El contracte serà per un període de 13 mesos, prorrogables a 31 mesos, amb un import total de fins a 297.042 euros.
Ramón Andreu segueix sense fer públic el que l’EMD va pagar pels treballs de renovació del Camí dels Enamorats
La Junta veïnal de l’EMD ha aprovat les bases que regiran el concurs de contractació del servei de manteniment de la via publica, dels parcs i jardins públics de Bellaterra i dels edificis públics adscrits a l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Bellaterra, que inclou també el suport a l’organització d’actes i esdeveniments públics de l’Entitat -per exemple pel trasllat i col·locació de tanques a la via pública-.
L’empresa adjudicatària haurà d’aportar personal especialitzat, eines i vehicles, quedant el material fora de la licitació. En l’aprovació, Gent per Bellaterra, amb majoria absoluta, s’ha quedat sola, ja que tant Esquerra Republicana de Catalunya com Convergents han votat en contra.
Quim Oltra, portaveu d’ERC, assegura que “clama al cel la improvisació a que està sotmesa l’emd” destacant la falta de planificació que comporta aquesta licitació. Per a Oltra, “no hi ha un pla del que ha de fer la brigada” sinó que la licitació es fonamenta “només un coneixement experiencial del que ha passat” els últims anys a Bellaterra. El portaveu d’Esquerra indica també que “no hi ha un projecte de revisió dels últims quatre anys de licitació, tot i que s’incrementa la despesa uns 3.000 euros mensuals”. Oltra admet la complexitat de posar en la mateixa licitació la neteja viària, la jardineria i el suport logístic a actes públics, però considera que no s’ha permès la participació de l’oposició en la redacció d’aquest plec.
Igualment, des de Convergents s’insistia en la necessitat de plantejar aquesta contractació amb una planificació més rigorosa. El seu vocal, Jordi Macarulla, remarca que s’ha de plantejar de forma prioritària el que vol l’EMD que es faci perquè a més això permetria determinar millor el pressupost necessari.
Des del govern de l’EMD, la vocal d’Espai Públic, Tensi Torrecilla, indica que hi ha una planificació anual del servei, però considera que s’ha de tenir clar que moltes de les actuacions necessàries per part d’aquest servei, especialment al manteniment, són imprevisibles.
Per la seva banda, el president de l’EMD, Ramon Andreu, apunta que la licitació d’un servei com aquest és molt complexa i sotmesa a moltes normatives. Andreu reitera la voluntat del govern bellaterrenc de col·laborar amb l’oposició -ja que de fet volien fer una pròrroga de l’actual contractació i la nova licitació és per petició de l’oposició- i assegura que s’ha fet una proposta amb l’objectiu d’arribar a un acord, sense que hi hagués cap contraproposta de modificacions puntuals de l’oposició.
El Constitucional italià va declarar dimecres “il·legítima” la llei que imposa el cognom patern perquè la considera “discriminatòria i lesiva” per a la identitat dels fills.
La família Valenti-Zizzo a Bellaterra
És una sentència històrica, ja que atorga a les dones italianes un dret que no havien tingut fins ara: donar als fills el seu cognom, el dret a la memòria postpart. La llei elimina un dels signes patriarcals més evidents al país.
A Itàlia generalment només s’usa un cognom, el del pare, però a partir d’ara el fill o la filla assumirà el de tots dos progenitors, que acordaran l’ordre dels cognoms, a menys que decideixin donar-n’hi només un, que ara podrà ser el de la mare.
En cas que no hi hagi acord, els fills portaran els dos cognoms per ordre alfabètic.
Sens dubte, doncs, la decisió del Constitucional és un pas més cap a la igualtat de gènere a Itàlia.
Els callistemons són arbres o arbustos perennes amb l’escorça esquerdada i amb les fulles sempre alternes i enteres. Però el més espectacular dels callistemons són les seves flors, o més ben dit, les seves inflorescències, l’estructura que agrupa les flors. Es tracta d’un conjunt de flors agrupades en forma d’espiga gairebé a l’extrem de la tija. El que fa més vistosa tota la inflorescència no són els pètals, com cabria esperar, sinó la part masculina de la flor, l’androceu, format per nombrosos estams lliures molt més llargs que els pètals, de color vermell molt vistós, o a vegades blanc, verd o groc. L’aparença d’aquesta inflorescència recorda un raspall neteja tubs, d’aquí que comunament se l’anomeni així. L’eix de la inflorescència segueix creixent després d’haver florit formant una nova tija amb fulles. És per això que quan aquestes inflorescències donen lloc al fruit, trobem un grup de càpsules llenyoses voltejant la tija que persisteixen durant uns quants anys. Poden confondre’s amb les espècies del gènere Melaleuca, que també tenen les inflorescències en forma de “neteja tubs”; per diferenciar-les cal observar els estams amb la lupa. Fins i tot a vegades s’han considerat sinònims ambdós gèneres.[3]
Creix en sòls humits, bruguerars o sorrals costaners, normalment associat ales Banksies, a la costa sud-est d’Austràlia, essent endèmic d’allà. Ha estat cultivat arreu del món per les seves flors vistoses. El seu ambient natural és prop de la costa i aiguamolls. És la font del compost químic leptosmermona, component del conegut herbicida anomenat “Calisto”.
Seu de l’EMD de Bellaterra al Centre Cívic de la Plaça Maragall| CEDIDA
3 Competències EMD Bellaterra 2010
1.- Urbanisme i patrimoni:
Proposar les noves denominacions de carrers a l’Ajuntament, perquè les aprovi Conservar i administrar el seu patrimoni Reparar i conservar els edificis municipals de qualsevol tipus dins el territori de Bellaterra
Reparar i conservar camins públics, carrers, parcs i jardins públics i voreres Proposar preferentment, i mitjançant la Junta de Veïns, normes urbanístiques que afectin exclusivament l’àmbit de l’EMD Realitzar delegadament les inspeccions en matèria urbanística i d’activitats, coordinadament amb l’Ajuntament i sense poder sancionar
2.- Trànsit i espai públic:
Reparar i conservar camins públics, carrers, parcs i jardins públics i voreres Regular i ordenar el trànsit de vehicles i persones dins de Bellaterra Col·laborar en el tractament i manteniment de parcs i jardins amb l’Ajuntament de Cerdanyola
3.- Cultura, esport, joventut i altres Activitats de caire cultural, festes i actes lúdics:
La participació de la joventut en les activitats culturals i de lleure, així com la seva promoció Promoció de l’esport i el lleure en general i a l’àmbit escolar en particular Acceptar altres competències que l’Ajuntament li delegui per actuar de forma descentralitzada
Davant la manca d’acord entre l’empresa prestatària i els representants dels treballadors i treballadores del servei de recollida d’escombraries i neteja viària, el comitè d’empresa de PreZero España, SAU i el sindicat CCOO han donat per iniciada la vaga a partir d’avui 27 d’abril a les 00:00 i de manera indefinida a Cerdanyola
Serveis Mínims
100% del servei habitual de recollida d’escombraries (fracció orgànica, de rebuig, recollida selectiva -paper/cartró, vidre i envasos-) i de neteja de l’entorn dels centres sanitaris, els centres assistencials, els centres escolars amb servei de menjador i les àrees dels mercats d’abastament de productes peribles
-Recollida de la fracció orgànica cada 48 hores
-Recollida de la fracció de rebuig cada 72 hores
-50% del servei de recollida selectiva -paper/cartró, vidre i envasos
-Si durant les diferents jornades de recollida d’escombraries indicades en els punts anteriors (rebuig, fracció orgànica i selectiva) no s’ha retirat totalment, s’haurà de continuar durant les jornades laborals següents fins a la seva retirada total
-Neteja viària dos cops per setmana
-Recollida de residus voluminosos: només en els casos que impedeixin el pas dels vianants o la circulació viària. En cas de celebració d’actes lúdics programats, cal fer la recollida dels residus que es generin, ja sigui el mateix dia o l’endemà
L’Ajuntament lamenta la manca d’acord i treballarà per garantir que els serveis mínims que el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat ha fixat s’executin en la seva totalitat
La solemne col·locació de la imatge de la Mare de Déu en un tron nou el 1947 es va convertir en el primer acte de retrobament col·lectiu i de reconciliació cívica després de la guerra civil a Catalunya.
Tron de la Verge de Montserrat|Monestir de Montserrat
Va ser un acte de país i Església de país.
“En embellir el cambril on hi havia la imatge perquè la gent la pogués besar se li va afegir les ganes d’un país i d’una llengua, que va veure que per tirar endavant ens havíem de sentir amb un sol cor i una sola ànima”, explica Joan M. Mayol, actual rector del santuari de Montserrat.
Qui hi va haver darrere aquest acte d’entronització?
A banda dels monjos encapçalats per l’abat Escarré i el rector del santuari, per organitzar aquell acte es va fer una comissió, la Comissió Abat Oliba, al capdavant de la qual hi havia persones com Josep Benet, Fèlix Millet, Maurici Serrahima, Alexandre Cirici, Ibáñez Escofet… En aquella època no hi havia partits polítics, però sí molta gent que des de la vessant social, literària o de llengua van fer que gent de tot el país –la comissió va ser per a tots els pobles i ciutats a explicar-ho– acabés pujant a Montserrat aquell dia.
L’entronització va ser una excusa?
Més que una excusa, l’entronització de la Moreneta va ser un acte de fe, que va més enllà d’una creença. Tothom que ha pujat a Montserrat té aquesta sensació de pau i d’esperança; el somriure i la mirada de la Mare de Déu la portem tots dins. Això demostra que quan hi ha una il·lusió i hi ha afecte, l’esforç aconsegueix treure un país endavant. No es va fer un tron per ostentar sinó per a la reconciliació, perquè tant a una cantonada com a l’altra s’havia patit molt.
Com se celebrarà aquest aniversari?
L’abadia de Montserrat vol fer un homenatge a una generació que va saber unir forces en un moment que es veia que la violència allò que engendra és més violència i patiment, i que va creure que calia unir diferents sensibilitats socials, polítiques, culturals, religioses i literàries sota la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, que els catalans portem al cor. No és només que la trobada es fes en un espai religiós, que això és l’essència, sinó també perquè aquells que estem en aquest espai religiós sempre hem intentat que sigui la casa de tots, com la mare mateixa de Jesús, que no tancarà mai la porta a ningú. Després de la guerra tot estava molt malmès i la idea va ser reconstruir d’alguna manera el cambril on hi havia la imatge de la Mare de Déu i alhora fer un acte de país i de llengua; es va veure que per tirar endavant ens havíem de sentir amb un sol cor i una sola ànima… per això se li va anomenar el tron de la reconciliació.
Ara, potser també caldria una nova reconciliació?
El nostre país ha viscut en els darrers anys una sèrie de desacords, i potser ara és un bon moment per dir que hem de començar a, primer, sentir-nos units, sense renunciar a allò que som, i, després, deixar de banda els enfrontaments. Aquesta va ser la idea de l’entronització: unir el país a l’esperança, ia partir d’aquell moment és quan hi va haver un revulsiu cultural, social, van sortir…
Es van refer entitats a partir d’aquest retrobament, van néixer moviments com l’escoltisme…
Sí. Moltes entitats ja hi eren, perquè afortunadament Catalunya és un país d’associacionisme, però moltes d’aquestes entitats a partir d’aquest acte de retrobament van renovar forces i tornar a crear país, cadascun a partir de la realitat: es va donar impuls a la sardana , la literatura, el periodisme, la política de manera molt incipient, l’Institut d’Estudis Catalans va agafar impuls, els Jocs Florals… Ens vam tornar a creure el que érem i així ho vam poder mostrar.
I per a Montserrat què va significar?
Va suposar adonar-se que la història ens posava en un paper de suplència en un moment que encara no hi havia llibertat. La història va fer que Montserrat donés veu i casa als qui per les seves idees estaven perseguits i no podien expressar-les. Així Montserrat va acabar sent, uns anys més tard, l’escenari de la tancada d’intel·lectuals antifranquistes, i Montserrat va donar suport a totes les iniciatives que anaven pel camí de recuperar la democràcia al país. Una dictadura com la que hi havia mai serà la solució de res. A partir del Vaticà II, l’Església a Catalunya va fer un pas en contra del règim. Després del Vaticà II es va insistir molt que l´Església no depengués de l´Estat, i una part molt important de l´Església a Catalunya es va definir a favor que es poguessin expressar les idees polítiques si es defensaven pacíficament i democràticament. S’entenia que el missatge de l’Església no estava en contra de ningú i que no hi havia cap ideologia política que reflectís el cristianisme.
Fa 75 anys, l’abat de Montserrat era Aureli Maria Escarré.
Quan l’abat Escarré va ser escollit abat, no és que fos franquista, però era dins del règim; cal recordar també que amb l’esclat de la Guerra Civil, aquí, a Montserrat, les milícies van assassinar 23 monjos només pel fet de ser monjos… A ell el van nomenar en acabar la guerra i naturalment se’l va beneir. Però després, i quan es van començar a conèixer les atrocitats del règim, Escarré, des de la seva influència, va intentar aixecar la veu i va treballar per treure gent de la presó, entre d’altres coses. Després va començar a contestar el règim amb les seves homilies dient que si el govern era catòlic havia de defensar els drets humans, i finalment faria aquelles famoses declaracions a Le Monde qüestionant el règim…
Amigues bellaterrenques a Montserrat
Montserrat ja era un símbol de Catalunya. Arran dels actes de l’entronització del 1947, la gent encara es va fer més seva Montserrat?
Com que políticament no hi havia suport a cap cosa catalana, l’entronització va ser, des de Montserrat, un suport humà a un país que havia patit molt i que tenia el dret d’aixecar-se i continuar caminant. Els catalans el volen molt, la Mare de Déu de Montserrat. De fet hi ha gent que diu que no creu en Déu però sí a la Verge de Montserrat.
Aquesta és una part cultural… que no n’és la totalitat però s’ha d’acollir. Per què?
Perquè fins i tot geogràficament Catalunya al centre del país té una muntanya molt curiosa, que és Montserrat, i que s’identifica com a muntanya del país. Catalunya té altres muntanyes, però és molt especial. Després hi ha la tradició, hi ha una imatge i hi ha una comunitat. Jo diria que les mans de la Mare de Déu, la veu de la Mare de Déu, d’alguna manera vol ser la mateixa comunitat. Quan la gent puja aquí se sent acollida perquè se sent a casa seva, encara que sap que potser no pensa igual que els monjos. No podem construir un món més just si anem posant etiquetes a les idees.
Després de l’entronització va créixer el pelegrinatge.
Sí, és l’altre vessant. És aquest vessant estrictament religiós quan al voltant de Montserrat reneix una espiritualitat més sana, més oberta, més cristiana. El 1947, abans del Concili, es recuperava amb l’entronització una mica el que ja havia passat el 1881 amb la coronació canònica de la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de Catalunya. Ho va explicar el pare Anselm M. Albareda al seu llibre sobre els 75 anys d’aquesta coronació, que després de la guerra del francès va ser, com el 47, una presa de consciència de país. El 1947 hi va haver una conversió litúrgica, bíblica… i, entre altres coses, es va recuperar la Vetlla de Santa Maria, la nit del 26 d’abril en què, d’alguna manera, vam renovar aquesta identitat cristiana i catalana. O més ben dit: aquesta identitat cristiana en català.
Què es fa en aquesta vetlla?
És una vetlla de pregària amb lectures, salms i cants. S’interpreta el Llibre vermell i es recorda allò que feien els antics pelegrins, que, de forma alegre i en família, vetllaven la Verge. Antigament es posaven ciris o llums, cosa que amb la guerra del Francès es va perdre. I, per cert, el 1947 es va tornar a recuperar, van deixar de ser només exvots i es va voler que les làmpades, que ara són elèctriques, representessin les comarques de Catalunya i les entitats. Ràdio Barcelona, per exemple, té un llum enorme, el Barça en té un altre. També n’hi ha dels sardanistes, dels advocats, de l’ONCE… Una mica com volent dir que tots junts formem país i el projecte de l’Evangeli forma part, que essencialment significa estimar-se els uns als altres com Jesús ens ha estimat. Això és el que la imatge romànica de la Mare de Déu representa.
La vigília aquest any serà especial?
La vigília serveix per renovar-se espiritualment, per retrobar-se socialment i, sobretot, per a festa. I també perquè si no es fes la vetlla, l’endemà, que és el dia de la Mare de Déu, a la basílica no hi cabríem. Aquest any farem el mateix esquema de pregària de sempre però farem una pregària especial pels 75 anys: “Santa Maria de Montserrat, /Mare de Déu i Mare nostra, /Estel de l’evangelització renovada, /primera deixebla /i gran missionera del nostre poble: /Amb agraïment i amb goig recordem /i lloem el Déu Altíssim, /per la vostra maternal presència /en aquesta santa muntanya /on va voler que la vostra imatge /fora record humil i encoratjador /del gran tresor de la fe /en el Fill de Déu fet nen a la teva falda (…).” I acabarem amb el Virolai, que continua sent un cant popular. El 1947 va ser, també, un cant patriòtic que va unir tots els catalans, els qui ho eren i els que se sentien.
I el 27, dia de la Verge Maria?
El 27 d’abril es farà una missa d’acció gràcies a la basílica. I les catedrals catalanes ho celebraran –perquè la Moreneta és la patrona de les diòcesis catalanes– tot el mes i fins a l’octubre, i faran misses d’acció de gràcies i ofrenes a la patrona. El 2025 serà el mil·lenari del monestir. Però abans, el 2023, serà el 800è aniversari de la Confraria de Nostra Senyora de Montserrat. Encara ho estem treballant, però entre altres coses farem una exposició i un pelegrinatge a Roma. Volem que el papa ens beneeixi una imatge de la Moreneta, que n’hi ha per tot el món, però aquesta en concret anirà a la catedral de Girona, que encara no la tenen. I així arribarem al 2025, que llavors sí que serà una festa gran i molts actes per commemorar els mil anys de Montserrat. Caldrà celebrar de manera transversal que ens uneix una tradició mil·lenària de cultura, fe i país.
Què va dir el 1947 el P. Adalbert Franquesa
La crònica del P. Adalbert comença: “De les comarques més apartades arribaven pelegrins a peu. Alguns feia dos i tres dies que caminaven. De Lleida, Cervera, Vilanova i la Geltrú, Moià, Vic, Manresa, hi arribaven nombrosos grups a peu. A les nou del vespre, mentre s’encenia una gran foguera al cim de Sant Jerònim i amb reflectors s’il·luminaven certs llocs de la muntanya i el recinte del santuari, amb un bon repic de campanes, començaven les comarques de Santa Maria. En aquest mateix moment s’encenien també a tots els cims de la nostra terra, fins a la Muntanya Major de Mallorca, grans fogueres; i les campanes de totes les parròquies del país tocaven a la pregària general de Catalunya. Totes les esglésies s’omplien per resar el sant rosari i la Visita Espiritual, cantar la Salve i el Virolai: «Il·lumina la catalana terra». Tots a l’uníson, fent un sol cor, una sola ànima i una sola pregària.”
BELLATERRA.CAT 