Sorprèn que l’ EMD hagi lligat el banc de la Plaça Maragall a una paperera propera, en comptes de fixar-lo a terra.
Banc de la Plaça Maragall lligat a una paperera|BELLATERRA.CAT
Igualment sorprèn que la nostra EMD no hagi reclamat a la Diputació que instal·li algun banc a les diferents anomenades avingudes de la BV-1414, el que ajudaria al veïnat que sol passejar per aquests espais públics, i no repari els escorcells, llambordes aixecades, que són un autèntic perill de caigudes, ni tampoc replanti els més de 74 arbres talats fa anys.
25 escocells perillosos sense arbres a les avingudes del Film i Sabadell|BELLATERRA.CAT
Però, a la pràctica, per als usuaris europeus canviarà ben poca cosa. El Reglament de Protecció de Dades protegeix els usuaris i no permet que s’utilitzin aquestes dades per vendre’ls publicitat.
Grup utilitzant el WhatsApp|FOTO: BBC
El servei de missatgeria passarà a compartir amb Facebook i les seves filials dades sobre el nostre comportament dins l’aplicació
Whatsapp canvia les condicions d’ús per als seus més de 2.000 milions d’usuaris a tot el món. El 15 de maig és la data límit i està insistint als usuaris perquè les aprovin.
De fet, són unes modificacions que ja va intentar aprovar al gener. Però, aleshores, davant la gran polèmica i el rebuig massiu entre els usuaris que va generar pels suposats canvis que comportava, Whatsapp va optar per posposar-los tot disculpant-se i prometent que ho explicaria millor.
Què proposen aquestes noves condicions d’ús?
A tot el món, Whatsapp passarà a compartir amb Facebook, l’empresa mare, i les seves filials, com Instagram, moltes dades sobre el nostre comportament dins l’aplicació: amb qui xategem, des d’on, quan, quin dispositiu tenim,… a banda, és clar, del nostre número de telèfon i el nostre ID d’usuari de Whatsapp. Facebook també obtindrà més informació a través de les empreses amb qui xategem per Whatsapp.
D’aquesta manera, Facebook obtindrà a través de Whatsapp una radiografia encara més exacta de qui som, i així podrà ampliar el negoci de l’explotació de la publicitat.
“Des de fa anys, Facebook no aconsegueix augmentar en usuaris, però, en canvi, ha anat millorant i refinant la manera com explota les dades per augmentar els beneficis. Facebook ens coneix molt bé, millor que les nostres mares, que les parelles, és impressionant. Ara encara ens coneixerà millor per posar-nos anuncis molt més relacionats amb els nostres gustos i preferències, de manera que serà més fàcil que piquis i compris.” Ho explica l’analista de tecnologia a Xataka, Javier Lacort.
Què canvia pels usuaris?
Però, a la pràctica, per als usuaris europeus canviarà ben poca cosa. El Reglament de Protecció de Dades protegeix els usuaris i no permet que s’utilitzin aquestes dades per vendre’ls publicitat. Una situació ben diferent que la de l’Índia, el banc de proves de Facebook.
“Whatsapp és una religió a Espanya, però només per a una cosa: enviar i rebre missatges de grup o privat. A l’Índia, Whatsapp és una religió per a tot. Totes les ofertes que proposa Whatsapp són molt emprades. Hi ha Whatsapp Pay, s’hi fan transaccions comercials, pagaments a través de Whatsapp, reserva directa de negocis…”
La normativa europea ha forçat Facebook a fer dos documents diferents sobre les noves condicions d’ús: la versió europea i la de la resta del món. Ara bé, per als usuaris europeus hi ha igualment l’obligatorietat d’aprovar aquesta nova política de privacitat, on s’explica més detalladament quina informació recull de nosaltres, tot i que especifica que no la podrà fer servir per a les finalitats de l’empresa de Facebook.
Què passa si no les acceptem?
Per decidir si marxem o ens quedem a Whatsapp, la data límit és la mateixa: el 15 de maig. A partir d’aleshores, si no hem aprovat la nova política de privacitat, l’amenaça de Whatsapp és que no podrem ni escriure ni llegir missatges. Sí que rebrem notificacions si algú ens escriu, però no podrem accedir al contingut dels missatges. El Whatsapp dels usuaris passarà a estar inactiu. I 120 dies després, és a dir, el 15 de setembre, segons Whatsapp, el compte es desactivarà del tot i s’eliminarà.
El solar on podria anar el European Urban Tech enlloc de l’Hermitage. FRANCESC MELCION
La Barcelona turística o la Barcelona de la innovació i la recerca. Cap on vol avançar preferentment la ciutat? El covid ens ha acabat d’obrir els ulls sobre la necessitat de repensar el futur de la capital. Ja feia temps que el model turístic estava en crisi i havia portat al límit l’òptima convivència i la qualitat de vida, expulsant veïns i fent el dia a dia angoixant en molts barris per l’excés de visitants. Ara, al desaparèixer els turistes de cop i durant més d’un any, s’ha produït un col·lapse econòmic que ens ha posat davant l’evidència del perill de fiar-ho quasi tot al mannà turístic en detriment de la indústria i altres sectors. No es poden posar tots els ous en un mateix cistell. Una Barcelona només de serveis de poc valor afegit no és una aposta guanyadora. Sí que ho és, en canvi, recuperar l’esperit industrial des d’una voluntat innovadora, que inclogui recerca en noves tecnologies i en sostenibilitat.
Aquest és l’esperit que batega rere la proposta, encara embrionària, per crear el European Urban Tech, un centre que podria ocupar el solar en principi destinat al projecte encallat de la franquícia del museu Hermitage, sobre el qual no es posen d’acord l’Autoritat Portuària i l’Ajuntament. Sobre el paper, i advertint sobre la manca de concreció, aquesta nova iniciativa resulta interessant. Si la hipotètica aliança de Barcelona amb el museu rus respon a la lògica fàcil d’atraure més turisme internacional amb una marca cultural importada, en aquest cas estem davant d’una idea de més calat i sobretot de més ambició, tant econòmica com científico-cultural. Perquè un equipament en què ja d’entrada hi convisquin realitats com l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC), la Barcelona Tech City i el Col·legi d’Arquitectes, ja és una garantia. Les tres institucions fa uns mesos que treballen per constituir-se en un hub que ara podria quallar en aquest emplaçament si aconsegueix el necessari coixí institucional. De nou, aquí s’haurien de posar d’acord el Port i el govern municipal. I caldria sumar-hi més agents, tant privats com públics. En projectes així és imprescindible que es doni un ampli consens ciutadà que faci possible assegurar el finançament i, alhora, que l’artefacte resultant tingui sentit pel que s’hi faci, és a dir, pel contingut. Només així pot ser lògica l’alternativa a l’Hermitage.
Un bon exemple també barceloní de recerca és el que està tirant endavant la Universitat Pompeu Fabra a l’antic Mercat del Peix, on s’ha de constituir un nou complex de recerca i innovació, centrat en biomedicina, biodiversitat i benestar planetari, que s’ubicarà al costat mateix del campus de la Ciutadella. Amb la participació de dos socis estratègics com són el Consell Superior d’Investigacions Científiques i el Barcelona Institute of Science and Technology, està previst que estigui en marxa el 2024 i que hi treballin 1.200 persones, amb una alta concentració de talent.
Apostes com la del Mercat del Peix o aquesta incipient del European Urban Tech, creadores de sinergies econòmiques i científiques, van en la bona línia dels projectes Next Generation que vol potenciar la UE per sortir enfortits de la pandèmia, inclosa la Nova Bauhaus Europea. Són el camí a seguir. I s’han de plantejar seriosament. L’edifici seria només un primer pas.