☑️ El poeta Joan Margarit, un dels més llegits, ha mort a Sant Just Desvern als 82 anys a causa d’una greu malaltia que li va ser diagnosticada fa menys d’un any, segons ha informat la família.
☑️ Podeu escarregar totes les seves obres publicades a la Llibreria Paper’s de Bellaterra
Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, la Segarra, Lleida, 11 de maig de 1938 – Sant Just Desvern, 16 de febrer de 2021 fou un poeta, arquitecte i professor universitari català.
Un poeta d’ofici arquitecte que va exercir totes dues vocacions amb la mateixa cura, responsabilitat i exigència. “Si fas un mal poema embrutes el món”, havia dit en diverses ocasions.
Joan Margarit va néixer a Sanaüja l’11 de maig de 1938 a la comarca de la Segarra, en el moment de la Guerra Civil espanyola quan el front d’Aragó ja era a prop d’aquelles terres, fill de Joan Margarit i Serradell, arquitecte, de Barcelona, i Trinitat Consarnau i Sabaté, mestra, de l’Ametlla de Mar. El pare i la mare s’havien casat el juliol de 1936 a Barcelona, però la Guerra Civil els va obligar a retirar-se a Sanaüja, a casa de l’àvia paterna, on va néixer el poeta.
Acabada la guerra i fins al 1948, la família canvià moltes vegades de domicili: Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. De retorn a Barcelona, la família viu davant del Turó Park i Joan Margarit féu el batxillerat a l’Institut Ausiàs March, que aleshores estava situat al carrer Muntaner. L’any 1954 la família es traslladà a les illes Canàries i, des del 1956, Margarit passà els cursos acadèmics a Barcelona per estudiar arquitectura, al Col·legi Major Sant Jordi, on hi residí fins al 1961. El 1962 coneix Mariona Ribalta, amb qui es casà l’any següent i amb qui tingué tres filles, Mònica, Anna i Joana, i un fill, Carles.
Margarit s’havia donat a conèixer com a poeta en castellà el 1963 i el 1965. Després d’un llarg parèntesi de deu anys, escrigué Crónica, publicat pel seu amic Joaquim Marco, director de la col·lecció Ocnos, de Barral Editores. A partir del 1980, inicià la seva obra poètica en català.
Des del 1975, Margarit i la seva família visqueren a Sant Just Desvern, on també hi ha l’estudi d’arquitectura que compartí amb Carles Buxadé, amic i soci, des del 1980. Des del 1968 fins a la seua mort l’any 2021 per causa d’un càncer, Margarit i Consarnau exercí de catedràtic de Càlcul d’estructures de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’any 1987, amb motiu del mil·lenari de Sant Just Desvern, l’Orfeó Enric Morera estrenà la seva Cantata de Sant Just.
Margarit, el 2015
El juny de 2008 fou guardonat amb el Premi Nacional de Literatura concedit per la Generalitat de Catalunya per la seva obra Casa de Misericòrdia, i l’octubre del mateix any, per aquest mateix poemari, amb el Premi Nacional de Poesia atorgat pel Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya. El 2010 Margarit i Consarnau fou l’encarregat de fer el pregó de la festa major de Barcelona. En aquell pregó va parlar de les relacions entre Catalunya i Espanya tot exposant que havia arribat l’hora de “renunciar al tipus d’unió que fa segles va convenir a les dues parts” i respectar la independència catalana si finalment “volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca”. També fou l’encarregat d’inaugurar el curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Pompeu Fabra.
El 2018 publicà el seu llibre de memòries, Per tenir casa cal guanyar la guerra. L’any següent fou guardonat amb el Premi Cervantes però, a causa de la pandèmia de la COVID-19, rebé el premi el 21 de desembre de 2020 en una cerimònia privada amb els reis d’Espanya, Felip VI i Letícia Ortiz, al Palauet Albéniz de Barcelona.Aquell mateix any, el mes de maig, fou guardonat amb el premi Reina Sofia de poesia iberoamericana. La seva filla, Mónica Margarit Ribalta, és directora general de la Fundació Princesa de Girona des del desembre de 2010.
L’any 2020 publicà l’antologia Sense el dolor no hauríem estimat (Proa) i el volum Poètica (Empúries) i, abans de la seua mort, explicà que tenia intenció de publicar un llibre titulat Animal de bosc, de 65 poemes.
Nokia 1.4, un mòbil barat amb Android Go, disseny atractiu i suficient autonomia
La gamma de mòbils econòmics de Nokia té ara un nou inquilí: el Nokia 1.4. Amb Android Go sota el capó, i un modest Snapdragon 215 per potenciar tot el conjunt, el telèfon és un dels més barats de Nokia.
Poc queda del que antany va ser Nokia ja que la marca ha evolucionat fins als smartphones amb Android després que HMD Global la comprés després de la marxa amb Microsoft. Així i manté l’esperit combatiu i l’estratègia d’arribar a tots els segments de mercat; com ho demostra el Nokia 1.4, un mòbil de disseny atractiu i prestacions modestes que té un preu a el mateix nivell, modest. Vegem el que porta a les seves entranyes.
El Nokia 1.4 és dels mòbils més accessibles de fabricant i entra dins de la línia inferior a 100 euros. Per això, no es poden esperar característiques d’alt nivell, també el programari és limitat: Nokia ha triat Android 10 Go Edition per potenciar el telèfon. Amb opció a actualitzar-se a Android 11 Go, encara que sense data.
En l’apartat del rendiment ens trobem amb un bàsic Snapdragon 215 i una configuració mínima de 1/16 GB (amb opció a pujar fins a 3 GB de RAM i 64 GB d’emmagatzematge). Inclou micro USB, connector de 3,5 mm, Nokia aprofita per oferir ràdio FM i no es troba a faltar el lector d’empremtes ja que aquest apareix a la cara posterior de el telèfon: és una clara millora respecte a el model anterior, el Nokia 1.3.
☑️ Resultats de les Eleccions al Parlament de Catalunya a Cerdanyola del Vallès
☑️ La participació a Cerdanyola del Vallès ha arribat al 55,37% i l’abstenció ha estat del 44,63%
Les dades després de l’escrutini de Cerdanyola del Vallès:
PSC obté el 29,88% (7.089 vots)
ERC obté el 18,56% (4.404 vots)
JuntsxCat obté el 12,37% (2.935 vots)
En Comú Podem obté el 9,54% (2.264 vots)
VOX obté el 7,89% (1.871 vots)
C’s el 7,46% (1.771vots)
D’altres formacions obtenen 13,34% (3.166). “Cerdanyola ha inclòs els vots de la CUP i altres partits dins aquest apartat l’altres formacions”
A Cerdanyola del Vallès hi havia un cens en aquestes eleccions municipals de 43.468 persones electores. Han estat 222 ciutadans i ciutadanes del municipi majors de 18 anys les persones que han format les 74 meses instal·lades i distribuïdes en 16 col·legis electorals
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n’han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment en el futur d’un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana; Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l’ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l’opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l’establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l’ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d’homes i dones, i que s’han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d’una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d’aquest compromís,
L’ASSEMBLEA GENERAL Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l’ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l’esperit, s’esforcin a promoure el respecte d’aquests drets i d’aquestes llibertats mitjançant l’ensenyament i l’educació, i assegurar amb mesures progressives d’ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2 Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o d’altra mena, d’origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l’estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d’un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3 Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4 Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5 Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6 Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7 Tothom és igual davant la llei i té dret d’obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9 Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10 Tota persona té dret, en règim d’igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11
Hom presumeix innocent tota persona acusada d’un acte delictuós fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d’un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictuós d’acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s’imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictuós fou comès.
Article 12 Ningú no serà objecte d’intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d’atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13
Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l’interior d’un estat.
Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se’n en d’altres països.
Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15
Tot individu té dret a una nacionalitat.
Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16
A partir de l’edat núbil, l’home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució.
El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos.
La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l’estat.
Article 17
Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat.
Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18 Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la predicació, el culte i l’acompliment de ritus.
Article 19 Tot individu té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d’expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20
Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21
Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement.
Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d’igualtat.
La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d’obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l’esforç nacional i la cooperació internacional, segons l’organització i els recursos de cada país.
Article 23
Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació.
Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball.
Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social.
Tota persona té dret, unint-se amb d’altres, a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d’altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat.
La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d’ell, frueix d’igual protecció social.
Article 26
Tota persona té dret a l’educació. L’educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L’ensenyament elemental és obligatori. Cal que l’ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s’obri a tothom l’accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú.
L’educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d’afavorir la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d’educació de llurs fills.
Article 27
Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin.
Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28 Tota persona té dret que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d’assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29
Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat.
En l’exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l’ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l’ordre públic i del benestar general en una societat democràtica.
Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30 Cap disposició d’aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s’hi enuncien.
☑️ David González Chanca (Portaveu del PSC a l’Ajuntament de Cerdanyola) nou diputat al Parlament, seguirà sent regidor de Cerdanyola.
☑️ El regidor de relaccions de l’Ajuntament amb Bellaterra només ha participat una vegada a la Junta del Veïnat, tot i dir que no faria com Victor Francos (Cap de gabinet de Salvador Illa) que mai va assistir.
David González Chanca (PSC Cerdanyola) i Ramon Andreu Atik (GxB)|FOTO: BELLATERRA. CAT
La intenció inicial de David González, que ahir era escollit diputat al Parlament de Catalunya, és fer compatible aquest càrrec amb les seves responsabilitats a l’Ajuntament de Cerdanyola, tot i que destaca que ’alcalde de la ciutat és qui té la responsabilitat última sobre el govern municipal i ha de confiar en la seva tasca. — David González explica que fa dos anys es va presentar com a candidat a les eleccions municipals amb l’objectiu de treballar per Cerdanyola “per millorar la meva ciutat i aquest compromís continua”, però apunta que ha d’abordar aquesta compatibilitat dels càrrecs, i com es pot organitzar, amb l’alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, “que finalment té la darrera responsabilitat i ha de confiar en mi per poder desenvolupar” les tasques al govern municipal.
David González és un dels pesos pesants del govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Cerdanyola. Des de l’inici de mandat, González és el portaveu del grup municipal socialista i ha portat les responsabilitat de Bon Govern i Qualitat Democràtica; UAB i Ciutat del Coneixement; Educació; Joventut; i Tecnologies i Sistemes d’Informació. A aquestes regidories es va sumar la de Relacions amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra a partir de setembre de l’any passat, arran de la renúncia d’un altre dels homes forts del govern Cordón, Víctor Francos, a causa del seu nomenament com a cap de gabinet de Salvador Illa al ministeri de Sanitat -en aquestes eleccions, Francos ha dirigit la campanya d’Illa-. González és també el segon tinent d’alcaldia a l’Ajuntament.
Únic cerdanyolenc al Parlament
David González serà l’únic diputat a la cambra del Parc de la Ciutadella després de les eleccions al Parlament celebrades ahir, en què va ser escollit com a nñumero 21 de la llista del PSC. L’exalcalde de Cerdanyola Carles Escolà es va quedar a prop de ser elegit com a número 6 de la candidatura de la CUP-Guanyem per Barcelona, ja que aquesta formació va aconseguir 5 diputats a la nostra circumscripció. En el passat mandat, la ciutat comptava amb dos diputats, Antoni Morral, de Junts per Catalunya, i María Valle, de Ciutadans.
BELLATERRA.CAT 