Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 2/02/2021

Helena Solà (ERC Cerdanyola) i Quim Oltra (ERC Bellaterra) |ARXIU BELLATERRA. CAT

ERC de Cerdanyola assegura que l’actual govern municipal han portat a Ple un 40% menys de propostes que les presentades durant el mateix període a l’anterior mandat, el que demostraria la paràlisis de l’acció de govern que pateix la ciutat.

La portaveu del Grup Municipal d’ERC, Helena Solà, torna a denunciar que “els Plens van buits de manera reiterada, fent palesa una preocupant paràlisi del govern just enmig d’una crisi sense precedents”. Solà afegeix que “el compte general s’hauria d’haver presentat el passat 22 de gener i encara no s’ha fet, el que podria comportar sancions i deixar de rebre subvencions”.

Des d’ERC veuen amb preocupació com no s’han exhaurit les partides d’ajuts per fer front a la crisi provocada per la pandèmia i no es fa res per evitar-ho. També resulta preocupant “un panorama de contractes caducats o prorrogats, manca d’un pla d’emergència, increment exponencial dels reconeixements d’obligacions i tirar de comissió de serveis per cobrir vacants a la plantilla”. Tot plegat, segons ERC, “una clara mostra de manca de projecte de ciutat i de incapacitat per desencallar temes”.

Helena Solà celebra l’aprovació per unanimitat d’una moció per emprendre accions legals contra les companyies elèctriques pels reiterats talls de subministrament a la ciutat, el que “ERC ja havia demanat fa mes i mig”; i una altra moció de suport al projecte El batec de les papallones, que proposa una campanya de sensibilització en matèria de violència de gènere als centres educatius de la ciutat.

Respecte a les eleccions del 14F, ERC farà una campanya a xarxes socials per ser la manera més segura per a tothom i creuen que en aquestes eleccions ens hi juguem molt “perquè no és el mateix tenir un govern d’esquerres que un de dretes o tenir un govern del 155 o un govern que aposta per la democràcia i la independència de Catalunya”.

Font: Cerdanyola Info

Read Full Post »

Tot i que l’EMD va pintar i senyalitzar 2 zones d’aparcaments per a motos a esquerra i dreta de la Plaça del Pi, sempre hi ha incívics que no respecten les normes veïnals.

Moto incívica aparcada a la vorera de la Plaça del Pi de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

L’Ajuntament de Cerdanyola ha respòs les preguntes recollides pel veïnat a través del grup de Telegram “Temes🐿️Bellaterra

Laura Ruiz presenta a l’alcalde Carlos Cordon Núñez un recull de demandes del veïnat de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Us fem arribar el recull de preguntes que el veïnat de Bellaterra compartia al grup de Telegram “Temes🐿️Bellaterra” i que es va presentar a l’Ajuntament de Cerdanyola a través de la nostra veïna Laura Ruiz, a la reunió presencial del passat 20 de febrer de 2020 celebrada al Centre Civic i seu de l’EMD de la Plaça Joan Maragall, on van assistir l’alcalde Carlos Condon Núñez i altres regidors.

1. INSEGURETAT

🐿️Qui paga i qui dóna instruccions als Agents Cívics? Quin horari fan? Tenen temps lliure durant l’horari laboral?

👉 L’Ajuntament de Cerdanyola està escrivint un nou conveni respecte als Agents Cívics amb la intenció de presentar-lo al ple d’aquest mes de gener. A Cerdanyola també hi ha uns Agents Cívics. Des de l’Ajuntament s’estan formant nous Agents Cívics que començaran a exercir a finals de gener. La diba subvenciona els Agents Cívics. L’EMD, com que coneix millor les necessitats de Bellaterra, s’encarrega de decidir les tasques i horaris del/s Agents Cívics de Bellaterra. Respecte a les càmares, l’EMD no les pot activar. Tot i que pobles veïns ja tenen càmares, l’Ajuntament de Cerdanyola no les veu amb bon ull. La bona notícia és que la Policia Local ampliarà la plantilla en breu. Esperem veure més presència de Policia Local per Bellaterra.

2. CAP BELLATERRA

🐿️Volem un Consultori mèdic a Bellaterra amb equip mèdic per tenir accessibilitat a la salut

👉 La Generalitat no veu opció de posar el consultori. L’alcalde ho està demanant.

3. TRÀNSIT: PERILL I CONTAMINACIÓ

🐿️Carretera de Bellaterra:

👉Competència de la Diputació de Barcelona. Les vies que conformen la xarxa bàsica permeten els desplaçaments de major longitud dins de la zona urbana, unint sectors i assegurant la connectivitat entre la ciutat i la xarxa exterior. És la via d’accés per entrar i sortir del barri.

👉Es pot pacificar però per fer trams de sentit únic caldria una variant alternativa amb funció de xarxa bàsica. La reparació i conservació de voreres és competència de l’EMD.

🐿️Camí antic de Sant Cugat:

👉Les vies col·lectores formen la part estructurant de la xarxa secundària i garanteixen els desplaçaments a l’interior de les cèl·lules. Recullen els fluxos interns de les vies de servei i asseguren la connexió amb la xarxa bàsica.

👉Pilona. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en data 25 de setembre de 2019 va ordenar la desactivació de les pilones instal·lades i la retirada de la senyalització vertical.

👉La secció del vial no permet de forma genèrica l’ampliació de l’espai destinant als vianants i un cordó d’aparcament al llarg del Camí antic de Sant Cugat. Caldria prioritzar l’ampliació de voreres.

🐿️Pin i Soler:

👉El carrer disposa d’elements de pacificació del trànsit d’asfalt per evitar l’excés de velocitat, la conservació dels quals correspon a l’EMD.

🐿️Manca bona senyalització davant les escoles:

👉L’EMD exerceix la competència de regulació i d’ordenació del trànsit de vehicles i persones dins del seu nucli d’actuació.

4. CONNEXIÓ AMB CERDANYOLA/ BUSOS.

🐿️Busos línia SU2:

👉La línia urbana SU2 transcorre entre Bellaterra i Can Cerdà passant pel centre ciutat. La línia registra una demanda molt reduïda perquè travessa zones de reduïda densitat de població, on la demanda potencial no és suficient per garantir una bona efectivitat del servei. No obstant això, quan de detecta problemes de capacitat en alguna franja horària es demana a l’empresa que incrementi el nombre de places.

🐿️Busos línia 648:

👉La línia interurbana 648 Montcada – Bellaterra té expedicions cada hora des de la plaça del Pi amb diverses parades en el seu recorregut per la trama urbana. Es tracta d’un servei interurbà titularitat de la Generalitat de Catalunya.

👉La configuració del barri fa difícil establir un punt de regulació al final de línia. Es revisarà i, si s’escau, es senyalitzarà la corresponent reserva.

5. VORERES, ASFALT I CLAVEGUERAM

🐿️Demanem urbanitzar els carrers de Cerdanyola degudament i un manteniment periòdic.

👉 L’Ajuntament diu que s’invertiran 4 milions € per dignificar l’espai públic a tot Cerdanyola: bàsicament per millorar l’asfalt. S’està licitant però el procés està avançat. Es començarà a partir de gener o febrer començant pels carrers que estiguin pitjor.

👉Si el clavegueram i les voreres estiguessin molt afectats s’hi actuaria tot i que, inicialment, el pressupost no està pensat per destinar-se a això.

6. ENLLUMENAT

🐿️Sol·licitem més il·luminació en els carrers de Bellaterra

👉 L’Ajuntament destinarà 300.000€ a Bellaterra per canviar els fanals durant el 2021. Pel 2022 hi ha pressupostats uns altres 300.000€ per Bellaterra. No es preveu actuar a tot Bellaterra però sí a gran part.

7. APARCAMENT PLAÇA DEL PI

🐿️Demanem que es vetlli pel compliment de la normativa d’estacionament a la Plaça del Pi per reduir el volum de cotxes.

👉 Es va pactar un temps màxim d’estacionament de 30 minuts els dies laborables i festius amb horari comercial en horari de 9:00h a 14:00h i de 17:00h a 20:00h. La Policia Local hauria d’exercir les competències coercitives i les mesures cautelars previstes a la normativa reguladora.

🐿️La realitat, corroborada per l’Ajuntament, és que la Policia Local no està validant que l’horari pactat es compleixi. L’EMD tampoc. Per tant, no es compleix.

👉Davant les reivindicacions dels comerciants per la situació de l’estacionament al voltant de la pl. del Pi a Bellaterra s’estableix una zona regulada mitjançant estacionament amb horari limitat gratuÏt amb senyalització de l’hora d’arribada per garantir la rotació dels estacionaments.

👉Aquesta actuació va ser consensuada entre els comerciants, l’Entitat Municipal Descentralitzada de Bellaterra i l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. La regulació s’inicià el 20 de maig de 2019 amb la presència d’agents cíviques de la ciutat informant als usuaris del funcionament de la zona regulada.

👉Tant la senyalització com el tiquet habilitant estableixen un temps màxim d’estacionament de 30 minuts els laborables i festius amb horari comercial en horari de 9 a 14 i de 17 a 20 hores. La Policia Local exerceix les competències coercitives i les mesures cautelars previstes a la normativa reguladora.

8. DEIXALLES. NETEJA

🐿️Parcel·les particulars no construïdes que cal desbrossar

👉Qualsevol ciutadà es pot adreçar a mitjançant instància a l’Ajuntament (o a l’EMD i aquesta dóna trasllat a l’Ajuntament) per denunciar el mal estat de qualsevol parcel·la.
L’Ajuntament és qui requereix a la propietat perquè mantingui la parcel·la en condicions.

9. MODERNITZACIÓ BELLATERRA

🐿️Sol·licitem: carrils bici/patinet, aparcament de patinets i bicis elèctriques, punts de recàrrega de cotxes elèctrics i Wi-Fi gratuïta a la plaça del Pi.

👉 L’Ajuntament i l’EMD estan parlant de posar punts de recàrrega de cotxes.

👉 BiciBox o aparcament de patinets vora l’estació: no està a l’agenda de l’Ajuntament.

👉 Carril bici: no està a l’agenda de l’Ajuntament.

👉 Connexió amb la biblioteca de Cerdanyola: sol.licitem que es faci una connexió periòdica (setmanal) amb la biblioteca de Cerdanyola, que els bellaterrencs puguem demanar llibres a la biblioteca via web (com es fa a totes les biblioteques de Catalunya) i que des de l’Ajuntament ens els facin arribar, per exemple, fins l’EMD. També que amb el mateix viatge es retornin els llibres ja llegits a la biblioteca.

👉L’Ajuntament ho veu complicat però es compromet a estudiar-ho.

Read Full Post »

Fa pocs dies, vaig trobar l’esquela d’Esteve Faus, un bon amic i secretari del Banc de Sabadell en la meva època bancària”


Esteve Maria Faus i Mompart (Sabadell, 11 de juliol del 1928 – Bellaterra, 8 de gener del 2021)

En aquella època, hi havia tres homes que representaven molt bé el banc i que van ser els qui van convertir un banc local en un banc molt més ambiciós i en el que és ara. Els tres homes eren: Francesc Monràs, director general, Joan Oliu, subdirector general, i el ja esmentat Esteve Faus. Amb els tres vaig mantenir una bona amistat i m’agradaria dedicar unes línies a cadascun d’ells.

Quan Francesc Monràs era un simple apoderat del banc, d’aquells que s’aixecaven quan el director general entrava cada matí, no gaire d’hora, es va presentar un diumenge al matí a la torre que el president tenia a la mateixa ciutat de Sabadell. Aquest, tot i que no l’esperava, el va rebre educadament. Francesc Monràs li va explicar que els números que li donaven els professionals del banc no eren els correctes i que el banc anava molt més malament del que li deien. Com es poden imaginar, no va ser una gestió fàcil, ja que s’hi jugava la feina. Però la jugada li va sortir bé. Monràs tenia tota la raó del món, i així es va veure, quan president i algun executius del banc van començar a revisar les xifres del balanç. El resultat va ser que el director general va ser acomiadat sense contemplacions i Francesc Monràs va ser nomenat en el seu lloc per mèrits propis. Durant la seva etapa, va fer bona feina: va obrir les primeres oficines del banc, ja que fins aleshores s’havia mantingut limitat a la central. Era un bon professional i anava sempre ensumant el que feien els altres per veure si els podia imitar. Quan venia a veure’m –bastant sovint– i s’havia d’esperar cinc o deu minuts, es passava aquest temps recollint tots els fulls informatius que Banca Catalana tenia exposats i que anunciaven les operacions que fèiem. Després entrava al meu despatx i discutíem de la feina.


Joan Oliu era el pare de l’actual president del Sabadell. Era molt diferent de Monràs. Vaig passar moltes hores amb Joan Oliu, anant o venint de Madrid, on havíem d’anar a reunions de les institucions bancàries a què pertanyíem. Parlàvem sobretot de banca i del sistema bancari, perquè el meu company de viatge tenia una veritable obsessió amb el tema. Suposo que devia somniar amb els crèdits concedits i amb els impagats pendents de cobrament.

Esteve Faus era advocat i secretari general. O sigui que tenia els mateixos càrrecs que jo a Banca Catalana. Era un altre bon professional i una altra bona persona de qui et podies refiar absolutament. Si alguna vegada he vist un equip que funcionés bé, va ser el que formaven aquests tres homes, que eren la columna vertebral del banc. Els tres estaven sota les ordres del president, Joan Corominas, un altre bon professional. La majoria dels aspectes positius que té el Sabadell els deuen alguna cosa i cap dels negatius està vinculat a les seves activitats.

Quan va esclatar la crisi bancària dels anys vuitanta del segle passat, el Banc Sabadell va demanar audiència al governador del Banc d’Espanya. Aquest es va posar a tremolar, ja que en aquell moment aquestes visites estaven normalment relacionades amb la notícia dels desastres financers que acumulaven les entitats i de les necessitats que tenien d’ajuda financera. La seva sorpresa va ser quan li van dir que tenien una quantitat considerable de beneficis, amagats en un compte de passiu del banc no declarat al Banc d’Espanya. En uns altres moments, el governador els hauria obert un expedient i hauria passat la informació al fiscal general de l’Estat. En canvi, es va aixecar de la taula i els va fer una gran abraçada. El Banc de Sabadell era diferent dels altres i els seus directius honestos, però tenien la virtut o el defecte d’amagar beneficis. Mai no van haver d’amagar pèrdues.

Read Full Post »

Consorci Hospitalari Parc Taulí de Sabadell

No hi ha dubte que la campanya electoral del 14-F és la més atípica de la història de la democràcia. Per uns quants motius de sobres coneguts. Bàsicament, pel creuament entre la pandèmia, tan dura, i la judicialització del Procés, tan revengista. Després que un Govern sense president hagués decidit endarrerir la cita amb les urnes per garantir la seguretat sanitària, un tribunal, el TSJC, n’ha imposat la celebració el 14 de febrer amb l’argument polític que hi ha un “interès públic intens” per celebrar-les. Ja veurem en quina participació es tradueix aquesta intensitat participativa dels ciutadans. De fet, de moment les enquestes donen per fet un gran augment de l’abstenció. Una abstenció que, d’altra banda, vist el color que està agafant la campanya, no sembla que s’hagi de corregir a la baixa. Perquè la realitat és que, tot i estar immersos en unes crisis sanitària i econòmica sense precedents, ni l’una ni l’altra no estan centrant la preocupació dels partits polítics que concorren a la cita. És com si no fossin conscients que l’atenció assistencial als hospitals està al límit, que tenim els CAP ofegats, que els endarreriments en la vacunació no faran sinó allargar la presència del virus, que el nombre de morts diaris segueix sent obscenament alt, que són molts els negocis tancats a la força per les restriccions –molts dels quals ja no podran reobrir–, que les escoles amb prou feines estan capejant el temporal d’un curs escolar amb el covid-19, que a les universitats pràcticament ha desaparegut la imprescindible presencialitat, que s’ha produït al carrer un visible augment del sensellarisme i de la pobresa… Perquè de tot això gairebé no se’n parla, a la campanya.

Com pot ser? Com es pot dissociar tant la política de la realitat quotidiana? De la mateixa manera que no respon a cap lògica democràtica que els jutges dictin la data d’unes eleccions, tampoc té gaire sentit que en plena pandèmia aquesta no sigui l’absoluta prioritat dels arguments i missatges diaris dels candidats i candidates, que haurien d’estar obsedits amb oferir als electors solucions i garanties per sortir d’aquest pou sanitari, econòmic i social. La fragilitat de la societat catalana ara mateix és extrema. Tot penja d’un fil: la vida de moltes persones, la feina de moltes altres, la sostenibilitat del sistema sanitari, la qualitat del sistema educatiu, la viabilitat de tantes empreses i negocis. Cal repensar des d’ara mateix el model econòmic del país. Cal repensar moltes coses. I res d’això no s’està debatent en campanya. L’arribada i la gestió dels fons europeus, dels quals depèn en bona mesura el futur col·lectiu, és com si només fos una cosa que interessa a quatre experts i uns quants empresaris, i se n’hauria d’estar fent pedagogia o com a mínim polèmica; hauria de ser una de les preocupacions centrals compartides, discutides fins a la sacietat.

Naturalment, tot això no vol dir que no s’hagi de parlar ni de presos polítics ni del plet sobiranista. Ni molt menys, esclar. Però també de la pandèmia i les seves conseqüències, que estan sacsejant les nostres vides.

Read Full Post »

Envàs per a aliments biodegradable (Orycite)

La clofolla d’arròs com a substitut del plàstic: des d’envasos fins a mobiliari urbà

El nou material es diu Orycite i permet fer des de productes 100% compostables fins a peces barrejades amb plàstic que redueixen la petjada de carboni

S’utilitza per fer envasos, material de construcció o mobiliari urbà i també s’està provant per a la fabricació de components de cotxes. La clofolla de l’arròs del delta de l’Ebre serveix per produir un material que pot tenir nombroses aplicacions com a substitut del plàstic. I, a més, com que és biodegradable, ajuda a reduir la petjada per carboni.

El nou material ha estat desenvolupat per l’investigador Iban Ganduxé a la Cambra Arrossera del Montsià. Es diu Oryzite i és una alternativa menys contaminant al plàstic.

Es poden fer productes cent per cent amb Orycite que, un cop utilitzats, són compostables. I, si es barreja amb plàstic, s’obté un material resistent i lleuger.

La producció d’Oryzite ha permès donar un valor afegit a l’arròs. La cooperativa d’Amposta produeix i comercialitza un milió de quilos anuals del nou material obtingut de la clofolla d’arròs, que era un subproducte sense valor.

Entre els beneficis d’aquest procés hi ha la reducció de CO2, la petjada de carboni i el consum d’energia. Aquest component fa servir menys recursos per a la producció i hi ha menys malbaratament.

L’automobilística Seat és una de les empreses que han apostat per l’Orycite. Té en marxa una prova pilot per reduir el pes i la petjada ecològica del Seat León i ha incorporat l’Oryzite en diversos components del vehicle.

I, a banda de la indústria automobilística, l’Oryzite es fa servir, també, en la producció de material de construcció, mobiliari urbà i de jardineria i tot tipus d’envasos. Ja hi ha més de setanta fabricants europeus que l’utilitzen i les possibilitats futures poden ser moltes més.

Penjadors (Orycite)
Botons (Orycite)
Envasos (Orycite)
Coberts d’un sol ús (Orycite)
Mobiliari urbà (Orycite)

L’arròs és, després del blat de moro, el cereal més cultivat al món. És la base de l’alimentació en moltes regions, sobretot en països molt poblats, com la Xina o l’Índia, que en són els principals productors. Però la clofolla no és digerible pels humans.

Read Full Post »

Cotxes i motos no podran creuar Barcelona pels laterals de la Diagonal i la Gran Via

CCMA|Els vehicles privats no podran utilitzar els carrils laterals de l’Avinguda Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes per creuar la ciutat de Barcelona. A més, la velocitat màxima de circulació serà de 30 km/h.

A partir del dilluns 8 de febrer, només bicicletes, patinets, taxis, vehicles de càrrega i descàrrega, autobusos, veïns, usuaris d’un pàrquing o clients d’hotel podran circular-hi.

D’aquesta manera, l’Ajuntament busca pacificar els laterals de forma permanent i permetre-hi el pas de vehicles només en alguns casos. El consistori vol convertir en estructurals algunes de les mesures provisionals als carrers adoptades per la pandèmia.

L’Avinguda Diagonal de Barcelona, pràcticament sense cotxes (ACN / Àlex Recolons)

Girs oblugatoris

Entre el 8 i el 15 de febrer, s’implantarà la nova senyalització vertical i horitzontal als laterals dels dos carrers, que obligarà a girar a la dreta els vehicles que circulin per aquests carrils laterals quan es trobin amb determinades vies de connexió.

A l’Avinguda Diagonal, al lateral mar, els vehicles hauran de girar a les cruïlles amb Muntaner, Rambla Catalunya, Pau Claris i Bailén. Pel que fa al lateral muntanya, els girs s’hauran de fer als encreuaments amb Roger de Llúria, Via Augusta i Aribau.

Pel que fa a la Gran Via, al costat mar, els girs obligatoris s’hauran de fer a les cruïlles amb Vilamarí, Viladomat, Villarroel, Muntaner, Balmes, Pau Claris, Nàpols i Marina.

Per ara, es descarta controlar el bon ús dels laterals de les dues avingudes amb càmeres, però la Guàrdia Urbana vetllarà pel compliment de la nova mobilitat en aquests trams.


Canvis en la circulació als laterals de la Diagonal i la Gran Via (Ajuntament de Barcelona)

Carrils bici als laterals

Al setembre culminaran les obres perquè els carrils bici de totes dues vies estiguin totalment a les calçades laterals. Aquesta inclusió dels carrils bici comportarà l’eliminació d’un carril per sentit a la Diagonal. En el cas de la Gran Via, s’eliminarà un cordó de serveis en un costat i un carril de circulació a l’altre.

Tant a la Diagonal com a la Gran Via, les calçades centrals mantenen els sentits i la senyalització actual.

La tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, i la regidora de Mobilitat, Rosa Alarcón, han posat èmfasi en el fet que “l’accessibilitat està garantida” perquè en cap tram es prohibeix la circulació i només s’haurà de buscar un camí alternatiu.

Pel que fa al transport públic, Alarcón ha assegurat que en algun tram petit dels laterals hi ha autobusos, però no els afectarà perquè “la major part dels busos passen pel carril central”.

De mesura provisional a canvi estructural

Arran de la pandèmia i les necessitats d’incrementar l’espai per moure’s amb seguretat per la ciutat, a l’abril es va executar el tancament al trànsit dels laterals de l’avinguda Diagonal i de la Gran Via de les Corts Catalanes. D’aquesta manera, es guanyaven espais per als vianants.

Des d’aleshores, fins a finals del 2020, s’ha restringit el pas de vehicles en diversos trams dels laterals. A partir de dilluns de la setmana vinent, aquests canvis ja seran estructurals.

Read Full Post »