El pantà de Sau és un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de Vilanova de Sau, i al peu de la serralada de les Guilleries, que s’estén pels termes de Vilanova de Sau, les Masies de Roda, Tavertet i l’Esquirol, a la comarca d’Osona.
Aquest dilluns 22 de març celebrem el Dia Mundial de l’Aigua.
El lema escollit enguany és “Valorem l’aigua”. L’efemèride pretén conscienciar sobre la crisi mundial de l’aigua i donar suport a l’assoliment de l’objectiu de desenvolupament sostenible (ODS) 6: aigua i sanejament per a tothom el 2030.
Amb motiu de la jornada, les Nacions Unides farà un seminari en línia. Us podeu registrar en aquest enllaç. A Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) organitza una celebració que inclou la conferència “Les dues cares de l’aigua: font de vida i d’inundacions”, a càrrec del director del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), Eliseu Vilaclara. L’acte també es pot seguir en línia des d’aquest enllaç.
El Dia Mundial de l’Aigua, a Televisió de Catalunya
Dilluns, el 33 commemora la jornada amb l’emissió dels documentals “El Ter al límit” i “El retorn de l’aigua. 1951-2021: història d’una recuperació única”, a partir de les 22.30.
El primer documental, dirigit per Martín González Damonte, explica la situació en què es troba el Ter i planteja la necessitat d’un consens nacional en la gestió de l’aigua i una ràpida adaptació als efectes del canvi climàtic com a solució per aturar aquest problema creixent.
“El retorn de l’aigua”, dirigit per Carles Farré, parla de la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana, a la comarca del Pla d’Urgell, el més gran de Catalunya en dimensions. La seva recuperació ha esdevingut el projecte més important d’aquestes característiques que s’ha fet fins ara a Europa.
Manel Haro/ Ara que tenim plataformes com Netlfix, HBO o Filmin, he deixat de comprar pel·lícules i no sé què fer amb les que tinc
Cada vegada que entro a la meva habitació i veig la meva col·lecció de DVD, em sento una mica trist. En tinc molts, resultat d’una època de la meva joventut quan pensava que totes aquelles pel·lícules que m’agradaven havien d’estar a casa meva, perquè llavors encara ens dominava, als amants del cinema, la por que un DVD quedés descatalogat i, per tant, que ja no poguéssim tornar a veure mai més aquella pel·lícula. No sé si aquella era una por irracional, però recordo molt bé aquelles complicades recerques per trobar un títol a qualsevol portal d’Internet per comprar-lo. Llavors teníem eBay –que encara existeix- i poca cosa més. No existia Wallapop ni, evidentment, les plataformes de streaming, com Netflix, Filmin o HBO. Així que si perdies la pista d’alguna pel·lícula, costava molt poder tornar-la a veure, tret que anessis al videoclub Instan de Barcelona o miressis en els catàlegs de les biblioteques (encara que llavors les pel·lícules no hi tenien la presència que tenen ara).
Quan em ve de gust veure una pel·lícula i sé que la tinc, ja no entro a l’habitació a buscar-la, sinó que primer busco en l’aplicació JustWatch del meu telèfon i allà em diu en quina plataforma la puc trobar. Si resulta que està disponible a Netflix, Filmin, Movistar… doncs ja ni em molesto a obrir el DVD, sinó que entro directament a la plataforma i em poso a veure-la. Això ha fet que ni tan sols necessiti veure-la en pantalla gran –bé, tan gran com la meva televisió, que sempre està apagada-, i em conformo amb la pantalla del meu ordinador portàtil de quinze polsades. Encara ara, de tant en tant, entro en les botigues del carrer Tallers de Barcelona, on venen films en format DVD i BlueRay per només dos euros, fins i tot moltes vegades n’agafo unes quantes, però abans de pagar-les penso que no cal, que segurament estaran a Filmin o en alguna altra plataforma, i acabo sortint amb les mans buides. He de dir que fins i tot em sento com si pertanyés a una altra època jo mateix. És una estranya sensació.
Estic encantat d’estar subscrit en diverses plataformes, però la meva relació amb el cinema ja no és la mateixa com quan comprava aquells DVD. Suposo que és semblant al fet de comprar un CD o escoltar-los per Spotify. Abans, quan compraves discos, tenies una relació diferent amb la seva música. No dic que sigui ni millor ni pitjor, però sí diferent. Jo encara compro algun CD de música clàssica, suposo que una mica per militància, per donar suport a la indústria discogràfica i perquè hi ha un component de fetitxisme. M’encanta posar-me davant de la minicadena, obrir un CD, treure el disc i escoltar-lo. Però també és cert que sovint compro discs que acabo escoltant directament per Spotify. Fins i tot quan vaig en cotxe, connecto el meu mòbil al vehicle per escoltar la música des d’allà. I tot això em deixa un punt de nostàlgia.
El cas és que no tinc clar què he de fer amb la meva col·lecció de pel·lícules. Moltes d’elles realment ja no les necessito, i amb les que em sento molt proper, la veritat és que tampoc passaria res si no les tingués, perquè totes estan allà agafant pols. Quan entro a l’habitació i les miro, sento que pertanyen a una vida passada, tot i que el cinema el segueixo gaudint amb molta intensitat. El cas és que també m’agrada molt llegir i, per tant, també tinc molts llibres, i l’espai que ocupen les pel·lícules –que no és poc- podria ser ocupat per llibres. I l’habitabilitat de casa meva seria infinitament millor, és clar. Tot això fa que, de tant en tant, tingui rampells minimalistes i pensi a desfer-me de tot, però no és fàcil perquè aquesta és una altra: ¿on carai portes les pel·lícules que no vols si en cap lloc te les agafen? Bé, segur que en algun sí, però no el conec pas. Suposo que aquest neguit demà em passarà, però hi tornarà. Perquè sempre hi torna.
Caputxines a un jardí de Bellaterra |FOTO: BELLATERRA.CAT
El 20 de març a les 4.50 el planeta Terra s’ha trobat al centre exacte de l’òrbita solar i l’hemisferi nord ha entrat en la primavera. És una de les estacions més esperades de l’any perquè significa el final de l’hivern, l’allargament del dia i el renaixement de la natura. Per això el refranyer tradicional va ben carregat de dites i refranys que parlen de l’arribada de les orenetes, la floració i també de la inestabilitat meteorològica lligada a aquesta estació.
La primavera és l’època de l’any que té més connotacions positives associades. Quan diem que algú és a la primavera de la vida volem dir que és jove i que té tot un futur al davant. Això és perquè la primavera és una època de renaixement de la natura que ho revitalitza tot després del rigor hivernal. Aquest renaixement també el nota el nostre cos i el nostre comportament i hom creu que ‘La primavera la sang altera’.
L’arribada de les orenetes i les flors són un parell de senyals inequívocs que el temps primaveral s’acosta. Per això hi ha tants refranys com ara aquests: ‘Oreneta arribada, primavera començada’, ‘Oreneta primerenca, primavera calorenca’, ‘Una flor no fa estiu, ni dues primavera’. També en trobem un altre que se centra en els hàbits de les formigues, uns insectes especialment atents als canvis de temps: ‘Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga’.
Però en l’àmbit meteorològic la primavera també pot ser molt traïdora: és una època de gran inestabilitat en què tan aviat pot ploure com fer sol, tant pot fer una calor estival com un fred de desembre. Per això el refranyer s’ha dedicat molt al temps primaveral. Així trobem dites de l’estil:‘Març, falsa primavera que enganya el bestiar’, ‘Si trona per la Mare de Déu de març, la primavera és freda’ o ‘Aigua de primavera, si no és torrencial omple la panera’.
Una creença força estesa és que l’hivern té un marge d’influència molt gran sobre la primavera: ‘El mal hivern, de la primavera fa govern’, ‘Hivern rigorós, primavera de gos’, ‘Mal hivern, primavera d’infern’, ‘Si l’hivern primavereja, la primavera hiverneja’. I també ens tornem a trobar amb la Mare de Déu de la Candelera com a data idònia per a endevinar com serà la primavera:‘Bella Candelera, lletja primavera’ i ‘El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella’.
BELLATERRA.CAT 