Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Escola Ramon Fuster’

Veïnat i pares d’alumnes de l’Escola Ramón Fuster de Bellaterra recorden els 2 anys de la denúncia oficial i reclamació davant del govern municipal de Ramon Andreu i la manca de resposta i prioritat de seguretat de la zona escolar.

Zona de l’Escola Ramón Fuster de Bellaterra |Google Maps

També han demanat a l’Ajuntament de Cerdanyola valori la situació de perill que motiva la falta de manteniment, senyalitació i mitjans de proteccions, així com el pas de vianants situat davant de la porta del l’Escola Escola Ramon Fuster amb els carrers Escultor Vallmitjana i Predegar.

Relació de registres oficials sense resposta: ID: E-2020-4152 (17/02/2020), amb reclamació inicial ID: E-2019-4149 (14/02/2019), ID: E-2020-14446 (25/06/2020)

Lamentablement tot segueix igual, el problema és evident i ni una sola millora ni resposta a càrrec de les administracions municipals. Es recomana al veïnat i pares d’alumnes que transiten per la zona de l’Escola Ramon Fuster veure aquesta deixadesa pública dels carrers que depenen de l’EMD de Bellaterra.

Read Full Post »

«Hauria pogut ser monjo, músic o batlle de Barcelona, però la vocació i la passió el van encaminar cap a la pedagogia i el mestratge»

Martí Estruch Axmacher (Vilaweb)

Era l’hora del pati a l’escola Tagore de Bellaterra i feia un bon dia. Teníem sis anys i el joc consistia a anar eliminant formigues a mesura que sortien del niu. Quan no en sortien més, hi abocàvem una mica d’aigua i l’èxode es reprenia. Per ser l’any 1975, allò era molt més apassionant que qualsevol videojoc, oimés tenint en compte que encara no els havien inventat. De cop, una veu masculina dolça però ferma va interrompre la nostra escabetxina: ‘Per què ho feu això? Les formigues també són criatures de Déu i mereixen viure.’ Des d’aleshores, sempre que mato una formiga, o fins i tot un mosquit, penso en Ramon Fuster, el director de la meva escola.

Aleshores, innocent de mi, no podia pas saber que l’escola Tagore era un oasi enmig del desert i que Ramon Fuster era un home extraordinari. Pensava que la meva escola era com les altres i amb prou feines devia capir quina era la funció d’un director, més enllà de protegir-ne les bestioles. Quan tens sis anys, encara no imagines com n’està, de mal organitzat i mal repartit, el món, i el fet que per esmorzar uns portin entrepans de Nocilla dins la motxilla oficial del Barça i uns altres una poma tallada a trossos en una bossa cosida a casa són misteris insondables, mers indicis que encara són molt lluny de la rastellera de xifres que David Fernàndez és capaç de recitar de memòria i que mostren que no són només els esmorzars i les motxilles cares allò que ens separa, independentment que menjar una peça de fruita per esmorzar sigui molt més saludable.

Però el fet indubtable és que el Tagore era alhora illa i oasi: una escola catalana, mixta, laica i moderna en ple franquisme. Una escola repartida en diversos edificis que havien estat cases familiars, enmig de la natura, amb moltes flors, un castanyer davant la torre principal i tot de pins dels quals baixaven les erugues de la processionària, que es mostraven encara més endreçades a l’hora de desfilar i sobretot més difícils d’exterminar que les formigues. Una escola on fèiem jocs florals per Sant Jordi, panellets per Tots Sants i Els pastorets per Nadal. Una escola que neix el 1957 en el decurs d’una reunió clandestina del moviment Crist Catalunya, quan l’advocat, activista i dramaturg Frederic Roda li fa arribar un trosset de paper amb la següent proposta: ‘Ramon, fem una escola?’

Si Ramon Fuster ‘només’ hagués fundat l’escola Tagore, ja hauria acomplert amb escreix l’objectiu vital, com es podria definir: fer quelcom de positiu per a la societat i per al país. Però és llegint l’excel·lent biografia que n’ha escrit Genís Sinca (Ramon Fuster i Rabés, biografia del mestre, a Pagès Editors) com podem fer-nos una idea de la dimensió real del personatge: un homenot fora de mida i certament inabastable en un article com aquest. De manera discreta però exercint un lideratge inequívoc, trobem el nom de Fuster lligat a projectes cabdals en aquella època, com l’Escola de Jardineres Educadores, el Col·legi de Llicenciats, Cavall Fort, les escoles Sant Jordi o el diari Avui, entre més. I llegint el llibre de Sinca t’adones que Fuster no era un més en aquests projectes, sinó que n’era motor, peça cabdal i, sovint, imprescindible.

Hauria pogut ser monjo, músic o batlle de Barcelona, però la vocació i la passió el van encaminar cap a la pedagogia i el mestratge. Va formar centenars, potser milers, d’educadors, mestres i professors, amb unes idees modernes i desconegudes al sud dels Pirineus en aquella època. Fuster capta l’essència dels moviments pedagògics renovadors de Piaget, Freinet, Montessori i companyia i se’ls fa seus, creant-ne un de propi. Directament i indirecta, va influir en milers d’alumnes, i és prou simptomàtic que gent tan diversa ideològicament com Federico Mayor Zaragoza, Miquel Roca i Junyent i Ernest Maragall, que el van tenir de professor a Virtèlia, se’n declarin deutors. Maragall, per cert, li atribueix un altre possible ofici: ‘Hauria pogut ser ministre d’educació si hagués estat en un país normal.’

El país no era, ni és, normal. Amb prou feines era país. Ramon Fuster forma part d’aquesta colla de prohoms que es van dedicar a fer-lo quan Catalunya era un erm, fruit de la derrota de la guerra del 1936-1939 i de la grisor i la repressió del franquisme posterior. Fuster, amb Raimon Galí, amb Joan Triadú, amb Josep Espar i Ticó, amb el mateix Jordi Pujol que tant va popularitzar l’expressió, i amb tants altres des de posicions i àmbits diversos, fan aquest país nostre, o el refan, com si fossin formiguetes: de manera tossuda, disciplinada, incansable, assumint riscos i sacrificant sovint família i lleure. Ells han ajudat en gran manera a dur Catalunya on és ara, a una posició en què per a molts s’ha fet evident que és impossible de continuar fent país sense disposar d’un estat propi. En honor a ells, també, penso que fóra bo deixar les batalletes partidistes de banda i dedicar-nos a culminar la tasca. Si fóssim formigues, potser ja ho tindríem fet.

Font: Vilaweb

Read Full Post »

Bona tarda! Compartim amb el veïnat de Bellaterra la foto que hem fet des de l’escola Ramon Fuster

Panoràmica de Bellaterra |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Ahir dissabte bellaterra.cat ha rebut informació sobre el programa electoral 2011 de Gent per Bellaterra i la presentació: Per decidir des d’aquí. “Perquè el govern de l’EMD ha d’aturar el que Bellaterra no vol i fer el que Bellaterra necessita”.

AMB RAMON ANDREU SEGUIREM MILLORANT. AMB 500 VOTS L’EMD DECIDIRÀ DES D’AQUÍ

 EL QUE FAREM EN 4 ANYS:

ATURAR EL QUE BELLATERRA NO VOL:

Aturar l’abocador, Esborrar l’Inperpolar, Aturar els pisos de Can Jeroni i Aturar la col.locació de Benzineres

FER EL QUE BELLATERRA NECESSITA:

Centre Mèdic Bellaterra. Soterrar la torre d’alta tensió del Turó de Sant Pau. Servei Bus Bellaterra. Desafectar el Camí Antic i les voreres.Mantenir la gratuïtat de l’aparcament de l’estació. Mantenir tancades les pilones del Camí Antic. Transformar la Carretera en una avinguda local. Soterrar les línies telefóniques i electriques. Punt d’emergència de Contenidors. Finalitzar el Camí Verd. Rehabilitar la Masia de Can Jeroni. Remodelar el Parc de la Bonaigua. Control urbanistic Escola Ramon Fuster. Promoure l’esport. Pantalles Acústiques de l’AP7. Pla de mobilitat Escola Ramon Fuster. Netejar els Torrents. Subencionar cursos d’esport i música. Controlar les parcel-les lliures. Promoure el Comerç de Bellaterra.

També hem rebut el full: DISCURS D’UN BELLATERRENC per Ramon Andreu Atik, candidat de Gent per Bellaterra a President de l’EMD.  Si voleu veure la seva intervenció íntegra en video, podeu teclejar el seu enllaç: www.gpbellaterra.org

 

Read Full Post »

Bellaterra, Àrea Privada de Caça  Foto: bellaterra.cat

Part alta del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell. Foto: bellaterra.cat

Foto: bellaterra.cat

Mini pomes molt dolçes d’una casa de Pi i Soler de Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Palets enterrats bloquejant la baixada del Passatge Iglésias des d’Apel-les Mestres fins al Ramon Fuster

Al mig podem veure el Passatge Ignasi Iglésias bloquejat i plé d’herbes Foto: bellaterra.cat

El Pedregar restaurant de banquets de Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Carpa de banquets d’El Pedregar de Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Taller de jardineria d’El Pedregar de Bellaterra, tancat i deixat. Foto: bellaterra.cat

Vella caldera del Taller de Jardineria d’El Pedregar de Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Vista d’una part dels molts cactus d’El Pedregar de Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Lavanda a Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Plaça d’El Pedregar de Bellaterra. Foto: bellaterra.cat

Escola Ramon Fuster de Bellaterra

 

 

Read Full Post »

L’ESCOLA RAMON FUSTER de Bellaterra té una història que comença l’any 1983, quan juridicament, com Societat Cooperativa integrada pels pares d’alumnes, continua la tasca que va començar l’ESCOLA TAGORE, des de la seva fundació l’any 1957 també a Bellaterra. Ha format d’aquell  petit cercle d’escoles que gairebé sense mitjans, però amb esforç i sacrifici, han contrubuït a la pujada de nivell cultural de Catalunya. El 1998 va pasar de Societat Cooperativa a Fundació Collserola.    

http://www.fundaciocollserola.cat/escoles/e_rfuster.php

Read Full Post »