El Ministeri treballa en una nova llei de creació i creixement d’empreses, detecta que la normativa de morositat no es compleix en favor de les grans i reprèn la reforma dels serveis professionals
El Ministeri d’Economia prepara la possibilitat que es pugui constituir una societat en només 10 dies, de manera enterament digital i amb tan sols un euro. Així s’avança en una consulta pública que es llançarà aquest divendres per preguntar sobre què barreres troben les empreses al creixement i com es pot millorar el clima de negocis i la creació de companyies. Entre els assumptes que posa sobre la taula, avança que prepara una nova llei de creació i creixement d’empreses, detecta que la normativa de morositat no es compleix a favor de les grans, reprèn la reforma dels serveis professionals i anticipa la millora del procés concursal.
Economia publicarà aquest divendres una consulta oberta en la qual demanarà opinió sobre com es pot millorar el clima de negocis, la regulació empresarial i reduir costos administratius. En el document s’explica a més que es pretén millorar la normativa concursal per permetre que les companyies es reorganitzin i surtin com més aviat dels problemes de sobreendeutament.
La reforma concursal es considera essencial en un context en què moltes empreses han hagut d’endeutar per aguantar la pandèmia. La idea consisteix a facilitar els acords de reestructuració, flexibilitzar les exoneracions de passius no satisfets i agilitzar el concurs de creditors perquè no es quedin aquí recursos atrapats durant anys. En definitiva, l’esperit de donar una segona oportunitat en la línia de l’chapter 11 de la normativa de fallides dels Estats Units. I tot això s’abordarà en la transposició d’una directiva europea que ja ha preparat la Comissió General de Codificació. El text dels experts té 178 pàgines i està en mans de l’Ministeri de Justícia. Però Economia i altres departaments faran les seves contribucions. I aquí sorgeix el debat sobre si l’Administració acceptarà treus en els deutes que tinguin les empreses amb l’Agència Tributària o la Seguretat Social. Tot i que la directiva obre la porta, aquesta discussió sempre es rasa amb una negativa, ja que Hisenda i la Seguretat Social ho consideren un trencat addicional en els seus comptes. Només l’Agència Tributària té 5.000 milions pendents de processos concursals. Segons fonts consultades, la discussió se centra ara en si s’elimina o no el caràcter privilegiat d’aquests deutes.
Els experts sempre apunten que un sistema basat en el dret romà és molt garantista i complica les reestructuracions. A més, cal desencallar els jutjats mercantils i canviar la cultura per avançar l’aplicació de mesures d’alleujament.
Aquesta consulta es realitza com a pas previ a l’elaboració d’una llei per afavorir la creació d’empreses i el creixement empresarial en un país dominat per pimes. L’abundància de petites empreses fa que sigui menor la inversió, la productivitat i la resistència davant les crisis, subratlla el Ministeri. Entre altres coses, Economia pretén que es pugui constituir una empresa en només deu dies, de forma totalment telemàtica i amb només un euro. Fins ara s’exigeix com a norma general 3.000 euros de capital per crear una societat de responsabilitat limitada. El 2013 es va obrir la porta a posar en marxa una amb menys de 3.000 euros mitjançant l’anomenada societat limitada de formació successiva. Però aquest règim no ha tingut èxit: de les 93.000 que s’han creat des de llavors, només 126 han adoptat aquesta fórmula, segons dades del Registre Mercantil. El departament que dirigeix Calviño ho atribueix al fet que s’exigeixen massa requisits. I el modificarà la Llei de Societats. El registre en línia de l’empresa es traspondrá amb la directiva de digitalització.
D’altra banda, el ministeri recupera la intenció d’eliminar barreres d’entrada a activitats econòmiques. El ministre Luis de Guindos ja va preparar una llei de serveis professionals que va haver d’aparcar per les pressions d’aquests col·lectius. Ara es reprèn sense saber el calat que tindrà.
Un altre problema que vol tractar Economia és la morositat. El ministeri detecta que s’incompleixen sovint els terminis de pagament i les penalitzacions establertes per llei. I habitualment passa a favor de les grans companyies i en detriment de les petites per no deteriorar les relacions comercials.
Límits a l’creixement empresarial
També es pregunta a les empreses quines barreres regulatòries troben a el creixement. Un estudi de Miguel Almunia, professor d’economia a la CUNEF, i David Lopéz-Rodríguez, del Banc d’Espanya, conclou que hi ha una alta concentració d’empreses en la forquilla entre 45 i 50 treballadors, i que a partir d’aquí el nombre de societats descendeix abruptament. És a dir: hi ha desincentius al fet que les empreses creixin més enllà dels 50 treballadors.
Per això, la consulta d’Economia busca identificar aquests obstacles. En l’actualitat és obligatori que hi hagi un comitè d’empresa quant es arriba als 50 treballadors. Per poder presentar uns comptes abreujats, el límit altra vegada se situa en els 50 empleats, un actiu de 4 milions o una xifra de negoci de 8 milions. I l’auditoria és obligatòria si l’empresa compta amb 50 o més assalariats, actius per valor de 2,85 milions o una xifra de negoci de més de 5,7 milions. A més, a partir dels sis milions d’euros es passa a estar controlat per la unitat regional de gestió de grans empreses en comptes de per l’Administració territorial de l’Agència Tributària, el que suposa un destorb i es creu que eleva les probabilitats que hagi una inspecció d’Hisenda.
Finalment, Economia afavorirà la declaració responsable en lloc de les autoritzacions administratives, tractarà de millorar el finançament fora de canal bancari i indagarà sobre la regulació que no respecti la unitat de mercat o que no sigui clara. Pel que fa als problemes que hi ha d’unitat de mercat perquè a vegades hi ha 17 normes diferents, una per cada comunitat autònoma, el ministeri ja va crear una conferència sectorial amb les comunitats per intentar harmonitzar i millorar les pràctiques regulatòries. No obstant això, la pandèmia ho ha relegat a un segon pla.
Font: El País
