Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra deixada, Un munt de voreres sense reparar per la"EMD on 7 Març 2021|
Un problema històric del poble de Bellaterra és la manca de voreres en bon estat i sense obstacles per poguer passejar. És del tot urgent que el govern de l’EMD repari el mal estat amb tantes llambordes aixecades per evitar caigudes i accidents greus. Cal més fets en el dia a dia i menys paraules!
Posted in Bellaterra, tagged Ajudan’s a aconseguir fer possible el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera (MITL) signant el manifest on 6 Març 2021|
Ajudan’s a aconseguir fer possible el Museu de la Indústria Tèxtil Llanera (MITL) signant el manifest👇
La història de Sabadell està estretament lligada a la història de la industria tèxtil llanera que ha deixat empremta a la ciutat i a moltes generacions. No es pot esvair.
La història de Sabadell està estretament lligada a la història de la industria tèxtil llanera. El procés d’industrialització al llarg dels segles XIX i XX van afavorir el creixement demogràfic i urbanístic de la ciutat. Durant aquest període pràcticament tota l’activitat econòmica i social va girar a l’entorn del sector tèxtil i va contribuir a crear altres activitats, com la metal·lúrgica i auxiliars.
La industria tèxtil va ocupar durant molts anys un gran nombre de sabadellencs i sabadellenques, moltes d’elles vingudes d’altres indrets: filadores, teixidors, encarregats, empresaris, ordidores, bataners, tintorers, teòrics, viatjants, cosidores, etc. van dedicar-hi gran part de la seva vida. Va condicionar també l’economia, la vida social, política i cultural de Sabadell i li va donar identitat.
La configuració de la nostra història, de l’empremta que la industria tèxtil ha deixat a la ciutat i a moltes generacions no es pot esvair. I amb la voluntat de preservar aquest patrimoni històric i cultural algunes veus a finals del segle XIX ja van reclamar la creació d’un Museu Tèxtil, sense arribar però a cap concreció.
Cent anys després, a la dècada dels anys 80, va sorgir de nou la necessitat de fixar en el relat de la nostra història el paper de la industria tèxtil en un centre museístic que compaginés continguts industrials, tecnològics, econòmics, socials i arquitectònics i al mateix temps fos un element estratègic, un important referent cultural de la ciutat. Un projecte que va comptar amb les il·lusions i l’esforç i de nombroses persones i entitats.
L’any 1994 l’Ajuntament de Sabadell, conscient de la importància del projecte, va iniciar un procés per materialitzar el Museu Tèxtil. El Ple municipal del febrer de 1998 va aprovar per unanimitat la creació del Museu de la Indústria Tèxtil Llanera (MITL) i el corresponent Projecte Museològic. L’Ajuntament va adquirir el Vapor Pissit per ubicar-hi el MITL.
El Vapor Pissit, construït el 1843, va ser un dels primers vapors de Sabadell i està considerat la primera gran fàbrica de la ciutat. Manté la tipologia i l’estructura original dels vapors i encara conserva part del sistema d’embarrats que s’utilitzava per a transmetre l’energia a les diferents màquines, entre elles dues selfactines, les úniques que queden a Catalunya i de les poques a Europa. Els valors tecnològics, arquitectònics i històrics que atresora el Vapor Pissit van fer que fos considerat l’equipament idoni per ubicar-hi el MITL.
Han passat 23 anys des d’aquell acord municipal per crear el MITL i malauradament no s’ha avançat gens en la seva concreció. Al contrari, han existit intents de destinar el Vapor Pissit a usos molt diferents pel qual va ser adquirit. Cal destacar però, el valuós treball de moltes persones que de manera callada han realitzat durant aquests anys per anar ampliant el fons de la maquinària, els mostraris i la seva catalogació.
Sabadell no pot renunciar a preservar el seu patrimoni històric, industrial i cultural. No pot deixar perdre el llegat d’una activitat productiva que la va convertir en una de les ciutats europees més importants del sector tèxtil i que ens ha deixat un capital de coneixement, tecnològic, material i social d’un immens valor identitari i cultural, el qual mereix ser conservat i transferit a les generacions futures en les millors condicions possibles amb una proposta museística de qualitat.
Aquesta proposta museística no pot estar deslligada de la urgent renovació de l’actual Museu d’Història de Sabadell, que ve patint les conseqüències d’anys de desatenció i manca de renovació, que expliqui la història de la ciutat des dels seus orígens fins l’actualitat.
Les entitats i persones sotasignades instem a l’Ajuntament de Sabadell a iniciar la definició d’un projecte museístic de ciutat, on el MITL tingui el paper destacat que es mereix a nivell de maquinaria, mostraris i vestimenta, en el qual el Vapor Pissit en formi part de manera inqüestionable, alhora que s’hi destinin els recursos necessaris per fer-lo realitat. No volem perdre la nostra història ni perdre la nostra identitat sabadellenca.
Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra deixada, Vídeo 25 acàcies talades on 6 Març 2021|
Posted in Bellaterra, tagged Acàcies Avinguda del Film i Sabadell, EMD Bellaterra, La Bellaterra deixada on 6 Març 2021|
Bellaterra, dissabte 6 març 2021. Cal que el govern de GxB a l’EMD estimi més la natura i repari la Bellaterra deixada des de fa un munt d’anys
Des de la creació de l’EMD de Bellaterra l’any 2010 amb la presidència de Ramon Andreu (GXB) no han engegat cap projecte ambiciós de jardineria per reparar els numerosos escocells en mal estat, retirant les fraccions de troncs, i replantar els arbres talats, com per exemple les 25 acàcies no replantades a les Avingudes Marcet, Film i Sabadell. Ens demanem el motius del nul interès i la deixadesa per no podar anualment de les velles acàcies perquè floreixen saludables i plenes de noves fulles.
“L’objectiu del govern de l’EMD hauria de ser estimar molt més la natura i recuperar la bellesa i la qualitat de l’espai públic de Bellaterra”
S’ha de protegir la biodiversitat com a refugi de fauna útil per al control de plagues d’arbrat. Per això és bàsic dedicar-li esforços diaris i recuperar sense pèrdua de temps el que no s’ha fet durant aquests 11 anys.
Posted in Bellaterra, tagged reparació forats Casas i Amigó i Pintor Opisso, Vist a Bellaterra on 6 Març 2021|
Després de vàries denúncies veïnals l’EMD de Bellaterra va començar ahir divendres a reparar els perillosos forats de la calçada del carrer Casas i Amigó i del carrer Pintor Opisso.
✅ Escoltar i fer pinya amb el veïnat és el millor camí que s’ha de practicar al nostre poble. La bona feina no té fronteres!
Galeria de fotos: BELLATERRA.CAT👇
Posted in Bellaterra, tagged Banyoles, Economia de butxaca, Sastres Papers on 5 Març 2021|
“Sastres Paperers l’ha començat a produir i comercialitzar, inspirat en un paper elaborat a partir de femta d’elefant“
Oferta Aquari: Paquet 10 fulls 15,96€
“Paper de merda per a un temps de merda”, diu l’eslògan de Dung Paper, un paper fet amb femtes de burro català al taller banyolí de Sastres Paperers.
En Jordi Torrent es va posar a experimentar, aprofitant les setmanes de poca activitat de la pandèmia. Torrent es va inspirar en un paper elaborat a partir de femta d’elefant, i va proposar a la família Bosch, impulsors de la recuperació de l’ase de raça catalana, l’ús de les caques dels seus exemplars de Can Serrallonga de Camós com a matèria primera.
Explica que la femta és de molt bona qualitat per fer paper perquè els vegetals que mengen els ases tenen molt bona fibra.
“D’alguna manera el que fa l’animal menjant aquella fibra amb la feina de la boca i la digestió és un procés molt similar al que hauries de de fer tu si volguessis fer paper amb aquells vegetals.”
Els fems, explica Torrent, han reposat a l’aire lliure i s’han netejat amb la mateixa pluja, i tot i així donen aquest color “merdós”, diu, però que és un color molt maco, marronós com el paper craft, i amb ell es pot escriure i imprimir.
No és millor ni pitjor que els altres papers que elaboren. Tret del seu to gris marronós i alguna petita resta vegetal, no té cap tret distintiu. I no, no fa pudor, diu Torrent.
Està tenint una bona sortida entre els seus clients habituals, que solen ser sobretot botigues especialitzades en belles arts, principalment de Catalunya, però també de París i Bèlgica.
Torrent reconeix amb orgull que aquest producte de quilòmetre zero -la matèria primera, l’elaboració, el disseny i la impressió, tot del Pla de l’Estany- vol ser un homenatge al burro català.
Posted in Bellaterra, tagged Arbres, Escocells, La Bellaterra deixada, Voreres on 5 Març 2021|
Per què l’EMD de Bellaterra no repara les voreres i els escocells dels carrers replantant els nous arbres talats des de fa anys❓
Cal caminar més per l’espai públic i fer una actuació seriosa, el que suposaria eliminar les moltes fraccions de tronc que queden als escocells de les l’Avingudes del Film, Marcet i Sabadell, sense oblidar altres carrers de Bellaterra, on fa anys es van talar arbres sense replantar altres de nous.
Les tasques pendents que hauria de fer l’EMD és la revisió dels escocells i replantació d’arbres inclouent l’eliminació de la fracció del tronc per, posteriorment, replantar l’espai amb un nous arbres o tapar definitivament el forat de l’escocell en aquells casos en què així es requereixi per les condicions tècniques o perill, com es va fer a la Plaça del Pi.
“Ramon Andreu va dir al ple de la Junta de Veïnat de l’EMD que reparant les voreres, al dia següent tornen a estar igual”, el que és tota una resposta irresponsable. Potser el que manca és fer millor les reparacions perquè no s’hagin de repetir al dia següent.
Serà el cas també de reparar les moltes llambordes aixecades que són un permanent perill d’accidents i caigudes. Uns espais públics molt deixats què cal resoldre pels problemes que creen per d’accessibilitat dels vianants, sense oblidar que aquesta passejada diària la fan molts dels alumnes de l’Escola La Vall que caminen fins l’estació de Bellaterra dels FGC.
Són moltes les denúncies públiques que es venen fent sobre el mal estat de les voreres dels carrers de Bellaterra, i no correspon amb la realitat la publicació del vídeo publicat últimament per Bellaterra TV, quan hi ha una gran part de voreres en mal estat i multituts de queixes pel mal estat de l’espai públic.
Posted in Bellaterra, tagged Agrella, Bellaterra Gourmet, Macros, Oseille, Rumex Acetosa on 5 Març 2021|
✅ L’agrella Rumex Acetosa (oseille en francès) que trobem a la natura de Bellaterra és una planta herbàcia de la família de les poligonàcies, perenne, d’una alçada màxima d’uns 40 cm.
✅ Molt apreciada a la gastronomia de diferents països d’Europa. El prestigiós restaurant Troigros d’Ouches (Franca),de tres estrelles a la Guia Michelin fa una boníssima recepta de salmó fresc a l’agrella.
Les fulles són sagitades, les superiors amb pecíol curt i les inferiors sense pecíol. Les flors neixen en panícules i són d’un color verdós rogenc. Viu en prats. Resisteix al fred i s’adapta a tot tipus de terrenys, llevat dels calcaris. Les fulles tendres s’utilitzen com a succedani dels espinacs o bé en salses, sopes o amanides. L’agrella francesa (R. scutatus) és la varietat més apreciada. Les fulles, però, contenen força àcid oxàlic. L’agrella es multiplica, sobretot, per llavors que hom sembra a la primavera
Encara que actualment es conegui poc als Països Catalans, l’agrella ha estat conreada des de l’antiguitat. Es tracta d’una verdura molt utilitzada a diferents països d’Europa, com França, Romania, Polònia, Lituània,etc., on se’n fan sopes i cremes, però també en tota mena de plats on es pugui utilitzar també bledes o espinacs. Té un gust semblant al de la bleda però una mica picant, com si estigués lleugerament fermentada. Aquest gust pungent de la fulla prové de l’àcid oxàlic que conté. Es pot menjar com a verdura i per a fer salses. També se’n poden fer amanides, car les fulles d’agrella tenen un gust agradablement àcid que recorda el del kiwi o el de la maduixa de bosc.
Font: Enciclopèdia Catalana, Wikipedia,Restaurant Troigros
Posted in Bellaterra, tagged 8-M, Dia Internacional de les dones, Inestable de Bellaterra on 4 Març 2021|
L’Acte Central del Dia Internacional de les Dones es farà el dissabte 6 de març, a través del Canal Youtube (https://youtu.be/y9Whbvv8S58), i comptarà amb poesia, cant, teatre i lectura del Manifest. L’acte l’organitza l’Ajuntament amb la col·laboració de les entitats aCordeDones i la Companyia de Teatre La Inestable de Bellaterra.
La Inestable de Bellaterra, és un projecte cultural que té com a finalitat fomentar i promoure l’activitat teatral de Bellaterra.
El 16 de gener de 1982, es va produir una reunió amb l’objectiu de començar un projecte que reimpulsés el teatre a Bellaterra. Tot va desembocar en el naixement del que actualment es coneix com La Inestable de Bellaterra. Anecdòticament, cal dir que el perquè del nom radica en la poca fe que es tenia en aquest projecte, el qual no se’n pensava que durés gaires anys.
En Frederic Roda va ser un dels pares més mediàtics del grup La Inestable. Aquell mateix any, l’organització de la Festa Major va proposar al grup encarregar-se del teatre i fer una representació d’una obra. Malgrat la proposta, va ser el grup Amics de Bellaterra qui va realitzar aquella funció amb “L’ós”, d’Anton Txèkhov.
No va ser fins l’any vinent (1983), que La Inestable es va estrenar a la Festa Major amb “Els jocs florals de Canprosa”, de Santiago Rusiñol. En Frederic Roda, conjuntament amb el seu fill Ignasi Roda, va coordinar la companyia durant els primers anys. El 1986, van atorgar la coordinació del grup a dos dels seus fundadors i membres més actius fins aleshores, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, amb els Roda assumint-ne la direcció.
PRIMERA ETAPA: 1983 – 1998
Durant els primers anys de La Inestable, es van realitzar nombroses obres de teatre, així com muntatges i participacions a festes tradicionals com: La Castanyada, Carnestoltes, Nadal… I paral·lelament també es van impulsar una desena de tallers de formació.
L’any 1992 Ignasi i Frederic Roda van decidir posar la companyia en les bones mans dels coordinadors d’aquell moment, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert, just després de dirigir “Rondalles d’en Planiol”.
Els dos propers anys Jordi Fité va assumir la direcció del grup (amb les obres “La farsa del mestre Rapatxet” i “L’amor venia amb taxi”), mentre que en Francesc Alborch i en Tomàs Vila se’n van fer càrrec de les altres activitats de La Inestable. Jordi Fité va ser substituït per en Tomàs Vila, qui va muntar “El criat de dos amos” i “La venganza de Don Mendo”. El proper any, 1997, va ser Josep Fargas qui va produir “La corte del Faraón”.
Ja l’any 1998, en Domènec Vila i la Rocío Ahnert confiaren la coordinació de La Inestable a en Jaume Santjust, qui l’assumí, davant la nova època que s’obria en la història del grup. En Jaume, en el seu primer any, va recórrer a un dels fundadors del grup, Ignasi Roda, per a la missió de rellançament del grup, després del canvi de coordinació. Ignasi Roda, abans d’acomiadar-se definitivament de La Inestable, va muntar “Guinyot, o el borni és el Rei”.
SEGONA ETAPA: 1998 – 2012
Davant la marxa de la família Roda, una nova etapa començava a La Inestable. Jaume Santjust no només es va reafirmar com a coordinador, sinó que es va assentar com a suport financer de La Inestable. En aquesta nova etapa, el grup va concentrar tots els seus esforços en la representació anual a la Festa Major de Bellaterra. En Cristian Treceño es va encarregar de la direcció durant els propers quatre anys.
Les següents temporades teatrals van quedar a càrrec d’un vell conegut, en Francesc Alborch. L’estabilitat va arribar durant set anys, en què es va produir una reforma tant estructural (Jaume Santjust va deixar de ser necessari per a finançar la companyia) com regeneracional (La Inestable es va nodrir de joves i nous actors). Obres com “Diner negre”, “El lindo Don Diego”, “Catalans a la romana”, “Los intereses creados”, “Políticament incorrecte”, “L’hostal de la Glòria” i “Arsènic per compassió” van ser produïdes pel director més longeu de la història de La Inestable.
Per tal de donar continuïtat a la direcció del grup, no va ser pas necessari buscar fora, doncs, Quirze Casablancas, qui formava part del gruix d’actors fins aleshores, es va erigir en la direcció de la companyia amb el recolzament de la resta d’actors. Durant els següents tres anys, es van muntar les obres: “Sainets de la vida picaresca”, “L’hàbit no fa la monja” i “La cantant calba”. A més, des de la marxa d’en Francesc Alborch, en Jaume Santjust deixà d’exercir com a coordinador, tot i que mai se’n desvinculà. Des d’aleshores la coordinació s’havia convertit en una tasca cooperativa d’alguns dels actors de la companyia.
Desgraciadament, discrepàncies dins del grup entre el director i els actors, va posar fi a l’època de Quirze Casablancas com a director de La Inestable. En quedà un grup reduït d’actors, i calia posar-hi remei.
TERCERA ETAPA: 2012
Com si d’un fènix renaixent de les seves cendres es tractés, La Inestable va protagonitzar una recuperació tan meteòrica com espectacular, fent gala de la seva indiscutible solidesa com a grup teatral dins el panorama català.
Com a primer pas per a resoldre la situació, en Ricard Puig va assumir la presidència de La Inestable, i la coordina fins llavors amb la inestimable ajuda de Júlia Vilaplana i Bea Duran. El finançament va passar a càrrec de l’ajuntament de Bellaterra (l’Entitat Municipal Descentralitzada), en un acord mutu en el qual La Inestable passaria a encarregar-se de l’aportació d’actors a la cabalgata dels Reis d’Orient de Bellaterra. A continuació es va procedir a buscar un director per a la companyia, i de les múltiples propostes que van sorgir, la més seductora va ser la d’en Marc Lorenzo, jove sabadellenc, qui, a més a més, va arrossegar nous actors de Sabadell per a omplir una companyia en desbandada.
Marc Lorenzo es va estrenar amb “Criatures” el 2013. L’èxit i la bona relació que s’ensumava en el grup va animar a molts actors que havien deixat momentàniament el grup a tornar-hi. En el seu segon any, es va fer un homenatge al trenta aniversari de vida de La Inestable. Es van produir dues obres, “Taxi!” i “Boeing-Boeing”, amb una quantitat d’actors prou gran com per a poder dividir els actors entre les dues obres. El 2015, La Inestable va convertir en tradició la participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau, on es va muntar “La Ronda”, unes lectures dramatitzades. A la Festa Major de Bellaterra el torn fou per l’obra “Toc Toc”, la qual gaudí d’un èxit rotund i l’any vinent, es repetí èxit amb “Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes”, continuant els seguents anys amb “Endevina qui”, “El malalt imaginari” i “la Ronda”, al mateix temps que vem cambiar la tipologia de la nostra participació a la Festa Major del Turó de Sant Pau amb obres de microteatre.
Lamentablement, l’any 2020 va arribar la pandemia de la COVID-19, i la suspensio de totas las festes majors aixi com la baja de molts actors i actrius que no podien dedicar-se, aixo va obligar a reinventar -nos i varem presentar un parell d’obres de microteatre per streaming solcitant per les xarxes donatius per la Marato de TV3.
Font,Teatre La Inestable de Bellaterra, Ignasi Roda Fàbregas, Bellaterra 1930-2005 Crònica de 75 anys,
Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra Deixada. Vorera Camí Antic on 4 Març 2021|
Després d’11 anys de govern de Ramon Andreu (GxB) els greus problemes del Camí Antic segueixen sense veure la llum verda de les solucions tant importants pel veïnat.
S’ha fet molta literatura i cares inversions amb pilones i càmeres de trànsit (denunciades pels partits de Cerdanyola), -paralitzades pel jutge-, però nul-la inversió per solucionar les inexistents voreres del Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, que aportin seguretat al veïnat i permetin passejar sense el perill d’accidents greus.
BELLATERRA.CAT 