BELLATERRA.CAT

La Xaveta del Ricard

Mn Clavé: demagògies meves: ¿I si el problema no fos ni Catalunya ni Espanya?  I si el problema fos Madrid?  No Madrid com a ciutat, ni com a conjunt.  Madrid com a lloc on una petita elit improductiva sent perillar els seus privilegis.  La casa reial, el corpus polític, la ingent quantitat de funcionaris d’alt rang, la cúpula militar, els membres dels consells assessors de les majors companyies de país, la plana major de la judicatura superior, conferències episcopals, cortesans mediadors i intermediaris amb  el poder, etc, etc, etc. 

És una massa poblacional que no produeix absolutament res, però en canvi necessita d’uns recursos enormes.  Aquest grup, que és reduït comparativament, acumula una gran quantitat de poder i de capital.  Antany, per sufragar les despeses d’aquesta aristocràcia indolent existien els delmes, avui els impostos.  Perquè la primera necessitat d’aquest grup és la seva pròpia subsistència.  Aquesta elit és la que ha viscut i viu en una realitat paral·lela, on les crisis són poc menys que fenòmens meteorològics i on Madrid és principi i fi d’allò que ells entenen com Espanya.  Infraestructures radials, sobre estructures voltant de la capital que han de ser rescatades, eixos de l’Atlàntic o de la Mediterrània que han de passar per Atocha, són mostres del que dic.

No conceben un model territorial que no envolti la Porta de el Sol, però a més han estat incapaços de generar un projecte d’Estat que aglutini el que ells anomenen la perifèria que cada vegada més, és allò més enllà de la M-30.

L’únic objectiu comú que han estat capaços d’enfilar és l’odi feia el que ells anomenen els nacionalismes perifèrics.  Això si que l’han exercit amb mestria.  L’excusa ha estat que volen trencar Espanya però en realitat és la por a la seva pròpia subsistència.  Per a un habitant de bona part de país és més nociu el manteniment d’aquestes estructures improductives que la possibilitat que l’estat es fragmenti.  Però això s’ha ocultat de manera brillant.

En realitat hi ha capes socials d’aquestes perifèries que han col·laborat profusament amb aquesta elit, per aconseguir la seva part de l’pastís.  Bona part de l’actual paràlisi de l’procès de deu al fet que està en mans d’aquestes elits locals col·laboracionistes amb el nucli improductiu de l’aristocràcia (per dir-ne d’alguna manera).

Porto temps pensant que si aconseguim desarticular aquesta llotja del Bernabeu, amb els seus succedanis locals, serem capaços d’articular un espai habitable.  Si no és així, l’única opció és fugir.

Quan es parla de federalisme, que ha estat la meva opció durant molts anys, s’ignora aquesta realitat.  Sense el desmantellament de l’elit improductiva voltant de la vila i cort, no és possible un canvi de model territorial. I crec que fins i tot per als indepes hauria de ser una lluita prioritària.  L’esquerra estatal hauria adonar-se que amb la xacra de tots aquests vividors, és IMPOSSIBLE, qualsevol avanç.

Ara per ara, em sembla que una bona eina de produir aquest canvi i d’expulsar aquesta elit extractiva que viu de la resta, és el procés d’independència, no per cap qüestió identitària simplement perquè Espanya, amb el seu actual model d’epicentre únic, no  sobreviu sense Catalunya, d’aquí la seva resistència.  Si el 20% del PIB estatal desapareix Espanya haurà de canviar de model de gestió, sí o sí. Això sense oblidar que no podem deixar el procés en mans dels col·laboracionistes que sempre han estat lacais nouvinguts d’aquest nucli. 

Crec que Espanya estarà més a prop de el federalisme amb un cisma independentista que sense ell.
Però si algú em convenç que hi ha un projecte per acabar amb aquesta elit extractiva, improductiva i hipercentralista, m’allisto ara mateix.

S’anomena xaveta una peça de secció rectangular o quadrada que s’insereix entre dos elements que han de ser solidaris entre si per a evitar que es produeixin esllavissades d’una peça sobre l’altra. El buit que es mecanitza en les peces acoblades per a inserir les xavetes s’anomena xaveter. La xaveta ha d’estar molt ben ajustada i no tenir joc que podria desgastar-la o trencar-la per cisallament.

“Ha perdut la xaveta”

La xaveta és una peça molt petita, situada a l’eix dels carruatges, que impedeix que la roda surti. Diem que una persona “ha perdut la xaveta” en el sentit que està desequilibrada, igual que el carro quan perd la xaveta i surt la roda.

Read Full Post »