Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

FOTOS DE BELLATERRA GOURMET

La Fonda Europa oferex cuina catalana, bona matèria primera i història viva en aquest emblemàtic establiment al centre de Granollers, regentat per la família Parellada des de fa 70 anys, són obligats tastar els seus “esmorzars de forquilla i ganivet” de 8 a 12 h.

Descripció de la Fonda Europa

Es tracta d’un edifici amb tres façanes, que consta d’una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció “Hotel Europa”. Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons. A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.

Història de la Fonda Europa

Situat a la zona del nucli antic, en l’actual eix principal de la ciutat, lloc de reunió i contractacions agràries i comercials. L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, ciutat que començà la seva creixença amb les manufactures cotoneres i llurs indústries auxiliars, les quals van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà entre el Congost i el ferrocarril de França. És així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final del segle XIX.

Restaurant Bar de la Fonda Europa

La Fonda Europa, però, començà a servir plats el 1852. Va ser el resultat de la unió del matrimoni de l’hereu de la Fonda Espanya –Bonaventura Parellada– amb Margarita Vinyamata, la pubilla de l’Hostal del Vallès.

Read Full Post »

Per Lluís Torres

Fotos de Bellaterra Gourmet

Al barri del Born de Barcelona, just devant de l’Estació de França es troba aquest italià, que si bé pot estar en una zona per a turistes, ni la seva cuina, ni els seus productes, ni els seus preus, corresponen a aquesta idea de negoci tan explotada a la Ciutat Comtal.

Buon Appetito és un restaurant italià de veritat, sense decoració carregada ni en excés, manté l’essència del menjar tradicional que tant ha enamorat el món, amb tocs napolitans de qualitat. La cuina és tradicional de mercat, purament artesanal, amb la millor selecció de productes italians.

Podem assegurar que les seves pizzes del Buon Appetito són de les millors de Barcelona, fetes al forn de llenya, i amb preus ajustats, mes en línia amb el que es practica dia a dia a italià.

La decoració és amb colors càlids i acollidors. Segons entres, a mà dreta, podem veure com s’elaboren les pizzes de forma artesanal, per després ficar-la en un forn de llenya. A dins hi ha un espaiós saló amb unes 12 taules i també disposen de una petita terrassa.

Als baixos tenen una saló privat per un màxim de 50 persones. Per la proximitat del Parlament de Catalunya, quan hi han sessions, es pot trobar fàcilment molts diputats gaudint de la deva cuina original italiana.

Al migdia ofereixen un Menú Migdia i també es pot escollir el Menú Pizza, amb postre i beguda inclosa, per un preu molt honest. La carta d’especialutats és molt àmplia amb tota mena de productes, i els postres fets a casa.

El servei de sala és mixte, professional i atent, i domina els de nacionalitat italiana, pero també personal local. Hem pogut gaudir una agradable estona gastronòmica parlant tota l’estona Italià.

BUON APPETITO

Av. del Marquès de l’Argentera, 19

(Devant de l’Estació de França)

☎️ 93 268 76 33

(08003 Barcelona)

http://www.buonappetito.es

Read Full Post »

Recepta de Bellaterra Gourmet:

Suprema de Salmó Salvatge d’Alaska a la grenoblesa

Salmó salvatge d’Alaska a la grenoblesa|BELLATERRA GOURMET

Ingredients per a 4 persones:

4 porcions de salmó salvatge d’Alaska (de 250 a 300 g cadascuna)

100 g de mantega

2 tomaquets tipo pera, pelat i a daus

2 llimones

2 cullarades de tàperes

1 grapat de julivert fresc de Bellaterra

sal i pebre.

Preparació:

En una cassola gran, poseu el salmó salvatge d’Alaska per cuinar amb la mantega calenta, de 4 a 5 minuts a cada costat.

Reservar-la i mantenir-la calenta.

Afegiu-hi la mantega restant a la cassola

A la mateixa mantega de cocció, afegiu cubs de llimona, els cubs de tomàquet, tàperes, julivert picat i el suc de llimona.

A l’acabar d’escalfar, afegiu inmediatament el salmó salvatge d’Alaska, per escalfar-lo bé.

Detall de la nostra salsa grenoblesa|BELLATERRA. CAT

Situar-lo sobre els plats calents i servir amb la salsa ben calenta.

Guarnició: Ho podeu acompanyar amb unes patates Monalisa al vapor, arròs Basmati perfumat o brocoli.

Suggeriment: acompanyar-lo d’un vi blanc chardonnay envellit en barrica, de Francis Ford Coppola de California (El trobareu a la botiga Gourmet El Corte Inglés, amb un cost d’uns 18€)

NOTA: Aquí no es fàcil trobar aquest espectacular salmó salvatge d’Alaska, molt gustós i carnós, pràcticament sense grassa i color potent tirant a vermell. Nosaltres alguna vegada l’hem trobat a Makro i congelat als Aldi, (per uns 30€ el quilo). Quan el tasteu quedareu sorpresos, perquè no té res a veure amb el d’Europa, per la seva qualitat.

Read Full Post »

Gelats artesans de nata i festuc de Delacrem de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Si ets amant dels gelats artesans, no et pots perdre les millors gelateries de Barcelona segons els gastronomistes, Carme Gasull i Josep Sucarrats.

Amb el bon temps, les altes temperatures i l’estiu ve de gust un bon gelat artesà. Si ets per la ciutat, i no saps on pots trobar-ne, t’oferim una llista amb algunes de les millors gelateries de Barcelona on hi pots trobar tot tipus de gelats, de mil i un sabors diferents. Troba la gelateria de Barcelona que tens més a prop de casa i gaudeix de l’estiu

Bodevici (Torrijos, 21)

Bodevici va ser la primera gelateria de Barcelona que va elaborar gelats ecològics, quan era ben difícil trobar suport tecnològic per fer-ne. Ja fa set anys que funciona a Gràcia i si he de destacar alguna cosa dels seus gelats és el sabor intens dels seus productes. En té un de molt bo i entranyable: el de crema catalana, amb recepta original de l’àvia del gelater Jordi Rivera.

Cua a la gelateria Delacrem de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

Delacrem (Enric Granados, 15)

Delacrem, de Massimo Pignata, qui va deixar la seva Itàlia natal per obrir aquesta gelateria artesanal a l’Eixample. Els seus gelats estan fets amb ingredients purs, 100 % naturals, tal com els seus avis piemontesos haurien volgut. De fet, pocs gelaters com ell han avançat en la millora de l’elaboració dels gelats, pensant també en la salut: contenen tres vegades menys de greix que els gelats industrials. Fan l’únic gelat de maduixa (del Maresme) que m’agrada!

Massimo Pignata de Delacrem de Barcelona amb el client Horaci Mira de 101 anys|BELLATERRA GOURMET

El Tío Che (Rambla del Poblenou, 44-46)

Una altra de les orxateries gelateries més antigues de Barcelona és El Tío Che, al Poblenou, que va obrir el 1912. Una institució centenària del barri.

Gelaaati di Marco (Llibreteria, 7)

El milanès Marc Consiglo ha dut ha al Gòtic una gelateria que és un crit d’anunci de gelats en carret: Gelaaati di Marco. En el seu impactant aparador hi trobarem cucurutxos i terrines artesanals, rics en ingredients naturals, pistatxos sicilians amb denominació d’origen, préssecs d’Ordal o glorioses mescles en què intervé un cava amb pedigrí, Gramona.

La Valenciana (Aribau, 16 bis)

Les gelateries a Barcelona, com a tot Catalunya, van arribar de valencians. De xixonencs, concretament. És un model de negoci que té més d’un segle i que, avui en dia, amb prou feines ha canviat. Els xixonencs van arribar aquí per descobrir-nos l’orxata de xufla i els torrons, les especialitats amb què dividien el seu negoci durant l’any. D’aquí als gelats, hi va haver un pas. De fet, són productes que conviuen bé. I la primera en obrir a Barcelona va ser La Valenciana, a l’Eixample, el 1910.

Mr Kakigori (Plaça de la Vila de Gràcia, 3 / Rambla del Poblenou, 36)

A les gelateries també hi podem trobat variants curioses com el ‘kakigori‘ o gelat japonès. Hi ha qui diria que és un granissat, però no ho és. En realitat es tracta de gel raspat banyat amb xarops de diferents sabors. El resultat és molt refrescant i cap gelat porta lactosa ni conservants o colorants.

A Barcelona hi van arribar gràcies a un austríac, Martin Kunz. Va viure 10 anys al Japó i d’allà es va emportar una màquina de fer kakigori que ha instal·lat a la plaça de la Vila de Gràcia.

Val la pena tastar-lo, també per l’exotisme aparatós de la seva confecció: t’omplen fins al capdamunt una terrina de gel finíssim, raspat per una màquina d’aspecte vintage i brutal. I en dues tongades t’hi afegeixen xarop amb sabors: mango, gingebre i llimona, pinya colada, maduixa… Molt refrescant.

Nitrogenie (Avinguda Diagonal, 208)

Nitrogenie és la primera firma de gelats creats a partir de nitrogen líquid en aquesta latitud. La botiga és al número 208 de la Diagonal, a Glòries. La marca ha permès democratitzar aquest tipus de producte, que va néixer gràcies a l’enginy de Ferran Adrià i que es va popularitzar en els seus restaurants. Ara, gràcies a Nitrogenie, tothom pot provar aquest gelat, fet per art de màgia – i ciència- amb nitrogen líquid.

Paral·lelo (Sèneca, 18)

En Matteo, en Gianluca, en Marco i en Francesco, tres amics de San Remo establerts a Barcelona, són els responsables d’aquest negoci en què destaquen els sorbets, la composició dels quals és d’un 70 % de fruita, i els gelats salats, la seva especialitat. Ideals per acompanyar amanides.

Vioko (Passeig de Joan de Borbó, 55)

Darrere Vioko, s’amaga la xef argentina Lucila Baiardi, que ha creat un concepte de botiga en què conviuen a parts iguals la gelateria i la pastisseria. El macaron farcit de gelat és la màxima expressió d’aquesta dolça combinació.

Rocambolesc (La Rambla, 51-59)

I si parlem de gelats innovadors no podem deixar d’anomenar el Rocambolesc, de Jordi Roca i l’Ale Rivas, en plena Rambla. Hi ha gelats inspirats en les postres d’El Celler de Can Roca i, també, venen un gelat de màquina de qualitat excel·lent. El gelat no es fa ni s’arxiva en els “pozetti”, sinó que cada cop que es prem la palanca d’una màquina pròpia –van desenvolupar el Roner– el gelat es fabrica a l’instant a partir d’una base artesana i amb formes divertides, com el dit de Colom. El resultat és un sorbet cremós i un gelat ple de matisos i menys fred, sense el xoc gèlid. Tenen sis gustos amb guarnicions.

Read Full Post »

Bellaterra Gourmet us recomana unes bonisimes infusions naturals de Rosa Canina i Nabius, en bossa especial de nylon, elaborades a Pozdam (Polònia)

Les trobareu a la botiga polonesa Krakoviak,Carrer Sicilia, 326, 08025 Barcelona, (molt aprop de la Sagrada Família). Tambe trobareu un munt de productes gastronomics tradicionals de Polònia, sense oblidar una gran assortit de cerveses del país, embotits fumats, formatges, dolços, etc.

Powodzenia i zdrowia🍾

KRAKOVIAK (Made in Poland)

Carrer Sicília, 326

☎️93 539 0616

08025 Barcelona

(Obert fins les 22 hores)

Read Full Post »

Recordeu que l’autèntica recepta dels Spaghetti alla Carbonara no porta mai làctics

👩‍🍳 Bon profit i bona cuina Bellaterra!!

Il Vicolo della Scrofa, per a aquells que coneixen Roma, és un dels carrers més característics i simbòlics. Va ser en una trattoria d’aquest carrer, d’aquí el nom del carreró, que el primer Carbonara va ser construït el 1944.

La història més fiable en realitat explica la trobada entre els ingredients disponibles per als soldats nord-americans i la imaginació d’un cuiner romà. El resultat va ser el prototip de l’espagueti carbonara: ous, cansalada (després Guanciale) i formatge Pecorino romano.

Read Full Post »

CORPINNAT és la Marca Col·lectiva de la UE per distingir els grans vins Methode Champenoise elaborats al cor del Penedès (Catalunya)

Sant Sadurní d’Anoia va acollir la presentació al sector i institucions de la nova Marca Col·lectiva de la UE ‘Corpinnat’, el nou projecte impulsat pels cellers Gramona, Llopart, Nadal, Recaredo, Sabaté i Coca i Torelló, que neix amb l’objectiu de distingir els grans vins escumosos elaborats al cor del Penedès.

La nova marca col·lectiva està oberta a tots els cellers elaboradors de vi escumós que estiguin dins de la delimitació territorial ‘Corpinnat’ i que acreditin els estàndards de qualitat que estableix el reglament d’ús d’aquesta nova marca: collita manual, raïm ecològica certificada, utilització de varietats històriques -posant un especial èmfasi en les autóctonas-, vinificació íntegra en la propietat, criances superiors a 18 mesos, preu mínim garantit al viticultor amb un increment gradual i compromís amb el rigor i la autoexigència.

Bressol de grans vins escumosos. Compromís amb l’origen

El territori Corpinnat és el bressol de grans vins escumosos de la històrica regió vitivinícola del Penedès, al sud de Barcelona, on a la fi del segle XIX es va iniciar i s’ha perfeccionat l’elaboració d’aquests vins, seguint el mètode tradicional. La marca comprèn una àrea geogràfica que aglutina 46 municipis -tots els de l’Alt Penedès, i alguns del Baix Penedès, Alt Camp, l’Anoia i el Baix Llobregat- on, per raons geogràfiques, geològiques, climàtiques i socials, sempre s’han cultivat varietats autòctones per a l’elaboració de vins escumosos.

El clima, la terra i el paisatge, i una dilatada experiència en el cultiu de la vinya garanteixen a aquest enclavament les condicions òptimes per a l’elaboració de vins amb una personalitat única.
El territori Corpinnat ha concentrat històricament la majoria de la producció del cava i altres vins escumosos de mètode tradicional.

“Avui comença una tradició amb un topònim que ara sembla estrany però que es farà conèixer al món amb força …”, Josep Roca.

http://www.corpinnat.com

Read Full Post »

La nostra presentació dels llagostins a l’All-i-pebre|BELLATERRA GOURMET

Ingredients per a 4 persones:

1 cap d’alls engrunada. Dels grans, en pucarem 4, i els altres, els partirem pel mig, longitudinalment, sense treure’ls la pell.

125 militres d’oli l’oliva verge d’arbequina

1/2 litre de fumet

1 fulla de llorer de Bellaterra

1/2 culleradeta de pebre vermell picant o Paprika hongarès picant.

Sal i pebre al gust

1 branqueta de lulivert, picat

100 grams de pinyons catalans un xic torrats

1 llesca de pa fregit

24 peces de llagostins

Preparació:s

Passem per la paella els grans d’alls amb pell uns 10 munuts, per perfumar l’oli d’arbequina; els traiem i els reservem per un altre ús.

Afegim el fumet a l’oli, el llorer de Bellaterra i el Paprika o pebre vermell picant, així com la sam i pebre al gust. Ho deixarem tot a foc lent uns 12 minuts.

Mentrestant, farem una picada amb els grans d’all, el julivert, els pinyons catalans i el pa sofregit, humitejant-la amb una mica de salsa. Ho afegim a la cassola i tot seguit introduïm els llagostins; ho deixem tot plegat a foc lent uns 6 munuts més o fins que els tinguem cuits.

Guarnició: La deixem al vostre gust

NOTA: L’all-i-pebre és una especialitat de l’Albufera de València. Segons diu la tradició – És un plat que no lliga amb les tovalles de fil i les copes de cristall; es pren a mig matí, entre la fresca de la primera hora i la xafogor del migdia, passant el porró de vi blanc mentre cebrem la joia de viure al costat de la Mediterrània.

Read Full Post »

“Un pa integral ha d’estar fet només amb farina integral i un de llenya, en forn que utilitzi llenya com a combustible”


El pa comú inclourà més varietats a partir d’ara (Unsplash)

Segons informa la CCMA, a partir d’aquest dilluns, 1 de juliol, el pa haurà de ser com diu l’etiqueta. Entra en vigor la nova normativa, el reial decret d’11 de maig sobre la qualitat del pa.

La nova normativa actualitza la vigent, el reial decret 1137/1984, que només considerava “pa comú” el que s’elaborava amb farina de blat. Ara ja són pans comuns els elaborats amb farines integrals o segó, o els que tenen un baix contingut en sal, segons la nova definició:

“Producte resultant de la cocció d’una massa obtinguda per la mescla de farina i aigua, amb addició de sal o sense, fermentada amb l’ajuda de llevat de panificació o massa mare. De consum habitual les vint-i-quatre hores següents a la seva cocció, elaborat amb farina o farina integral de cereals. Pot incorporar en la seva composició segó de cereals.”

L’efecte més immediat és que per aquests pans es pagarà l’IVA superreduït, el 4%, el que s’aplica al pa comú, i no el 10% com fins ara.

La nova normativa especifica com ha d’estar elaborat cada pa, amb quines farines i en quines quantitats.

Pa integral o de gra sencer

Elaborat amb farina integral o de gra sencer. Si es denomina “pa 100% integral” o “pa integral” ha d’estar fet amb farina exclusivament integral. La denominació ha d’incloure el nom dels cereals que s’han utilitzat per fer la farina.

Si els pans no es fan només amb farina integral, ha de constar el % de farina integral que conté.

La massa mare utilitzada per a l’elaboració del pa 100% integral també ha de procedir de farina integral.

Pa multicereal

Elaborat amb tres o més farines diferents, de les quals almenys dues procedeixen de cereals. Cadascuna de les tres farines majoritàries ha d’estar en una proporció mínima del 10% i les farines procedents de cereals no poden suposar menys del 30% sobre la mescla total de farines.

Massa mare de cultiu

És la massa activa composta per farina de blat o un altre cereal, sotmesa a una fermentació espontània acidificant per assegurar la fermentació de la massa de pa. La massa mare conté un microflora acidificant constituïda essencialment per bacteris làctics i llevats salvatges.

Massa mare inactiva

És la massa mare en la qual els microorganismes estan en un estat inactiu fisiològicament -perquè s’ha sotmès a un tractament d’assecatge o pasteurització- però que conserva propietats organolèptiques que milloren la qualitat dels productes finals.

Pa de llenya

Els pans que portin aquest nom s’han d’haver cuit en un forn que utilitzi com a combustible la llenya.

La norma també considera que en l’elaboració artesana del pa ha de prevaler el factor humà sobre el mecànic i que no se’n pot produir en grans sèries.

També fixa un límit màxim en el contingut de sal del pa comú: 1,31 grams de sal per 100 grams de pa. Serà obligatori a partir d’abril del 2022.

El pa, l’aliment per excel·lència de les generacions que van patir la Guerra Civil o els primers temps de la postguerra, ha vist reduït el seu consum a la meitat els últims 20 anys. Ara, amb aquesta nova norma de qualitat, pot tenir una segona oportunitat.

Read Full Post »

Original d’Enric Llimona Raymat per La Taula dels bellaterrencs Angi i Francesc|BELLATERRA.CAT

NOTA: Per sort, Bellaterra gaudeix de tots els seus restaurants familiars situats a cases amb jardí, com el Bellateca, Marc, Sant Pancraç, El Galliner, Can Edo, El Club, Ebano, Cafè Turó de Sant Pau, unes experiències gastronòmiques situades a peu, al km0 de Bellaterra (Vallès Occidental)

El sector del “delivery” no para de créixer i això fa que es multipliquin les cuines fantasma a les grans ciutats com Barcelona

Segons ens informa TV3, amb el creixement de la demanda del menjar a domicili estan creixent les anomenades “dark kitchens”, o “cuines fantasma”. Estan de moda, però no són restaurants oberts al públic. Solen ser locals on ningú diria que hi ha un restaurant. Atenen comandes per a les plataformes de repartiment d’àpats a domicili.

La idea “dark kitchen” neix a Londres, quan es van instal·lar cuines en contenidors del port, i d’aquí ve el nom. “Dark kitchen”, literalment “cuines fosques”, ho eren perquè els contenidors no tenien finestres

Després la idea va passar a altres ciutats del Regne Unit com Leeds i Manchester, i després arreu del món. Ara, s’ha produït un “boom” a ciutats com Barcelona.

En l’últim any, una de cada dues persones a Espanya ha demanat alguna vegada menjar a domicili. I és que el sector del “delivery” no para de créixer sobretot a les grans ciutats, i això fa que es multipliquin les cuines fantasma.

Un restaurant que no sembla un restaurant

Molts d’aquests establiments han aprofitat locals d’oficines bancàries i comerços diversos per instal·lar-s’hi. És per això que, des de fora, no diries mai que a l’entrar pots trobar-te una “dark kitchen”.

Encara que no tinguin l’aparença de restaurants, els comensals, en comptes de seure en taules i cadires, fan la comanda a través d’alguna de les aplicacions de repartiment de menjar a domicili, com Glovo, Just Eat, UberEats o Deliveroo.

Òscar Blanco és cap d’operacions a Espanya de Keats, una d’aquestes empreses que automatitzen els processos de cuina per anar més ràpid i s’ubiquen en locals ben comunicats, però no necessàriament atractius des de fora.

La gent està còmodament a casa seva i rep les seves comandes amb un temps molt curt.”

“Has d’estar en una zona en la qual el repartiment sigui viable i puguem arribar al major nombre de clients, però no és fonamental estar a peu de carrer i ser visible al 100% ni tenir una gran imatge exterior.”

Aquestes empreses busquen llocs cèntrics en què el lloguer no sigui gaire car. És el cas, per exemple, d’Instamaki, una empresa catalana que en pocs mesos ha obert 6 locals arreu d’Espanya.

Com en la resta de cuines fantasma, aquí el degoteig de repartidors és constant a l’hora de dinar i de sopar. Uns “riders” que, de vegades, també van a recollir comandes en cuines gestionades per les mateixes plataformes de repartiment.

Menys costos, servei més ràpid

La de Glovo a Barcelona ja fa un any i mig que funciona en un local a les Corts, on conviuen diverses cuines fantasma.

Xavi Carmona, soci fundador de Coocció, explica que es comparteixen infraestructures comunes per abaratir costos.

“Tot el que sabem que es pot compartir, com pot ser una zona de ‘delivery’, d’emmegatzematge, o certs equipaments de producció, es traiem de la zona de l’operador de la ‘dark kitchen’.”

En una sola sala s’hi concentren 12 restaurants, cadascun en una taula. Cuinen especialitats diferents, però tenen en comú que tots fan menjar només per a Glovo. Segons Patricia Fernández de Arroyabe, responsable del canal horeca a AECOC, s’optimitzen processos per fer un servei ràpid.

“És necessari que hi hagi un cuiner que hagi estudiat en una gran escola gastronomia o que ha treballat en alguna estrella Michelin? No és necessari perquè els processos estan creats, és tot mot més estàndard.”

Tot i que els salaris del personal de cuina solen ser baixos, restauradors de diverses cuines fantasma es queixen que no tenen gaire marge de benefici perquè les plataformes de repartiment es queden comissions elevades, d’entre un 20 i un 30%. Xavi Carmona ho atribueix al moment que estan vivint aquests serveis.

“Probablement arribem en un moment de bombolla, com ha passat en altres mercats que han crescut molt i molt ràpid.”

Esclati o no la bombolla, per ara el creixement de les cuines fantasma és vertiginós. Segons Patrícia Fernández d’Arroyabe, els restaurants tradicionals podrien arribar a estar en perill.

“Si al consumidor comença a agradar-li això de demanar la burger, la pizza o el sushi a casa i veu que l’experiència que té al local versus l’experiència que té a casa no és molt diferencial, aquí sí que hi ha cert risc que la restauració es vegi canibalitzada per aquest canal.”

Riscos i incerteses en un negoci en què les condicions laborals dels “riders” estan en qüestió i aplicacions com Glovo o Deliveroo no paren d’acumular pèrdues.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »