El Pla per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental incorpora 44 actuacions per reduir les emissions contaminants
Aquest dijous s’ha presentat en un acte telemàtic, el Pla supramunicipal per a la millora de la qualitat de l’aire del Vallès Occidental, un document realitat per la Diputació de Barcelona a petició del Consell Comarcal. El document fa una diagnosi de la qualitat de l’aire actual en relació als contaminants més rellevants (diòxid de nitrogen NO2₅ partícules en suspensió PM₂,₅ i PM₁₀ i ozó O₃), un inventari d’emissions, un plantejament dels objectius de reducció d’emissions per al període (2020-2025) i un pla d’acció amb 44 actuacions distribuïdes en àmbits com la reducció de les emissions dels vehicles, la millora del transport públic, la reducció de les emissions dels serveis municipals i productius i les accions de divulgació i sensibilització ciutadana.
El Pla ha estat lliurat pel diputat d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, al president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez, en un acte públic fet de forma telemàtica des de la seu del consell. En paraules del diputat, una de les característiques més destacades del treball és que «fa un tractament integral i innovador d’una problemàtica com la qualitat de l’aire que, a escala municipal, no s’ha de tractar ni gestionar de forma aïllada, i que té com a objectiu reduir la contaminació atmosfèrica als 27 municipis que integren la comarca».
D’acord amb el treball, en el període 20210-2020, a diverses estacions del Vallès Occidental s’han registrat valors superacions del valor límit anual de NO₂ (40 μg/m³), especialment a Sabadell i Terrassa. Després d’uns anys de tendència a la baixa, als darrers quatre anys no s’ha registrat cap superació del valor límit anual. El document també remarca que durant l’estat d’alarma degut a la pandèmia de la Covid-19, s’han registrat unes importants reduccions generals dels nivells d’immissió de NO₂, amb una mitjana d’un 57% durant aquest període, entre l’inici de les restriccions i fins el 26 d’abril de 2020.
Pel que fa a partícules en suspensió, en els darrers anys, l’estudi destaca que tot i que no s’han produït superacions del valor límit de PM2,5 fixat per normativa vigent (25 μg/m³), sí que s’ha superat cada any el valor fixat per la OMS (10 μg/m³) a totes les estacions de l’àmbit d’estudi.
La mitjana anual de concentració d’ozó en els últims anys s’ha situat entre els 32 i els 56 μg/m³ a les estacions del Vallès Occidental, essent Rubí el municipi que majors nivells màxims horaris i diaris registra d’aquest contaminant. En relació a les màximes 8-horàries, s’han superat els valor normatius (120 μg/m³) i de la OMS (100 μg/m³) a totes les estacions.
Pel que fa al Valor objectiu per a la protecció de la salut humana, aquest ha quedat força per sota de les 25 ocasions permeses de superació de mitjana en tres anys, a totes les estacions de la comarca.
A la xarxa urbana dels municipis de la comarca s’associen unes emissions de 241,58 tones de NO₂ i 82,38 tones de PM₁₀. Pel que fa a municipis, els municipis de Terrassa i Sabadell registren els vehicles/km/any més elevats per a l’any 2017, amb unes xifres de 441.794 i 336.298, respectivament.
També el sector domèstic va emetre 340 tones de NO₂ i 32,5 tones de PM₁₀, mentre que el sector terciari va emetre 301,6 tones de NO₂ i 12,9 tones de PM₁₀, i el sector agrícola, els cultius i sòls agrícoles s’associen unes emissions de 34,11 tones de NOX i 9,51 tones de PM₁₀.
A nivell global, s’han calculat un total de 2.927,56 t de NO₂ i 347,51 t de PM10 pel conjunt de la comarca, essent el trànsit rodat el sector amb més representativitat en el aquest conjunt i que suposa el 43% de les emissions de NO₂ i el 81% de les emissions de PM₁₀. La industria obté el segon lloc en relació a les emissions de NO₂ (33%) i el sector terciari en el cas de les PM₁₀ (9%). D’acord amb aquests dades, el Vallès Occidental presentaria una ràtio de tones de NO₂ per habitant inferior a la estatal (0,003 t/hab enfront de 0,018 t/hab), prenent com a referència els sostres d’emissió de la Directiva 2001/81/CE.
7 línies estratègies d’actuació als municipis
Davant aquesta situació, el Pla determina set línies d’actuació estratègiques vinculades amb els diferents àmbits. Així una primera línia estratègica versa sobre mesures de gestió i seguiment de la qualitat de l’aire entre les que s’inclouen l’actualització dels protocols episodis d’alta contaminació, una intensificació del control dels vehicles altament contaminants per part de la policia municipal i en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, l’estudi de la contaminació per partícules i NO₂ a les escoles i equipaments amb usuaris vulnerables, la implantació de regulació petites instal·lacions biomassa amb l’establiment d’un pla de monitorització de les immissions degudes a la aquesta combustió de biomassa.
La segona línia estratègica fa referència a mesures destinades a reduir el trànsit i les emissions de vehicles, amb accions que van des de la implantació de zones de baixes emissions (ZBE) municipals als nuclis urbans i supramunicipals a zones d’alta concentració de contaminants, el foment del vehicle elèctric i establiment de bonificacions, la reorganització d’horaris i itineraris de distribució urbana de mercaderies i avantatges pels vehicles més nets amb places reservades, horaris i bonificacions fiscals, la millora de l’accés als polígons i altres centres generadors de mobilitat i promoció dels plans de mobilitat juntament amb un reforç dels serveis de transport urbà cap a les estacions ferroviàries i la promoció de l’ús dels aparcaments dissuasius (Park & Ride). Entre aquestes mesures hi ha també la promoció d’una major ocupació dels vehicles i la utilització dels serveis de cotxe compartit i reserva d’aparcament per a vehicles d’alta ocupació VAO i la identificació de Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida (ZUAP), entre d’altres.
Una tercera línia estratègica se centra en millorar la mobilitat en transport públic, amb accions com el seguiment i impuls del desenvolupament de diferents plans de mobilitat, transport i infraestructures i l’estudi per la implantació de serveis de transport a demanda (TAD).
El foment de la mobilitat activa es contempla com a quarta estratègia amb mesures que van des de la potenciació de camins escolars i la pacificació dels accessos, a l’elaboració d’un mapa de temps a peu entre punts de referència i la millora de la xarxa bàsica per a vianants per a afavorir els desplaçaments a peus dins del municipi i amb els municipis veïns. En aquesta mateixa línia s’assenyala també un impuls a la xarxa de carrils bici municipals i intermunicipals i la implementació d’una xarxa d’aparcaments segurs per a bicicletes a les principals polaritats com els grans equipaments.
Una cinquena línia estratègica se centra en la reducció de les emissions dels serveis municipals amb accions que van des de la revisió i unificació dels requisits ambientals en totes les licitacions i serveis que facin els ajuntaments com ara obres públiques, parcs i jardins i recollida de residus, amb una revisió ambiental de les flotes pròpies i concessionàries municipals com ara autobús, camions de residus, vehicles de neteja i parc mòbil municipal, l’eliminació del plàstic d’un sol ús i altres materials contaminants en equipaments i activitats municipals i l’establiment de criteris de control i millora continua del servei de neteja i recollida de residus.
La sisena línia es basa en la reducció de les emissions dels serveis productius, amb accions que van des de la formació del personal municipal per la inspecció del sector de construcció, la implantació de bones pràctiques i protocols en la construcció i demolició d’edificis i infraestructures, el foment de mesures eficiència energètica i reducció combustibles fòssils a la indústria mitjançant condicionants de llicència i la incorporació de requeriments tècnics en els plecs de concessions de serveis públics amb calderes de biomassa i vetllar per l’ús de combustible de qualitat.
Finalment, una darrera mesura estratègica de divulgació i sensibilització ciutadana, introdueix la incorporació d’activitats educatives sobre la qualitat de l’aire en programes municipals i comarcals d’educació, la participació a les iniciatives del projecte Vallès Circular com a estratègia de reducció, de reutilització i reciclatge de materials residuals, com a nous subproductes amb valor i utilitat. També inclou la realització d’accions de conscienciació a la ciutadania al teixit empresarial sobre la qualitat de l’aire i la salut, la formació exhaustiva a la policia local per a que puguin dur a terme les inspeccions visuals i el foment dels plans de desplaçament d’empresa.
Font: Diputació de Barcelona
BELLATERRA.CAT 