Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 4/03/2021

El batec de les papallones depèn de la nostra actitut|CEDIDA

L’Acte Central del Dia Internacional de les Dones es farà el dissabte 6 de març, a través del Canal Youtube (https://youtu.be/y9Whbvv8S58), i comptarà amb poesia, cant, teatre i lectura del Manifest. L’acte l’organitza l’Ajuntament amb la col·laboració de les entitats aCordeDones i la Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra.

La Inestable de Bellaterra el Dia Internacional de les Dones

La Inestable de Bellaterra, és un projecte cultural que té com a finalitat fomentar i promoure l’activitat teatral de Bellaterra.

El 16 de gener de 1982, es va produir una reunió amb l’objectiu de començar un projecte que reimpulsés el teatre a Bellaterra. Tot va desembocar en el naixement del que actualment es coneix com La Inestable de Bellaterra. Anecdòticament, cal dir que el perquè del nom radica en la poca fe que es tenia en aquest projecte, el qual no se’n pensava que durés gaires anys.

En Frederic Roda va ser un dels pares més mediàtics del grup La Inestable. Aquell mateix any, l’organització de la Festa Major va proposar al grup encarregar-se del teatre i fer una representació d’una obra. Malgrat la proposta, va ser el grup Amics de Bellaterra qui va realitzar aquella funció amb “L’ós”, d’Anton Txèkhov. 

No va ser fins l’any vinent (1983), que La Inestable es va estrenar a la Festa Major amb “Els jocs florals de Canprosa”, de Santiago Rusiñol.  En Frederic Roda, conjuntament amb el seu fill Ignasi Roda, va coordinar la companyia durant els primers anys. El 1986, van atorgar la coordinació del grup a dos dels seus fundadors i membres més actius fins aleshores, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, amb els Roda assumint-ne la direcció.

PRIMERA ETAPA: 1983 – 1998

Durant els primers anys de La Inestable, es van realitzar nombroses obres de teatre, així com muntatges i participacions a festes tradicionals com: La Castanyada, Carnestoltes, Nadal… I paral·lelament també es van impulsar una desena de tallers de formació.

L’any 1992 Ignasi i Frederic Roda van decidir posar la companyia en les bones mans dels coordinadors d’aquell moment, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, just després de dirigir “Rondalles d’en Planiol”.

Els dos propers anys Jordi Fité va assumir la direcció del grup (amb les obres “La farsa del mestre Rapatxet” i “L’amor venia amb taxi”), mentre que en Francesc Alborch i en Tomàs Vila se’n van fer càrrec de les altres activitats de La Inestable. Jordi Fité va ser substituït per en Tomàs Vila, qui va muntar “El criat de dos amos” i “La venganza de Don Mendo”. El proper any, 1997, va ser Josep Fargas qui va produir “La corte del Faraón”.

Ja l’any 1998, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert confiaren la coordinació de La Inestable a en Jaume Santjust, qui l’assumí, davant la nova època que s’obria en la història del grup. En Jaume, en el seu primer any, va recórrer a un dels fundadors del grup, Ignasi Roda, per a la missió de rellançament del grup, després del canvi de coordinació. Ignasi Roda, abans d’acomiadar-se definitivament de La Inestable, va muntar “Guinyot, o el borni és el Rei”.

SEGONA ETAPA: 1998 – 2012

Davant la marxa de la família Roda, una nova etapa començava a La Inestable. Jaume Santjust no només es va reafirmar com a coordinador, sinó que es va assentar com a suport financer de La Inestable. En aquesta nova etapa, el grup va concentrar tots els seus esforços en la representació anual a la Festa Major de Bellaterra. En Cristian Treceño es va encarregar de la direcció durant els propers quatre anys.

Les següents temporades teatrals van quedar a càrrec d’un vell conegut, en Francesc Alborch. L’estabilitat va arribar durant set anys, en què es va produir una reforma tant estructural (Jaume Santjust va deixar de ser necessari per a finançar la companyia) com regeneracional (La Inestable es va nodrir de joves i nous actors). Obres com “Diner negre”, “El lindo Don Diego”, “Catalans a la romana”, “Los intereses creados”, “Políticament incorrecte”, “L’hostal de la Glòria” i “Arsènic per compassió” van ser produïdes pel director més longeu de la història de La Inestable.

Per tal de donar continuïtat a la direcció del grup, no va ser pas necessari buscar fora, doncs, Quirze Casablancas, qui formava part del gruix d’actors fins aleshores, es va erigir en la direcció de la companyia amb el recolzament de la resta d’actors. Durant els següents tres anys, es van muntar les obres: “Sainets de la vida picaresca”, “L’hàbit no fa la monja” i “La cantant calba”. A més, des de la marxa d’en Francesc Alborch, en Jaume Santjust deixà d’exercir com a coordinador, tot i que mai se’n desvinculà. Des d’aleshores la coordinació s’havia convertit en una tasca cooperativa d’alguns dels actors de la companyia.

Desgraciadament, discrepàncies dins del grup entre el director i els actors, va posar fi a l’època de Quirze Casablancas com a director de La Inestable. En quedà un grup reduït d’actors, i calia posar-hi remei.

TERCERA ETAPA: 2012

Com si d’un fènix renaixent de les seves cendres es tractés, La Inestable va protagonitzar una recuperació tan meteòrica com espectacular, fent gala de la seva indiscutible solidesa com a grup teatral dins el panorama català.

Com a primer pas per a resoldre la situació, en Ricard Puig va assumir la presidència de La Inestable, i la coordina fins llavors amb la inestimable ajuda de Júlia Vilaplana i Bea Duran. El finançament va passar a càrrec de l’ajuntament de Bellaterra (l’Entitat Municipal Descentralitzada), en un acord mutu en el qual La Inestable passaria a encarregar-se de l’aportació d’actors a la cabalgata dels Reis d’Orient de Bellaterra. A continuació es va procedir a buscar un director per a la companyia, i de les múltiples propostes que van sorgir, la més seductora va ser la d’en Marc Lorenzo, jove sabadellenc, qui, a més a més, va arrossegar nous actors de Sabadell per a omplir una companyia en desbandada.

El Malalt Imaginari interpretat per La Inestable de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT

Marc Lorenzo es va estrenar amb “Criatures” el 2013. L’èxit i la bona relació que s’ensumava en el grup va animar a molts actors que havien deixat momentàniament el grup a tornar-hi. En el seu segon any, es va fer un homenatge al trenta aniversari de vida de La Inestable. Es van produir dues obres, “Taxi!” i “Boeing-Boeing”, amb una quantitat d’actors prou gran com per a poder dividir els actors entre les dues obres. El 2015, La Inestable va convertir en tradició la participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau, on es va muntar “La Ronda”, unes lectures dramatitzades. A la Festa Major de Bellaterra el torn fou per l’obra “Toc Toc”, la qual gaudí d’un èxit rotund i l’any vinent, es repetí èxit amb “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”, continuant els seguents anys amb “Endevina qui”, “El malalt imaginari” i “la Ronda”, al mateix temps que vem cambiar la tipologia de la nostra participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau amb obres de microteatre.

Lamentablement, l’any 2020 va arribar la pandemia de la COVID-19, i la suspensio de totas las festes majors aixi com la baja de molts actors i actrius que no podien dedicar-se, aixo va obligar a reinventar -nos i varem presentar un parell d’obres de microteatre per streaming solcitant per les xarxes donatius per la Marato de TV3.

Font,Teatre La Inestable de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 anys,

Read Full Post »

Després d’11 anys de govern de Ramon Andreu (GxB) els greus problemes del Camí Antic segueixen sense veure la llum verda de les solucions tant importants pel veïnat.

Detall de la deixadesa d’una estreta vorera del Camí Antic amb les llambordes sense fixar|FOTO: BELLATERRA.CAT

S’ha fet molta literatura i cares inversions amb pilones i càmeres de trànsit (denunciades pels partits de Cerdanyola), -paralitzades pel jutge-, però nul-la inversió per solucionar les inexistents voreres del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, que aportin seguretat al veïnat i permetin passejar sense el perill d’accidents greus.

Read Full Post »

En aquests moments, els bars i restaurants de Bellaterra i tota Catalunya poden obrir entre les 7.30 i les 10.30 h i entre les 13 i les 16.30 h

Eli Fernandez i la seva mare del Cafè del Turó de Sant Pau de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT

Els bars i restaurants de Bellaterra i tota Catalunya podran obrir fins a les 17 h de la tarda a partir de dilluns, 8 de març. És una de les mesures que el govern català anunciarà aquest dijous al migdia, després de la reunió que han de mantenir la Generalitat i el Procicat. Ho ha confirmat el conseller d’Interior en funcions, Miquel Sàmper, a TV3. La millora de les dades epidemiològiques, que indiquen un decreixement del nombre de casos de coronavirus i de la pressió assistencial, avalen, segons el govern, aquest relaxament.

De fet, tant la portaveu del govern en funcions, Meritxell Budó, com el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ja havien apuntat al llarg d’aquesta setmana que la flexibilització de les restriccions podia anar en aquest sentit. Els restauradors també confiaven que s’eliminarien les franges aquesta mateixa setmana.

*El Procicat anunciarà noves mesures i restriccions aquest dijous a partir de les 12 h.

Font: Betevé, TV3

Read Full Post »

Bellaterra.Cat s’ha assabentat del traspàs del bellaterrenc Josep Bombardó per la trobada d’aquest matí amb el seu cosí en Jordi Macarulla Bombardó. Transmeten a tota la seva família i propers el nostre sentit condol. Descansi en pau!

Josep Bombardó Navinés, un dels principals industrials de la ciutat, impulsor de l’Escola Superior de Disseny, la Fundació per la Indústria, sempre vinculat al Gremi de Fabricants, i creador del grup tèxtil Holistex o del Barcelona Moda Centre, ha mort aquest dimecres a l’edat de 74 anys després de diversos anys lluitant contra una llarga malaltia. 

Bombardó va posar en marxa l’any 1968 Aprestos de Lanería (Apreslan), especialitzada en tints i acabat des del riu Ripoll de Sabadell. Mig segle més tard hi continua. Allà va començar la matriu del que acabaria sent el grup Holistex. Després va adquirir Dobert, especialitzada en el disseny i la fabricació de teixits per a marques de moda, que ha evolucionat incloent l’assessoria de disseny sostenible. En els darrers anys, Bombardó estava especialment ocupat amb l’economia circular i la petjada ambiental. “S’està sobreexplotant el planeta. La filosofia d’usar i llençar està arribant a la seva fi. Reutilitzar, recuperar. Això pel tèxtil no és del tot nou. Anys enrere, el tèxtil ja es recuperava i es reprocesava”, assegura en una entrevista l’any 2017 a aquest digital quan va deixar la presidència de la Fundació per la Indústria. Bombardó va viure la gran crisi del tèxtil i també l’evolució del sector cap a noves tendències.

Ell va pilotar la gestació i creixement del seu grup, Holistex, creat a finals dels anys 80, que va créixer amb la compra l’any 1999 de Meroltex, una empresa històrica especialitzada en fils i teixits, amb seu a l’antiga colònia tèxtil de l’Ametlla de Merola, a Puig Reig.

En paral·lel, va liderar a finals de la dècada dels 90 la constitució del Barcelona Moda Center (BMC), a tir de pedra de Sabadell però amb seu a Sant Quirze, on van ubicar una altra empresa, IBQ, especialitzada en teixits tècnics per a uniformes laborals i roba outdoor. El BMC creat per Bombardó es va configurar i segueix com un espai especialitzat de feina per a marques de roba, i on tenen seu un centenar d’empreses, també del sector serveis i digitals, ara dirigits per la filla de Josep Bombardó, Marta Bombardó. Per altra banda, les regnes del negoci d’Holistex les porta a dia d’avui el seu fill Xavier Bombardó, qui vol aprofundir la línia de la sostenibilitat, més encara després de la crisi de la Covid. El grup té en França, Estats Units i Espanya els seus principals mercats, però venen també a altres països europeus i asiàtics.

No gaire amant del primer pla, (“tenia un punt de timidesa”, recorda la secretària general del Gremi de Fabricants, Núria Aymerich), Bombardó va estar sempre molt vinculat al Gremi de Fabricants, sent-ne un dels seus veritables patricis. El va presidir entre 1990 i 1994. I des del Gremi de Fabricants va liderar la creació d’un centre universitari a Sabadell, l’Escola Superior de Disseny Textil, l’ESDI, que es va ubicar als antics Docks de la Gran Via, i que es va vincular, finalment amb estudis oficials des del 2008, a la Universitat Ramon Llum. Ell va capitanejar l’ESDi des de la Fundació pel Disseny Tèxtil, la FUNDIT. Fa sis mesos visitava les obres per crear un nou edifici a l’escola. També va presidir el patronat de la Fundació Olga Torres que entre altres coses beca els millors projectes d’investigació del Parc Taulí. I la societat de prevenció Prevint. Tornant al Gremi, va tenir tot un paper també en la fusió de les patronals tèxtils i la creació de la Confederación de la Industria Textil espanyola, Texfor, amb seu al carrer Sant Quirze de Sabadell.

L’any 2012, en plena digestió del crack del 2008, Bombardó va agafar la presidència de la Fundació del Gremi de Fabricants creada pocs anys abans. I mantenint el lligam amb la ciutat la va reconvertir en alguna cosa més: la Fundació per la Indústria, que s’ha dedicat i es dedica a la reindustrialització i especialment a la modernització de les pimes industrials catalanes, des de la formació fins la divulgació. Darrera d’això, una aposta per reequilibrar el territori i fugir de la concentració a la Gran Barcelona. Tot amb derivades ambientals i quotidianes: evitar la mobilitat obligada, reduir emissions, poder anar a la feina a peu o en bicicleta. “Als països nòrdics no hi ha conurbacions urbanes tan grosses. Hi ha capitals amb àrea industrial però no calen tants desplaçaments com els nostres”, deia. En els darrers anys estava especialment ocupat amb conceptes com l’economia circular i la transició verda, però sempre des del món de la feina i la fàbrica o indústria abans tan denostat per tothom. Per sobre de tot, Bombardó era un gran defensor del sector industrial, més estable en quant a ocupació i salaris que els volàtils turisme i construcció. “La indústria aporta uns valors de formació i d’esforç. La cultura lligada a la indústria no és d’especulació”, assegurava a la mateixa conversa, contraposant-la al turisme o la construcció.

“Què destacaria d’ell? El seu lideratge, l’esperit emprenedor i el seu compromís amb la indústria. Era un home amb una gran capacitat per fer pactes, amb molta energia i una gran intel·ligència”, finalitza Aymerich.


L’industrial, malgrat tenir una greu malaltia des de feia uns anys, seguia vinculat des del seu habitual informat segon pla a l’actualitat municipal i catalana. L’any passat, en plena primera onada del coronavirus, i en una trobada telemàtica amb la llavors consellera Àngels Chacón, quan tothom parlava d’ajuts directes, ERTOs i subvencions sense alçar la veu ell va transcendir: encara convalescent de Covid, i havent-ho passat molt malament, va demanar alçada de mires per un moment sense precedents, amb 1.000 morts al dia i el món en hibernació.

Font: http://www.iSabadell.cat

Read Full Post »