BELLATERRA.CAT

El País Valencià, el territori que menys diners rep del sistema de finançament; Catalunya i Balears són aportadores netes.

Per Violeta Tena

Que la solidaritat interterritorial del conjunt de l’Estat li surt cara als territoris de parla catalana no és, a aquestes altures, una novetat. Ho han tornat a posar en evidència les dades de liquidació publicades pel Ministeri d’Hisenda corresponents a l’any 2017, que indiquen que Catalunya i Balears van aportar a la caixa comuna més diners que no en van rebre.

Així, Balears va ser la segona autonomia que més diners va aportar al sistema de finançament. En concret, cada balear va contribuir-hi amb 2.927 euros, això és un 27,3% de la mitjana. En canvi, va rebre del sistema de finançament 2.497 euros. És a dir, cada balear va fer una aportació neta de 430 euros. D’aquesta manera, les Balears es situen com la segona comunitat que més recursos aporta però la novena en recursos rebuts, una posició que empitjora si es té en compte l’impacte del diferencial de preus.

Catalunya també es situa entre els territoris pagadors. Cada català va aportar al sistema de finançament 2.757 euros, un 19,9% més que la mitjana. Fou, de fet, la tercera autonomia més pagadora, per darrere de Madrid i les Balears. En canvi, va rebre 2.468. Féu, per tant, una aportació neta de 289 euros per cada habitant. Si es té en compte el diferencial de preus, Catalunya es va situar com la catorzena autonomia en recepció de recursos.

Per la seua banda, el País Valencià va aportar 2.195 euros per habitant i va rebre’n 2.309, una xifra que deixaria un saldo positiu de 114 euros. Des de la Conselleria d’Hisenda de la Generalitat Valenciana destaquen, però, el fet que aquestes xifres no contemplen el conjunt dels tributs que, com ara l’impost de societat, s’aporten des de les autonomies. En tot cas, la posició del País Valencià crida l’atenció: és una autonomia amb un PIB per capita per sota de la mitjana espanyola i, tanmateix, surt malparada dels repartiments de recursos. En concret, és, segons les dades del Ministeri d’Hisenda, la novena autonomia en aportació de recursos però se situa la quinzena en recepció de recursos. O el que és el mateix: l’autonomia que menys recursos rep de la caixa comuna.

Les dades del Ministeri tornen a posar en qüestió l’actual model de finançament, caducat des de 2014. La reforma del model és la condició que Compromís posa a Pedro Sánchez per votar a favor de la seua candidatura a la Moncloa de cara al pròxim setembre. En la reunió que aquest dilluns Sánchez va mantenir amb els representants de Compromís -Joan Baldoví i Mónica Oltra- es va comprometre a abordar la qüestió durant el primer any de legislatura.

També des de les Illes, el govern de Francina Armengol va insistir durant tota la legislatura passada en la necessitat de renovar els criteris que actualment s’utilitzen per repartir d’una forma més equitativa els recursos del sistema de finançament.

Read Full Post »

Una dita popular de Quebec diu: “Tout les gens du Lac Saint Jean ont le coeur de couleur de bluets” *

* Totes les gents del Llac Saint Jean tenen el cor de color de nabius. (Així es diu per la quantitat de nabius que mengen sempre).

El nabiu, avajó o mirtil és el fruit de les plantes del gènere Vaccinium. Són plantes silvestres, que fan fruits petits de color blau, vermellosos per dins. Creixen en mates de poca alçada i a Catalunya en boscos d’alta muntanya, més aviat obacs al Pirineu, a partir dels 1.300 m d’altitud. És un bon comestible, i es pot menjar tant cru com fer-ne melmelades.

Plat de nabius frescos|BELLATERRA GOURMET

Popularment, el fruit rep els noms de mirtil, anajó, anajús, avajó, naió, naiet, nabiu, nadiu, nadius, nabís, nibix, i la planta avajonera, naionera, nabinera, nabiuera, nabissera, nibixera, gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, raïm de pastor. El nom científic d’aquesta planta, respon a la forma de les fulles que recorden les del fenoll o murtra, per això en el s.XVI li van donar el nom de Myrtillus (murtó petit). Respecte del nom del gènere Vaccinium, no és gaire clar si va ser el poeta romà Virgili qui el va anomenar així, perquè es tractava d’una espècie que constituïa una font d’aliment habitual en les vaques, o si el nom del gènere deriva de “bacca”, que en llatí significa baia.

Producció de nabius en el món

El principal país productor de nabius són Estats Units, que és alhora el més gran importador i el més gran consumidor. Canadà és el segon país en producció. A diferència dels Estats Units, on existeix una gran superfície de camps conreats, la major part de la producció canadenca procedeix de la recollida de fruits silvestres. El Canadà és també el primer país exportador de nabius congelats. Xile és el tercer país productor del món i a ell el segueixen Argentina, Nova Zelanda i Austràlia. França és el principal país productor a Europa, seguit d’Holanda, Alemanya, Polònia i Espanya. A més dels EUA, altres països on es consumeix habitualment aquest fruit són Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Holanda, Noruega, Suècia, Finlàndia, el Canadà i el Japó.

Read Full Post »

Es duran a terme entre el 5 i l’11 d’agost i en horari nocturn

L’ampliació de dos carrils entre Sabadell i Badia | Albert Hernàndez

Les obres que s’estan duent a terme a l’autopista C-58 es troben en una fase avançada d’execució. Les tasques d’asfaltatge que es duran a terme en el tram entre el nus de Sant Pau i l’enllaç amb la B-30/AP-7 en sentit Barcelona comportaran restriccions de trànsit durant les nits de dilluns 5 d’agost al diumenge 11 d’agost.

Així, de dilluns a divendres laborables, es desenvoluparan entre les 22.00 hores i les 5.30 hores i el cap de setmana, s’allargaran fins a les 9,30. A més, la nit de dissabte 10 a diumenge 11 d’agost es tallarà l’accés a la B-30/AP-7, entre les 3.00 hores i les 6.30 hores, i es vehicularà el trànsit pel següent enllaç, el número 7, corresponent a Barberà del Vallès, Cerdanyola nord i Badia del Vallès.

Aquests treballs d’asfaltatge corresponen a l’última fase i la posaran en servei l’ampliació de la calçada.

Els treballs entre Sant Quirze i Terrassa, avançats

En el tram entre Terrassa i Badia del Vallès, en la calçada sentit Barcelona, compta d’unes obres que disposen d’una inversió de 17 milions d’euros. Aquesta actuació, que permetrà millorar la fluïdesa en la circulació de l’autopista, consta, en concret, de dos trams; entre Terrassa i Sant Quirze del Vallès i entre Sabadell (nus de Sant Pau) i Badia del Vallès (enllaç amb B-30/AP-7).

Entre Terrassa i Sant Quirze del Vallès, s’eixampla la calçada per a formar un tercer carril al tronc de l’autopista, de 4 quilòmetres de longitud, alhora que un quart carril discontinu per facilitar les incorporacions i sortides de l’autopista. Entre Sabadell i Badia del Vallès, es dona continuïtat als ramals de l’enllaç de Sant Pau per a formar dos carrils més per facilitar els canvis de carril en condicions millors de seguretat.

Aquestes actuacions comporten afectacions al trànsit; els carrils de circulació i els vorals de la calçada sentit Barcelona són més estrets, s’ha reduït a 80 km/h la velocitat màxima permesa en el tram d’obres i els vehicles pesants no poden fer avançaments.

Les obres en el tram entre Terrassa i Sant Quirze també es troben en la recta final i es preveu que puguin finalitzar durant el mes de setembre.

Read Full Post »

Quina joia aquesta joventut de Terrassa interpretant la peça musical d’Israel Hava Naguila. Felicitats!

Un vídeo de Bellaterra. Cat

Hava Naguila (en hebreu הבה נגילה) és una cançó folklòrica hebrea, el títol de la qual significa “Alegrem-nos”. Composició d’Albert Gamse amb una melodia basada en un nigun hassídic, es tracta d’una cançó de celebració, especialment popular entre les comunitats seculars jueves i gitanes. És un element bàsic del repertori de les bandes en festivals de música jueva.

Si bé la melodia és d’origen antic, la lletra utilitzada actualment va ser probablement composta el 1918 per a celebrar la victòria britànica a Palestina durant la Primera Guerra Mundial, així com la Declaració Balfour de 1917.

Read Full Post »