Feeds:
Entrades
Comentaris

Posts Tagged ‘Bellaterra Gourmet’

Leopoldo Pomés va néixer el 1931 a la ciutat de Barcelona. Pren contacte amb la fotografia quan treballava a la llibreria Vergara i el propietari li va ensenyar a revelar. De formació autodidacta i company de tertúlies d’artistes com Joan Brossa, Antoni Tàpies o Modest Cuixart, ben aviat es va interessar per la fotografia, un art en el qual sempre es va mantenir al marge de les escoles tradicionals.

Leopoldo Pomés al Flash Flash, restaurant de la seva propietat, especialitzat en truites d’ou|CEDIDA

Va fer la seva primera exposició fotogràfica a Barcelona a les Galeries Laietanes, on presentava una sèrie de retrats que varen crear força polèmica. Amb tot, aquesta exposició va estar molt ben valorada pels pintors del Dau al Set que eren els models d’alguns d’aquests retrats. Però quan es va donar a conèixer a nivell nacional va ser després de la seva participació en la revista AFAL junt amb altres fotògrafs d’avantguarda. En aquest primer període destaca la solitud com a tema recurrent en la seva trajectòria artística, una temàtica que va ser el fil conductor d’una exposició retrospectiva realitzada a Barcelona el 2006.

Restaurant Il Giardinetto de Leopoldo Pomés|IL GIARDINETTO

Ha estat guardonat amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de l’Ajuntament de Barcelona, amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques el 1998 i amb la Creu de Sant Jordi el 1999, tots dos guardons concedits per la Generalitat de Catalunya.

Al desembre de 2015 es va anunciar el seu nomenament com a membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català. Va morir als 87 anys, el 27 d’agost de 2019.

Read Full Post »

Aqui tenen una recepta fàcil del Salami de xocolata, galetes i nous “Made in Bellaterra”👩‍🍳Bon profit i bona cuina!

La bellaterrenca Angi ho fa amb tableta de xocolata negra catalana al 70%) i no pas amb cacao en pols.

“El nostre suggeriment de recepta, però substituint el cacao en pols per una bona xocolata catalana negra al 70%”

Read Full Post »

El restaurant Quo Vadis, situat al número 7 del carrer del Carme, a un pas de la Rambla i de l’església de Betlem, va marcar tota una època en aquella cèntrica zona des de la seva obertura a l’any 1956. Va ser el matrimoni format per Martí Forcada i Maria Bonastre qui van emprendre aquell negoci de restauració.

Restaurant Quo Vadis, tancat el 2013|CEDIDA

El periodista Lluís Sierra explicava que el nom de l’establiment provenia de l’impacte que el film de romans Quo Vadis havia provocat en el propi Forcada quan al va veure a la pantalla del Windsor Palace on s’havi estrenat l’any 1954
Es va aplicar un revestiment exterior de marbre a la façana dels baixos i primer pis d’un vell immoble del carrer del Carme i es va dotar l’interior d’una decoració intimista i càlida per engegar el negoci. Quo Vadis esdevindria aviat el restaurant predilecte dels habituals del Liceu per a fer el resopó Aquest grup d’abonats al gran teatre barceloní de la lírica, que es podien permetre el luxe d’assistir-hi regularment, trobaven en aquest establiment el complement ideal per rematar una nit d’òpera amb un bon àpat.

Bar clàssic del Quo Vadis|CEDIDA

Cuina selecta i tradicional envoltada d’un tracte familiar van ser les claus de l’èxit del negoci, que en els seus millors temps va arribar a disposar d’una plantilla de 22 treballadors. A banda dels incondicionals del Liceu, la clientela es completava amb gent del món de l’empresa, l’art i la política i families benestants que hi feien cap els diumenges i altres dies festius.
La interrupció de l’activitat del Liceu durant el quinquenni 1994-1999 a causa de l’incendi patit pel teatre, es va notar força al Quo Vadis, que va refer-se amb el canvi de segle i la represa de l’activitat liceísta.

Martí Forcada assegut a un dels salons privats del Quo Vadis|LA VANGUARDIA

Al juny de 2013 moria Maria Bonastre, esposa del fundador i mare de Martí i Maria Rosa Forcada, els fills que havien continuat amb èxit el negoci. Ja feia temps que es plantejaven tancar el restaurant que havia experimentat una davallada considerable en els últims anys. La fidel clientela familiar de sempre ja havia canviat de generació i als seus descendents ja no el seduia la idea de baixar al barri vell a dinar o sopar. D’altra banda els canvis en la concepció turística de la ciutat tampoc convidaven a intentar atraure el tipus de turisme massiu que visitava Barcelona i atapeïa la Rambla, la qual cosa hagués requerit de canviar radicalment les essències històriques d’aquell restaurant. Així doncs, havia arribat el moment d’entonar l’Alea Jacta Est. Als pocs dies de la mort de l’antiga mestressa, Quo Vadis va baixar definitivament la persiana després de 57 anys sense gairebé fer soroll.

Read Full Post »

A principis de 1930 es va obrir al número 335 del Carrer Consell de Cent, prop de la cantonada amb la Rambla de Catalunya, un restaurant anomenat L’Hostalet que va fundar Josep Luna.

Acabada la Guerra Civil, la nova legalitat imperant va obligar a castellanitzar el nom. El Hostalillo no va agradar i el propietari després de quedar fascinat en un viatge a les Illes Canàries, va optar per canviar-li el nom que va quedar com Restaurant Orotava.
Amb el pas del anys l’establiment passaria a ocupar un lloc entre els més prestigiosos de la ciutat, tant per la valoració que en feien els bons gourmets, com per la gran afluència de personalitats de l’art i la cultura que atreia.

Las cuevas de Orotava de Manuel Vàzquez Montalvan|CEDIDA

Joan Miró, Salvador Dalí, Eduardo Chillida o Manuel Váquez Montalbán varen ser alguns dels seus incondicionals. El propi Vázquez Montalbán va promoure un llibre titulat Las cuevas de Orotava amb textos de Salvador Espriu, Néstor Lujan, Huertas Clavería i ell mateix entre d’altres, amb motiu del 75è. aniversari del local.

Ceràmica d’Artigas i Joan Miró del Restaurant Orotava de Barcelona|CEDIDA

El 30 de juny de 2005, el restaurant Orotova va tancar portes per la jubilació del seu propietari en Josep Maria Luna, fill del fundador del local. A la façana encara es conservava el mural ceràmic realitzat l’any 1997 per Joan Gardy Artigas i dissenyat per Joan Miró “Restaurant Orotava, que abans es deia l’Hostalet, com el monumental mural que van fer conjuntament a l’aeroport de Barcelona.

Read Full Post »

La Punyalada, o també La Puñalada, fou un cafè restaurant de Barcelona situat al xamfrà del Passeig de Gràcia amb el carrer de Rosselló. Inaugurat l’any 1927, va rebre inicialment el nom d’Olímpic Bar, però la clientela habitual de seguida el va rebatejar com «La Punyalada» per imitació del nom de l’establiment que el propietari havia regentat prèviament a Gràcia.

La Punyalada va ser la sèu d’una de les tertúlies més populars de la ciutat a l’època d’entreguerres, de la qual eren habituals Santiago Rusiñol, Francesc Pujols, Joaquim Mir, Pau Casals, Rafael Moragas i Jaume Pahissa, entre molts d’altres. Aquella penya de tertulians es va dissoldre amb la Guerra Civil Espanyola, però passat el conflicte La Punyalada va tornar a ser un punt de reunió d’artistes i intel·lectuals. Fou especialment destacada la penya que es va formar l’any 1964 al voltant d’Emili Bosch, Martí Llauradó i el col·leccionista Gustau Camps, a la qual van participar figures destacades de l’època com Josep Viladomat, Enric Jardí, Rafael Santos Torroella o Andreu-Avel·lí Artís «Sempronio».

La Punyalada va tancar definitivament l’any 1998, quan Rosa Maria Esteva (Grup Tragaluz), també propietaria del local, va prohibir fer reformes per modernitzar el històric restaurant del Passeig de Gràcia

Al tancar La Puñalada, el seu Xèf Juan Salvador Casaseca va pasar a dirigir la cuina del Restaurant La Taula de Barcelona, dels bellaterrencs Angi i Francesc.

Read Full Post »

“Aquesta recepta de plàtans Flambées del Restaurant Finisterre (Barcelona, 1943-1994), era molt sol·licitada i es preparava devant dels clients”

Plàtans del Restaurant Finisterre just quan han agafat el seu color daurat|BELLATERRA. CAT

INGREDIENTS PER 4 PERSONES:

2 culleretes de sucre
50 grams mantega pura de vaca
El de suc de 4 taronjes
4 plàtans de Canàries
Cointreau
Ron negre
4 boles grans de gelat de vainilla per acompanyar al final.
Fulles de menta fresca.

1.En una paella poseu 2 cullerades de sucre i feu un caramel.

2.Afegir mantequilla de vaca i donar voltes amb l’ajuda de pell de 1/2 taronja punjada amb una forquilla.

3.Afegir el suc de les quatre taronjes i deixar reduir a foc mitjà uns 7 minuts.

4. Poseu els quatre plàtans dins la salsa i deixar reduir fins que tinguin un bonic color daurat. Afegir Cointreau i Ron negre i encendre en flama.

5. Deixar-los daurar fins que quedin tous (cal donar-lis la volta).

6. Posar els plàtans en cada plat, afegint la salsa espesa.

7. Acompanyar de boles de vainilla al gust.

8. Decorar amb la menta fresca.

9. Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Fantàstic temps per preparar unes increïbles pizzes casolanes cuites al forn de pedra i llenya, i gaudir-les des de Bellaterra, com les que fa la bellaterrenca Angi.

👩‍🍳 Bon profit i bona cuina!!

Read Full Post »

Pocs pobles de Catalunya poden gaudir com Bellaterra de restaurants amb jardí propi o terrassa.

Bellaterra està situat a només 30 minuts des de la Plaça de Catalunya (Barcelona), agafant la línia S2 o S55 dels FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya).

Comparteixi la vida amb els vostres éssers estimats oblidant el cotxe i gaudint-la amb els FGC d’anada i tornada al poble jardí de Bellaterra.

Read Full Post »

Compartim amb les veïnes i veïns de Bellaterra, una petita òpera citrica preparada en 3 actes🍊

Bon profit i bones vacances d’estiu!

Un video de Bellaterra Gourmet

Read Full Post »

La varietat de tomàquet ‘Mandó de Collserola’ s’ha conservat des de fa generacions a la masia de Can Mandó, a la vessant solana del fondal de la Budellera, al nord de Vallvidrera i el Tibidabo i dins el Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC)

El tomàquet ‘Mandó de Collserola’ és una varietat tradicional local que es caracteritza principalment pel seu fruit gran, ple, saborós, de forma esfèrica-aplanada i de pell fina de coloració vermell-ataronjat, amb les fulles arrugades i els folíols de forma i distribució irregulars.

Caracterització agromorfològica, sensorial i química

Al setembre de 2010, es van proporcionar llavors d’uns quants tomàquets d’aquesta varietat a la Fundació Miquel Agustí per incloure-la al projecte de recuperació de l’agrobiodiversitat, a través de l’ús, en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya i, concretament, en l’estudi ‘Varietats tradicionals de tomàquet catalanes, caracterització agromorfològica, sensorial i química de 13 varietats’.

Aquest estudi es va dur a terme durant el cicle vegetatiu de 2011 i els resultats es varen publicar el desembre de 2011 al web de la Fundació Miquel Agustí (http://www.fundaciomiquelagusti.com). En la discussió dels resultats i les conclusions d’aquest estudi es destaquen 3 varietats com a molt prometedores, una de les quals és el tomàquet ‘Mandó de Collserola’.

Estratègia de conservació

Amb els resultats de l’anterior estudi, es va creure convenient continuar l’estudi del tomàquet ‘Mandó de Collserola’ per garantir la conservació de la varietat aplicant estratègies de multiplicació de la llavor que assegurin la puresa varietal original i evitin la transmissió de patògens per la llavor.

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i la Fundació Miquel Agustí van acordar continuar treballant en la revaloració dels recursos fitogenètics conservats al Parc. L’objectiu final és posar a disposició dels agricultors de Collserola el material seleccionat associat a les produccions locals i sustentat en la conservació de la biodiversitat agrícola.

Les actuacions que s’estan duent a terme en el marc de l’estratègia de seguiment i conservació d’aquest tomàquet són:

1- Avaluar si existeix variabilitat dins les poblacions cultivades i desenvolupar protocols per garantir la variabilitat.

2- Avaluar si existeixen similituds entre la varietat ‘Mandó de Collserola’ i altres varietats locals.

3- Multiplicar la varietat per comercialitzar-la i garantir-ne la seva conservació.

4- Tractaments fitosanitaris de desinfecció de la llavor per tal d’evitar la transmissió de patògens.

5- Donar-la a conèixer als productors locals i fer-ne promoció.

6- Avaluar diferents tècniques de conducció del cultiu sobre el comportament agronòmic i la qualitat del tomàquet.

TAULA DE PRODUCTORS AMB MARCA DE GARANTIA: PRODUCTE DE COLLSEROLA

🍅 L’Ortiga Avinguda de Can Monmany s/n, 08197 Sant Cugat del Vallès ☎️636700432

🍅 Can Santoi C/ del Pont, 16, 08750 Molins de Rei ☎️616786867

🍅 La Vinya de Can Font C/ Diputació 15-17, 08754 El Papiol email ☎️670497999

🍅 Cal Figueras Polígon 2 parcel·la 53 del Papiol. , 08754 El Papiol ☎️606701734

🍅 Can Puig Carrer de la Salut, 6, 08754 El Papiol ☎️659671230

🍅 L’Olivera. Can Calopa de Dalt Ctra. BV-1468 de Molins de Rei a Vallvidrera , km. 4 , 8, 08017 Barcelona ☎️646619188

🍅 Can Mandó. Carrer del Parc de la Budellera 08017 Vallvidrera/Barcelona ☎️93 418 67 40

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »