Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 14/03/2021

UMAMI GastroBar de Bellaterra|BELLATERRA GOURMET

Una de les primeres cases jardí romàntiques de Bellaterra construïda l’any 1930, a un minut caminant des de l’estació de Bellaterra dels FGC, s’està fent profundes reformes per obrir molt aviat el nou i sorprenent espai gastronòmic UMAMI GastroBar sota la direcció del prestigiós xèf Héctor Costa Fernández.

Des de Bellaterra Gourmet us donem la benvinguda i us desitgem èxit i salut!

Héctor Costa Fernández, xèf executiu del UMAMI Gastro-Bar de Bellaterra|CEDIDA

La cuina del xef Héctor Costa està fortament impulsada i basada per la seva passió per mantenir el llegat i les tradicions de la cuina mediterrània de mercat. Compta amb una trajectòria contrastada amb més de 20 anys de coneixement i tècniques acumulades a partir del seu treball al prestigiós Relais & Chateau Mas Torrent (Torrent/Girona), així com nombrosos hotels i restaurants de prestigi d’Europa, Orient Mitjà i Àsia, inclosos el Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xinai), Hong Kong. 

Héctor creu que la importància de la cuina clàssica és la base de tota innovació i cuina contemporània.

Barcelona Macau (Regió administrativa especial de la Xina), anterior espai gastronòmic del xèf Héctor Costa|CEDIDA

El xef Hector s’esforça sempre per crear experiències gastronòmiques autèntiques amb un alt respecte per la tradició, la integritat dels productes i els sabors d’un sòlid coneixement de la manipulació dels aliments frescos. El resultat és una emocionant “Rapsòdia de sabors”, que sorprèn als clients amb senzillesa i autenticitat i, en conseqüència, construeix els detalls d’una base honesta per assegurar la plena satisfacció de qualitat gastronòmica.

UMAMI, també anomenat fermentat, és un dels cinc gusts bàsics que reconeixen els receptors especialitzats de la llengua humana, a més del dolç, salat, amarg i àcid. És una paraula japonesa que significa “saborós”. El gust umami va ser identificat pel químic japonès Kikunae Ikeda l’any 1908 però no fou acceptat com a gust bàsic fins als anys 80 del segle XX. A la Xina umami es coneix com a xiānwèi, literalment, “sabor fresc” o “sabor deliciós”. El gust umami es descriu sovint com un gust de brou o de carn.

Jardí del UMAMI GastroBar|BRLLATERRA.CAT

Curiositats aportades pel bellaterrenc Ignasi Roda: En aquesta casa on aviat obrirà UMAMI Gastro-Bar va estiuejar la família Trías. En Xavier Trias, alcalde que fou de Barcelona, i les seves germanes van participar en algun dels autosacremental que es feien a l’escalinata de l’església de la Santa Creu de Bellaterra promoguts per Frederic Roda Pérez.

UMAMI Gastro-Bar (Umami Grup 2021 S.L.) Avinguda Josep Maria Marcet, 3 ☎️ 936922095 (08193 Bellaterra)

Read Full Post »

Tronc de morera talades al carrer Ramon Llull de Bellaterra|FOTO: BELLATERRA.CAT

Passejant ahir dissabte dia 13 de març pel cèntric carrer Ramon Llull de Bellaterra hem observat talades 15 moreres i abandonament dels escorcorcells. Alguns troncs morts segueixen sense ser retirats.

Sorprèn que el govern de Gent X Bellaterra al govern de l’EMD des de 2010 no hagi replantat altres de noves, el que demostra el poc seguiment de l’espai públic i la poca estima per la natura. Cal vetllant permanenment per una Bellaterra mereixedora de pujar al club de les millors Viles Florides de Catalunya, pels seus cuidats jardins privats.

El veïnat no mereix aquest desinterès històric i la profunda deixadesa del poble. FACTA NON VERBA X BELLATERRA

Read Full Post »

Un any de l’estat l’alarma i confinament de Bellaterra per la pandèmia del Covid-19|ARXIU BELLATERRA.CAT

Ara fa un any, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va comparèixer per anunciar que entrava en vigor l’estat d’alarma, s’imposava el confinament domiciliari i es restringien els moviments de la població per impedir la propagació del coronavirus, que llavors ja estava castigant mig planeta. Tot i que era una mesura que havia anat prenent força els dies anteriors, la població va quedar en estat de xoc. Mai des de feia un segle hi havia hagut una pandèmia d’aquest abast ni s’havia hagut d’ordenar una mesura, el confinament, que en l’imaginari col·lectiu només es preveia per a casos de cops d’estat o de guerra. La presència de militars a les rodes de premsa va afegir-hi dramatisme (i potser autoritarisme), tot i que a l’hora de la veritat la població va respectar les restriccions.

Fins que es va arribar a controlar mínimament la situació van passar setmanes molt dures, amb els hospitals desbordats, sense material de protecció i amb un coneixement molt limitat de com actuava el virus. L’economia va frenar en sec, cosa que va provocar caigudes mai vistes del PIB que si no han derivat en una autèntica catàstrofe social ha estat per l’acció del sector públic. Però encara és d’hora per fer el balanç final, perquè moltes empreses estan amb l’aigua al coll i està per veure si els fons europeus arriben a temps per a moltes d’elles.

Un any després, i gràcies a la vacuna, es comença a veure la llum al final del túnel. Però el món ja no tornarà a ser mai més igual, perquè els experts asseguren que és impossible predir quan hi haurà una altra pandèmia. Per tant, els estats s’han de preparar i aprendre les lliçons del que ha passat aquest any. La primera lliçó, avui reconeguda de forma unànime, és que s’ha d’actuar al primer senyal d’alarma. Avui sabem que si en lloc del dia 14 el confinament s’hagués aprovat el dia 1 de març, la pandèmia es podria haver controlat molt millor. Per tant, l’anticipació i la bona gestió pública és la millor recepta per no haver de prendre mesures més dràstiques més tard.

En segon lloc, cal reforçar el sistema públic de sanitat i assegurar, almenys a nivell europeu, tant la producció com la distribució de productes estratègics, com ara les vacunes i altres medicaments. Aquest any ha demostrat també la importància d’invertir en recerca, ja que són els científics, en una cursa que ha batut tots els rècords, els que han trobat diferents solucions tant per al tractament del covid com a l’hora de dissenyar vacunes efectives. Els aplaudiments des dels balcons de la primera onada s’han de convertir ara en una aposta estratègica pel sector de la salut.

Hem après que res pot substituir tampoc l’ensenyament presencial, sobretot entre els petits. Mai més s’ha de produir un tancament com el que es va decidir fa un any. També, en un context de reconstrucció, hem après que serà més important que mai decidir a què dediquem cada euro públic. I finalment, hem après que en situacions de crisi res pot substituir la solidaritat humana. Han estat aquestes xarxes de solidaritat les que han impedit mals majors. Perquè s’ha de tenir clar que els sacrificis han valgut la pena.

Read Full Post »