Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2019

El bellaterrenc Josep Maria Mas|LA VANGUARDIA

La matinada del 4 d’agost ens ha deixat el bellaterrenc Josep Maria Mas, un veí molt estimat i implicat a Bellaterra, com ex president del Club Bellaterra, en els seus millors moments, i de la Unió de Veins de Bellaterra.

Descansi en pau!

Va comprar i restaurar un tranvia blau del Tibidabo, el model original del 1901, que va situar al jardí de casa seva de Bellaterra. També era col·leccionista de cotxes antics.

Tanatori de Les Corts|CEDIDA

La vetlla tindrà lloc al Tanatori de les Corts de Barcelona (darrera del Camp Nou, del Futbol Club Barcelona), el proper dilluns dia 5 d’agost a partir de les 17:00 hores. L’enterrament serà dimarts a les 12:00 hores.

Read Full Post »

Per Lluís Torres

Quan hi ha ple al proper Parlament de Catalunya, les dues plantes tambe són plenes de gom a gom.

“Recomanen reservar sempre taula, fins i tot si ho feu online, sempre funciona rigorosament

[Galeria de fotos feta per Bellaterra Gourmet]

Entrada del Ristorante Pizzeria Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Pizza Maguerita del Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Ravioli del Buon Appetito de Barcelona, amb salsa de festucs |BELLATERRA GOURMET

Parmiggiana Buon Appetito|BELLATERRA GOURMET

La pizza de Buon Appetito és la millor de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Boníssim Tiramisu del Ristorante Pizzeria Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

Ple de gon a gom habitual del Buon Appetito de Barcelona|BELLATERRA. CA

Terrassa informal del Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA. CAT

Part de l’espai privat del Buon Appetito fins a 55 persones|BELLATERRA. CAT

Detall de la sala de Buon Appetito de Barcelona|BELLATERRA GOURMET

Racó per 8 persones del Buon Appetito de Barcelona|BELLATERRA. CAT

Detall del saló privat del Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA. CAT

Detall de Buon Appetito de Barcelona |BELLATERRA GOURMET

BUON APPETITO

Pizzeria Ristorante

Avinguda Marquès de Angentera, 19

08003 Barcelona

https://www.buonappetito.es

☎️: 93 268 76 33

Mòbil: 639 655 728

Read Full Post »

“No em vull ni ima­gi­nar què deuen pen­sar al Tri­bu­nal de Cuen­tas quan veuen què recull la Caixa de Soli­da­ri­tat”

Xevi Xirgu|ELPUNTAVUI

Per Xevi Xirgu

Com que aquesta set­mana s’ha sabut no només que la Caixa de Soli­da­ri­tat amb els repre­sa­li­ats ha aca­bat com­ple­tant el que fal­tava per a la multa del 9-N (que pujava a l’escan­da­losa xifra de 4.988.000 euros) sinó que també ha pogut res­pon­dre a la fiança que la jut­gessa del 13 ha impo­sat al munt de càrrecs que té pro­ces­sats per delic­tes que a tots ple­gats ens sem­blen ine­xis­tents (una fiança solidària escan­da­losa de 5.800.000 euros), a mi em sem­bla que ens hem de treure el bar­ret. Jo els he de con­fes­sar que el bar­ret ja me’l trec davant de tots aquells que, podent optar per una vida còmoda i tran­quil·la, han deci­dit plan­tar cara a l’Estat i defen­sar els nos­tres drets jugant-s’hi en algun cas coses tan seri­o­ses com la lli­ber­tat. Hi ha qui s’hi ha jugat la lli­ber­tat, qui viu a la presó o a l’exili, i hi ha qui s’hi ha jugat la seva tran­quil·litat econòmica, la dels seus fami­li­ars (que no és poca cosa) i els seus béns.

Em trec el bar­ret.

Tot­hom se la juga una mica, en aquests temps que cor­ren. Però hi ha qui se la juga més que un altre. Per això em trec el bar­ret també davant la res­posta ciu­ta­dana a la repressió econòmica que (també) reben els pro­ces­sats. Ja voldríem, en els temps que cor­ren, la uni­tat que repre­senta la Caixa de Soli­da­ri­tat. Vostès s’ado­nen del que fem? El Tri­bu­nal de Cuen­tas i el jut­jat número 13 (sem­pre he pen­sat que aquest número no és casu­a­li­tat) volen cas­ti­gar econòmica­ment els pro­ta­go­nis­tes que tenen noms i cognoms, i va i la Caixa de Soli­da­ri­tat recull deu, onze, dotze o tretze mili­ons d’euros perquè no en rebin les con­seqüències.

Deuen al·luci­nar, aquesta gent.

Perquè ja no són només les san­ci­ons del Tri­bu­nal de Comp­tes i l’escar­ment que pretén el 13, sinó que la soli­da­ri­tat de tots ple­gats també està per­me­tent finançar els cos­tos judi­ci­als de la bata­lla de l’exili (gens menors), els de més d’un cen­te­nar de repre­sa­li­ats menys mediàtics que segons qui, i bona part de les des­pe­ses dels seus fami­li­ars. Ni deu ni onze ni dotze mili­ons d’euros. Molts més. Cha­peau! Perquè fer apor­ta­ci­ons econòmiques és també una manera de jugar-se-la. I és per això que penso que no podem fallar. I que em trec el bar­ret.

http://www.elpuntavui.cat

Read Full Post »

La varietat de tomàquet ‘Mandó de Collserola’ s’ha conservat des de fa generacions a la masia de Can Mandó, a la vessant solana del fondal de la Budellera, al nord de Vallvidrera i el Tibidabo i dins el Parc Natural de la Serra de Collserola (PNSC)

El tomàquet ‘Mandó de Collserola’ és una varietat tradicional local que es caracteritza principalment pel seu fruit gran, ple, saborós, de forma esfèrica-aplanada i de pell fina de coloració vermell-ataronjat, amb les fulles arrugades i els folíols de forma i distribució irregulars.

Caracterització agromorfològica, sensorial i química

Al setembre de 2010, es van proporcionar llavors d’uns quants tomàquets d’aquesta varietat a la Fundació Miquel Agustí per incloure-la al projecte de recuperació de l’agrobiodiversitat, a través de l’ús, en els espais de la Xarxa Natura 2000 de Catalunya i, concretament, en l’estudi ‘Varietats tradicionals de tomàquet catalanes, caracterització agromorfològica, sensorial i química de 13 varietats’.

Aquest estudi es va dur a terme durant el cicle vegetatiu de 2011 i els resultats es varen publicar el desembre de 2011 al web de la Fundació Miquel Agustí (http://www.fundaciomiquelagusti.com). En la discussió dels resultats i les conclusions d’aquest estudi es destaquen 3 varietats com a molt prometedores, una de les quals és el tomàquet ‘Mandó de Collserola’.

Estratègia de conservació

Amb els resultats de l’anterior estudi, es va creure convenient continuar l’estudi del tomàquet ‘Mandó de Collserola’ per garantir la conservació de la varietat aplicant estratègies de multiplicació de la llavor que assegurin la puresa varietal original i evitin la transmissió de patògens per la llavor.

El Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i la Fundació Miquel Agustí van acordar continuar treballant en la revaloració dels recursos fitogenètics conservats al Parc. L’objectiu final és posar a disposició dels agricultors de Collserola el material seleccionat associat a les produccions locals i sustentat en la conservació de la biodiversitat agrícola.

Les actuacions que s’estan duent a terme en el marc de l’estratègia de seguiment i conservació d’aquest tomàquet són:

1- Avaluar si existeix variabilitat dins les poblacions cultivades i desenvolupar protocols per garantir la variabilitat.

2- Avaluar si existeixen similituds entre la varietat ‘Mandó de Collserola’ i altres varietats locals.

3- Multiplicar la varietat per comercialitzar-la i garantir-ne la seva conservació.

4- Tractaments fitosanitaris de desinfecció de la llavor per tal d’evitar la transmissió de patògens.

5- Donar-la a conèixer als productors locals i fer-ne promoció.

6- Avaluar diferents tècniques de conducció del cultiu sobre el comportament agronòmic i la qualitat del tomàquet.

TAULA DE PRODUCTORS AMB MARCA DE GARANTIA: PRODUCTE DE COLLSEROLA

🍅 L’Ortiga Avinguda de Can Monmany s/n, 08197 Sant Cugat del Vallès ☎️636700432

🍅 Can Santoi C/ del Pont, 16, 08750 Molins de Rei ☎️616786867

🍅 La Vinya de Can Font C/ Diputació 15-17, 08754 El Papiol email ☎️670497999

🍅 Cal Figueras Polígon 2 parcel·la 53 del Papiol. , 08754 El Papiol ☎️606701734

🍅 Can Puig Carrer de la Salut, 6, 08754 El Papiol ☎️659671230

🍅 L’Olivera. Can Calopa de Dalt Ctra. BV-1468 de Molins de Rei a Vallvidrera , km. 4 , 8, 08017 Barcelona ☎️646619188

🍅 Can Mandó. Carrer del Parc de la Budellera 08017 Vallvidrera/Barcelona ☎️93 418 67 40

Read Full Post »

FOTOS DE BELLATERRA GOURMET

La Fonda Europa oferex cuina catalana, bona matèria primera i història viva en aquest emblemàtic establiment al centre de Granollers, regentat per la família Parellada des de fa 70 anys, són obligats tastar els seus “esmorzars de forquilla i ganivet” de 8 a 12 h.

Descripció de la Fonda Europa

Es tracta d’un edifici amb tres façanes, que consta d’una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció “Hotel Europa”. Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons. A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.

Història de la Fonda Europa

Situat a la zona del nucli antic, en l’actual eix principal de la ciutat, lloc de reunió i contractacions agràries i comercials. L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, ciutat que començà la seva creixença amb les manufactures cotoneres i llurs indústries auxiliars, les quals van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà entre el Congost i el ferrocarril de França. És així com la carretera de Barcelona-Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final del segle XIX.

Restaurant Bar de la Fonda Europa

La Fonda Europa, però, començà a servir plats el 1852. Va ser el resultat de la unió del matrimoni de l’hereu de la Fonda Espanya –Bonaventura Parellada– amb Margarita Vinyamata, la pubilla de l’Hostal del Vallès.

Read Full Post »

Cal felicitar aquest vei del Barri de Viot de Bellaterra per la feina ben feta, ja que responsablement està cuidant el seu terreny i eliminant les herbes seques, bàsic per evitar incendis al nostre poble de Bellaterra.

Video de Bellaterra. Cat

Alguns terrenys privats de Bellaterra fan pena, per la cantitat d’herbes seques en ple estiu, i és un perill per la seguretat, ja que pot produir-se un incendi en quansevol moment.

Read Full Post »

Alicia de Larrocha, considerada una de les més grans pianistes del segle XX. Bellaterra. Cat us recomana gaudiu del vostre estiu cultural, amb la seva apasionant biografia, dirigida per Mònica Pagès Santacana.

Foto del llibre biogràfic d’Alicia de Larrocha| BELLATERRA. CAT

Alicia de Larrocha i de la Calle

Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat de Barcelona i començà els seus estudis musicals a l’edat de tres anys. Oferí el primer concert públic als sis anys i als onze participà per primera vegada en un concert oficial, amb l’Orquestra Simfònica de Madrid. Va estudiar amb Frank Marshall, continuador de la prestigiosa Acadèmia Marshall. Allà va conèixer Anton Rubinstein, Emil von Sauer, Alfred Cortot, i altres grans pianistes de l’època.

El seu debut amb orquestra va ser l’any 1936, quan encara era una nena, en concerts a Madrid i Barcelona. A partir de 1939 va oferir concerts en diferents orquestres europees i acompanyar entre altres a la cantant i amiga Conxita Badia, però és a partir de 1954, quan debuta als Estats Units d’Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica al piano.

En els anys 60, la seva carrera s’accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d’orquestra o de cantants (fou acompanyant habitual de Victòria dels Àngels), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units. Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d’un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països de Sud-amèrica, va oferir un recital a Miami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com el Palau de la Música Catalana de Barcelona i la sala Carnegie Hall de Nova York.

Morí el 25 de setembre de 2009 a la Clínica Quirón de Barcelona, als vuitanta-sis anys, a causa de complicacions cardiorespiratòries que motivaren l’ingrés hospitalari. Com a personalitat rellevant per haver rebut la màxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya per qui va voler acomiadar-se de la concertista. Fou incinerada al Cementiri de Collserola i les cendres escampades en el mar.

Biografia oferta per la seva filla Alícia Torra de Larrocha: BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra ja té senyalitzat el primer parquing per motos, just al costat de l’estació dels FGC. Ara esperem que els incívics que no respecten la zona de vianants de la renovada Plaça del Pi, ho fagin al nou pàrquing creat per l’EMD, de moment per 8 motos, pero ampliable a molts més.

FOTOS DE BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra. Cat agraeix a totes les veïnes i veins per les vostres 5.450 visites durant el mes de juliol 2019

Al ser un diari digital “Sense ànim de lucre” no marxem de vacances, perquè podem publicar notícies de Bellaterra, encara que estiguem a Goa o Alaska.

Seguirem informant amb passió bellaterrenca, de tot allò que considerem interesants, amb total llibertat i sense cobrar res per cap mena d’article o publicació de comerç, perquè amb Bellaterra no fem negoci.

Gràcies per la vostra confiança i us desitgem que tingueu unes vacances plenes de salut i felicitat!

Read Full Post »

Després que el Consell del Centre Direccional donés el seu vistiplau al nou Pla Director Urbanístic de la zona del Parc de l’Alba, aquest 31 de juliol, la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha aprovat inicialment aquest PDU.

Un cop aprovat de forma inicial, el planejament se sotmetrà a un període d’informació pública durant el qual es podran presentar al·legacions.

Segons apunten des del Departament de Territori de la Generalitat, es tracta d’un sector ja previst al Pla general metropolità (PGM) de 1976 com una nova centralitat metropolitana, amb una superfície de més de 407 hectàrees. Actualment acull equipaments com el Sincrotró Alba, tres centres de protecció de dades o les seus de les empreses Sener, Stradivarius i Natura Bissé, així com un edifici de 24 habitatges amb protecció oficial. Abans d’aquesta aprovació, ja es va executar “gran part de la primera fase” de les obres d’urbanització, “com l’ampliació de la carretera BV-1413, l’eix de la Ciència, el viaducte de connexió amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), serveis bàsics o restauració d’abocadors, entre d’altres”.

“Un nou pol metropolità”

Des de la Generalitat, consideren que el Centre Direccional “constitueix un àmbit d’especial rellevància social i econòmica, amb repercussió metropolitana, tant per la seva dimensió com per l’emplaçament singular”. A aquests motius hi afegeixen la instal·lació del Sincrotró, el nou barri residencial previst, un dels corredors verds més importants de la serra de Collserola, i la proximitat amb el Parc Científic i Tecnològic i la UAB.
Fent memòria, cal recordar que el PDU aprovat l’any 2014 que ordenava l’àmbit va ser anul·lat per sentència judicial. Així, el Pla aprovat inicialment aquest 31 de juliol substitueix el declarat nul. Des de la Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona destaquen sis objectius d’aquest nou planejament: Integrar la nova ciutat que es construirà, amb l’existent dotant-la de bones connexions tant amb transport públic com a peu i en bicicleta, amb l’Avinguda dels Gorgs com a punt de trobada; Intensificar la relació amb la UAB i el parc de recerca mitjançant la implantació d’activitats relacionades amb la universitat; Assegurar la barreja d’usos, garantint que els que s’implantin responguin a la demanda social; Consolidar el Centre direccional com a nova centralitat urbana i com a pol d’activitats econòmiques, científiques i tecnològiques; Impulsar un desenvolupament residencial que resolgui les necessitats d’habitatge amb atenció al reequilibri social i garantir la protecció del corredor verd entre els parcs naturals de Collserola i de Sant Llorenç del Munt-Serra de l’Obac.
Previsió d’un model urbà complex i compacte

El PDU, segons indica Territori, preveu per al Centre Direccional “un model urbà complex, compacte i cohesionat, on es barregen els usos econòmics i residencials”. Així, es preveu construir-hi 5.377 habitatges, dels quals 2.843 seran lliures (el 52%) i 2.534 (el 48%), amb protecció oficial. Quan a l’espai comercial, des del Consorci del Centre Direccional expliquen al TOT que al PDU es planteja un “petit centre comercial”, tal com destaquen des del consorci, ubicat al costat de l’estació de RENFE de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La resta d’espai comercial i de serveis es repartirà entre els baixos dels edificis. “La intenció és que aquests comerços i serveis ajudin a la cohesió. És a dir, que no sigui barris només per viure, sinó també per conviure”, explica el director del Consorci, Pere Solà.

Pel que fa a les zones d’activitat econòmica, amb 1,5 milions de metres quadrats de sostre, el pla proposa una reorganització dins de l’àmbit “per disposar-les en illes de grandària mitjana en comptes d’en macroilles”. El Pla preveu un sistema d’espais lliures de 178 hectàrees, incloent els espais fluvials, “diferenciant el parc-corredor de Can Fatjó, d’importància metropolitana, de la xarxa d’espais verds mitjans entre Can Fatjó i Can Planes”.

Pel que fa a la mobilitat, el PDU preveu “la millora dels accessos a la B-30 i a la C-58, noves connexions amb transport públic mitjançant per a un carril bus segregat, un possible ramal de la línia d’FGC que es connectarà al Parc amb dues estacions, i línies d’autobús per a una bona comunicació amb la ciutat”. La futura avinguda dels Gorgs/Magrans redueix la seva amplada dels 70 als 50 o 45 metres, en funció de la zona, per dotar-la d’un caràcter més urbà.

Període d’informació pública

Després que la Comissió d’Urbanisme de l’Àmbit Metropolità de la Generalitat hagi aprovat el PDU de forma inicial, s’obrirà un període d’informació pública que durarà dos mesos i que podria començar a partir del mes de setembre de 2019. “Després d’aquesta primera aprovació, volem obrir el projecte a la ciutadania de Cerdanyola perquè sàpiga què es farà”, destaca el director del Consorci del Parc de l’Alba, Pere Solà. Serà aleshores quan la ciutadania podrà consultar els canvis que es preveuen que a aquesta zona.

Si es compleix aquest calendari, el projecte definitiu podria estar aprovat a finals de 2019. Les passes següents anirien en la línia de repàs dels terrenys i posada en marxa del projecte per tal que a finals de l’any 2020 es pogués començar a treballar en la urbanització de la zona.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »