Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Passatge Ignasi Iglésias’

☑️ Sorprèn i molt que l’EMD presidida per Ramon Andreu (GxB), no repari l’abandonat Passatge Ignasi Iglésias, que apareix al plànol oficial de Bellaterra, tot i les moltes denúncies públiques.

☑️ ERC i Convergents a la Junta del Veïnat de Bellaterra podrien fer quelcom més i presentar una moció conjunta perquè l’EMD ho repari.

La part baixa del Passatge ignasi Iglésias davant l’Escola Ramón Fuster |FOTO: BELLATERRA. CAT

El passatge Iglésias està construït totalment amb esglaons, però no es veuen perquè està inundat de males herbes. Comença al Carrer Apel·les Mestres, tocant l’Escola Waldorf-Steiner, i finalitza just davant l’Escola Ramón Fuster. Com altres passatges d’escales de Bellaterra, no hi ha penjada cap placa amb el seu nom.

La part alta del Passatge Ignasi Iglésias, a la part alta de l’Escola Waldorf-Steiner|FOTO: BELLATERRA. CAT

Per què el govern de Ramon Andreu no acepta la proposta d’ERC de penjar la placa d’homenatge Plaça de Ramon Fuster❓ Difícilment trobarem a Bellaterra un personatge que hagi fet tant per la cultura.

Read Full Post »

☑️ El Passatge Ignasi Iglésias té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.

Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació, el que crea un perill d’accidents i caigudes. Tampoc existeix instal·lada, com altres carrers de Bellaterra, cap placa amb el seu nom, tot i que surt al plànol oficial del nomenclàtor de Bellaterra.

Segons ens ha comunicat el bellaterrenc Ignasi Roda, sota les herbes del Passatge Ignasi Iglesias es troba una complerta escala, que mentres vivía Estrada, el propietari d’El Pedregar, la va mantenir lliure de males herbes i en perfecte estat.

Ignasi Iglésias Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia.

Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.

La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia.

El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.

Read Full Post »

VERGONYA‼️ A BELLATERRA LI CAL MÉS FETS I MENYS PARAULES

Read Full Post »

El Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.

L’abandonament total del Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

L’acondicionament del Passatge Ignasi Iglésias és una de les assignatures històriques pendents de l’EMD de Bellaterra. Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació i pasar és un perill de caiguda. Tampoc existeix instal·lada cap placa, per molt que surt al plànol oficial de Bellaterra. (Única presència amb la lletra I).

Ignasi Iglésias Pujadas Sant Andreu de Palomar (Barcelona, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia. Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.

La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia. El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font:, Gran Enciclopedia Catalana

Read Full Post »

“L’abandonament històric i les males herbes del passatge del poeta Ignasi Iglésias no ajuda per res la bona comunicació del veïnat”

Tot i que el Passatge Ignasi Iglesias apareix oficialment al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra, la realitat és que l’accés normal és imposible per la deixadesa i molta vegetació que inunda tota la pujada fins el Carrer Apel·les Mestres

Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d’agost de 1871 – Barcelona, 9 d’octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.

Bellaterra.Cat ja va publicar fa 9 anys, exactament el dia 1 de febrer del 2011, que l’accès era tancat amb palets de fusta, i que el perill de caiguda i relliscada està asegurada, per les males herbes que inunden aquest anomenat passatge en pendent.

Cerqueu CD3 al planòl oficial de Bellaterra publicat per l’EMD

Read Full Post »

Imatge

Més que Passatge Ignasi Iglesias, recorda una petita selva al costat d’El Pedregal de Bellaterra

Imatge

Al vell planòl de l’Ajuntament de Cerdanyola també surt el Passatge Ignasi Iglesias, ara bé,

sempre tancat i barrat. Quina poca sensibilitat, sense cap mena de seguiment del dia a dia.

Imatge

Com es pot observar en detall a la foto feta per Bellaterra.Cat, i ja publicada el dia 1 de febrer del 2011, l’accès es tancat amb palets de fusta i el perill de caiguda i relliscada està asegurada. Quan el podrem recuperar?

Imatge

Detall del planòl oficial de Bellaterra publicat per l’EMD Bellaterra, on surt el Passatge Ignasi Iglesias, però en realitat els veïns no poden pasar pel mal estat i abandonament per part de les autoritats municipals.

Read Full Post »

 

 

Reproducció del Plànol oficial de Bellaterra publicat per l’EMD de Bellaterra. Foto:bellaterra.cat

 

Podem veure el Passatge Ignasi Iglésias sota el Carrer Guitarrista Tàrrega. Foto: Bellaterra.cat 

 

 

Passatge Ignasi Iglésias bloquejat amb palets a la part alta d’El pedrerar. Foto: bellaterra.cat

Pot l’Espai Públic de l’EMD tapar tots els forats de Dr. Fleming? Foto: bellaterra.cat,  feta avui dilluns 7 febrer 2011, a les 09:30 hores.

L’EMD ha copiat el Plànol Oficial de Bellaterra del publicat per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ho demostra el fet que apareix el Passatge Ignaci Iglésias (Al centre de la reproducció, lletra P). Els veïns de Bellaterra no podem aceptar sigui senyalitzat i en canvi ho trobem tancat, barrat, inundat de plantes i tapat amb palets a la part alta del Carrer Apel-les Mestres (costat El Pedregar). Demanem més seriositat al Govern provisional de l’EMD format per Gent de Bellaterra i camini més per Bellaterra, deixant els cotxes de costat, per un poble molt més sostenible.

S’ha tallat part de les males herbes de Bellaterra i en canvi s’han deixat les restes amagades de plàstics, llaunes, cartrons, etc., Més serietat! Foto: bellaterra.cat,  feta avui dilluns 7 febrer 2011 a les 10:10h.

Read Full Post »