Històric discurs de Ramon Andreu, el president que el veïnat de Bellaterra ha escollit per majoria des de la creació de la nostra EMD, el 6 de juliol de 2010
Archive for Juliol de 2020
10 ANYS DE L’EMD BELLATERRA: Discurs de Ramon Andreu, President de Bellaterra [VÍDEO]
Posted in Bellaterra, tagged 10 aniversari de l'EMD de Bellaterra, Ramon Andreu Atik on 27 Juliol 2020|
ESCOLA BELLATERRA: El TSJC dóna la raó a ERC i declara nul l’acord del Ple que va aprovar el conveni mitjançant el qual l’Ajuntament comprava el terreny de l’Escoleta
Posted in Bellaterra, tagged Escola Bellaterra, L'Escoleta on 27 Juliol 2020|
CERDANYOLA INFO|El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en sentència de 22 de juny de 2020, ha declarat que es van vulnerar els drets dels regidors en el Ple de data 17 de desembre de 2014, quan es va aprovar el conveni entre la UAB i l’Ajuntament en el qual aquest comprava el terreny de l’Escola Bellaterra a la primera a preu de terreny edificable.
Escola Bellaterra (L’Escoleta) CEDIDA
La sentència dona la raó al Grup Municipal d’ERC que va denunciar el fet. Ja en primera instància, el jutjat del contenciós administratiu número 5 de Barcelona en sentència de data 14 de maig de 2018, donà la raó a ERC, i anul·là el citat acord que aprovava el conveni entre l’Ajuntament i la UAB referent al reconeixement, liquidació i extinció de diverses obligacions econòmiques.
La sentència considera que és indubtable que els informes de la interventora municipal i del secretari, ambdós preceptius, no es trobaven a disposició dels regidors en el moment de la convocatòria del Ple, i aquesta evident omissió documental és de tal transcendència que es van vulnerar els drets dels regidors, ja que no van tenir temps suficient per a conèixer l’abast de l’expedient administratiu, ni per a formar-se un criteri suficient per emetre el seu vot.
La sentència encara no és ferma, perquè es podria interposar un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, però des d’ERC entenen que aquest no tindria cap possibilitat de prosperar per la contundència en la qual desestima els arguments esgrimits per l’Ajuntament.
Regidors d’ERC Cerdanyola|CEDIDA
El conveni anul·lat establia l’obligació de l’Ajuntament d’adquirir per compra venda a la UAB el terreny i l’edifici de l’Escola Bellaterra per un import de 2.614.847,55 euros, i es reconeixia la prescripció d’uns deutes tributaris de la UAB per valor de 483.371,02 euros.
BELLATERRA 1929-2020: La Bellaterra rica és un mite!
Posted in Bellaterra, tagged La Bellaterra rica és un mite on 27 Juliol 2020|
Potser fa molts anys, a l’inici dels anys 30 Bellaterra, era una urbanització d’estiueig per a gent benestant que es podia permetre el luxe d’estiuejar en una època en la qual la majoria no sabia el que eren unes vacances i menys el que era una paga extra.
Bella – Terra Paradís Català, promoció publicitària dels anys 30
Encara no funcionava el sistema i ritme de vida que tenim actualment en aquest segle XXI.
Però amb el temps, Bellaterra és una urbanització com existeixen moltes altres, amb cases més o menys bones, de vegades molt noves i altres molt velles i deteriorades, on viuen moltes famílies amb poder adquisitiu molt variat, algunes famílies viuen aquí perquè han heretat les cases d’estiueig dels seus avantpassats, però si avui en dia haguessin de comprar-la o fer-la, possiblement no podrien assumir-ho.
És absurd classificar a Bellaterra com a una Urbanització de luxe, només pot dir això el que mai ha estat en una urbanització de veritat de luxe.
Els serveis que tenen de seguretat, vigilància, llum, asfaltat de carrers i voreres, transport intern per al personal que acudeix a treballar, i un munt de coses més. Per saber quelcom més caldria visitar La Moraleja i al parc Comte d’Ordaz a Madrid, o també altres exclusives com Marbella i Benalmádena, aquí sí que es descobreix el que és una Urbanització de Luxe i els serveis que et donen.
Si aneu més lluny, com per exemple a Miami, i us passegeu per Key Biscaine o per Indian Creek, per entrar et miren fins a les dents, i et pregunten on vas i ho comproven directament amb el veïnat. Altre bon exemple de bona gestió més propera, és el barri residencial de Cologny, a la ciutat de Ginebra (Suïssa), on la discreció veïnal i eficients serveis és tot un exemple al millor nivell europeu de qualitat.
El pitjor de Bellaterra és que qualsevol grup que intenta muntar-se per organitzar i endreçar positivament els assumptes i la convivència, acaba sempre amb gent descontrolada dient un munt de comentaris que no vénen al cas.
Es plantegen temes totalment personals i ideològics que res tenen a veure amb l’assumpte que s’està intentant tractar, i que no porten a res per solventar una millor Bellaterra, més positiva per tot el veïnat. Caldria sobre tot aprendre a respectar les opinions i decisions majoritaries que es dona democràticament el veïnat del poble de Bellaterra, i no anar sempre en contra des del minut 0, ja que això recorda temps oblidats del caciquisme viscuts a Bellaterra, i mai desitjats.
Volguer demostrar que els antics veïns són la llavor del poble, quan Bellaterra supera les mil casas, no es pot aceptar ara al segle XXI, quan les families del poble arribem a 3.000 persones.
Hem arribat al 2020 i han passat 91 anys des de la creació de Bella-Terra (ara Bellaterra), tocaria trepitjat de peus a terra, mantenint el cor calent i el cap fred. Visca Bellaterra!
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (41) Passatge Ignasi Iglésias
Posted in Bellaterra, tagged Nomenclàtor de Bellaterra, Passatge Ignasi Iglésias on 27 Juliol 2020|
El Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra té una llargada d’uns 120 metres, comença al Carrer d’Apel·les Mestre i finalitza al Carrer de Juan Valera.
L’abandonament total del Passatge Ignasi Iglésias de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT
L’acondicionament del Passatge Ignasi Iglésias és una de les assignatures històriques pendents de l’EMD de Bellaterra. Es fa impossible passejar perquè està ple de vegetació i pasar és un perill de caiguda. Tampoc existeix instal·lada cap placa, per molt que surt al plànol oficial de Bellaterra. (Única presència amb la lletra I).
Ignasi Iglésias Pujadas Sant Andreu de Palomar (Barcelona, 19 d’agost de 1871 — Barcelona, 9 d’octubre de 1928). Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La força de l’orgull (1888), després perduda. De tornada a Sant Andreu s’interessà pels problemes dels obrers, i a El remordiment (1890) i Sortint de
de l’ou (1892) retratà la gent humil amb la qual convivia. Entrà en contacte amb el grup de “L’Avenç”, que publicà moltes de les seves obres, i participà en el Modernisme regeneracionista; l’influí el teatre d’Ibsen, que ajudà a divulgar, i féu conèixer L’esclau del vici (1893), L’escurçó (1894) i Fructidor (1897), entre d’altres, que el col·locaren entre els autors joves de més prestigi. La influència d’Ibsen es matisà amb la que rebé de Hauptmann i de Maeterlinck, de manera que al tombant del segle, el dramaturg ja havia elaborat la pròpia personalitat. D’aquest moment daten les obres més famoses d’Iglésias: La mare eterna (1902), El cor del poble (1902), on planteja la prioritat de la paternitat afectiva sobre la paternitat física, Els vells (1903), denúncia d’una de les injustícies socials més greus d’aquell moment, i Les garses (1905), en contra del diner guanyat sense esforç i que envileix el protagonista més que no pas l’ajuda. Tots aquests drames s’inserien dins el corrent naturalista i propugnaren la validesa de les lleis de la natura sobre les lleis de l’home.
La seva actitud rebel cedí aviat, i Iglésias s’adaptà a les exigències de la comèdia noucentista, alhora que fou nomenat funcionari municipal. Les obres que produí a partir del 1909 no assoliren l’èxit de les precedents. Així, una problemàtica burgesa i una preocupació per la descripció psicològica pot ésser advertida a Foc nou (1909), Flors del cingle (1912) i L’alosa (1913). Un retorn a l’epopeia social, Els emigrants (1916), drama en què intervingué com a actor, resultà poc autèntic i fracassà. Amb La fal·lera de l’amor (1921) aconseguí una comèdia correcta i amable, però no obtingué cap nou èxit fins el 1926, amb el seu darrer drama, La llar apagada, que li estrenà Enric Borràs, on planteja el problema de l’esterilitat conjugal, que Iglésias visqué en la seva vida familiar, bé que el situà dins un ambient d’alta comèdia. El seu enterrament constituí una manifestació d’adhesió popular, i les seves obres completes començaren a ésser editades al cap de poc temps. D’entre la dilatada producció, són els drames de la seva primera etapa els que han perdurat i que, de fet, no han deixat d’ésser representats, malgrat que els anys els han envellit notablement. Iglésias fou traduït al francès (Les garses obtingué una bona acollida a París), a l’italià i al castellà, i fou representat durant anys a Sud-amèrica.
Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA
Font:, Gran Enciclopedia Catalana
BELLATERRA SEGONS SANT CUGAT: Descripció de Bellaterra
Posted in Bellaterra, tagged Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Bellaterra on 26 Juliol 2020|
Urbanització residencial pertanyent al municipi de Cerdanyola del Vallès, situada al nord del terme, en la serra de Galliners, prop de Sabadell.
Promoció de Bellaterra|Fomento Barcelonés de inversiones S. A.
Es comença a construir el 1929.
El seu èxit es va deure, en bona part, a disposar d’una estació de ferrocarril pròpia que comunica amb Sabadell i Barcelona. Molt més difícil fou la seva carretera, que no s’assolí fins la dècada de 1970 i encara després d’un greu accident en el que un tren topà amb un automòbil en pas a nivell sense barreres, matant tots els seus ocupants, dones i fills.
També l’antic camí de terra vers Sant Cugat fou ampliat i asfaltat.
A principi de la dècada de 1970 s’hi va construir el campus de la Universitat Autònoma de Barcelona, entre l’esmentada urbanització i el nucli urbà. D’altra banda, el pas de l’autopista A-2 i dels seus laterals B-30, en feren un nucli molt ben comunicat de gran interès residencial per la seva baixa densitat i contacte amb la natura.
La Unió de Veïns de Bellaterra actualment promou la seva conversió en una Entitat Menor Descentralitzada.
© Ajuntament Sant Cugat │ Plaça de la Vila, 1, Sant Cugat del Vallès │ T. 93 565 70 00 – 010
NOMENCLÀTOR DE BELLATERRA (40) Carrer del Guitarrista Tàrrega
Posted in Bellaterra, tagged Carrer del Guitarrista Tàrrega, Nomenclàtor de Bellaterra on 26 Juliol 2020|
El Carrer del Guitarrista Tàrrega de Bellaterra te una llargada d’uns 175 metres, comença al Carrer d’Alonso Cano, i creuent la BV-1414, finalitza als Carrers Tirso de Molina i Albéniz.
Placa del Carrer Guitarrista Tarrega de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT
Francesc Tàrrega i Eixea va néixer en terres valencianes, a la ciutat de Vila-real, província de Castelló (Espanya) el 21 de Novembre de 1852. Va ser el fill gran d’una família nombrosa i humil. Als 3 anys va patir un accident que li afecte la vista per a la resta de la seva vida.
Les seves primeres classes de guitarra les va rebre del seu pare i al poc temps, del guitarrista invident Manuel González, més conegut com «El cec de la Marina», També es va iniciar en l’estudi de piano amb Eugenio de Ruiz i de clarinet. Als deu anys té ocasió d’escoltar el gran guitarrista Julián Arcas en un concert celebrat a Castelló i malgrat la seva curta edat, és convidat a rebre classes a Barcelona pel veterà artista, a causa de les condicions que ja demostrava el jove Tàrrega. Va haver de tornar aviat a causa de l’escassetat de recursos i les escapades fetes sense permís familiar per actuar en cafès i llocs poc recomanables per a un nen de la seva edat. El seu pare aconsegueix portar-lo de tornada a casa.
En una de les seves visites a València fa a la protecció de el Comte Parcent, establert a la mateixa capital del Túria, on realitza nombroses audicions i concerts. En 1869 va actuar com a pianista al Casino de Burriana (Castelló) i va ser apadrinat per l’industrial Antonio Canesa. Més tard va entrar en contacte amb el famós constructor de guitarres Antonio de Torres (Almeria 1817-1892) responsable de l’actual disseny de la guitarra moderna i què faria servir en els seus concerts diversos dels seus instruments.
En 1875, Francisco Tárrega es va matricular al conservatori Reial de Madrid per realitzar estudis de solfeig, harmonia, piano i violí. La seva fama amb la guitarra li va fer ser convidat a tocar al Teatre Alhambra amb músics com Isaac Albéniz, Chueca o Chapí. Aquest fet va suposar el començament d’una carrera concertística que el va portar a actuar per tota Espanya, França, Gran Bretanya i Itàlia.
La seva mort esdevinguda el 15 de desembre de 1909 a Barcelona, dóna fi a l’artista més universal de la guitarra.
La gran importància de Francesc Tàrrega per a la història de la guitarra és deguda a les aportacions com a virtuós intèrpret, compositor d’obres imperibles, i la creació d’una escola de guitarra formada per intèrprets del nivell de Daniel Fortea, Estanislao Marco, Josefina Robledo, Salvador Garcia, Miguel Llobet, Emili Pujol i tots els descendents d’aquests grans mestres els fruit són el panorama guitarrístic actual. Francesc Tàrrega, sense cap dubte és el responsable del ressorgir de la guitarra com a instrument de concert al segle XX. Composicions seves com Vint estudis de concert, Capritx àrab, Records de l’Alhambra i Dansa Mora van ampliar les possibilitats tècniques i expressives de la guitarra espanyola.
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Molómanos
BELLATERRA 2020: Cadira buida de Victor Francos, que mai ha comparegut al Ple Municipal de l’EMD
Posted in Bellaterra, tagged Ple Municipal Bellaterra, Victor Francos on 25 Juliol 2020|
Quan Carlos Cordón va ser escollit alcalde de Cerdanyola del Vallès, va anomenar Victor Francos, regidor responsable de relaccions entre l’Ajuntament i Bellaterra.
Sorprèn que durant tot aquest temps, el regidor Victor Francos ha deixat la cadira buida als Plens Municipals de Bellaterra, tal com es pot veure en aquesta foto d’arxiu, de l’últim de l’estiu de 2019.
Ple Municipal de Bellaterra amb la cadira buida del regidor Victor Francos de Cerdanyola|ARXIU BELLATERRA. CAT
El veïnat de Bellaterra segueix recordant la conflictiva frase que Victor Francos va anunciar a un Ple de l’Ajuntament de Cerdanyola:
“Si depengués de mi, eliminaria l’EMD de Bellaterra en 5 minuts”
Carlos Cordón (dreta) i Victor Francos (esquerra) |Ajuntament de Cerdanyola
Francos també va provocar el veïnat de Bellaterra dient:
“L’any 1939 el veïnat de Bellaterra era a l’entrada de la Diagonal de Barcelona, donant la benvinguda al dictador Franco”
Sobre les pilones del Carrer Amadeu Vives:
El govern municipal de l’EMD de Bellaterra, l’any 2010 hagués fet molt millor instal·lar-les a l’entrada de Pin i Soler (Rotonda del Turó de Sant Pau). Haguessim tingut controlat tot el recorregut de Bellaterra (tema a part és el greu problema de la BV-1414)
No hem d’oblidar que les pilones del Camí Antic de Sant Cugat van ser aprovades per ‘Silenci administratiu de l’alcaldesa del PSC”, tal com va fer Antoni Morral amb l’ Abocador Can Fatjó dels Aurons. Han anat a judici amb el vot dels partits de Cerdanyola. Lamentable no es respecti mai la decisió majoritaria del veïnat de Bellaterra.
Trist i lamentable que alguns des de Bellaterra li fan el joc a Cerdanyola i estàn contents quan les coses surten maldades com ara la sentència en contra de les pilones del Carrer Amadeu Vives (Plaça Montserrat)
Ramon Andreu ens deia que Victor Francos és bona persona, però primer s’ha de ser més honest i menys polític. Segurament la seva missió al PSC de Cerdanyola és fer el paper de provocador i dolent i anar contra la Bellaterra Rica, com forma politica d’aconseguir molts més vots allí, ja que a Bellaterra no els tenen guanyats, perquè sempre ha votat moderació.
BELLATERRA CULTURA: Cada dia és Sant Jordi a la Llibreria Paper’s! Avui recomana “Al final t’agradaré” de Maria Mercè Roca
Posted in Bellaterra, tagged Bellaterra Cultura, Llibreria Paper's on 25 Juliol 2020|
L’autora gironina Maria Mercè reflexiona sobre la gestió del perdó en la seva nova novel·la.
El llibre el protagonitza la Rosó i l’August. Els dos es van conèixer a Girona entre els 70 i 80, es van casar i van formar una família, però més tard el matrimoni no va funcionar i van acabar trencant. Anys després, l’any 2018, la tranquil·litat dels dies de la Rosó es fa bocins quan l’August torna al cap de trenta anys d’absència. Al final t’agradaré comença i acaba en l’actualitat, mentre que a la part central transcorren els fets, entre Girona i Barcelona, que donen explicació i raó de ser al present.
Font: Diari de Girona
VIST A BELLATERRA: Roda per Bellaterra un munt de bosses de poda de jardí
Posted in Bellaterra, tagged Vist a Bellaterra on 25 Juliol 2020|
Després de tants dies d’anuncis oficials i privats, part del veïnat de Bellaterra no compleix la normativa (sabent que només es recollirà 1 bosssa cada dilluns, dimecres i divendres), la resta, fins a 250 quilos diaris, s’ha de portar a les deixalleries.
“Els jardiners, després de fer la feina i cobrar, no ho poden deixar a l’espai públic de Bellaterra”
13 bosses de poda|FOTO JULIA VILAPLANA
12 bosses de poda | BELLATERRA. CAT
6 bosses de poda|BELLATERRA. CAT
BELLATERRA MÚSICA: “Un núvol blanc” de Lluís Llach [Lletra i vídeo]
Posted in Bellaterra on 25 Juliol 2020|
” La música són vitamines per l’ànima”
Lluis Llach |Facebook Lluís Llach
Lletra “Un núvol blanc” Lluis Llach
Senzillament se’n va la vida, i arriba
com un cabdell que el vent desfila, i fina.
I som actors que a voltes,
espectadors que a voltes,
senzillament i com si res,
la vida ens dona i pren paper.
Serenament quan ve l’onada, acaba,
i potser en el deixar-se vèncer comença.
La platja enamorada
no sap l’espera llarga
i obre els braços no fos cas,
l’onada avui volgués queda’s.
Així només, em deixo que tu em deixis;
només així, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…
Sovint és quan el sol declina que el mires.
Ell, pesarós, sap que, si minva, l’estimes.
Arribem tard a voltes
sense saber que a voltes
el fràgil art d’un gest senzill, podria dir-te que…
Només així, em deixo que tu em deixis;
així només, et deixo que ara em deixis.
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…
Molt blanc…
Jo tinc, per a tu, un niu en el meu arbre
i un núvol blanc, penjat d’alguna branca.
Molt blanc…
BELLATERRA.CAT 