Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Mai de 2022

Plataners d’ombra a la Plaça del Pi de Bellaterra

L’Ajuntament de Cerdanyola va sorprendre fa poc talat una filera de plataners històrics d’ombra que feien barrera acústica a l’estació dels FGC de Bellaterra. L’EMD ho va acceptar sense recolzar la sensibilitat ecològica del veïnat.

S’acceptaria que Barcelona hagués fet el mateix talant uns de La Rambla dient que estaven malats en comptes de protegir-los i deixar-los viure?

Sergi Hernández|Van arribar el 1861, i a la Rambla encara queda algun exemplar de finals del XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu

Avui, Barcelona és plena de plàtans que ofereixen ombra als ciutadans. Però aquests arbres no van arribar a la ciutat fins al 1861. Josep Gordi, autor del llibre ‘Els arbres mediterranis, un recorregut pels seus valors culturals i espirituals’, n’explica l’origen.

Els plàtans, des del 1861

La Rambla de Canaletes és el primer espai públic de Barcelona on es van plantar arbres. Les primeres plantacions estan documentades al segle XVI. La més important, i la que constitueix la primera alineació d’arbres, és a dir, arbres plantats en filera deixant el mateix espai entre cada exemplar, és del 1700. Va ser un encàrrec del Consell de Cent perquè fossin plantats, regats i cuidats tot un conjunt l’àlbars, un arbre de ribera mediterrani. Més endavant es van plantar pollancres, freixes i oms.

El plàtan d’ombra va arribar a la ciutat el 1861. Un diari de l’època va recollir l’arribada d’aquests arbres, procedents de la Devesa de Girona. Avui, a la Rambla, encara queda algun exemplar plantat a finals del segle XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu.

Font: Betevé

Read Full Post »

Portades de diaris d’avui, 2 de maig

Read Full Post »

L’estrena va coincidir amb la celebració del Dia de la Mare

Rigoberta Bandini al Benidorm Fest 2022

Centenars de persones connectades a YouTube esperaven que fossin les dues del migdia. Un compte enrere ha fet augmentar l’expectació fins al moment en què s’ha estrenat el videoclip del hit de Rigoberta Bandini “Ay mamá”.

El videoclip, dirigit per Salvador Sunyer, està ple de referències al poder creador de les dones. Amb un inici intimista on mostra el procés creatiu de la cançó, en el moment que sonen els primers acords del tema es transporta l’espectador als diferents mons de l’univers de la cantant, en una reivindicació constant de la maternitat i el pit femení. De fet, el videoclip acaba amb una referència a la censura que Meta (l’empresa propietària de Facebook i Instagram) aplica al mugró femení.

Coincidint amb el Dia de la Mare, la presentació s’ha fet a la sala Phenomena, a Barcelona, on l’artista ha interpretat quatre dels seus temes en format acústic, entre ells aquest “Ay mamá”.

Aquesta mateixa setmana Rigoberta Bandini també ha publicat la primera versió d’aquesta cançó, “Ay Mamá (Génesis)”. Aquesta és la versió que van presentar inicialment al Benidorm Fest i que, com ha explicat l’artista a Twitter, “comparteix molt poc i a la vegada molt amb la versió final” que es va acabar cantant al festival.

Lletra Ay Mamá (Rigoberta Bandini)

Tú que has sangrado tantos meses de tu vida
Perdóname antes de empezar
Soy engreída y lo sabes bien
A ti que tienes siempre caldo en la nevera
Tú que podrías acabar con tantas guerras
Escúchame
Mamá, mamá, mamá
Paremos la ciudad
Sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix
Mamá, mamá, mamá
Por tantas ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá
Todas las ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá
Tú que amarraste bien tu cuerpo a mi cabeza
Con ganas de llorar, pero con fortaleza
Escúchame
Mamá, mamá, mamá
Paremos la ciudad
Sacando un pecho fuera al puro estilo Delacroix
Mamá, mamá, mamá
Por tantas ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá
Todas las ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma (mami)
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma, mamá
Vivan las ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
Ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma-ma
No sé por qué dan tanto miedo nuestras tetas
Sin ellas no habría humanidad ni habría belleza
Y lo sabes bien
Lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo
(Lo sabes bien) lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo-lo
Escúchame
Mamá, mamá, mamá

Font: CCMA

Read Full Post »

Colvin revoluciona el mercat amb una proposta de desintermediació basada en la tecnologia

El nostre creixement ha estat molt positiu des del principi, a una mitjana de triplicar els volums de negoci any sobre any i el 2021 esperaven superar aquesta mètrica. El nostre objectiu és continuar invertint a créixer als països on estem, millorant el nostre servei, oferint la millor qualitat i experiència als nostres usuaris i poder continuar innovant amb solucions i projectes que ajudin a dinamitzar el sector de forma global.

D’esquerra a dreta;  Andres Cester, Marc Olmedillo i Sergi Bastardas, fundadors de The Colvin Co.| CEDIDA

Encara que va sorgir com un joc d’universitaris, Colvin va camí de revolucionar el sector de les flors.

Tot va arrencar quan els seus tres fundadors, els estudiants d’Esade Andrés Cester, Sergi Bastadas i Marc Olmedillo van idear un pla per a Sant Jordi. Volien comprar roses a floricultors per guanyar un petit marge venent-les als que aquell dia improvisaven una parada, però es van trobar amb un problema: no hi havia manera de contactar amb els productors.

“La xarxa d’importadors, majoristes i altres intermediaris no s’acabava mai”, recorda Cester.

Més endavant, explica, van descobrir perquè: l’escassa digitalització de la indústria i una cadena de subministrament molt definida dificultaven el tracte directe amb els agricultors.

D’aquesta experiència va néixer l’empresa, creada el 2017 per explotar les oportunitats d’una xarxa on ells són els únics intermediaris. Entre aquests avantatges hi ha la reducció del temps d’enviament o la consegüent més frescor amb què es rep el producte. Una tasca gens senzilla en un negoci que encara congrega físicament gran part de l’oferta i la demanda a la localitat d’Aalsmeer, a Països Baixos, on una cooperativa sectorial amb més de 4.000 socis subhasta la major part de gènere disponible. Per aquesta raó, van investigar abans el mercat fins a arribar a conclusions “sòlides”.

“Constatem que podíem fer enviaments fins i tot cinc vegades més ràpid; i també abaixar el preu”, apunta Cester.

Per aconseguir-ho, però, “no n’hi havia prou de signar contractes amb productors i establir operacions”. També calia invertir en tecnologia, fonament de l’aposta de Colvin i destinatària de la major part dels 70 milions d’euros de finançament, la majoria de capital risc, que l’empresa ha captat fins ara.

El 2020 van facturar 15 milions d’euros, el triple que durant l’exercici anterior, i van vendre 10 milions de flors.

Gràcies a acords amb 100 productors de 10 països -la majoria europeus, però també de Llatinoamèrica i Àfrica- i recolzant-se en serveis d’enviament urgent, redueixen el temps de lliurament a entre un i tres dies des del tall de les tiges. I les seves comandes poden sortir a meitat del que es paga al mercat, assegura Cester. Ingressen a Espanya tant com conjuntament a Itàlia, Portugal i Alemanya, els seus tres mercats.

Presentacions pròpies

Pel que fa a l’operativa, els productors despatxen els rams més bàsics, però l’empresa elabora la major part de les presentacions a instal·lacions pròpies a Barcelona, Toscana i Krefeld (Alemanya). Únicament no es van enlairar als Països Baixos, on ho van intentar el 2018, i per ara no tenen guanys. “En el funcionament de la nostra plataforma intervenen una gran quantitat de sistemes, des de servidors i aplicacions fins a serveis de consultoria externa, que requereixen una inversió continuada elevada”, justifica el fundador de la companyia, que no es planteja prioritzar la rendibilitat. “Si ho fes, tindria efectes sobre el nostre avantatge competitiu”, resumeix.

Colvin competeix amb empreses que basen el seu model a associar-se amb floristeries, entre elles Interflora, líder sectorial i present a 150 països. Cester defensa que la seva estratègia, però, és més afí als temps que corren: “Evitem els desplaçaments de producte innecessaris de les cadenes tradicionals i, a més, el productor es beneficia d’un model on hi ha menys marges”. La companyia garanteix volums als floricultors i fixa preus estables amb ells, cosa que, segons l’emprenedor, va permetre als seus associats no patir la caiguda dels preus ocasionats per la pandèmia.

Tot i això, estan virant cap a un model híbrid. Al juliol van rebre 45 milions d’euros en una ronda de finançament liderada per Eurazeo, grup inversor en altres marketplaces com Glovo, ManoMano (bricolatge i jardineria) o Farfetch (béns de luxe), per, entre altres objectius, impulsar una plataforma homòloga dedicada a les flors que van llançar el 2020. Aquest finançament els permetrà incrementar la plantilla de 200 a 300 treballadors i també potenciar els enviaments de plantes, un segment que treballen sota el mateix model, però que encara és minoritari en els seus ingressos. De la gestió de la via de negoci adreçada a empreses se n’ocuparà Cester, que continuarà a càrrec de les finances, la tecnologia i el producte; Bastardas, el segon soci, seguirà centrat en les operacions i el màrqueting, del qual s’havia ocupat fins a la sortida de l’empresa a l’octubre el tercer fundador.

Quin és el ram més demanat, i la planta?

Tenim un ampli catàleg de rams i plantes. Pel que fa a flors, les roses, les peònies i les hortènsies són algunes de les varietats que més esperen els nostres usuaris. Quant a les plantes, hi ha una autèntica moda per tenir plantes a casa i de varietats molt diferents, les mostres són les monsteres i les sansevierias, són dues de les més buscades.

Des d’on surten els rams?

La nostra seu és a Barcelona, aquí tenim un taller des del qual surten tots els rams i plantes per a la península ibèrica i les Balears. Per al mercat d´Itàlia tenim un centre d´operacions a la Toscana i un altre a Krefeld des del qual cobrim la zona d´Alemanya.

Quin és el ram més demanat, i la planta?

Pel que fa a flors, les roses, les peònies i les hortènsies són algunes de les varietats que més esperen els nostres usuaris. Quant a les plantes, hi ha una autèntica moda per tenir plantes a casa i de varietats molt diferents, les mostres són les monsteres i les sansevierias, són dues de les més buscades.

Quins són els mesos en què treballeu més?

En general, el sector de les flors i plantes té tres pics de demanda durant l’any: Sant Valentí, el dia de la mare i Nadal. Però des de Colvin estem molt contents de poder posar el nostre granet de sorra i que cada cop més les flors i plantes es converteixin en un producte de consum habitual, per regalar en moments especials, tenir un detall amb algú o fins i tot per decorar les nostres cases. Les flors i plantes estan de moda!

Quants rams veneu a la setmana?

Depèn de la temporada i de si coincideix amb un dels moments de més consum de flors de l’any, com per exemple per al dia de la mare. L’any passat durant la campanya del dia de la mare vam assolir lliuraments per valor de més d’1 milió d’euros en un mateix dia.

Soleu crear rams cada mes, quants en feu?

A Colvin tenim un ferm compromís amb la innovació. Sempre estem buscant la manera de sorprendre els nostres usuaris amb nous dissenys i creacions. El nostre equip de disseny està constantment cercant noves referències de flor i plantes, les més exòtiques o les més clàssiques, però amb combinacions, colors i textures diferents.

Tenim col·leccions de rams i plantes que estan tot l’any, Iconics, però a més renovem el nostre portfoli cada estació de l’any adaptant-nos al producte de temporada o per col·leccions càpsula. Això ens permet oferir un producte de màxima qualitat i frescor en funció de les diferents varietats de flor i plantes que tenim a les diferents èpoques de l’any.

Sobre el ‘packaging’, com empaqueteu els rams?

A Colvin l’experiència d’usuari és la clau, que una experiència passi de ser bona a memorable és allò que ens diferencia. A l’equip ens agrada tenir cura de tots els detalls, des de la confecció del ram, el packaging i la dedicatòria.

Tots els nostres rams es creen de manera individual pel nostre equip de floristes. Un ram sempre arriba embolicat en paper kraft, amb un drap humit per garantir la hidratació de les flors i una bosseta de nutrients per a aquestes. Pel que fa a les plantes, les acompanyem amb un pal de fusta per assegurar-nos que viatgen segures durant el transport i incorporem una guia amb els primers consells i cures. Tots aquests detalls formen part de la nostra proposta de valor com a marca.

Font: El País, Gonzalo Cachero, Metròpolis,

Read Full Post »

« Newer Posts