
L’Ajuntament de Cerdanyola va sorprendre fa poc talat una filera de plataners històrics d’ombra que feien barrera acústica a l’estació dels FGC de Bellaterra. L’EMD ho va acceptar sense recolzar la sensibilitat ecològica del veïnat.
S’acceptaria que Barcelona hagués fet el mateix talant uns de La Rambla dient que estaven malats en comptes de protegir-los i deixar-los viure?
Sergi Hernández|Van arribar el 1861, i a la Rambla encara queda algun exemplar de finals del XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu
Avui, Barcelona és plena de plàtans que ofereixen ombra als ciutadans. Però aquests arbres no van arribar a la ciutat fins al 1861. Josep Gordi, autor del llibre ‘Els arbres mediterranis, un recorregut pels seus valors culturals i espirituals’, n’explica l’origen.
Els plàtans, des del 1861
La Rambla de Canaletes és el primer espai públic de Barcelona on es van plantar arbres. Les primeres plantacions estan documentades al segle XVI. La més important, i la que constitueix la primera alineació d’arbres, és a dir, arbres plantats en filera deixant el mateix espai entre cada exemplar, és del 1700. Va ser un encàrrec del Consell de Cent perquè fossin plantats, regats i cuidats tot un conjunt l’àlbars, un arbre de ribera mediterrani. Més endavant es van plantar pollancres, freixes i oms.
El plàtan d’ombra va arribar a la ciutat el 1861. Un diari de l’època va recollir l’arribada d’aquests arbres, procedents de la Devesa de Girona. Avui, a la Rambla, encara queda algun exemplar plantat a finals del segle XIX, com un dels que hi ha al davant del Liceu.
Font: Betevé