cotxe – per l’allumenat nocturn débil- faci reventar rodes i provoqui una caiguda greu.

GALERIA DE FOTOS: ELENA CASES

Read Full Post »

☑️ Bellaterra. Cat ve denunciant que al nostre nomenclàtor només tenim el nom d’una dona (Mercè Rodoreda) i noms franquistes.

Placa del Carrer Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

L’aprovació inicial –amb els vots favorables de PSC, Junts, En Comú Podem i Ciutadans i les abstencions de PP, Guanyem i ERC- del Pla Local d’Habitatge de l’Ajuntament de Cerdanyola va ser la protagonista del ple municipal de febrer.

Quin és el Pla d’Habitage de Cerdanyola?

El treball de diagnosi constata que hi ha desajustaments entre l’oferta i la demanda d’habitatge. Es demana molt més lloguer (42,9%) del que s’ofereix (5,3%). Pel que fa a la superfície dels habitatges s’ofereixen superiors (83,6 m2 mitjana plurifamiliar) a les dels habitatges sol·licitats (73,2 m2 mitjana plurifamiliar). Pel que fa a preus es constata una gran diferència entre propietat i lloguer. Si s’opta per la compra, l’habitatge en oferta té un preu global de 347.000 € mentre el comprador podria pagar fins a 152.582 € de mitjana. Pel que fa al lloguer l’habitatge en oferta té un preu mitjà global de 1.220 €/mes de mitjana i els que en cerquen un podrien pagar fins a 676 €/mes de mitjana.

Pel que fa a l’accés al mercat lliure d’habitatges, la diagnosi destaca que tres de cada deu noves unitats familiars de la ciutat no hi podran accedir. 911 estimades fins al 2.025. D’aquestes noves unitats familiars més de la meitat s’adequaran a un perfil de necessitats basat en el lloguer assequible i més de dos terços no podran accedir ni tan sols a l’HPO més assequible (lloguer de règim especial). L’estudi identifica un parc d’habitatges buits potencial màxim que podria assolir el 8,7% del total (2.186).

“Cap moció per eliminar els noms franquistes del nomenclàtor de Bellaterra

Josep Maria Marcet, un dels noms franquistes al nomenclàtor de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT

Mocions aprovades al Ple de Cerdanyola

Van obtenir la llum verda del plenari la presentada per En Comú Podem per la incorporació del municipalisme en els òrgans de govern del pla d’actuació del Procicat per emergències associades a malasties transmissibles emergents amb potencial alt risc, la presentada per ERC i Guanyem per a la feminització del nomenclàtor a Cerdanyola, la d’ERC per manifestar la voluntat del ple de l’Ajuntament de Cerdanyola per a que el servei integral de l’aigua a Bellaterra (Turó de Sant Pau reb Aigües de Barcelona i la resta de Bellaterra Aigües de Sabadell) es presti mitjançant una empresa pública metropolitana i dues de Ciutadans per condemnar la violència al carrer i per l’adhesió de Cerdanyola a la xarxa de ciutats per la bicicleta.

Mocions no aprovades al Ple de Cerdanyola

Es va rebutjar una de suport a l’amnistia (presentada per Jxc, Erc i Guanyem de suport a l’amnistia), una d’En Comú Podem per demanar l’indult de Pablo Hasél i defensar la llibertat d’expressió i una altra de suport a Pablo Hasél (presentada per Junts, ERC i Guanyem).

Font: Cerdanyola al Dia, Cerdanyola

Read Full Post »

☑️ Passejant per l’Avinguda del Film tornem a veure el vell forat de la vorera sense reparar. S’ha denunciat varies vegades, però l’EMD no posa fil a l’agulla per evitar accidents de caigudes.

Forat perillós al mig de la vorera de l’Avinguda del Film |FOTO: ARXIU BELLATERRA

Read Full Post »

La arrossera catalana Nomen Foods acaba d’aprovar un pla per plantar-se a altres països d’Europa de la mà de la creixent demanda de la reconeguda varietat bomba.

La arrossera catalana Nomen Foods ha decidit internacionalitzar la seva marca i pretén expandir la comercialització dels seus productes per Europa durant els propers anys, amb França com a primera etapa.  Així ho van avançar ahir dimecres els responsables de la companyia, que, segons van explicar, fins ara només exportava a granel i a alguns països de l’àrea mediterrània.

«França serà el primer pas d’una internacionalització que en els propers anys arribarà a altres països d’Europa», va explicar la companyia en un comunicat, en el qual va voler ressaltar que «la sòlida trajectòria de l’empresa en els últims anys i una elevada capacitat  de producció en una de les plantes més modernes, són claus per a aquest nou pas ».

L’objectiu de Nomen Foods és consolidar la seva ensenya al continent, un pas «natural», ja que compta amb una fàbrica amb més capacitat de producció de la qual actualment necessita.

La arrossera -controlada a l’90% per la Cooperativa Arrossaires de Delta de l’Ebre, zona en la qual té garantit el proveïment amb 5.500 Ha- pretén ara «afrontar nous reptes», després de tancar 2020 amb una facturació de 29,8 milions d’ euros, un 6% menys que en 2019. Actualment, l’exportació a granel representa una setena part del seu volum total d’ingressos.

L’estratègia de vendre fora amb la seva marca Nomen s’emmarca dins de «la major valorització que la categoria d’arrossos té a diversos mercats centreeuropeus que fa a l’espanyol», segons va explicar el director d’exportació de Nommen Foods, Joan Balla.

D’acord amb els estudis i anàlisis dutes a terme per Nomen Foods, Joan Balla va apuntar a «un interès creixent pels productes vinculats a l’àmbit de la Mediterrània», precisament l’àrea geogràfica en la qual es produeix arròs a nivell europeu.  Més concretament, l’arròs bomba s’ha erigit com una varietat molt desitjada pels consumidors europeus.  Segons Juan Balla, de fet, és precisament «la creixent demanda de la varietat bomba per part dels xefs de tots els països europeus, una de les fortaleses de el pla exterior de Nomen Foods.  Un altre dels elements clau és l’aposta pel cultiu ecològic, amb una creixent demanda

Sota la marca Nomen, la companyia, amb 70 empleats en plantilla, ven també purés, sèmoles, farines, begudes d’arròs, pa ratllat i plats preparats.  A més, compta amb l’ensenya Bayo per al canal d’hostaleria.

Font: Diari de Tarragona

Read Full Post »

Older Posts »