L’Acte Central del Dia Internacional de les Dones es farà el dissabte 6 de març, a través del Canal Youtube (https://youtu.be/y9Whbvv8S58), i comptarà amb poesia, cant, teatre i lectura del Manifest. L’acte l’organitza l’Ajuntament amb la col·laboració de les entitats aCordeDones i la Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra.
La Inestable de Bellaterra, és un projecte cultural que té com a finalitat fomentar i promoure l’activitat teatral de Bellaterra.
El 16 de gener de 1982, es va produir una reunió amb l’objectiu de començar un projecte que reimpulsés el teatre a Bellaterra. Tot va desembocar en el naixement del que actualment es coneix com La Inestable de Bellaterra. Anecdòticament, cal dir que el perquè del nom radica en la poca fe que es tenia en aquest projecte, el qual no se’n pensava que durés gaires anys.
En Frederic Roda va ser un dels pares més mediàtics del grup La Inestable. Aquell mateix any, l’organització de la Festa Major va proposar al grup encarregar-se del teatre i fer una representació d’una obra. Malgrat la proposta, va ser el grup Amics de Bellaterra qui va realitzar aquella funció amb “L’ós”, d’Anton Txèkhov.
No va ser fins l’any vinent (1983), que La Inestable es va estrenar a la Festa Major amb “Els jocs florals de Canprosa”, de Santiago Rusiñol. En Frederic Roda, conjuntament amb el seu fill Ignasi Roda, va coordinar la companyia durant els primers anys. El 1986, van atorgar la coordinació del grup a dos dels seus fundadors i membres més actius fins aleshores, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, amb els Roda assumint-ne la direcció.
PRIMERA ETAPA: 1983 – 1998
Durant els primers anys de La Inestable, es van realitzar nombroses obres de teatre, així com muntatges i participacions a festes tradicionals com: La Castanyada, Carnestoltes, Nadal… I paral·lelament també es van impulsar una desena de tallers de formació.
L’any 1992 Ignasi i Frederic Roda van decidir posar la companyia en les bones mans dels coordinadors d’aquell moment, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, just després de dirigir “Rondalles d’en Planiol”.
Els dos propers anys Jordi Fité va assumir la direcció del grup (amb les obres “La farsa del mestre Rapatxet” i “L’amor venia amb taxi”), mentre que en Francesc Alborch i en Tomàs Vila se’n van fer càrrec de les altres activitats de La Inestable. Jordi Fité va ser substituït per en Tomàs Vila, qui va muntar “El criat de dos amos” i “La venganza de Don Mendo”. El proper any, 1997, va ser Josep Fargas qui va produir “La corte del Faraón”.
Ja l’any 1998, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert confiaren la coordinació de La Inestable a en Jaume Santjust, qui l’assumí, davant la nova època que s’obria en la història del grup. En Jaume, en el seu primer any, va recórrer a un dels fundadors del grup, Ignasi Roda, per a la missió de rellançament del grup, després del canvi de coordinació. Ignasi Roda, abans d’acomiadar-se definitivament de La Inestable, va muntar “Guinyot, o el borni és el Rei”.
SEGONA ETAPA: 1998 – 2012
Davant la marxa de la família Roda, una nova etapa començava a La Inestable. Jaume Santjust no només es va reafirmar com a coordinador, sinó que es va assentar com a suport financer de La Inestable. En aquesta nova etapa, el grup va concentrar tots els seus esforços en la representació anual a la Festa Major de Bellaterra. En Cristian Treceño es va encarregar de la direcció durant els propers quatre anys.
Les següents temporades teatrals van quedar a càrrec d’un vell conegut, en Francesc Alborch. L’estabilitat va arribar durant set anys, en què es va produir una reforma tant estructural (Jaume Santjust va deixar de ser necessari per a finançar la companyia) com regeneracional (La Inestable es va nodrir de joves i nous actors). Obres com “Diner negre”, “El lindo Don Diego”, “Catalans a la romana”, “Los intereses creados”, “Políticament incorrecte”, “L’hostal de la Glòria” i “Arsènic per compassió” van ser produïdes pel director més longeu de la història de La Inestable.
Per tal de donar continuïtat a la direcció del grup, no va ser pas necessari buscar fora, doncs, Quirze Casablancas, qui formava part del gruix d’actors fins aleshores, es va erigir en la direcció de la companyia amb el recolzament de la resta d’actors. Durant els següents tres anys, es van muntar les obres: “Sainets de la vida picaresca”, “L’hàbit no fa la monja” i “La cantant calba”. A més, des de la marxa d’en Francesc Alborch, en Jaume Santjust deixà d’exercir com a coordinador, tot i que mai se’n desvinculà. Des d’aleshores la coordinació s’havia convertit en una tasca cooperativa d’alguns dels actors de la companyia.
Desgraciadament, discrepàncies dins del grup entre el director i els actors, va posar fi a l’època de Quirze Casablancas com a director de La Inestable. En quedà un grup reduït d’actors, i calia posar-hi remei.
TERCERA ETAPA: 2012
Com si d’un fènix renaixent de les seves cendres es tractés, La Inestable va protagonitzar una recuperació tan meteòrica com espectacular, fent gala de la seva indiscutible solidesa com a grup teatral dins el panorama català.
Com a primer pas per a resoldre la situació, en Ricard Puig va assumir la presidència de La Inestable, i la coordina fins llavors amb la inestimable ajuda de Júlia Vilaplana i Bea Duran. El finançament va passar a càrrec de l’ajuntament de Bellaterra (l’Entitat Municipal Descentralitzada), en un acord mutu en el qual La Inestable passaria a encarregar-se de l’aportació d’actors a la cabalgata dels Reis d’Orient de Bellaterra. A continuació es va procedir a buscar un director per a la companyia, i de les múltiples propostes que van sorgir, la més seductora va ser la d’en Marc Lorenzo, jove sabadellenc, qui, a més a més, va arrossegar nous actors de Sabadell per a omplir una companyia en desbandada.
Marc Lorenzo es va estrenar amb “Criatures” el 2013. L’èxit i la bona relació que s’ensumava en el grup va animar a molts actors que havien deixat momentàniament el grup a tornar-hi. En el seu segon any, es va fer un homenatge al trenta aniversari de vida de La Inestable. Es van produir dues obres, “Taxi!” i “Boeing-Boeing”, amb una quantitat d’actors prou gran com per a poder dividir els actors entre les dues obres. El 2015, La Inestable va convertir en tradició la participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau, on es va muntar “La Ronda”, unes lectures dramatitzades. A la Festa Major de Bellaterra el torn fou per l’obra “Toc Toc”, la qual gaudí d’un èxit rotund i l’any vinent, es repetí èxit amb “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”, continuant els seguents anys amb “Endevina qui”, “El malalt imaginari” i “la Ronda”, al mateix temps que vem cambiar la tipologia de la nostra participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau amb obres de microteatre.
Lamentablement, l’any 2020 va arribar la pandemia de la COVID-19, i la suspensio de totas las festes majors aixi com la baja de molts actors i actrius que no podien dedicar-se, aixo va obligar a reinventar -nos i varem presentar un parell d’obres de microteatre per streaming solcitant per les xarxes donatius per la Marato de TV3.
Font,Teatre La Inestable de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 anys,
BELLATERRA.CAT 