Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 28/03/2021

Del 15 de març al 15 d’octubre, no es pot fer foc als terrenys forestals sense autorització

L’any 2020 va ser un dels millors anys de la història en baix nombre d’incendis forestals

A partir del 15 de març i fins al 15 d’octubre ja no es pot encendre foc en terreny forestal. Aquesta prohibició vol prevenir els incendis forestals.

La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat.

No es poden cremar restes de poda i d’aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria sense una autorització expressa del Departament d’Agricultura.

No es poden fer focs d’esbarjo ni d’altres relacionats amb l’apicultura.
Dins de les àrees recreatives i d’acampada i en parcel·les de les urbanitzacions, es podrà fer foc quan s’utilitzin barbacoes d’obra amb mataguspires.
També queda prohibit llençar objectes encesos; abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser la causa de l’inici d’un foc; llançar coets, focs d’artifici o d’altres artefactes que continguin foc, i utilitzar bufadors o similars en obres realitzades en vies de comunicació que travessin terrenys forestals.

El 2020, un dels millors anys

L’any 2020 va ser un any amb molts pocs incendis i hectàrees forestals cremades a Catalunya. De fet és el millor en dècades.

L’any 2020 hi va haver a Catalunya 289 incendis forestals, que van cremar 209 hectàrees. L’incendi més significatiu va ser el 17 d’octubre a les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) i va cremar 30,9 hectàrees forestals.

63 d’aquests incendis han estat intencionats i això representa un 21,8% del total dels incendis de l’any. També destaca la casuística per línies elèctriques amb un 10% del total dels incendis, concretament 29.

Font: Gencat

Read Full Post »

Balkan Paradise Orchestra, també conegut per la sigla BPO és un grup de música català en forma de fanfara, creat a Barcelona el 2015. L’integren 11 instrumentistes femenines de vent metall, vent fusta i percussió:

  • Alba Careta, trompeta
  • Olivia Casas, tuba
  • Maria Cofan, trombó
  • Eli Fàbregas, percussió
  • Berta Gala, trompeta
  • Eva Garín, clarinet
  • Mila González, trompeta
  • Laura Lacueva, clarinet
  • Núria Perich, bateria
  • Maria Puertas, tuba
  • Alba Ramírez, trompa
Balkan Paradís Orquestra a Terrassa|FOTO: BELLATERRA.CAT

Hava Naguila (en hebreu הבה נגילה) és una cançó folklòrica hebrea, el títol de la qual significa “Alegrem-nos”. Composició d’Albert Gamse amb una melodia basada en un nigun hassídic es tracta d’una cançó de celebració, especialment popular entre les comunitats seculars jueves, bàsica del repertori de les bandes en festivals de música jueva.

Vídeo gravat per Bellaterra.Cat durant la Festa Major de Terrassa del 2018👇

Història Balkan Paradise Orquestra

La formació es va originar quan tres de les components (Olívia Casas, Alba Ramírez i Eva Garín), que eren afeccionades a la música balcànica, van decidir muntar una fanfara i van contactar amb diverses col·legues, que finalment van resultar ser totes noies. De fet, la inspiració va sorgir arran d’un concert de la Fanfare Ciocarlia, en què elles van ver de teloneres com a fanfara itinerant. BPO és una formació molt original i gens habitual en l’escena del nostre país. Altres bandes d’estil més o menys similar són Always Drinking Marching Band o Sidral Brass Band.

El 2017 van guanyar el concurs Sons de la Mediterrània, fet que li va permetre enregistrar el seu primer llarga durada, K’ataka. Han actuat arreu de Catalunya i també han fet concerts a Terol, Vitòria i fora de l’Estat espanyol a Escòcia i Hongria.

El nom del seu primer disc, K’ataka, sorgeix de l’onomatopeia del contratemps típic de la música balcànica que normalment fan el trombó i la trompa.

Van participar a La Marató de TV3, el 15 de desembre de 2019, en què tota la banda va acompanyar el presentador Quim Masferrer en el bus que servia de plató de televisió i van actuar en directe mentre es desplaçava per tot el territori. A més, també van enregistrar un dels vint temes que formen el disc de la Marató, titulat Zorba.

L’abril de 2020 van publicar el seu segon àlbum, Odissea. amb deu temes propis. El nom del disc és una referència al poema èpic d’Homer, a partir de la idea d’un viatge a la recerca d’aventures. Prèviament a la sortida del treball, van anar publicant fins a tres avançaments de temes continguts al disc, en forma de videoclips: “Da Mas Over”, “Cotnes” i “Anchoor”. La composició dels temes ha estat per creació col·lectiva, en què a partir de la idea presentada per una el tema va creixent amb les aportacions de totes.

Read Full Post »

Des de la seva presentació al Centre Cívic el 4 d’abril de 2019, organitzat per la Unió Veïnat Bellaterra, el Col·lectiu Solar ha fet efectiu a Bellaterra amb unes 50 instal·lacions complertes de plaques fotovoltaiques, aprofitant un descompte inicial del 40% i fer més barata l’adquisició d’energia elèctrica, tot ajudant a promoure l’alliberació de l’energia. La premisa del Col·lectiu Solar va ser aglutinar interessats en un mínim de 300 cases del Vallès Occidental, i així poder abaratir el cost amb aquest 40%, fent possible que la inversió es recuperi en 4 o 6 anys. |FOTO: BELLATERRA.CAT

ARA EDITORIAL

Catalunya ha sigut històricament pionera en molts àmbits, per exemple amb la industrialització, però cal reconèixer que en les energies renovables ha quedat endarrerida respecte a altres territoris de l’Estat, i encara més respecte als països del centre i el nord d’Europa. Les xifres són especialment cridaneres. De mitjana, a Espanya la potència elèctrica instal·lada corresponent a les energies renovables és del 54%, però només del 30% a Catalunya. La generació elèctrica de renovables és del 44% a Espanya i del 20% a Catalunya, menys de la meitat. En el cas de la solar les instal·lacions a Catalunya representen l’1% del total espanyol, i en el cas de l’eòlica el 4,9%. Abans de l’aprovació del decret de renovables el 2019 hi va haver una dècada de paràlisi a Catalunya que la resta de territoris sí que van aprofitar i que fa que ara ens portin un cert avantatge. És veritat que ara s’han multiplicat els projectes, de tal manera que al territori proliferen les entitats conservacionistes que rebutgen les instal·lacions perquè consideren que malmeten el paisatge i, a més, no ofereixen un retorn econòmic clar per a la població autòctona.

El pacte de govern entre ERC i la CUP inclou una moratòria de projectes que encara pot agreujar més el retard de Catalunya a l’hora de garantir-se un subministrament energètic net, sobretot tenint en compte que les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, que ara proveeixen el 54% de l’electricitat, s’haurien d’apagar la pròxima dècada. Entremig hi ha un altre debat que sobrevola la qüestió: ¿Catalunya té necessitat de ser autosuficient energèticament o simplement podria importar l’electricitat que es pogués produir en zones limítrofes com ara l’Aragó, on hi ha previst construir grans instal·lacions solars a la zona dels Monegres?

En tot cas, més que aturar tots els projectes el que caldria és intensificar el diàleg amb el territori, amb els ajuntaments afectats, i afinar al màxim cada projecte per assegurar que tingui un impacte positiu sobre el territori. Tot el que sigui percebut com una imposició acabarà sent contraproduent perquè pot produir un efecte mirall en altres llocs del territori i estendre l’oposició a les instal·lacions de plaques solars i aerogeneradors. Tot això, però, s’ha de fer ràpid per assegurar que Catalunya pot complir amb els objectius de descarbonització fixats per la Unió Europea. En el fons, la lluita contra l’emergència climàtica també comportarà que ens acostumem a veure molins i plaques solars. Evidentment, com menys impacte paisatgístic tinguin millor, i si poden anar en zones ja usades per l’home, com cobertes de grans naus, carreteres o canals d’aigua, doncs millor.

El que sí que avança a gran ritme són les petites instal·lacions solars d’autoabastiment familiar, que des de la supressió de l’impost al sol el 2019 es tripliquen cada trimestre. Aquest bon ritme demostra que la ciutadania està més que conscienciada i veu els avantatges de la producció pròpia d’energia. Ara només falta que les administracions acompanyin per fer el gran salt endavant que Catalunya necessita.

Font: Ara, UVB,

Read Full Post »