Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2022

A la primavera és quan prolifera el pugó, ja que les plantes tenen brots tendres amb saba que li agrada

Detall del pugó a fulles de llimoner

Recepta de repel·lent natural de pugó

Aquest repel·lent es recomana especialment per la seva efectivitat contra el pugó. Hi ha qui, a més, afegeix una mica de bitxo picant per a les plantes encara menys atractives per als insectes.

No serveix per matar els insectes si no es barreja amb alguna altra cosa, com ara sabó potàssic. Si la seva pudor us resulta ofensiva, no patiu, perquè no afectarà si teniu un hort el gust de les hortalisses, ja que es degrada fàcilment.

COM ES PREPARA?

COM REPEL·LENT:

– 7,5 grams d’alls, que aixafarem amb l’ajuda d’un morter.

– Ho afegirem a 1 litre d’aigua per aplicar-ho sobre les plantes o a la terra sense diluir.

– Hem de recordar colar-ho abans per evitar que obstrueixi el polvoritzador.

– Cal aplicar-ho cada 3 dies (només si veiem que és necessari, no per norma).

COM INSECTICIDA:

– 15 grams d’alls picats petits o aixafats amb el morter.

– Els afegirem a 1 litre d’aigua i 10 grams de sabó potàssic.

– Ho aplicarem sobre les plantes i el substrat.

– Cal fer-ho cada 10 o 15 dies.

CENTRE DE JARDINERIA LA NOGUERA

KM. 9,8, Carretera de Rubí, 08191 (Rubí)
☎️ 935 87 20 01
http://www.lanoguera.es

Read Full Post »

Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

Cavall de la Llibertat (1973)
Material: Xapa de ferro tallada per oxitall i soldadura
Alçada: 2,8 m
Lloc: Seu central de Catalana Occident a Sant Cugat del Vallès

En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.

Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.

Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.

Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.

Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.

Podem trobar obres seves a l’església de Santa Maria del Mar, a la Catedral de Barcelona, al Monestir de Poblet, a l’església de Sta. Maria de Mataró, a l’església arxiprestal de Vilanova i la Geltrú, al castell de Cardona, al monestir de Montserrat, al Convent dels Caputxins de Sarrià, a l’església de Sant Ot , o a Font Romeu on es troba el Crist Rei de 7m d’alçada i 35 tones de pes en marbra de Carrara i realitzat en talla directa. També està feta en pedra i en talla directa, l’Assumpció de Sta. Maria de Cornellà, de 5 tones de pes i de formes estilitzades, tot seguint la línia arquitectònica de l’església.

En la dècada dels seixanta, va ser convidat per l’ambaixada de Espanya a Viena, on va presentar algunes de les seves obres, dibuixos i escultures, totes d’un caire totalment mediterrani. Va tenir molt bona acceptació i això li va permetre voltar per Paris, Niza i Viena on va fer algunes exposicions amb èxit, encara que no li agradava massa exposar.

Des de 2010, el govern municipal de l’EMD de Bellaterra tampoc restaura l’escultura Esquirol, que segueix trencada i oxidada, a pesar de ser el símbol del poble, fins i tot és present a la bandera oficial del poble.

Emili Colom al costat de la seva escultura l’Esquirol de la plaça Maragall de Bellaterra|FAMÍLIA COLOM

A col·leccions particulars i a entitats importants europees hi ha força obra seva. Al museu de Gratz (Austria) tenen la seva escultura en bronze titulada Occitània, de formes rotundes i caire totalment mediterrani. Es ben diferent per exemple, el seu Clam de Pau de l’ajuntament de Ginebra, escultura patètica i totalment impressionista.

De temperament inquiet, es va dedicar també a treballar el ferro, realitzant algunes obres de notables dimensions com ara el Monument al Pescador, d’Arenys de Mar, o el Cavall de la Llibertat, que presideix l’edifici de la companyia d’assegurances “La Catalana” de Sant Cugat del Vallès. També podem citar L’Estalvi, escultura que presideix l’escala noble de la seu central de la Caixa de Catalunya a Barcelona. Biafra, Sant Jordi, o els Esquirols de Bellaterra, son altres mostres de les obres realitzades en ferro per Colom en aquells temps. Una escultura que no podem oblidar, realitzada també en aquest material, es Amusit, príncep d’Ausa. Possiblement, una de les seves obres més significatives.

De sempre, també va treballar el bronze. De entre les seves obres en aquest material i de dimensió més gran que la natural, trobem el Timbaler del Bruc situada a la plaça del Ajuntament de la Vila de Santpedor.

Al mateix temps, va treballar com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Als anys vuitanta, sota la direcció del arquitecte Antoni Gonzalez, aquest servei es va reestructurar anomenant-se Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Van ser uns temps de gran dinamisme i en Colom, fins a la seva jubilació i dins del departament que dirigia Antoni Gonzalez, va restaurar, reproduir i crear diverses obres religioses que formaven part de les restauracions d’edificis que es duien a terme.

En aquella època es va reproduir la predel•la de Rubió, important peça del segle XIV que formava part del cèlebre retaule de Rubió. Igualment es va reproduir la imatge de la Verge de Rus del segle XI, la de Sta. Maria de Foix del segle XIV, la de Santa Càndia d’Orpí del segle XV i la Verge de la Victòria del segle XVII entre moltes d’altres. La llista es molt llarga, però tota la seva tasca està registrada en el Fons Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Més tard, va continuar treballant en el seu estudi de Bellaterra, apartat totalment de totes les tendències actuals. “Mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà”. Com ell deia: “L’art es notari de la historia. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi”.

Naturalment ha deixat escola. Dos deixebles preferits i amb un bon present son l’escultor David Marzo de París i Caroline Romer de Londres.

INFO@EMILICOLOM.COM

Read Full Post »

Javier Villena

29 de maig, a les 12 del migdia

Show Person de Javier Villena

Enmig de la natura, a Las Planes

Màscares, manipulació d’objectes, Comèdia de l’Art, Clown, Poesia… i bon menjar…

Javier Villena és un actor, director, constructor de màscares i educador dedicat professionalment durant més de 20 anys ha tingut com a professors Manel Barceló, Antonio Fava, Ferruccio Soleri, Donato Sartori, Albert Boadella i participar en produccions d’El Tricicle, La Fura dels Baus, la Cubana, Joglars … I programes de TV3, RTVE, Televisió de l’Hospitalet … Actualment exerceix en companyia de teatre multidisciplinari

Javier Villena Javier

EMAIL: villena62@yahoo.es
WEB: xavivillena.blogspot.com

El Cant del Pruner

Carrer del Trèmol, 7, 08017 Barcelona

RESERVES: 696 90 63 35

Read Full Post »

Foto: Arxiu Nacional de Catalunya

Taldiacomavui fa 6️⃣0️⃣ anys que Catalana de Gas y Electridad, SA, llançava una emissió d’accions de més de 5 milions.

📌 L’empresa feia realitat el gaseoducte entre els jaciments de Hassi R’Mel (Algèria) i la península, font avui del gas natural a Catalunya

Història

En 1841 l’expert francès Charles Lebon recolzat per l’emprenedor català Pere Gil Babot i fills aconsegueix en subhasta el primer contracte d’enllumenat públic per gas a Espanya, subscrit amb l’Ajuntament de Barcelona. La durada del contracte era de 20 anys. La família Gil va posar els terrenys per edificar la primera fàbrica de gas d’Espanya (on ara és el Parc de la Barceloneta i l’edifici de Gas Natural). El gener de 1843, es constitueix per desenvolupar l’activitat de fabricació i distribució de gas, la ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas’, amb un capital de 6 milions de reals de velló. El domicili social era al carrer de la Mercè 20 i al carrer Serra n.22 on romandrà fins 1895, quan es traslladarà al Portal de l’Àngel 22.

En 1912 la ‘Sociedad Catalana para el Alumbrado de Gas’ canvia de nom a ‘Catalana de Gas y Electricidad’ (SCGiE).

Quasi immediatament procedeix a l’absorció de la companyia ‘Central Catalana de Electricidad’.

Construcció de centrals

La central més duradora i potent va ser la de Sant Adrià de Besòs, anomenada popularment “La Catalana”. Les obres van començar el 1915, inaugurant-se la central el 1917, prestant servei fins 1966.

Dibuix del dipòsit de gas de la fàbrica de la Barceloneta

Durant la Guerra Civil, en el cas de Catalana de Gas i Electricitat, les fàbriques i instal·lacions de Catalunya van ser administrades pels Serveis Unificats de Gas de Catalunya (bàsicament controlats per la C.N.T., d’ideologia anarquista). Van sofrir nombrosos bombardejos de l’aviació feixista.

Franquisme i postfranquisme

En la dècada de 1960 la SCGiE es va reorientar de nou cap al sector gasístic abandonant el negoci de generació elèctrica, va substituir el carbó per nafta en el procés de fabricació de gas ciutat i va començar la seva expansió fora de Catalunya amb l’adquisició de la Companyia Espanyola de Gas, que operava a Cantàbria, Múrcia i la Comunitat Valenciana. Catalana de Gas i Electricitat, va constituir, a Barcelona, el 1965, la societat Gas Natural, SA, amb Exxon, el Banc Hispano Americà, el Banc Urquijo i el Banc Popular Espanyol. L’objecte inicial era la importació de gas natural de Líbia, i posteriorment d’Algèria, construint una planta de regasificació al port de Barcelona, i una xarxa de comercialització a la zona.

Font: Arxiu Nacional Catalunya, Wikipèdia

Read Full Post »

“Vull anar-me’n sense fer soroll… No vull anuncis públics, ni vetlles, ni res. Vaig venir al món i no se’n va assabentar ningú, així que desitjo el mateix quan me’n vagi”. Tota la família respectem la vostra voluntat. El nostre homenatge serà recordar-la en tota la seva plenitud i continuar-ne gaudint a través de les seves interpretacions per recordar-la sempre.

La mezzosoprano Teresa Berganza|CEDIDA

Teresa Berganza Vargas (Madrid, 16 de març de 1933 – San Lorenzo de El Escorial, 13 de maig de 2022) va ser una mezzosoprano espanyola, associada sovint amb personatges d’òperes de Rossini, Mozart i Bizet.

Va estudiar piano i cant al Conservatori de Madrid, on va obtenir el primer premi de cant l’any 1954. Va debutar en aquesta ciutat el 1955.

Dos anys després, va fer el seu debut internacional al Festival Ais de Provença en el paper de Dorabella, de l’òpera Così fan tutte, de Mozart. Durant els següents deu anys va debutar en altres importants teatres i festivals d’òpera, entre d’altres: La Scala (1957), festival de Glyndebourne (1958), Royal Opera House (1959) i el Metropolitan Opera (1967).

L’any 1991 Berganza, al costat de Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar, Alfredo Kraus i Plácido Domingo, van ser guardonats amb el Premi Príncep d’Astúries de les Arts. El 1992 va participar en la cerimònia inaugural de l’Exposició Universal de Sevilla i els Jocs Olímpics de Barcelona. El 1994 fou escollida membre de l’Acadèmia Reial d’Arts d’Espanya, primera dona a obtenir aquesta distinció. El 2013 li va ser concedida la Gran Creu de l’Orde Civil d’Alfons X el Savi.

Els darrers anys, Berganza ensenyava a l’Escola Superior de Música Reina Sofía i dictava classes mestres arreu del món. Entre els seus estudiants es troben María Bayo i Jorge Chaminé.

Font: Wikipèdia

Read Full Post »

Pel que fa als aliments, biològic, ecològic i orgànic signifiquen el mateix, però han de complir amb una condició imprescindible: els productes han d’estar certificats per l’autoritat de control i dur l’etiquetatge reglamentari

Xavier Duran|Una visita a qualsevol comerç de productes alimentaris permet veure una gran diversitat d’adjectius o qualificacions a les etiquetes o en l’empaquetat: ecològic, orgànic, sostenible, natural, light, km0, saludable, sense additius…

Però com es pot orientar el consumidor que vol adquirir un producte que respecti el medi ambient? Com pot estar segur que està d’acord amb les seves necessitats, gustos o prioritats?

A Catalunya, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) és l’autoritat de control. La seva funció és auditar i certificar els productes agroalimentaris ecològics produïts aquí verificant que compleixen la normativa europea de producció ecològica.

Segons expliquen al 324.cat, biològic, ecològic i orgànic són termes equivalents, però, si no estan certificats i ho posa, és un frau. El CCPAE fa el seguiment de totes les certificacions cada any, amb inspecció in situ.

Un exemple d’etiquetat d’un aliment ecològic fictici és aquest que ens facilitat la CCPAE:

Veiem que porta l’anomenada “eurofulla”, obligatòria des del 2012. També hi ha el codi de l’autoritat que ha fet el control, que en el cas de Catalunya és aquest: ES-ECO-019-CT. El logotip de la CCPAE és optatiu.

Si el producte certificat està “en conversió”, aleshores ha de dur el logotip de la CCPAE, però no l’eurofulla i tampoc pot incloure’s la menció d’ecològic, biològic o orgànic.

Algunes marques o productes poden optar per posar altres qualificacions, com ara “quilòmetre zero” o “sense pesticides”. Però sense la certificació no es pot dir que siguin ecològics.

El significat de les paraules

Aleshores, quin significat poden tenir aquest termes per orientar al consumidor? Per exemple, què vol dir natural? Claudi Mans, catedràtic emèrit jubilat d’Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona, comenta al 324.cat que “el que vol dir una paraula depèn de qui l’usa i del que els diccionaris diguin, i a vegades hi ha contradiccions entre usuari i diccionari”:

“Si collim una maduixa silvestre, podem dir que és natural perquè és de la naturalesa. Però un iogurt natural no ve de la naturalesa, perquè aquí “natural” vol dir “tal com eren els primers iogurts”, és a dir, sense sabors ni trossets. Ambdós significats estan recollits als diccionaris, però ve la publicitat i ens inunda d’aliments, cosmètics i tota mena de productes “naturals”, moltes vegades amb un ús abusiu de la paraula.”

Passa el mateix, afegeix, amb els productes processats: “de fet, tots ho són perquè tots han sofert alguna transformació per passar del seu origen al nostre plat. Però ara el terme processat és quasi sinònim que conté additius”. I afirma que molts consumidors els consideren rebutjables “malgrat la seva innocuïtat demostrada”.

Sobre els termes orgànic, ecològic i biològic, el doctor Mans, que té un blog on sovint escriu sobre alimentació i que és autor del llibre divulgatiu “Els secrets de les etiquetes”, explica que “signifiquen més o menys el mateix. El primer es fa servir especialment als països anglosaxons”. Han de complir la normativa de producció ecològica dictada per cada estat i per això pot contenir additius i es pot haver cultivat usant pesticides, els autoritzats segons la normativa.

Mans conclou que per evitar ser seduïts per la publicitat “és aconsellable llegir-se les etiquetes, en la part legal, especialment els ingredients i la informació nutricional”

La diversitat d’adjectius o qualificacions a les etiquetes fa difícil entendre-les, de vegades (iStock)
Com entendre l’etiqueta dels aliments ecològics i no perdre’s amb esquers publicitaris
Pel que fa als aliments, biològic, ecològic i orgànic signifiquen el mateix, però han de complir amb una condició imprescindible: els productes han d’estar certificats per l’autoritat de control i dur l’etiquetatge reglamentari

Una visita a qualsevol comerç de productes alimentaris permet veure una gran diversitat d’adjectius o qualificacions a les etiquetes o en l’empaquetat: ecològic, orgànic, sostenible, natural, light, km0, saludable, sense additius…

Però com es pot orientar el consumidor que vol adquirir un producte que respecti el medi ambient? Com pot estar segur que està d’acord amb les seves necessitats, gustos o prioritats?

Algunes marques o productes poden optar per posar altres qualificacions, com ara “quilòmetre zero” o “sense pesticides”. Però sense la certificació no es pot dir que siguin ecològics.

Si bé no tothom té prou formació i informació per jutjar si un producte té ingredients no convenients per a la salut i si nutricionalment és adequat, “etiquetes emergents com el Nutriscore pretenen facilitar aquestes tasques, però per ara no ho aconsegueixen i són molt discutides pels dietistes i nutricionistes”.

Un sector en creixement

En tot cas, la preocupació tant pel medi ambient com per la mateixa salut fa guanyar quota de mercat als productes ecològics certificats. Segons dades de la CCPAE, el nombre de productors ecològics catalans va augmentar més d’un 11% durant l’any 2021. La superfície de cultius productius va augmentar un 12,28%; la ramaderia, un 7,37%, i l’agroindústria, un 10,91%.

La facturació del sector ecològic a Catalunya va assolir, l’any 2020, gairebé els 1.000 milions d’euros, amb un creixement d’un 22,45%. Es tracta només de producció, no de la facturació amb la venda final a botiga.

Dinamarca és el país amb més ambició: vol que aquests productes assoleixin el 100% del mercat. Quant a superfície ecològica, la Unió Europea vol que el 2030 signifiqui el 25% del total. Ara, a Catalunya és el 22%.

Read Full Post »

🌸 Animem a tots el veïnat que mirin de desplaçar-se sense cotxe. I a venir vestits amb detalls de “flower power”

Programa d’activitats
RESERVEU LA PAELLA I LES ACTIVITATS A L’ENLLAÇ https://docs.google.com/forms/d/1urBAuGo8En9lXO86wnEYMo6kPl8rB6NDcrKTnezcEiU/edit

Font: Unió Veïnat Bellaterra

Read Full Post »

Des de maig de 2021, èxit de comunicació entre Bellaterra i Barcelona (a nivell de Metro) amb moderns trens al més alt nivell europeu i freqüències de 5 minuts.

El maig de 2015 va arribar el primer dels 15 trens nous de Ferrocarrils de la Generalitat, que permetia tenir un tren cada cinc minuts entre Bellaterra, Sabadell, Terrassa i Barcelona, i un cada dos minuts entre Barcelona i Sant Cugat del Vallès.

L’objectiu és que realment funcioni com un metro, sense horaris de sortida de cada tren, amb nous espais per a persones amb mobilitat reduïda o per portar bicicletes, i amb noves prestacions, com ara carregadors per als telèfons mòbils als baixos dels seients.

Read Full Post »

Tertúlia “El Roserar del Parc Cervantes de Barcelona i els Concursos Internacionals de Roses” a càrrec dels bellaterrencs M. Alba Fransi Lluís Abad

RESERVES FINS EL DIA 10 🌹629883425

El parc és un espai verd esplèndid i obert, que es distingeix per les grans zones de gespa, els camins amples i la suavitat del pendent del terreny. Són característiques que en fan un lloc molt apreciat per passejants i esportistes, sobretot els ciclistes i els corredors.

El Parc de Cervantes està situat als terrenys que abans ocupava el torrent Estela, que recollia les aigües que baixaven des del cim de Sant Pere Màrtir. Es pot recórrer pujant des de l’avinguda de la Diagonal, que és on hi ha l’entrada principal del parc, o bé d’una manera més relaxada, tot baixant xino-xano des de la ronda de Dalt.

Roserar del Parc Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

HISTÒRIA

La vinculació de Barcelona amb les roses té una llarga trajectòria. N’és una bona mostra el concurs internacional que es va celebrar al Palau de Pedralbes entre els anys 1929 i 1936, i en el qual van participar els millors especialistes en roses del món. Més tard, a finals de 1980, al roserar del Parc de Cervantes s’hi van celebrar concursos populars de roses tallades, que després del seu èxit inicial van decaure.

Rombes bessons, 1977. Andreu Alfaro (Valencia, 1929 – 2012) AJUNTAMENT DE BARCELONA

L’actual Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona, iniciat a principis del segle XXI, pren, doncs, el relleu d’aquest més que notable passat històric.
La primera edició del Concurs Internacional de Roses Noves de Barcelona es va celebrar l’any 2001. Ha esdevingut un gran aparador de les noves creacions d’arreu del món. Aquest esdeveniment ha permès renovar i consolidar la vinculació de la ciutat amb les roses.

Roserar de Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

Obtenir una rosa nova no és fàcil, i per això pren gran importància el certamen de Barcelona. Les noves plantes, creades a partir d’hibridacions i de la selecció artificial, s’han de desenvolupar i, amb el temps, han de posar de manifest unes característiques rellevants. Poden passar bastants anys fins que s’aconsegueix una varietat amb prou qualitat per poder-la presentar a concursos i, si té èxit, comercialitzar-la.

Roserar de Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

La vegetació del Parc de Cervantes és esponerosa, frondosa, senzillament espectacular, amb grans arbres que en determinen el paisatge i n’esdevenen els grans protagonistes. De fet, el parc són els arbres, que s’eleven sobre els parterres de gespa ornamentats amb grans masses arbustives, entre les quals destaquen els baladres ( Nerium oleander).
Una filera d’oms de Sibèria ( Ulmus pumila) fa de frontera protectora en la llarga façana del parc que transcorre paral·lela a l’avinguda de la Diagonal. En la zona propera a la carretera d’Esplugues destaquen les tipuanes ( Tipuana tipu) i quatre magnífics exemplars de til·ler ( Tilia europaea), dues espècies arbòries que també trobem en altres zones del parc. En la gran plaça central de sauló, les protagonistes són les acàcies de Constantinoble ( Albizia julibrissin), amb un parterre de grans alzines ( Quercus ilex) en un dels costats de la plaça.
En aquest parc també hi ha pins pinyers ( Pinus pinea), pins blancs ( Pinus halepensis) altíssims de copes poderoses, i grans exemplars de cedre de l’Himàlaia ( Cedrus deodara), xiprer ( Cupressus sempervirens), xiprer d’Arizona ( Cupressus glabra ‘Glauca’) i xiprer de Lambert ( Cupressus macrocarpa).
Les oliveres ( Olea europaea) -que formen un grup a l’extrem de la punta de llança que fa el parc on conflueixen l’avinguda de la Diagonal i la carretera d’Esplugues-, les acàcies ( Robinia pseudoacacia), els pebrers bords ( Schinus molle), les mèlies ( Melia azederach) i els castanyers bords ( Aesculus hippocastanum), així com alguns exemplars de tuia gegant ( Calocedrus decurrens) i d’arbres del coral ( Erythrina crista-galli), són altres espècies destacades del total de 27 espècies arbòries que hi ha al Parc de Cervantes.

Roserar del Parc Cervantes|AJUNTAMENT DE BARCELONA

La col·lecció de roses

És la joia de la corona del parc. El Roserar de Cervantes conté prop de 10.000 rosers d’unes 2.000 espècies i varietats diferents que en el millor moment de la floració -entre els mesos de maig i juliol- poden arribar a presentar, pel cap baix, prop de 150.000 roses obertes alhora.
Un circuit botànic que travessa tot el roserar permet viatjar, a través dels rosers, per Àsia, l’Orient Mitjà, Europa i Amèrica. Hi ha parterres dedicats a les espècies silvestres, agrupades segons el seu país d’origen, i d’altres dedicats als rosers híbrids antics, obtinguts abans de 1876 i que ja van cultivar egipcis, grecs i romans. També hi ha parterres dedicats als híbrids moderns, la creació dels quals es va iniciar a finals del segle XIX, posteriorment als rosers de te.

Els híbrids antics estan agrupats segons la seva procedència genètica: híbrids de Rosa gallica, Rosa X centifolia, Rosa X alba, Rosa moschata, Rosa rugosa, Rosa pimpinellifolia, Rosa chinensis i els híbrids de Bourbon, de Noisette, les roses de te i els híbrids perpetus. Quant als híbrids moderns, estan agrupats segons qui els va obtenir, com els rosers de Dot, de Meilland, de Kordes, de Harkness, d’Austin, de Lens, de Poulsen, de Dickson, de Tantau, de Guillot o de Barni, entre d’altres.

Aquesta zona del parc és rica en espècies arbòries i, fent companyia als rosers, hi ha molts arbres fruiters, com el cirerer del Japó ( Prunus serrulata), el perer ( Pyrus communis), el caqui ( Diospyros kaki), la pomera ( Pyrus malus), el codonyer ( Cydonia oblonga), la prunera ( Prunus cerasifera) i el ginjoler ( Ziziphus jujuba). També hi ha una gran presència de plantes aromàtiques, gramínies, vivaces, iris i arbustos de flor, que delimiten i ornamenten les vores dels parterres.

A la part més baixa del roserar, a prop de l’avinguda de la Diagonal, hi ha un bosquet de pi blanc ( Pinus halepensis), grans exemplars de til·lers ( Tilia europaea) i de cedres de l’Himàlaia ( Cedrus deodara) i una filera d’oliveres ( Olea europaea). Distribuïts en diferents zones del jardí trobem exemplars magnífics de tuies gegants ( Calocedrus decurrens), palmeres de dàtils altes ( Phoenix dactylifera), potes de vaca ( Bauhinia grandiflora), teixos ( Taxus baccata), xiprers ( Cupressus sempervirens i Cupressus macrocarpa), oms de Sibèria ( Ulmus pumila) i arbres del paradís ( Elaeagnus angustifolia). També destaquen una enorme alzina ( Quercus ilex) i un bellaombra ( Phytolacca dioica) amb una capçada ampla.

ROSERAR DEL PARC CERVANTES
Adreça: Av Diagonal, 706
Districte: Les Corts
Barri: Pedralbes
Població: Barcelona

Font: Ajuntament de Barcelona

Read Full Post »

9 DE MAIG|Dia d’Europa

Segurament avui t’has aixecat sense saber que avui és el dia d’Europa. Doncs sí, avui 9 de maig es duen a terme diferents celebracions a tota la Unió Europea, fent honor a la Declaració Schuman.

“És Europa una unida,
i unida ha d’estar.
Una en la diversitat,
amb l’augment de la pau.

Que sempre regni a Europa,
la fe i la justícia al compàs,
en la llibertat del poble,
en un país millor.

Ciutadans d’Europa;
vostra és doncs la feina,
les estrelles des del cel,
us alimenten amb fervor”

Si el dia que et van explicar a classe d’història de què anava la Declaració Schuman, estaves dormint, probablement no tinguis ni idea de què va això. No et preocupis, perquè avui et anem a refrescar la memòria perquè l’any que ve puguis fardar de coneixements històrics.

La Declaració Schuman és un discurs pronunciat a París el 9 de maig de 1950, pel ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, on va anunciar la seva idea d’una nova forma de cooperació política a Europa en la que va ser impensable una nova guerra entre les nacions europees.

Tot això és el començament del que coneixem avui per Unió Europea.

Ara des d’ara ja sabràs el per què se celebra el Dia d’Europa.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »