Nom amb què és coneguda Agnes Gonxha Bojaxhiu, missionera catòlica macedònia d’origen albanès. Nascuda a Skopje (Macedònia del Nord), el 26 d’agost de 1910 — Calcuta (Índia), el 5 de setembre de 1997
Filla d’uns botiguers albanesos, entrà (1928) a la congregació carmelita de les germanes de Loreto, a Rathfarnham (Irlanda). Enviada a l’Índia, exercí de mestra en un col·legi de Calcuta fins el 1946, any en què el contacte amb la misèria la impulsà a deixar el convent i dedicar-se a socórrer els abandonats i moribunds de Calcuta. Fundà la congregació de les missioneres de la caritat (1950) i obrí el Nirmal Hriday (‘Cor pur’), llar on s’acullen diàriament pobres i moribunds recollits als carrers. L’orde, que encapçalà fins el 1990, tenia al moment de la seva mort més d’un centenar de cases, uns 800 centres d’acolliment (hospitals i asils, especialment) i unes 70 escoles. La majoria d’aquestes institucions estan localitzades a l’Índia, però també n’hi ha a molts altres països, àdhuc del món desenvolupat (el 1982 fou oberta una casa a Sabadell).
La seva figura, determinades preses de posició en relació a certs temes com ara la contracepció, així com les condicions i l’orientació de les institucions creades per ella foren objecte de crítiques per part de sectors diversos.
Rebé el premi internacional de la pau Joan XXIII (1971), el premi Kennedy (1973) i el Nobel de la pau (1979). Fou beatificada l’any 2003 pel Papa Joan Pau II i el 4 de setembre de 2016 el papa Francesc la canonitzà. Rebé elogis de moltes persones, governs i organitzacions. No obstant això, va enfrontar també una sèrie de crítiques, com les objeccions de Christopher Hitchens, Michael Parenti, Aroup Chatterjee i el Consell Mundial Hindú. El 2010, al centenari del seu naixement, va ser homenatjada al voltant del món i el seu treball fou reconegut per la presidenta índia Pratibha Patil.
Font: Enciclopèdia Catalana, Wikipèdia
BELLATERRA.CAT 