Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 13/02/2021

La celebració del dia Mundial de la Ràdio el 13 de febrer, va ser proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides en la seva 36a reunió, d’acord amb la resolució aprovada per la Conferència General de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura el desembre de 2011. Es va triar aquesta data, per ser el dia en què es va establir la Ràdio de les Nacions Unides el 1946.

Diploma emès per Ràdio Bellaterra el 25 setembre 1960 al veí Agustín Uribe Fàbregas |Bellaterra 75 Anys per Ignasi Roda

Ràdio Bellaterra per Ignasi Roda i Fàbregas (Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005)

Per estrany que pugui semblar, inseríen aquesta petita referència de Ràdio Bellaterra en el capítol de l’església, i més concretament al costat del capítol de Mossèn Armengol, perquè va ser precisament ell qui va impulsar el projecte. La informació l’hem poguda aconseguir del número 22 de la revista L’Esquirol del Vallès i de la conversa amb un dels seus protagonistes, l’Agustí de Uribe i Fàbregas.

Tot va començar l’estiu de 1960. En Joan Riu, i amb el beneplàcit del rector, proposa de fer una ràdio als baixos de la rectiria. Uns quants joves veïns s’hi apunten. Això ho recorda l’Agusti que, tal i com diu ell, era locutor presentador: “L’elenc estava format per en Jaime Rosal, José Pedro Cladera, Joan Riu i jo mateix. Jo tenia 14 anys. Ho feiem a l’estiu i crec que l’horarivera de migdiavo tarda. La Ràdio va dinamitzar coses a Bellaterra. Vàrem crear uns festivals de Bellaterra a l’Hostal, al teatre de l’Hostal. Fins i tot triàvem Miss Bellaterra. El primer any va ser la Maria José Cassolà 1959* i la Guillermina Barberà el 1960. Hi havia dames d’honor. Ens posaven en contacte amb les ràdios de l’entorn i convidàvem a les primeres figures dels seus elencs. Per exenple ‘El Ruiseñor del Vallès’. Eren festivals de Ràdio oberta. Es feia a la tarda i durava dos o tres hores. Venia a ser com una continuació dels Jocs Florals que es feien a Bellaterra”. *La data de començament que ens dóna l’Agustí no correspon a la que hi posa a l’article de la revista.

Alguns dels programas que s’emetien eren: Bellaterra en el aire, programa de sobretaula que s’emetia els diumenges a l’hora de dinar i que incloïa un comentari religiós a càrrec de Mossèn Armengol; Bellaterra infantil, que s’emetia els divendres; Hosanna, espai religiós amb el quadre escènic i actualitat catòlica. Història de los cantantes, Jazz competition; Discos solicitados, etc. L’any 1961 es va emetre una sessió de teatre cedida per RNE. Aquell estiu, però, va ser l’últim i Ràdio Bellaterra va deixar d’emetre.

Més endavant, l’any 1984,hi va haver un altre intent de crear una ràdio al nostre barri que, malauradament, no va arribar a bon port. El va liderar en Tomàs Bosch, en Joan Vilapuig i en Pau Corbera. Li van posar el nom de Ràdio Esquirol i va ser una experiència estiuenca. La seu era a casa dels Bosch. En Pau recorda sobretot els problemes tècnics i un avís de Governació per interferir algun senyal d’una altra ràdio. Després d’aquella experiencia, no tenim notícies de cap més intent de ràdio a Bellaterra.

Font: Bellaterra Crónica de 75 Anys, 1930 – 2005. Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »

☑️ El manteniment de zones verdes públiques de Bellaterra és una de les competences de l’EMD.

Bossa abocada des de fa mesos a l’espai públic Camí Antic /Joaquim Ruyra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

☑️ Al pressupost de l’EMD aprovat per reparar el Camí dels Enamorats hi habia inclòs les proteccions de fusta per evitat caigudes al barranc de la Bonaigua. Els treballs a mitges no té futur‼️

Camí dels Enamorats de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Laura Borras, Candidata per Junts a la presidència de la Generalitat de Catalunya: FOTO DE BELLATERRA. CAT

La campanya electoral de les eleccions més estranyes de la història va acabar ahir amb les tradicionals crides al vot útil a càrrec de tots els partits. És un recurs clàssic i que funciona, però no deixa de ser trist que l’últim recurs per portar els teus electors fins a les urnes sigui apel·lar a un vot en negatiu, és a dir, en contra d’alguna cosa més que a favor d’un projecte en concret. Ahir es van sentir aquestes crides a evitar tant un tripartit d’esquerres amb el PSC com un govern independentista, que governin “els de sempre” o un executiu en què Vox o la CUP puguin jugar algun paper. És cert que l’elevat nombre d’indecisos i la fragmentació partidista (amb fins a nou partits amb possibilitats d’entrar al Parlament) potser justifica aquestes apel·lacions al vot més emocional, però ara ja podem dir que hauria sigut desitjable un tipus de campanya més constructiu.

Perquè, a més, es dona la circumstància que, com que no sembla que hi hagi d’haver transvasament entre el bloc independentista i el contrari, la majoria dels atacs s’han donat entre formacions en teoria properes o condemnades a pactar, com Junts i ERC, però també entre Junts i el PDECat, entre el PP i Ciutadans o entre els comuns i el PSC. És aquesta recerca del vot fronterer –el que es decideix a última hora i pot acabar decantant el resultat (és el que va passar el 21-D, per exemple)– el que ha fet augmentar la temperatura de la campanya en els dies finals, on ja s’han imposat clarament els missatges més dirigits al cor que al cap. Cal afegir que un altre factor que ha enrarit la campanya i l’ha feta encara més antipàtica és la presència d’una força d’extrema dreta com Vox, disposada a mentir descaradament per inocular el seu missatge xenòfob i autoritari.

El cas és que durant la campanya no s’ha pogut fer un debat serè i argumentat ni sobre quin ha de ser el rumb del Procés ni sobre el model de país ni, més a curt termini, sobre com ha d’afrontar Catalunya la reconstrucció de l’economia a partir dels fons europeus. Hauria sigut ideal veure els candidats discutint, amb xifres a la mà, sobre pressió fiscal, economia verda, ciència i investigació, model universitari o tantes altres coses imprescindibles per construir el país del futur. També hauria sigut una manera de calibrar les aptituds de cada candidat, ja que la presidència de la Generalitat no és un càrrec qualsevol i necessita un cert nivell d’expertesa.

Esperem, però, que un cop finalitzada la campanya i la seva pròpia dinàmica simplificadora i caïnita, i amb els resultats del 14-F a la mà, s’obri pas la política en el sentit més elevat del terme. La política entesa com la capacitat de teixir acords, generar consensos i dibuixar les línies mestres estratègiques que el país necessita per aixecar-se altre cop. I per això caldrà que els que avui es barallen (Junts, ERC, PDECat, CUP però també comuns o PSC) arribin a acords al llarg de la legislatura.

Read Full Post »