Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Emili Colom’

Emili Colom i Comerma va néixer a Barcelona l’any 1924. Fill i net d’escultors va estudiar a la Llotja i després va continuar els seus estudis a la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi.

Cavall de la Llibertat (1973)
Material: Xapa de ferro tallada per oxitall i soldadura
Alçada: 2,8 m
Lloc: Seu central de Catalana Occident a Sant Cugat del Vallès

En l’exposició de final de curs li va ser atorgat, junt amb el pintor J.Rebled, el premi especial concedit per l’Escola als deixebles que consideraven més aptes per poder realitzar una exposició individual. Per aquest motiu, la Delegació de Belles Arts els hi va cedir el Palau de la Virreina per exposar-hi les seves obres. Tenia aleshores 19 anys i va aportar un total de 35 obres. Eren escultures en pedra, fusta, terracota i guix.

Al cap de poc temps va rebre el seu primer encàrrec important i com era habitual en la clàssica bohèmia, va convidar als seus condeixebles a un sopar. Va ser en aquest sopar on es va fundar el grup “Betepocs”, el qual més tard donaria molt a parlar amb les seves exposicions itinerants i les seves reunions al inefable cafè de les Rambles sota la batuta de Josep Mª Garrut.

Com que la necessitat obliga, va haver de deixar la Escola de Belles Arts i va entrar a treballar en una foneria artística on va aprendre l’ofici. Més tard va treballar en un taller com a picapedrer i després en un altre on feien altars i retaules. També va fer d’ajudant de l’escultor J.Ros i Bofarull. D’aquell gran i humil escultor va aprendre molt d’ofici i molt d’humanisme. Va tenir també com a mestres a V.Navarro, E.Monjo, F.Marés i Bohigas.

Per a ell, els grans mestres de l’escultura eren en Gargallo, en Bourdelle o en Rodin, font d’inspiració per a futures generacions. Més tard, va contactar amb arquitectes de l’època i va treballar amb Duran Reynals, Ros de Ramis, Mora, C. Marqués i H. Laugier, qui va venir de Niza a escollir una escultura seva.

Al principi els seus encàrrecs solien ser bàsicament de caire religiós i més endavant ja va treballar més amb retrats i escultures de tema lliure.

Podem trobar obres seves a l’església de Santa Maria del Mar, a la Catedral de Barcelona, al Monestir de Poblet, a l’església de Sta. Maria de Mataró, a l’església arxiprestal de Vilanova i la Geltrú, al castell de Cardona, al monestir de Montserrat, al Convent dels Caputxins de Sarrià, a l’església de Sant Ot , o a Font Romeu on es troba el Crist Rei de 7m d’alçada i 35 tones de pes en marbra de Carrara i realitzat en talla directa. També està feta en pedra i en talla directa, l’Assumpció de Sta. Maria de Cornellà, de 5 tones de pes i de formes estilitzades, tot seguint la línia arquitectònica de l’església.

En la dècada dels seixanta, va ser convidat per l’ambaixada de Espanya a Viena, on va presentar algunes de les seves obres, dibuixos i escultures, totes d’un caire totalment mediterrani. Va tenir molt bona acceptació i això li va permetre voltar per Paris, Niza i Viena on va fer algunes exposicions amb èxit, encara que no li agradava massa exposar.

Des de 2010, el govern municipal de l’EMD de Bellaterra tampoc restaura l’escultura Esquirol, que segueix trencada i oxidada, a pesar de ser el símbol del poble, fins i tot és present a la bandera oficial del poble.

Emili Colom al costat de la seva escultura l’Esquirol de la plaça Maragall de Bellaterra|FAMÍLIA COLOM

A col·leccions particulars i a entitats importants europees hi ha força obra seva. Al museu de Gratz (Austria) tenen la seva escultura en bronze titulada Occitània, de formes rotundes i caire totalment mediterrani. Es ben diferent per exemple, el seu Clam de Pau de l’ajuntament de Ginebra, escultura patètica i totalment impressionista.

De temperament inquiet, es va dedicar també a treballar el ferro, realitzant algunes obres de notables dimensions com ara el Monument al Pescador, d’Arenys de Mar, o el Cavall de la Llibertat, que presideix l’edifici de la companyia d’assegurances “La Catalana” de Sant Cugat del Vallès. També podem citar L’Estalvi, escultura que presideix l’escala noble de la seu central de la Caixa de Catalunya a Barcelona. Biafra, Sant Jordi, o els Esquirols de Bellaterra, son altres mostres de les obres realitzades en ferro per Colom en aquells temps. Una escultura que no podem oblidar, realitzada també en aquest material, es Amusit, príncep d’Ausa. Possiblement, una de les seves obres més significatives.

De sempre, també va treballar el bronze. De entre les seves obres en aquest material i de dimensió més gran que la natural, trobem el Timbaler del Bruc situada a la plaça del Ajuntament de la Vila de Santpedor.

Al mateix temps, va treballar com a expert artístic al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Als anys vuitanta, sota la direcció del arquitecte Antoni Gonzalez, aquest servei es va reestructurar anomenant-se Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona. Van ser uns temps de gran dinamisme i en Colom, fins a la seva jubilació i dins del departament que dirigia Antoni Gonzalez, va restaurar, reproduir i crear diverses obres religioses que formaven part de les restauracions d’edificis que es duien a terme.

En aquella època es va reproduir la predel•la de Rubió, important peça del segle XIV que formava part del cèlebre retaule de Rubió. Igualment es va reproduir la imatge de la Verge de Rus del segle XI, la de Sta. Maria de Foix del segle XIV, la de Santa Càndia d’Orpí del segle XV i la Verge de la Victòria del segle XVII entre moltes d’altres. La llista es molt llarga, però tota la seva tasca està registrada en el Fons Documental del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Diputació de Barcelona.

Més tard, va continuar treballant en el seu estudi de Bellaterra, apartat totalment de totes les tendències actuals. “Mirant de crear escultura i no treballant per ara, sinó que treballant pel demà”. Com ell deia: “L’art es notari de la historia. Es personal i intransferible i un horitzó sense fi”.

Naturalment ha deixat escola. Dos deixebles preferits i amb un bon present son l’escultor David Marzo de París i Caroline Romer de Londres.

INFO@EMILICOLOM.COM

Read Full Post »

L’Esqurol de Bellaterra és una obra artística del bellaterrenc Emili Colom, i va ser inaugurada l’estiu de 1978 a la Plaça Joan Maragall

Detall de la deixadesa i òxid de l’Esquirol, únic monument públic de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Ramon Andreu (Gent per Bellaterra) que presideix l’EMD de Bellaterra des de l’any 2010 no atén les demandes veïnals per restaurar aquest símbol de Bellaterra, situat just davant de la seu del govern municipal del poble.

L’escultor Emili Colom l’any 1978 quan va inaugurar la seva obra a la Plaça Maragall de Bellaterra |FAMÍLIA COLOM GORDILLO

Read Full Post »

L’EMD ha decidit tancar l’expedient d’aquest espai públic de Bellaterra (que va crear un incívic i amagat veí de la zona) i l’envia a l’Ajuntament de Cerdanyola perquè aporti la seva solució definitiva.

En questa imatge de Google Maps es pot veure el detall de la valla i porta de ferro incívica que impedeix l’accés veïnal al Camí Escultor Vilanova

Molt soroll i poques nous (s’aplica a qui parla molt i obra poc)

Molt s’ha parlat al poble i les xarxes socials des d’aquell día durant la pandèmia del Covid-19, quan Bellaterra. Cat, tot passejant pel poble va descobrir i fer públic, que el Camí de l’Escultor Vilanova que apareix al nomenclator de Bellaterra (localitzat al costat del número 8 del Carrer Vázquez Mella) estava bloquejat amb tanques i porta de ferro que impedeix l’accés veïnal per aquesta zona verda del nostre poble.

“Molt soroll per no res

A Bellaterra ja és una tradició que es parli llargament sobre molts temes, problemes i projectes del poble, per després deixar-lo corre com si res. Amb aquest tipus d’actuacions molt del veïnat veuen la poca eficàcia, de la tant desitjada i reivindicada Entitat Pròpia i govern proper, per després, en el día a dia no veure les solucions, per petites que siguin, encara que tinguin un cost mínim.

Un exemple palpable que recordem una vegada més, és la deixadesa per part de l’Ajuntament, i des de 20010 per l’EMD, de l’única escultura que tenim al poble (obra d’Emili Colom) , que amb el temps s’ha convertit en el símbol autèntic de Bellaterra.

Esquirols de Bellaterra, obra d’Emili Colom, inaugurada el 1979, està situada al mig de la Plaça Joan Maragall

Read Full Post »

Rècord de la publicació de l’escultura Esquirol de Bellaterra i la Plaça Joan Maragall (diumenge día 2 de juliol de 1978)

Publicació aportada pel bellaterrenc Ignasi Roda, creador del llibre 75 Anys de Bellaterra 1930-2005|CEDIDA

Read Full Post »