Al no disposar de supermercat a la vila, molts dels estudiants venen caminant durant uns deu minuts per comprar queviuresa Bellaterra
Vila Universitària UAB
Segons informa avui el diari ARA, un brot de covid-19 afecta una quarantena d’estudiants de la Vila Universitària de la UAB. La universitat ha obert un expedient per aclarir l’origen dels contagis
Un brot de covid-19 a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) suma per ara 24 estudiants contagiats i 20 més de pendents del resultat de la PCR. Segons han confirmat fonts de la universitat, el departament de Salut ha informat el centre universitari que s’ha detectat un brot de coronavirus a la Vila Universitària de la UAB, el complex residencial amb unes 2.000 places d’allotjament en pisos compartits per als estudiants del campus.
☑️ L’any 2009 BELLATERRA.CAT va iniciar l’activitat informativa “Sense ànim de lucre”
Internet representa el món obert, sense portes ni fronteres. Allà on les distàncies no existeixen i la territorialitat resulta secundària. El català és viu a Internet des dels seus principis, ja que els catalans no hem estat menys i des que allà per 1995 arribessin les primeres connexions domèstiques, hi som.
FOTO: Pixabay
Ara bé, encara no estaven aixecats els ponts per conformar una comunitat catalana a Internet que construís una identitat catalana digital.
És a dir, hi havia catalans a Internet, però Internet no estava en català. “La globalització és un gran error de l’espècie”, deia l’antropòleg Eudald Carbonell al primer Pod .cat, però també assegurava que “cal trencar la uniformitat i el pensament únic i assegurar la diversitat biològica i cultural”.
Pel que fa a les estadístiques del català a la xarxa, cal recuperar les dades publicades en aquest article: de les 10 pàgines web més visitades, cinc estan en català. Això és el present, arribar fins aquí no ha estat fàcil.
La identitat de la comunitat catalana a Internet s’ha anat construint a mesura que els mateixos usuaris i creadors anaven introduint l’ús del català a la xarxa. Sense un Softcatalà que aposta per la traducció del programari necessari per a la vida moderna, hagués estat més difícil aconseguir la normalitat. Sense una Viquipèdia que normalitza l’accés al coneixement lliure i en català, tampoc.
Si no es pogués escriure un text en un programa en català, si no fos possible navegar per la xarxa fent servir un navegador en català, el català no hauria assolit l’estatus d’idioma d’ús corrent a Internet.
L’eix vertebrador de la identitat catalana digital és la llengua
És amb el programari lliure on millor es nota la consolidació d’una identitat catalana digital. Tal com llegim a l’article La identitat catalana en el món digital. El cas de la comunitat d’Ubuntu en català, de Katia Gorriz Oria, “el programari lliure contribueix a la creació d’espais en català a la xarxa, aspecte que incideix positivament en la salut i vitalitat de la llengua en el món digital. L’ampliació del ventall lingüístic que fomenta el programari lliure actua com un instrument d’inclusió i, fins a cert punt, de sensibilització envers les minories (…). El català uneix, doncs, els participants de la comunitat perquè esdevé sinònim de llibertat i obertura, principis que, alhora, caracteritzen el programari lliure”.
L’eix vertebrador de la identitat catalana digital és la llengua, el seu ús normalitzat i la seva defensa cultural. És per això que la tasca de la Fundació .cat, la casa dels catalanoparlants a Internet, amb més de 110.000 dominis .cat, resulta decisiva.
☑️ Després de molt de temps i denúncies públiques l’EMD ha reparat la banda reductora del Carrer Mestre Nicolau amb Josep Sentís. Esperem que es prengui nota i no calgui denunciar-ho tantes vegades.
☑️ Com és que el govern municipal no supervisa més sovint l’espai públic per detectar i reparar al día la deixadesa?
Reparada aquest febrer la banda reductora de velocitat del Carrer Mestre Nicolau|FOTO: BELLATERRA. CAT Banda reductora de velocitat del Carrer Mestre Nicolau sense reparar durant anys |FOTO: ARXIU BELLATERRA. CAT
Veïnat i pares d’alumnes de l’Escola Ramón Fuster de Bellaterrarecorden els 2 anys de la denúncia oficial i reclamació davant del govern municipal de Ramon Andreu i la manca de resposta i prioritat de seguretat de la zona escolar.
Zona de l’Escola Ramón Fuster de Bellaterra |Google Maps
També han demanat a l’Ajuntament de Cerdanyola valori la situació de perill que motiva la falta de manteniment, senyalitació i mitjans de proteccions, així com el pas de vianants situat davant de la porta del l’Escola Escola Ramon Fuster amb els carrers Escultor Vallmitjana i Predegar.
Relació de registres oficials sense resposta: ID: E-2020-4152 (17/02/2020), amb reclamació inicial ID: E-2019-4149 (14/02/2019), ID: E-2020-14446 (25/06/2020)
Lamentablement tot segueix igual, el problema és evident i ni una sola millora ni resposta a càrrec de les administracions municipals. Es recomana al veïnat i pares d’alumnes que transiten per la zona de l’Escola Ramon Fuster veure aquesta deixadesa pública dels carrers que depenen de l’EMD de Bellaterra.
☑️ Feminitzar el nomenclàtor, prestació integral del servei d’aigua i suport a la llibertat d’expressió.
☑️ Cap moció política per eliminar els noms franquistes del nomenclator de Bellaterra com Marcet, Viza o Àbalo.
Al nomenclàtor de Bellaterra només hi ha 1 carrer amb nom de dona: Mercè Rodoreda
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentarà tres mocions al Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola de febrer: per feminitzar el nomenclàtor de carrers i equipaments; perquè el servei integral d’aigua de Bellaterra el presti una empresa pública metropolitana; i de suport a Pablo Hasél i la llibertat d’expressió.
“El servei d’aigua de Bellaterra el presta Aigües de Sabadell, menys al Turó de Sant Pau que ho fa Aigües de Barcelona”
La moció sobre la feminització del nomenclàtor destaca que només el 5% dels carrers de Cerdanyola tenen nom de dona, apuntant a més que d’aquests 25 carrers, fins a 18 tenen nom “de verges i santes i un és el pseudònim masculí de l’escriptora Caterina Albert, Víctor Català”. Esquerra indica que tan sols 6 carrers tenen un nom amb referència a una dona concreta i “això vol dir que amb prou feines un 1% dels carrers homenatgen el nom d’alguna dona referent”.
Davant d’aquesta situació, ERC demana que l’Ajuntament es comprometi “a tenir presents només a dones referents, alhora de nomenar nous equipaments municipals, espais i carrers al municipi” amb l’objectiu “ d’anar normalitzant la igualtat efectiva entre dones i homes”. La moció també demana reafrimar el compromís municipal “subscrit amb l’adhesió del Decàleg per a la construcció de ciutats feministes” al febrer de l’any passat.
La segona moció demana que l’Ajuntament mostri la seva voluntat per a què s’opti per gestionar el servei integral del cicle de l’aigua a Bellaterra a càrrec d’una empresa pública metropolitana.
Esquerra recorda que el Consell Metropolità va aprovar al desembre la creació d’una Comissió d’Estudi per identificar els mecanismes i models de gestió més sostenibles i eficients als municipis en que el servei de distribució d’aigua no es presta a través d’Aigües de Barcelona, com és el cas de Bellaterra on es fa càrrec l’empresa Aigües de Sabadell, del grup CASSA.
Pel que fa a la tercera moció, el text encara no està totalment definitiu ja que s’està negociant amb altres grups municipals, però vol donar suport al raper Pablo Hasél i a la llibertat d’expressió i reclamar la despenalització del delicte d’injúries a la corona, pel qual s’ha condemnat, entre d’altres, Hasél.
☑️ Una gran part dels milers de jardins privats de Bellaterra tenen plantats aquest vistós arbre
Flors de prunus pisardi a Bellaterra |FOTO: BELLATERRA. CAT
Arbre caducifoli natiu d’origen ornamental. Aconsegueix una altura d’uns 6-8 m. Les seves fulles són simples, caduques, el·líptiques i amb vores dentades de fullatge vermell fosc que resulta ideal per a realitzar contrastos. La copa és de forma arrodonida i una mica desordenada amb multitud de branques.
Floreix abans que aparegui el fullatge i es cobreix totalment de flors petites rosàcies molt abundants.
Els fruits apareixen després de la floració donant lloc a fruits carnosos de color fosc. Les llavors són grans i ossudes.
Detall dels fruits de la prunera vermella o pissardii de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
Cultiu i cures:
La prunera cal plantar-ho en un lloc on rebi sol amb un sòl ric i profund amb aportacions de matèria orgànica. Suporta climes freds, suportant gelades fortes, però no suporta les gelades tardanes. És apte per a ciutats ja que també tolera alts nivells de contaminació i sequeres moderades.
Cal donar-li una poda durant el repòs hivernal, ja que fomenta l’aparició de flors que passaran posteriorment a fruits. Cal eliminar tot tipus de branques altes, xucladors i fusta morta.
Sol tenir algun problema amb la Roya, pugons i cotxinilles que són fàcils de tractar.
Multiplicació:
Es reproduir murgó o esqueix, encara que el més usual és empeltar en un peu de Prunus dulcis per obtenir un arbret més vigorós.
Usos:
Els seus usos ornamentals són diversos, emprant-aquests arbres d’ombra, com a elements decoratius solitaris o en alineacions.
Manuscrit d’Antonio Machado dedicat a l’assassinat de Federico Garcia Lorca
Per Jordi Virallonga, Catedràtic de Literatura espanyola i President de l’Aula de Poesia de Barcelona
Antonio Machado arriba a Barcelona l’abril de 1938, procedent de València. Ja havia estat a la capital catalana deu anys abans, quan s’estrenà Las adelfas, una obra de teatre que va escriure amb el seu germà Manuel. Un cop aquí s’instal·la amb la seva família a l’hotel Majestic durant un mes, fins que se’ls troba un allotjament a la Torre Castanyer, propietat de la marquesa de Moragas, al número 21 del Passeig de Sant Gervasi, on residirà fins que comenci l’apressat camí cap a l’exili.
Segons tots els testimonis, Barcelona és l’últim lloc on Machado se sent feliç, malgrat estar convençut que la guerra està perduda, malgrat l’arterioesclerosi que patia des de fa temps i malgrat el seu cor que, segons el seu metge, el Dr. José Puche, era ja una màquina gastada.
Un cop esbotzat el front de l’Ebre i davant la imminència de l’arribada de l’exèrcit franquista, el dia 22 de gener surten de Barcelona cap a la frontera de Portbou diversos intel·lectuals republicans: Tomás Navarro Tomás, Joaquim Xirau, l’astrònom Pedro Carrasco, el naturalista Enrique Rioja, el psiquiatra Emili Mira, en Pous i Pagès, aleshores director de l’Institut d’Estudis Catalans, Carles Riba i Antonio Machado, acompanyat per la seva mare, el seu germà José i la seva cunyada, Matea Monedero.
L’endemà arriben a Girona en ple bombardeig de l’aviació enemiga i han d’amagar-se unes hores. Per la tarda segueixen viatge fins a Raset, prop de Cervià de Ter, on es quedaran cinc dies al mas Casa Santa Maria. El dia 28 unes ambulàncies de la Direcció General de Sanitat els recullen per dur-los a una masia a Viladasens, el mas Faixat, on s’havia establert el comandament de les Brigades Internacionals. Allà es troben, entre d’altres, amb Corpus Barga i el professor Joan Roura.
De matinada surten tots cap a Portbou. Tarden un dia sencer en arribar prop de la frontera a causa de les riuades de carros, cotxes, homes, dones i nens que intenten passar a França, sortejant maletes, baguls, llibres, llits, estris i altres béns abandonats. El cotxe on viatgen es queda sense benzina i enmig d’una forta pluja i un fred esgarrifador, el poeta, amb la seva mare desvariejant i la resta del grup, arriben a Cervera, on el cap d’estació de tren els cedeix un vagó en una via morta per poder passar-hi la nit. Machado havia hagut d’abandonar la cartera on duia el seu últim llibre de poemes, el discurs d’entrada a la Real Academia Española i altres treballs literaris. Es troba perdut, acabat i sense un franc. En aquest lamentable naufragi pregunta a Carles Riba si ell creu que li donaran alguna cosa pel seu rellotge de butxaca, preocupat com estava per trobar-li un allotjament a la seva mare, que pesa menys que una nena i no para de preguntar si falta molt per arribar a Sevilla.
El dia 29, Corpus Barga aconsegueix diners del cònsol espanyol a Perpinyà per arranjar a París el futur immediat d’aquests intel·lectuals exiliats, però Machado vol quedar-se prop de la península i resol viatjar a Cotlliure, preferint, arribat el cas, marxar setmanes després cap a Moscou, on l’esperaven amb tots el honors, o encara millor, cap a Cambridge, si li arribava oficialment el promès oferiment del lectorat d’espanyol de la seva prestigiosa universitat. Corpus Barga l’acompanya en tot moment i instal·la Machado i la seva família a l’hotel Bougnol-Quintana, la propietària del qual els tracta amb tota amabilitat. Als poc dies Luis Santullano, secretari de l’ambaixada espanyola a París, li envia diners per viure amb comoditat. El poeta, però, ja està tocat de mort.
Tres dies abans de morir demana el seu germà José que l’acompanyi a veure el mar. És l’últim passeig de la seva vida, com si volgués fer realitat els versos finals del seu poema Retrato, com si volgués ser coherent amb les paraules amb que acomiadà Ylia Eherenburg, quan el va visitar a Barcelona. Aleshores l’escriptor rus li preguntà al poeta si no li feia por la mort. Machado li contesta que un home ha de morir amb dignitat; que no importa quan, sinó com ha de morir, per acabar amb aquesta frase: “Si el actor se ha compenetrado con su personaje, le es fácil retirarse de escena”.
El 22 de febrer, dimecres de cendra, entra en coma. En veu baixa i monòtona repetia en els últims instants: “Merci, madame; merci, madame…” Va morir al capvespre. Tenia 64 anys. Tres dies després ho feia la seva mare i arribava, massa tard, la molt esperada carta de la Universitat de Cambridge.
El 23 de febrer, sis milicians de la segona brigada de cavalleria de l’exèrcit republicà carreguen el seu taüt fins el cementiri de Cotlliure. Com ell mateix va preveure, anava “ligero de equipaje, casi desnudo, como los hijos de la mar”. Tant és així que una senyora anomenada Deboher, amiga de madame Quintana, ha de prestar un nínxol per poder enterrar el mestre.
Quasi vint anys després, el 12 d’octubre de 1957, el diari Le Figaro Littéraire obre una subscripció popular per erigir-li una sepultura digna. Es recullen 413.500 francs en un parell de dies. Entre els subscriptors hi trobem: Pau Casals, Ventura i Gassol, André Malraux, René Char, Eduardo Santos, expresident de Colòmbia, l’escultor Manolo Valiente, les llibreries Gallimard i Catalogne, a més d’homes i dones de tots els nivells socials. El 16 de juliol de 1958 se celebra la segona inhumació de les restes d’Antonio Machado i de la seva mare i es dipositen a la tomba actual, que construí l’arquitecte Cyprien Lloansí.
A Cotlliure segueix reposant el seu cadàver com a símbol d’una dignitat que els bàrbars mai podran entendre. En un butxacó de la seva jaqueta el seu germà José va trobar-hi un paper arrugat en el que el poeta hi havia escrit a llapis les seves tres darreres anotacions. Un vers alexandrí: Estos días azules y este sol de la infancia, l’inici del diàleg de Hamlet: Ser o no ser, i una quarteta a Guiomar, és a dir, a Pilar Valderrama, que ja havia publicat: Te daré mi canción,/ se canta lo que se pierde,/ con un papagayo verde/ que la diga en tu balcón.
De la infància a la mort. D’una a l’altra, coherència, dignitat i passió. Aquests són els últims pensaments d’un home en el buen sentido de la palabra, bueno, que no va trair la República, com sí va fer el seu germà Manuel, sumant-se a la ignominiosa dictadura a punta de fusell del règim militar i els seus acòlits, aquells a qui Antonio anomenava brutos cargados de razón … titanes con alma de gallinas. Ell va preferir l’exili, que va viure sense por, amb la abatuda serenitat del que perd amb les mans netes, tot el contrari del terror abjecte que ha d’envair al que guanya de forma salvatge, perquè el miedo a la muerte no es más que un amor sórdido a la vida.
Avui segueixen existint aquelles dues Espanyes que helaban el corazón, una d’elles segueix enrocada des dels temps del Cid Campeador i em temo que disposada a defensar-la fins l’última gota de sang si fora menester, l’altre és com una mantis religiosa mirada a través d’un calidoscopi. Barbàrie o incertesa. Mala peça al teler.
☑️ Des de l’any 1929 quan es va crear Bellaterra (inicialment Bella Terra), les entitats històriques responsables només van incorporar un nom femení al nomenclator del poble, deixant de costat el de la Verge Montserrat.
Carrer de Mercè Rodoreda de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA. CAT
A Bellaterra (Vallès Occidental) hi ha 100 places i carrers. Només n’hi ha 1 que porten nom de dona, es tracte el de l’escriptora Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-1983).
“Quan passegem pels carrers de Bellaterra podem percebre que el 99% dels seus noms corresponen a homes. Ja va sent hora doncs, que reivindiquem també les dones il·lustres de la nostra història que aquest sistema ha invisibilitzat”
Tots els partits polítics representats a l’EMD de Bellaterra (GxB, ERC i Convergents) van passar de prendre una decisió política en contra del franquisme, i van votar per majoria al Ple de la Junta del Veinat, deixant en mans del veïnat la recollida de signatures per sol·licitar el canvi de noms del nomenclator, una decisió contraria com per exemple ha fet l’Ajuntament de Sabadell, eliminant del seu nomenclàtor el nom de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet (també veí de Bellaterra), on té dedicada una cèntrica avinguda al costat de l’estació Bellaterra dels FGC.
Fomentar el multilingüisme per a la inclusió en l’educació i la societat
21 febrer, Dia Internacional de la Llengua Materna|Futura Planète
El Dia Internacional de la Llengua Materna posa de manifest que les llengües i el multilingüisme poden fomentar la inclusió, i que els Objectius de Desenvolupament Sostenible se centren en no deixar ningú enrere. La UNESCO considera que l’educació basada en la primera llengua o la llengua materna ha de començar des dels primers anys d’escolaritat, ja que l’atenció i l’educació de la primera infància són el fonament de l’aprenentatge.
La celebració d’aquest any és una crida als encarregats de formular polítiques, educadors i mestres, pares i famílies perquè reafirmin i es comprometin encara més amb l’educació multilingüe i la seva inclusió en l’educació per promoure la recuperació de l’educació després dels efectes de la pandèmia per COVID-19.
Aquest esforç ha de servir també per promoure el Decenni Internacional de les Llengües Indígenes de les Nacions Unides (2022-2032) que situa el multilingüisme en el centre de el desenvolupament dels pobles indígenes.Fomentar el multilingüisme per a la inclusió en l’educació i la societat
El Dia Internacional de la llengua materna posa de manifest que les llengües i el multilingüisme poden fomentar la inclusió, i que els Objectius de Desenvolupament Sostenible se centren en no deixar ningú enrere. La UNESCO considera que l’educació basada en la primera llengua o la llengua materna ha de començar des dels primers anys d’escolaritat, ja que l’atenció i l’educació de la primera infància són el fonament de l’aprenentatge.
La celebració d’aquest any és una crida als encarregats de formular polítiques, educadors i mestres, pares i famílies perquè reafirmin i es comprometin encara més amb l’educació multilingüe i la seva inclusió en l’educació per promoure la recuperació de l’educació després dels efectes de la pandèmia per COVID-19.
Aquest esforç ha de servir també per promoure el Decenni Internacional de les Llengües Indígenes de les Nacions Unides (2022-2032) que situa el multilingüisme en el centre de el desenvolupament dels pobles indígenes.
50 pals no és una biografia, perquè les biografies fan olor de mort, diu Pau Donés.
Sinopsi de 50 palos
50 pals no és una biografia, perquè les Així que si hi ha cap manera d’entendre aquest llibre és com una reflexió, una xerrada amistosa que s’allarga fins a la matinada i en què Pau dóna compte dels seus millors moments, però també dels pitjors. De el suïcidi d’una mare, de l’fracàs amorós, d’una carrera amb alts i baixos que quan de sobte repunta queda interrompuda per un diagnòstic atroç, càncer de còlon. Però no és aquest lloc per laments ni per a la malenconia. Perquè aquest és un llibre optimista, com la música de Jarabe de Palo, com la filosofia que regeix la vida de Pau. Aquest és un llibre tendre, honest, divertit i àcid, fins i tot. I emotiu. Una resposta a totes les preguntes que tants periodistes mai li van fer o que si li van fer no va voler respondre i que ara, davant la perspectiva d’una nova vida, s’ha proposat escriure.
BELLATERRA.CAT 