Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

Malakoff de Gruyère és una recepta personal de la bellaterrenca Angi, inspirada en la tradicional del Cantó de Vaud (Suïssa)

Malakoff suís de formatge Gruyère|BELLATERRA GOURMET

Petita història del Malakoff

El terme prové del fort Malakoff que va defensar la ciutat de Sebastopol durant la guerra de Crimea entre 1853 i 1855. Els mercenaris suïssos originaris del Cantó de Vaud, compromesos amb Napoleó III van portar una recepta de rodanxes de formatge fregit a la paella. Actualment és una especialitat dels restaurants locals de La Cote, una zona vinícola tocant el Llac Leman, molt a prop de la ciutat de Lausanne (Suïssa).

Des de 1994 a 2015, el Restaurant La Taula de Barcelona, propietat dels bellaterrencs Angi i Francesc, ho va oferir amb molt d’èxit, com una especialitat fixa.

INGREDIENTS 4 PERSONES:

500 g Gruyère

3 cullerades de Maizena

2 ous ecològics

1 gra d’all

1 bitxo tallat fi

Pebre negre de molinet

Nou moscada al gust

1 cullera de Kirsch

1/2 dl de vi blanc sec

Oli de gira-sol per fregir

PREPARACIÓ:

Ratllar el formatge Gruyère, poseu-lo en un bol i afegiu-hi la Maizena, els ous ecològics , els alls, el pebre i la nou moscada. Afegiu el vi a poc a poc per obtenir una massa llisa i compacta.

Prepareu les boles de la preparació del Gruyère en forma de la mida d’una nou i reservar.

Escalfeu l’oli en una fregidora de 180 graus

Fregir els Malakoff fins que ho veieu daurats.

Escórrer amb un paper domèstic i gaudir els Malakoff sense esperar.

Presentació personal del Malakoff de Gruyère suís|BELLATERRA GOURMET

NOTA: A Suïssa s’acompanya d’amanida mixta
i un vi blanc tradicional del Cantó de Vaud. També es pot acompanyar de fruita fresca o una confitura al vostre gust.

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

“Segons publica el mitjà digital Cugat.Cat, els petits projectes busquen fer renéixer el producte que centrava la vida santcugatenca fins ben entrat el segle XX”

Vinyes a Bellaterra, a finals dels anys 60, km0 de Sant Cugat del Vallès|UAB

La tradició vitivinícola de Sant Cugat podria tenir hereus.
Dècades després de l’última explotació productiva de la ciutat, engolida pel creixement urbanístic i l’abandó de les feines del camp, alguns petits projectes plantegen recuperar el cultiu que va ser el sustent econòmic d’una població que vivia lligada a la vinya. Queda, això sí, molta feina per davant perquè aquestes idees cristal·litzin i caldrà suport per part de les administracions, especialment pel què fa a la disponibilitat i qualificació dels terrenys, perquè tot plegat tingui èxit.

Veure la notícia complerta a l’enllaç de sota:

https://www.cugat.cat/noticies/societat/143950/la-vinya-torna-a-arrelar-a-sant_cugat

Read Full Post »

Us presentem una tapa clàssica de Catalunya, i molts dels millors restaurants del país els serveixen com un dels seus aperitius més gustosos. Aquí tenen la recepta personal de la bellaterrenca Angi:

Bunyols de Bacallà a l’estil d’Angi|BELLATERRA GOURMET

RECEPTA PER 4 PERSONES

(Com aperitiu o com entrant)

1/2 quilo de bacallà dessalat, i tallat en talls petits.

1 fulla de llorer

1 patata Monalisa petita, pelada i tallada en làmines fines.

Oli l’oliva

100 grans de farina

1 cullereta de llevat

3 ous ecològics del número 0

3 dents d’all picats

2 branquetes de julivert picat

Sal i pebre al gust

PREPARACIÓ

Hem de cobrir el bacallà, amb les fulles de llorer; l’escalfem a mig foc, sense que arribi a bullir. Tapem el recipient, l’apartem del foc i ho deixarem reposar durant un 10 minuts.

Traiem el bacallà i el deixaren refredar. Reservem l’aigua del bull.

Quan el bacallà és fred, li llevem la pell i les espines i l’esmicolem amb una forquilla gran.

Bullim les patates Monalisa dins l’aigua del bacallà fins que siguin cuites; les escorrem i en llencem l’aigua.

En una paella, farem bullir 1/4 de llitre d’aigua i 2 cullerades d’oli d’oliva; apartem la paella del foc i hi afegim la farina molt poc a poc, aleshores afegim els ous, d’un en un.

Aboquem el bacallà, les patates Monalisa, l’all i el julivert en un bol gran i hi tirem la sal i el pebre al gust; seguidament hi afegim la masa que hem fet amb la farina.

Ho escalfem a foc molt lent fins que la massa s’hagi espesseït una mica més i pugui mantenir la forma quan fem els bunyols.

Posem un fons d’un parell de centímetres d’oli en una paella (o si preferiu una fregidora) i l’escalfem a uns 190°.

Formem els bunyols amb l’ajuda d’una cullera gran de sopa i els fregim a tongades fins que quedin rossos al vostre gust.

Els deixarem escórrer sobre uns tovallons de roba o paper i els servirem força calents.

Suggeriment: Els podeu espurnejar amb julivert fresc ben picat.

El nostre vi recomanat: Un blanc d’agulla Petillant Avinyó D. O. Penedès

BON PROFIT I BONA CUINA!

Read Full Post »

Entrada al centenari palau de l’Osteria del Borgo de Cesano de Roma|BELLATERRA GOURMET

Viatjar des de Bellaterra fins Roma i passar un 1 de maig gastronòmic a la campanya romana de Cesano de Roma, és gaudir d’uns moments inoblidables, ja que els colors de les impecables colines són plenes de fresques tonalitats verdes de primavera, sense dubte, la millor època de l’any per visitar Roma i la seva regió del Lazio.

Entrada a l’Osteria del Borgo, que anuncia tenen faves fresques| BELLATERRA GOURMET

No l’hem fet com mana la tradició, fent pícnic familiar i practicar-lo com es feia a l’època de l’Imperi Roma: menjant un munt de faves fresques crues, i acompanyat del típic formatge romano d’ovella, el Pecorino.

Versió moderna de les faves fresques i el formatge Pecorino|BELLATERRA GOURMET

Les carreteres comarcals de la província de Roma les hem trobat plenes de paradetes que venen un munt de faves fresques de primavera, per practicar aquesta antiga tradició, però nosaltres ens hem dirigit cap a l’Ostaria del Borgo, una centenària Tratoria situada dins un historic palau al ben mig del poble de Cesano de Roma.

Saló amb vella llar de foc de pedra|BELLATERRA GOURMET

Sovint hem d’avaluar un restaurant per la qualitat, el servei, el preu i molts altres factors que fan que torneu a un restaurant. Quan escollim un bon restaurant, la qualitat és el que primer s’hauria de valorar, acompanyat amb un servei atent i professional d’entre els millors.

Botiga gastronòmica de l’Osteria del Borgo|BELLATERRA GOURMET

L’entorn del petit poble con Cesano de Roma, ajuda molt per gaudir de tranquils moments gastronomics, amb productes de km0 i altres de diferents zones gastronòmiques de la gran Itàlia.

Detalls gastronòmics de l’Osteria del Borgo|BELLATERRA.CAT

Va ser una visita familiar de set persones, i ens vam presentar sobre les 13:00, ocupant una agradable taula a uns dels diferents espais d’aquesta vella Osteria. Es van informar dels plats dectemporada disponibles en aquest moment, i el primer que van fer va portar una cestella de faves fresques de primavera, per menjar-les crue com manava l’U de maig, però el que d’entrada va sorprendre va ser el cuidat servei, m’atreveixo a dir que res a envejar a certs restaurants del centre de Roma on la factura per dos persones mai no hauria estat per sota d’un nombre de tres dígits.

Pasta fresca amb tòfona blanca|BELLATERRA.CAT

A l’Osteria del Borgo s’ofereixen plats casolans i artesanals de la zona, però refinats. D’excel·lent qualitat a preus més que competitius, tot amanit amb un servei que busca l’excel·lència.
Ens vam quedar impressionats. El lloc és bell. Molt acollidor, un lloc encantador. Hi ha ordre, neteja, molta voluntat i molta professionalitat, tot plegat per guardar-lo en el millor dels nostres records gastronòmics.

Fusta d’embotits de Cesano de Roma|

Els embotits i el formatge de l’Osteria del Burgo especifiquen alguna cosa fonamental perquè són productes buscats i seleccionats entre els exclusivament fets a mà a la zona, a una distància de zero quilòmetres; obligatòri demanar l’Amatriciana de pasta casolana feta a ma, pero sense ous, també els tallarins frescos amb la perfumada tòfona blanca llaminada.

Atractiu celler de l’Osteria del Borgo|BELLATERRA.CAT

La nostra sorpresa va ser quan vam veure que uns dels plats estrelles de la casa eren el pernil ibèric 5 Jotas tallat a ganivet i la Vedella Rosa de Galícia, feta a la brasa de carbó, i a un punt difícil de superar.

Ens vam permetre d’aportar el pastís d’aniversari, un prestigiós i cruixent Milfulles de maduixetes de bosc i crema de vainilla, de la Pasticceria Romoli dal 1952, Viale Eritrea, 142 (00199Roma) ☎️ +39 06 86 32 50 77

OSTERIA DEL BORGO

21/23 Via Borgo di Sopra

Cesano di Roma – Borgo Antico

☎️+39 06 30430023

(00123 ROMA)

osteriadelborgocesano@gmail.com

http://www.osteriadelborgocesano.it

Read Full Post »

Pastís “Made in Bellaterra” elaborat amb fondant durant tres dies. Una petita obra artística feta per la nostra veïna pastissera Angi de Bellaterra, i portada a uns familiars de Roma. Totes les peces estan fetes a ma amb sucre de canya.

FOTOS FETES PER BELLATERRA.CAT

Read Full Post »

Error
Aquest vídeo no existeix

Vídeo de Sant Cugat del Vallès, Km0 de Bellaterra |BELLATERRA GOURMET

Read Full Post »

Tastada al Mut de Sant Cugat|BELLATERRA GOURMET
Senglaris neix a un antic molí de vent abandonat i en estat ruïnós, situat al bell mig del Parc Natural de Collserola. La seva rehabilitació al 2011 ens va permetre a un grup d’amics encabir-hi una micro cerveseria al seu interior i començar a fer realitat el somni d’elaborar cervesa de qualitat seguint un procés completament artesanal.

L’emplaçament d’aquest peculiar edifici i les pautes del procés de rehabilitació del molí o, millor dit, de construcció de la micro cerveseria, son els principals arguments que defineixen l’esperit Senglarià: el més profund respecte cap a l’entorn natural que ens envolta. Son aquests boscos tan viscuts i, en definitiva, tan nostres, els que ens inspiren i donen un caràcter singular a la nostra cervesa.

Fruit de molt treball i sobretot, d’una passió sense límits, el gener del 2014 Senglaris inicia una nova etapa en la que les receptes creades al antic “Molí del Vent” deixen de ser el secret més ben guardat de Collserola.

Contacte:

☎️ 659 433 204

info@senglaris.cat

Read Full Post »

Aquesta amanida de favetes amb menta fresca i pernil ibèric de gla, és una de les receptes d’en Josep Mercader, el xèf creador de la cuina del Motel Empordà de Figueres, una inspirada combinació de favetes, amb unes fines tires o encenalls de pernil ibèric de gla i menta fresca picada. Una excel·lent amanida per primavera-estiu.

Suggeriment de l’amanida de favetes Josep Mercader del Motel Empordà|CEDIDA

INGREDIENTS PER 4 PERSONES:

1/2 quilo de favetes pelades (uns 3/4 de quilo sense pelar.

4 branques de menta fresca (una sencera i la resta, picada ben fina)

4 fulls grans d’enciam romana ben fresca, tallades en tires molt fines.

150 grams de pernil ibèric de gla, tallat en fines tires o encenalls.

50 mililitres d’oli extra verge d’arbequina

30 grams de vinagre de xerès.

1 cullerada de mostassa de Dijon

Sal i pebre al gust.

PREPARACIÓ:

Posarem les feves en una cassola amb un llitre d’aigua, hi afegirem la branca sencera de menta; quan arrenqui a bull, baixem el foc i les deixerem encara durant uns 12 minuts.

Les escorrerem, llençar em la branca de menta i deixarem refredar-les.

Un cop fredes, barrejarem bé l’enciem amb el pernil.

En un bol, prepararem la salsa vinagreta per amanir-la: el vinagre, la mostassa, sal i pebre, i l’oli verge, hi afegim la menta picada, remenant contínuament.

Enciamem l’amanida amb la. Vinagreta i remenem bé, i si cal, la rectificat-hi la sal i el pebre si cal

Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Es publica la llista d’Opinated About Dining i el restaurant Estimar ocupa el primer lloc

El restaurant Estimar, de Rafa Zafra, ha rebut el premi al millor restaurant casual d’Europa (@EstimarZafra

Opinated About Dining ha publicat la seva llista amb els 200 millors llocs d’Europa “gurmets i casuals” i Barcelona és la ciutat més ben situada del continent. Segons aquesta llista, Estimar, el restaurant liderat per Rafa Zafra i dedicat al peix, és el millor restaurant del 2018 per menjar bé sense gaires formalismes. El restaurant, situat en un estret carrer del barri del Born de Barcelona, manté aquesta posició que ja va guanyar l’any passat.

Entre les deu primeres posicions d’aquesta llista, hi ha quatre restaurants més de Barcelona ciutat, tres dels quals són els “altres” restaurants de cuiners famosos per un altre projecte. Aquest és el cas d’Al Kostat (tercera posició), el restaurant informal que Jordi Vilà té a la fàbrica Moritz. Dins del mateix edifici, hi ha l’Alkimia, que té una estrella Michelin. Els altres dos són la Bodega 1900 (setena posició) que forma part del grup d’Albert Adrià, cuiner de l’Enigma i Tickets. El Dos Pebrots, restaurant d’Albert Raurich que també dirigeix el Dos Palillos, és el número 10.

El Quim de la Boqueria està en cinquena posició, i el seu competidor dins del mateix mercat de la Boqueria, el Pinotxo, és el número 37.

Quatre restaurants més entre els 20 primers

En onzena posició hi ha el Compartir, el restaurant obert el 2012 a Cadaqués per l’equip que més tard va liderar el Disfrutar de Barcelona. El Suculent del Raval, Cal Pep del Born i el Gresca, del cuiner Rafa Peña, se situen tots abans de la posició 20. Altres bars i restaurants que han entrat a la llista dels millors 200 locals europeus “casuals i gurmets” són Can Vallès (30 posició), al carrer Aragó, Tapas 24, del carrer Diputació, situat en la posició 43. La Cova Fumada (46) de la Barceloneta, el Bar Mut (58), Paco Meralgo (61), Cañete (72) i el Mont Bar (92) se situen entre els 100 primers.

Opinated About Dining és una publicació en línia que cada any publica diverses llistes amb el que, segons el criteri dels seus crítics, són els millors restaurants del món. Són llistes de més de cent restaurants cada una organitzades per continents i temes. Entre les categories hi ha “restaurants amb millor tradició -on Rias de Galicia estava en posició 8- o “milors restaurants del continent“.

La web es va crear el 2007 per Steve Plotnicki, un novaiorquès que no li agradaven les llistes que hi havia al mercat. A través de la seva web, els crítics potencials poden enviar l’opinió sobre restaurants que hagin tastat i l’equip d’Opinated About Dining n’escollirà la validesa segons el criteri demostrat pel crític. A més, no totes les crítiques acceptades tenen el mateix valor, són els crítics més experimentats els que fan valer més la seva opinió.

Read Full Post »

La piadina o piada és un pa pla fullat elaborat amb farina de blat d’origen italià , típic de les províncies de l’Emília-Romanya (Forli-Cesena, Ravenna i Rimini).

Piadina farcida de tomàquet ecològic, albergínia a la siciliana i mozzarella de bufala |BELLATERRA GOURMET

La Piadina posseeix diverses associacions que vigilen l’elaboració, els continguts i els grossors: una d’elles és l'”Associazione per la valorizzazione della Piadina Romagnola”, “l’Associazione per la promozione della Piadina Romagnola” i el “Comitato per la valorizzazione della piada riminese com’era i dov’era”. Se sol marcar amb unes inicials: IGP i denominació és: Piadina Terre digues Romagna i Piada Romagnola digues Rimini, la diferència entre elles és l’espessor i les dimensions.

Usos culinaris

Sol menjar-se amb altres aliments, principalment se sol untar diversos aliments, el més tradicional és un formatge de Romagna denominat Squarquerone decorat amb fulles de ruca. Algunes preparacions posseeixen noms propis com pot ser el crescione, cassone o cascione que és una preparació de la piadina amb espinacs i amb una base de mozzarella i tires de xarcuteria.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »