Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 27/02/2021

☑️ Tres empreses catalanes han optat per la innovació per revolucionar el mercat de les begudes

El pack amb càpsules d’Issimo | CEDIDA

La indústria agroalimentària, un sector que genera el 16% del PIB català, és una de les que estan aguantant millor la crisi. El programa “Valor afegit” ha parlat amb tres empreses de perfils molt diferents que estan buscant el seu lloc en el mercat de les begudes a través de la innovació.

En els laboratoris Ümbrella, de Llinars del Vallès, s’hi fabriquen un centenar de complements alimentaris per millorar la salut. Estan especialitzats en formulació i treballen per a multitud d’empreses. Han tingut molt èxit amb tractaments rejovenidors que venen als Estats Units, però fa un parell d’anys els va venir un client amb una idea ben diferent. Amb anys d’experiència en el sector de les begudes alcohòliques, volia traslladar el concepte de les càpsules de cafè als còctels. Uns i altres aviat van veure les possibilitats comercials d’innovar en aquest sentit. “Vinc de treballar i vull un còctel perquè em ve de gust, i ara m’he de posar a buscar fruites i essències per fer-ne jo mateix el còctel?”, és la reflexió que es va fer Xavier Sáez, el director general d’Ümbrella. Per Enric Martori, cofundador de The Issimo Fruit Family, “els consumidors cada vegada necessiten més tenir productes de qualitat professional, però sense haver de fer tot l’esforç de fer-ho”.

El paladar d’uns i els coneixements científics dels altres han servit per llançar al mercat un producte que no existia: unes càpsules barreja de sucs de fruita, espècies i aromes. Segons Martori, “donant-hi voltes, vam dir: per què no agafem tots els ingredients d’un còctel menys l’alcohol i els ajuntem tots en una monodosi, de manera que sigui tan fàcil com posar gel en un got, el sabor d’Issimo que més t’agradi i la beguda alcohòlica preferida. De manera que surt un còctel amb un sabor excepcional, sempre el mateix, sempre amb les fruites millors, que té una mica menys d’alcohol i que és fàcil i ràpid de fer.

Vendre aigua mineral per salvar els oceans

Una altra empresa de begudes està innovant venent aigua mineral, un fet insòlit. El secret: unir l’alimentació saludable amb una aposta forta per protegir el medi ambient i, en especial, els oceans. Santi Mier va arribar a ser director de màrqueting internacional de Danone, però fa quatre anys, juntament amb quatre socis més, va fundar una empresa. “Havíem de construir no només productes innovadors en el sector de les begudes, sinó també una empresa que generés un impacte positiu. És aleshores quan vam decidir donar-li aquest nom: Ocean52, perquè som l’única empresa del món de les begudes que destina el 52% dels beneficis a la protecció dels oceans”, explica el Santi. Per la seva parella i sòcia, Olga Vilacañas, “és un tema de repartiment de beneficis, de com ho volem fer: decidir, potser, ser menys rics, però a la vegada ser molt més rics perquè tindrem un planeta molt més protegit on podrem viure molt millor”.

Amb aquests diners impulsen la creació de zones marines protegides i també accions socials i educatives de sensibilització per la protecció dels oceans. Entre altres, organitzen neteges de residus a platges del litoral. L’altra contribució que fan al medi és embotellar l’aigua amb llaunes d’alumini, infinitament reciclables. La seva principal marca d’aigua ho diu tot: “No plastic water”. “Una vegada les hem consumit, aquestes llaunes arriben al lloc de reciclat i després es fonen, i de mitjana, en només 60 dies, tornen a estar al lineal dels supermercats. El 72% de tot l’alumini que s’ha extret al món encara està en ús”, assegura Mier. Amb aquestes accions, volen ser un exemple per a altres empreses. “Fins ara pensem molt en el consumidor final, el que ha de fer: ha de reciclar, s’ha de comportar bé… i també les administracions, que han de legislar. Però un actor molt important som les empreses. Tenim molt a fer!”, afirma l’Olga.

Una altra manera de preparar el te

Matcha&Co és una petita empresa dedicada a la venda de te en pols a través d’internet i de supermercats ecològics. Compren el te directament a productors del Japó i l’envasen aquí. Durant la pandèmia han entrat a Alemanya, França i el Regne Unit, on ja concentren la meitat de les vendes. Ara volen fer el salt als Estats Units. De moment, estan buscant-hi influencers per donar a conèixer els seus productes, en especial el seu te matcha de qualitat. Es tracta d’un te en pols de color verd brillant que és moda entre els consumidors més gurmets i que es consumeix amb tot un ritual tradicional japonès. Segons Pepe Cabestany, “el te matcha prové de les millors fulles de la plantació de te verd. El que es fa és que s’esmicola i es tritura en molins de pedra. D’aquesta forma, per consumir-los es poden dissoldre en aigua o en llet, en comptes d’infusionar”.

Però la innovació que ha introduït aquesta empresa consisteix a haver traslladat la tècnica d’elaboració del matcha a altres tipus de te: “El te matcha s’elabora al Japó des de fa segles. Nosaltres el que hem fet és, amb tots els tes que prenem en el dia a dia, com el roibos, el jazmin o l’english breakfast, també esmicolar-los i prendre’ls de manera dissolta”. Amb aquest sistema, asseguren, s’evita ingerir els microplàstics que hi ha en molts sobrets de te que es comercialitzen. A més, defensen la cultura del te davant la del cafè. Segons Berta Cabestany, la responsable de comunicació, “cada cop la gent està més preocupada per tenir una vida més saludable, i el te ens aporta més beneficis, a nivell d’antioxidants o a nivell diürètic. A més, a diferència del cafè, quan te’l prens, el te matcha dona una energia molt més estable en el temps, mentre el cafè té pujades i baixades”.

Font: CCMA

Read Full Post »

Recordem el debat polític del Ple de l’EMD de Bellaterra, del 18 de març de 2019

La proposta del govern municipal de l’EMD de Bellaterra (Vallès Occidental) per portar a debat el canvi de noms del nomenclator franquista de Bellaterra. Finalment els partits polítics GxB i PdeCat (actual Convergents) van votar a favor de deixar-ho en mans del veïnat, (previa recollida del 50% de signatures).

Tot plegat una discussió per marejar la perdiu, però no mullar-se en una decisió que ha de ser política per provar-ho directament en el
Ple de Bellatera. Cal recordar que no hi ha tants problemes, com intenta justificar en Ramon Andreu, ja que tota Catalunya ho ha fet fa molts anys.

Tants problemes van tindre el veïnat de l’Avinguda Diagonal de Barcelona
(ex Avenida del Generalísimo Franco) amb més de 1. 000 números?
FACTA NON VERBA!!

Read Full Post »

☑️ Sorprèn i molt que l’EMD presidida per Ramon Andreu (GxB), no repari l’abandonat Passatge Ignasi Iglésias, que apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i les moltes denúncies públiques.

☑️ ERC i Convergents a la Junta del Veïnat de Bellaterra podrien fer quelcom més i presentar una moció conjunta perquè l’EMD ho repari.

La part baixa del Passatge ignasi Iglésias davant l’Escola Ramón Fuster |FOTO: BELLATERRA. CAT

El passatge Iglésias està construït totalment amb esglaons, però no es veuen perquè està inundat de males herbes. Comença al Carrer Apel·les Mestres, tocant l’Escola Waldorf-Steiner, i finalitza just davant l’Escola Ramón Fuster. Com altres passatges d’escales de Bellaterra, no hi ha penjada cap placa amb el seu nom.

La part alta del Passatge Ignasi Iglésias, a la part alta de l’Escola Waldorf-Steiner|FOTO: BELLATERRA. CAT

Per què el govern de Ramon Andreu no acepta la proposta d’ERC de penjar la placa d’homenatge Plaça de Ramon Fuster❓ Difícilment trobarem a Bellaterra un personatge que hagi fet tant per la cultura.

Read Full Post »

Estació de Bellaterra Línia del Vallès dels FGC

El Diari Oficial de la Generalitat (DGC) publica la resolució d’aprovació definitiva del Pla Específic de Mobilitat del Vallès (PEMV) i el seu estudi ambiental estratègic, un cop completat el procés d’informació pública i tramitació ambiental. Aquest pla proposa una setantena d’actuacions encaminades a una mobilitat més sostenible, eficient i segura. Les propostes tenen com a horitzó temporal l’any 2026 i estan valorades en prop de 2.500 milions.

Una fita rellevant és l’increment previst de la quota del transport públic en el repartiment modal de les relacions interurbanes internes del Vallès del 13% actual fins al 21% previst i en les relacions amb Barcelona, del 43% al 50%. Cal tenir en compte que diàriament, hi ha 845.000 desplaçaments interurbans interns al Vallès i, en la relació amb l’àmbit de Barcelona, es produeixen diàriament 580.000 desplaçaments. La mobilitat amb l’àmbit de Barcelona i la mobilitat interna del Vallès representa el 85% del total de mobilitat interurbana amb origen i/o destinació al Vallès.

El PEMV planteja, doncs, un escenari de mobilitat al Vallès amb un important increment de la quota modal del transport públic tant en les relacions internes al Vallès com en les relacions de connexió amb Barcelona. D’aquesta manera, es preveu una important disminució dels vehicles/km de la xarxa de carreteres i de les emissions associades, tot i la previsió d’un increment de mobilitat en l’horitzó del pla.

L’àmbit del Vallès té un important pes demogràfic i econòmic en el marc català. Format per 62 municipis (23 al Vallès Occidental i 39 al Vallès Oriental), suma una població total de més d’1,3 milions d’habitants; el 18% de la població de Catalunya i el 26% del de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB). Pel que fa al PIB, el Vallès representa el 17% del PIB de Catalunya i el 24% de l’RMB.

Concretament, el PEMV preveu actuacions en transport públic ferroviari; transport públic per carretera; transport privat; mobilitat a peu i en bicicleta; i gestió de la mobilitat.

Transport ferroviari

Per a la millora del transport ferroviari a l’àmbit del Vallès, el PEMV proposa actuacions en infraestructures i serveis, entre les quals cal remarcar: la formació d’un tram de la línia orbital ferroviària entre Sabadell i Granollers; la construcció de 10 noves estacions (de les quals 3 són intercanviadors); l’increment de freqüències de l’R8 i el perllongament de la línia fins a Sant Celoni, d’una banda, i fins a Vilafranca del Penedès, de l’altra.

Algunes propostes han plantejat la creació de noves estacions ferroviàries addicionals a les incloses al Pla. Per donar-hi resposta, el Pla ha incorporat un nou estudi que avaluï la viabilitat tècnica i funcional d’aquestes possibles noves estacions: Parc Taulí, Rambla-Gran Via de Sabadell, Can Tabola, Can Salvatella i Montornès Nord.

D’altra banda, el Pla recull el perllongament de serveis de l’R1 fins a la UAB, el nou túnel de Montcada i Reixac, el desdoblament de l’R3, l’execució de nous aparcaments en estacions ferroviàries (park and ride) o el soterrament de l’R2 a Montcada i Reixac.

Autobusos interurbans

El PEMV preveu una millora en l’estructuració i la potenciació del model de xarxa del transport públic per carretera interurbà. La proposta integrada del Pla pretén millorar les connexions internes entre els àmbits del Vallès i les relacions amb l’entorn metropolità i Barcelona. Així, el Pla aposta per actuacions com la implantació de diversos corredors BRCAT, serveis d’autobús acompanyats de millores infraestructurals específiques, que permetin prioritzar el pas per als busos. Els corredors BRCAT proposats són: Caldes de Montbui – la Llagosta, Mollet del Vallès – Vall del Tenes, la Llagosta – UAB, Terrassa – Sabadell – Granollers, Sabadell – Castellar del Vallès, Cerdanyola – Barberà – Sabadell i Rubí/Sant Cugat – Cerdanyola. Paral·lelament, el Pla inclou també el reforç de les línies exprés.cat o altres millores de servei, així com la construcció d’una terminal de busos a la UAB.

Xarxa viària

Pel que fa a la xarxa viària, l’ampliació de la capacitat de les vies d’altes prestacions com la C-58 (ja executades o en execució), la C-17 (algunes també en execució) i els enllaços del corredor AP-7/B-30, són algunes de les actuacions previstes, així com la millora de l’accessibilitat, connectivitat i capacitat d’altres punts que presenten congestió.

Mobilitat a peu i amb bicicleta

Per a millorar la quota modal de la bicicleta, el PEMV preveu l’ampliació de la xarxa interurbana d’itineraris, tot prioritzant els corredors amb més demanda, la construcció d’aparcaments segurs per a bicis en les estacions ferroviàries i la millora de la permeabilitat d’infraestructures viàries. El Pla aprovat incorpora 30 quilòmetres més de vies pedalables i passa dels 120 quilòmetres nous previstos als 150. Malgrat que el Pla se centra a identificar les connexions interurbanes pedalables, també té en compte que aquests eixos tinguin continuïtat en la trama urbana.

Governança del Pla

D’altra banda, s’ha creat un Comissionat dins del Departament de Territori i Sostenibilitat per a la coordinació del PEMV. Aquest Comissionat, a més de fer l’avaluació del compliment i impuls de les propostes del Pla, gestionarà els informes de seguiment que, entre d’altres, inclouran una anàlisis específica de l’efecte COVID-19 sobre la mobilitat i sobre la proposta i previsió temporal del PEMV. Alhora, coordinarà els comitès de seguiment estratègic, tècnic i social, que es reuniran periòdicament amb l’objectiu que les administracions i agents implicats participin de manera activa en el seu procés d’avaluació i d’execució, i d’incorporació de millores.

Font: Cerdanyola al Dia

Read Full Post »