Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2019

Les caves més petites paguen millors preus als seus proveïdors per mantenir la qualitat

Alerten que són les xifres que es pagaven fa vint anys i que fan perillar el prestigi de la denominació d’origen

Per Gemma Navés|TV3

Els pagesos denuncien que els grans cellers de cava volen pagar un 30% menys pel raïm d’aquesta campanya, i retrocedir a preus de fa vint anys. Davant d’això, asseguren que se’ls aboca a la ruïna i que perilla el prestigi de la denominació d’origen.

La verema del raïm destinat a fer cava, que ha començat aquesta setmana, s’espera que reculli un producte sa i de molt bona qualitat. La producció total rondarà els 330 milions de quilos de raïm.

Preus de saldo

El principal elaborador, Henkell-Freixenet, ha dit que pensa pagar 30 cèntims d’euro el quilo en el cas dels raïms blancs tradicionals collides a màquina i 33 cèntims les veremades a mà. Codorniu tampoc pagarà gaire més: 35 cèntims d’euro el quilo en el cas dels raïms tradicionals del cava, 38 pels raïms en conversió a ecològic i 44 pels raïms ecològics. En aquests dos últims casos, amb contractes amb els viticultors a cinc anys.

L’any passat els dos grans productors catalans van passar a mans estrangeres. Codorniu, amb les vendes estancades, va ser adquirida pel fons d’inversió Carlyle, i Freixenet per la firma alemanya Henkell.

Aquesta multinacional té com un dels seus principals objectius plantar cara al cava Jaume Serra, que és l’ampolla estrella de supermercats com Mercadona.

Caves més petites, millor preu

En canvi, caves més petites i familiars com és el cas, per exemple, d’Agustí Torelló Mata, té previst pagar 62 cèntims als seus proveïdors habituals. Segons la gerent d’aquesta empresa, Gemma Torelló, “si no es valora el treball dels viticultors com correspon, difícilment podrem obtenir una matèria primera de qualitat”.

Protestes dels pagesos

Dimecres, convocats per la Unió de Pagesos, la JARC i la Unió de Viticultors, els pagesos es van concentrar davant l’Institut Català de la Vinya i el Vi, a Vilafranca del Penedès, per denunciar que, si no es respecta la qualitat, el sector perilla.

Els grans cavistes, per la seva banda, es justifiquen afirmant que hi ha un excedent de vi base i un gran estoc d’ampolles de cava per vendre.

Tot i això, el Ministeri d’Agricultura ha autoritzat els últims anys la plantació de 6.000 hectàrees de vinya a la regió del cava que inclou diferents zones d’Espanya.

A més, els pagesos demanen a la Generalitat que faci de mediadora amb les empreses, per salvar els preus d’aquesta verema.

Read Full Post »

L’Euterpe, el Passeig e els transitats carrers del centre ressorgeixen en aquestes imatges de Sabadell.

Com podriem promocionar el nostre poble i comerç de Bellaterra?

L’Arxiu Històric de Sabadell ens té acostumats a sorprendre’ns amb imatges que molts sabadellencs guardem ben al fons de calaixos en la nostra memòria. És gràcies als vídeos que recupera i allibera per a tothom a la xarxa que tot un seguit de records tornen a la ment.

Aquest és el cas del darrer vídeo que han fet públic, una cinta en què l’Ajuntament promocionava la ciutat per vendre-la al món, amb una narració en anglès. Es tracta d’un enregistrament de 1985, en què es relata la vida quotidiana a la ciutat, i on podem apreciar alguns racons de la capital vallesana tal i com eren ara fa gairebé 40 anys.

Read Full Post »

Éxit absolut al tancament dels col·lectius del Vallès Occidental i l’Alt Penedès (50 instal·lacions de Bellaterra)

Instal·lació fotovoltaica |CEDIDA

A data de tancament són més de 400 inscripcions en aquests dos territoris que faran que moltes més llars puguin gaudir en breu d’energia solar gratuïta.

Els incrits a aquests dos col·lectius rebreu en breu informació acurada sobre els terminis del procés que tot just ara comença.

Presentació del Col·lectiu Solar a Bellaterra |CEDIDA

Read Full Post »

Al setembre arrenca el primer cicle de conferències “Òpera entre copes” a l’Ateneu Santcugatenc.

Un cicle patrocinat per Albert i Noya

Segons informa el Tot Sant Cugat, l’Ateneu Santcugatenc estrenarà al mes d’octubre el cicle Òpera entre copes a Sant Cugat del Vallès. Una oportunitat per gaudir de l’òpera amb el tenor Marc Sala mentre es tasta una copa de vi.

El cicle comptarà amb tres sessions, una al mes, en dimarts. Aquestes són:

Dimarts, 1 d’octubre, a les 19 hores – Turandot, de G. Puccini.
Dimarts, 5 de novembre, a les 19 hores – Doña Francisquita, d’A. Vives.
Dimarts, 3 de desembre, a les 19 hores – Cavalleria Rusticana i Pagliacci, de P. Mascagni i R. Leoncavallo.
El cicle, organitzat per L’Ateneu i Apròpera, està patrocinat pel celler Albert i Noya, i el preu de cada sessió és de 5 euros, de 4 euros per als socis i sòcies.

A més, prèviament, el dimarts, 17 de setembre, a les 19 hores, es podrà gaudir d’una sessió gratuïta dins del Cercle d’Arts de l’Ateneu. Una sessió que porta per nom De què fa gust… l’òpera?, i que també estarà conduïda per Marc Sala, tenor i president d’Apròpera, associació d’òpera de Sant Cugat.

NOTA: Els bellaterrencs Angi i Francesc van ser els creadors dels cicles “La Taula de l’Òpera”, sopars sorpresa tertúlia de gran èxit al barri de Sant Gervasi de Barcelona, presentat per Ramon Gener, qui després va començar a col·laborar amb TV3 amb els programes Òpera en Texans i This is Art.

Read Full Post »

Por Xavier Diez
Para los amantes de las series históricas, una recomendación. Hořící keř es una miniserie checa de HBO que evoca la corrupción moral y la miseria política y judicial de la antigua Checoslovaquia durante el período de la dictadura comunista. En enero de 1969, Jan Palach, un joven estudiante de historia, se prende fuego en el centro de Praga como protesta ante la ocupación soviética producida meses atrás, y la falta de libertad y perspectivas en un país sin esperanza. Para evitar que el hecho desencadene una protesta generalizada que cuestionara el orden impuesto por los tanques soviéticos meses atrás, algunos dirigentes del régimen se dedican a inundar con mentiras el hecho y las circunstancias que lo rodean. Los tres capítulos del drama se centran entonces en seguir la denuncia que interpone la madre del protagonista, y el juicio posterior, contra los altos cargos del partido que han difamado la memoria de su hijo, y relatan cómo el estado utiliza las más variadas artimañas jurídicas, maniobras políticas, deformación periodística, presión al entorno para hacer fracasar la querella y aprovechar todo ello para reprimir a la disidencia. La serie, dirigida por la cineasta Agnieska Holland muestra con detalle en qué consiste una dictadura. Bajo una apariencia de legalidad, de separación de poderes, de una Constitución que define al estado como “popular”, y “democrático” que presume de retórica de igualdad y valores socialistas, se oculta una camarilla que actúa de manera arbitraria, utilizando todos los mecanismos del estado para mantener unos intereses, más de grupo que de clase.

Veure informació complerta a l’enllaç de sota 👇

https://diario16.com/por-que-espana-no-es-una-democracia/

Read Full Post »

“Aquesta recepta de plàtans Flambées del Restaurant Finisterre (Barcelona, 1943-1994), era molt sol·licitada i es preparava devant dels clients”

Plàtans del Restaurant Finisterre just quan han agafat el seu color daurat|BELLATERRA. CAT

INGREDIENTS PER 4 PERSONES:

2 culleretes de sucre
50 grams mantega pura de vaca
El de suc de 4 taronjes
4 plàtans de Canàries
Cointreau
Ron negre
4 boles grans de gelat de vainilla per acompanyar al final.
Fulles de menta fresca.

1.En una paella poseu 2 cullerades de sucre i feu un caramel.

2.Afegir mantequilla de vaca i donar voltes amb l’ajuda de pell de 1/2 taronja punjada amb una forquilla.

3.Afegir el suc de les quatre taronjes i deixar reduir a foc mitjà uns 7 minuts.

4. Poseu els quatre plàtans dins la salsa i deixar reduir fins que tinguin un bonic color daurat. Afegir Cointreau i Ron negre i encendre en flama.

5. Deixar-los daurar fins que quedin tous (cal donar-lis la volta).

6. Posar els plàtans en cada plat, afegint la salsa espesa.

7. Acompanyar de boles de vainilla al gust.

8. Decorar amb la menta fresca.

9. Bon profit i bona cuina!

Read Full Post »

Fantàstic temps per preparar unes increïbles pizzes casolanes cuites al forn de pedra i llenya, i gaudir-les des de Bellaterra, com les que fa la bellaterrenca Angi.

👩‍🍳 Bon profit i bona cuina!!

Read Full Post »

El vídeo repassa amb imatges espectaculars i emotives com es fan les torres humanes i quins riscos comporta

Nació Digital: “Davant l’opressió, el poble català sempre ha perdurat un fort sentiment d’identitat. En el passat, van ser perseguits per parlar la seva pròpia llengua”. Així comença l’emotiu documental de National Geographic sobre els castells i els castellers que han fet públic avui al seu compte de YouTube. A través de diversos testimonis i multitud d’imatges, la cadena de documentals nord-americana ha fet un detallat retrat de la tradició catalana de les torres humanes.

Recorden com d’arrelada està aquesta tradició en multitud de pobles, viles i ciutats d’arreu del territori català, destacant com “unifica” així als ciutadans de Catalunya. National Geographic ha posat èmfasi en la bellesa i els riscos de les estructures humanes que creen les colles castelleres, vertebrant tradició amb l’actualitat.

Read Full Post »

Restaurant Finisterre de Barcelona

Restaurant Finisterre de Barcelona (1943-2019) CEDIDA

El Restaurant Finisterre es va inaugurar a finals de desembre de 1943 promogut per l’industrial importador de fustes de Guinea Joan Jover, que va incloure com a accionista Milagros Marín i va incorporar Joaquim Garcia Torrens, que provenia d’una marisqueria de la Via Laietana de la mateixa ciutat. El local es va decorar amb fusta guineana. A la planta baixa el terra era marbre i s’exposava marisc en una barra que oferia la seva degustació. A l’entresol hi havia el menjador amb una decoració marinera i s’hi pujava per unes escales amb baranes de vaixell. El restaurant es va anomenar Finisterre perquè en aquesta zona de Barcelona gairebé no hi havia edificacions. Disposava d’una gran terrassa semi coberta, que s’estenia sobre la vorera del carrer Villarroel.

Portada de la carta del Restaurant Finisterre dels anys 60 (Barcelona) |ARXIU BELLATERRA GOURMET

El 1972 va patir una crisi i va ser comprat per Salvi Vila Pi i Joan Duran Camps, que el van renovar i modernitzar, fent desaparèixer la terrassa a causa del trànsit i el soroll. En morir Duran el va succeir la seva vídua Pepita Pontonet i el 1990 va abandonar la societat Salvi Vila.

L’any 1981 Ferran Adrià va treballar un temps al Finisterre abans d’anar a El Bulli de Roses.

Cendrer del Restaurant Finisterre de Barcelona|ARXIU BELLATERRA GOURMET

El Finisterre va ser centre de petites reunions per tancar o obrir negocis. Era freqüentat per representants d’empreses fins al seu tancament l’any 1994, com a conseqüència d’una mala gestió econòmica que va fer inviable la continuïtat del negoci. Va tancar amb un deute a la Seguretat Social de 73 milions de pessetes.
El grup Artemi Nolla va reobrir l’espai del Finisterre, mitjançant un traspàs, el 31 de juliol de 2001 amb un nou restaurant anomenat «Daps» i una inversió de 275 milions de pessetes.

NOTA: Uns dels plats més característics del Finisterre: Llenguado al Cinzano, Patates Souflé, Rap Costa Brava, Steack Diana, Becada Flambé, Crepes Suzette, Souflé de llimona, Bunyols de poma al Cointreau.

Read Full Post »

“Pérez de Rozas, tota una nissaga de fotoperiodistes”

Provinent d’una nissaga de fotoperiodistes d’origen madrileny, va iniciar la seva carrera professional de la mà del seu pare, Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada. El 1965 començà els estudis de periodisme a l’Escola de l’Església de Joan Alemany i Esteve.

L’any 1970 va començar a treballar a la revista Destino. Des de 1975 fins a 1986 tingué càrrecs de responsabilitat en l’àrea de disseny del Diari de Barcelona. El 1978 formà part de l’equip fundador de El Periódico de Catalunya, on fou cap de secció i des del 1984 redactor en cap. També participà en l’inici de l’edició catalana del diari El País.

Va treballar a l’equip directiu de La Vanguardia del 1986 al 2008. Participà activament en el redisseny del diari del 1989 i després passà a ser director adjunt fins al 2008. El 1992 participà en el redisseny de Mundo Deportivo. Des del 2008 ha col·laborat amb l’estudi Cases i Associats amb projectes a Europa i Amèrica Llatina, i ha participat en diversos espais de Mundo Deportivo, 8TV, TV3, BTV i Catalunya Ràdio.

Fou professor universitari de periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona (1976-1992), a la Universitat Pompeu Fabra (1992-2013) i a la Universitat Ramon Llull i la Universitat Internacional de Catalunya.

El 2015 l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona li va dedicar una exposició retrospectiva a tot el fons fotogràfic familiar.

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »