Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Juliol de 2020

Ahir van instal·lar al terreny de la Masía de Can Jeroni Martí, a tocar la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra, una nova antena telefònica. Segons veïnat podría ser per ampliar la feble cobertura que la companyia Vodafone té al nostre poble

Nova antena a la rotonda del Turó de Sant Pau |BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

La Plaça de Joan Maragall de Bellaterra té aproximadament uns 1.500.m2, es troba al nord de l’Avinguda Joan Fàbregas i on comencen els Carrers Balmes, Miguel Servet, i el Passatge Casimiro Cots. En aquesta plaça es troba la seu de l’EMD de Bellaterra creada el 6 de juliol de 2010.

Placa de la Plaça Joan Maragall de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Joan Maragall (1860-1911) poeta de la «paraula viva» i periodista d’opinió, que escriu entre la tradició romàntica de la Renaixença i els noucentistes de la Mancomunitat. És el primer que fa poesia en el català de Barcelona, amb naturalitat. Modern, més que no pas pels motius, per la manera de tractar-los en la seva obra, per la reflexió sobre el llenguatge, i pel seu rerefons filosòfic i religiós. Entre l’«adéu Espanya» i l’iberisme, la seva influència és sempre vigent a Catalunya de manera més o menys visible.

Si bé coetani de Jacint Verdaguer (1845-1902), que és la figura monumental de la recuperació de la llengua catalana per a la literatura culta, culminació de la Renaixença, Maragall representa, per la seva obertura als corrents literaris i de pensament del món occidental, coincidint amb els anys del Modernisme de tombant de segle, l’entrada de la literatura catalana en la modernitat.

La seva vida va ser la d’un burgès il·lustrat en la Barcelona de final del XIX, ciutat que s’industrialitza i creix paral·lelament a l’ascensió del catalanisme polític, nacionalisme que obté el seu primer bastió de poder autònom amb la Mancomunitat (1914), poc després de la mort de Joan Maragall.

Cap fet biogràfic extraordinari en el transcurs d’una vida en aparença tranquil·la i mesurada, d’un rendista físicament fràgil que va arribar a ser el patriarca d’una gran família (tretze fills). Fill d’empresaris tèxtils de la Barcelona vella, anava destinat a continuar la indústria paterna, però s’hi va resistir. Arriba a la maduresa literària tardanament, després d’acabar la carrera universitària de Dret i d’uns anys d’una certa desorientació. Després d’uns mesos de treball intensiu per tal de fer surar la indústria del seu pare, passa per una crisi que aconsegueix superar afermant-se en la seva vocació literària. A començament de la dècada del 1890 entra com a redactor al Diario de Barcelona, que es publicava en espanyol, i es casa amb Clara Noble, d’ascendència anglesa i andalusa, dotze anys més jove que ell.

Havia llegit Goethe en alemany, al qual havia arribat a través del Werther. L’autor alemany serà el fonament de la seva maduresa literària. Traduirà fragments de Nietzsche per primer cop a la Península. Més endavant, Novalis, de qui va traduir Heinrich von Ofterdingen, l’inspirarà en la seva poètica. No es poden menystenir, en el seu cas, altres influències: Carlyle, Emerson, Spinoza.

Durant les dues dècades que van de 1890 a 1910 es desplega la seva activitat poètica i periodística, d’acord amb un programa de «vida poètica» o de «poesia vital» que podrà dur a terme per la seva condició de rendista i gràcies a l’estabilitat que li proporciona el matrimoni amb Clara Noble: el seu estat anímic que arriba sovint a la incandescència troba el contrapunt ideal en l’ordre i la serenitat d’una tranquil·la vida burgesa. La seva poesia i els seus articles demostren una enorme receptivitat envers els paisatges naturals i una gran sensibilitat per connectar amb les situacions, problemes i aspiracions polítiques de la societat barcelonina i catalana de tombant de segle. Expressarà també l’actitud més genuïnament catalana davant la crisi espanyola de 1898, arran del Desastre colonial, i en el diàleg amb Miguel de Unamuno.

No tan popular com ho arribà a ser Jacint Verdaguer, serà, però respectat i escoltat com a orientador moral de la burgesia catalana en el moment de consolidació del catalanisme polític. Però també patirà l’aïllament per part de les noves generacions noucentistes pel fet de no encaixar en els plantejaments estètics d’un moviment estretament lligat al programa polític de la dreta catalana en vies d’aconseguir una parcel·la d’autogovern amb la Mancomunitat de les Diputacions provincials catalanes.

El vitalisme impenitent i l’individualisme aristocràtic i anarquitzant de la seva joventut anirà reapareixent en la seva obra i s’afermarà en els últims anys havent passat pel gresol d’una crisi que donarà nova llum als grans temes de fons de la seva poesia i dels altres escrits, en una línia d’orientació que podríem definir com la de l’home interior del Cristianisme: la seva veu discordant es farà sentir arran de la Setmana Tràgica del juliol de 1909, amb el to gairebé profètic de qui coneix a fons el millor i el pitjor de «l’ànima» dels catalans.

És en aquesta línia de tensió interior que cal llegir els poemes més escadussers d’aquests anys, recollits a Seqüències (1911), entre els quals destaca el seu «Cant Espiritual» (1910), o la seva única obra dramàtica Nausica.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Pere Maragall. Visat.

Read Full Post »

El cava Can Sala elaborat per Vins Familia Ferrer, copropietaris de Freixenet, ha estat escollit el millor escumós del món per The Drinking Business.

Cava Can Sala de Paratge Qualificat|GRUP FREIXENET

Tanmateix, donades les altes puntuacions atorgades pel jurat, el cava Can Sala ha obtingut la qualificació de Sparking Wine Master 2020, un reconeixement que cap escumós va aconseguir l’any 2019.

El jurat del Global Sparking Wine Masters, format pels experts Patrick Schmitt M.W, Michelle Cherutti-Kowal M.W. i Simon Field M.W, va destacar del cava la “profunditat de sabor” i les seves “capes de caràcters complementaris”. El certamen està organitzat per The Drinks Business, la principal publicació del sector de les begudes a nivell mundial, comptant amb més de 6 milions de visitants únics en el seu portal web l’any 2019.

Freixenet Can Sala (abans Casa Sala) és un dels dotze primers caves de paratge qualificat que hi ha a tot Espanya, una categoria que inclou únicament caves singulars produïts en una àrea menor dins de la DO Cava qualificada per les seves excepcionals condicions edàfiques i climatològiques. I és que Freixenet Can Sala, elaborat amb una premsa originària de la Xampanya i que data de l’any 1900, és un petit diamant polit a mà d’el qual només es produeixen 20.000 ampolles anuals.

Els seus 7 anys de criança en ampolla amb tap de suro anticipen un producte inimitable, d’una qualitat fonamentada en els petits detalls. El cava Freixenet Can Sala no et deixarà indiferent. A més de ser un dels dotze primers caves de paratge qualificat, també té 90 punts a la prestigiosa guia Parker.

Read Full Post »

L’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra (abans coneguda com l’Avinguda Central), té una llargada d’uns 500 metres, comença a la. Plaça del. Pi i finalitza a la Plaça de Joan Maragall.

Placa de l’Avinguda Joan Fàbregas de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Joan Fàbregas (Barcelona 1889-1953), va ser un industrial de la Ciutat Comtal. Propietari de nombrosos terrenys de Bellaterra, va fer construir dotze cases. Va ser tot un cacic que amb la seva empenta va impulsar la construcció de l’església de la Santa Creu de Bellaterra. Va morir essent president de la UPB i del Club Bella-Terra, càrrecs que en aquella època no eren incompatibles.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda

Read Full Post »

Seran els ajuntaments els encarregats d’impedir que es begui alcohol a la via pública.

“Segons veïnat de Bellaterra proper al camp esportiu del Turó de Sant Pau i del Parc de la Font de la Bonaigua de Bellaterra, molts vespres nits i caps de setmana, s’organitzen ‘Botellons’, deixant a l’espai públic, restes de brossa, llaunes i botelles d’alcohol buides”

La consellera de Presidència i portaveu de la Generalitat, Meritxell Budó, ha anunciat avui dimarts que, per indicacions del Procicat, queden “prohibits els botellons a tot Catalunya” i que l’incompliment d’aquesta norma serà sancionat amb multes d’entre 3.000 a 15.000 euros.

En la roda de premsa posterior a la reunió de l’executiu català, Budó ha remarcat que “per raons de salut pública no es podrà beure begudes alcohòliques en l’espai públic”.

Segons Budó, seran els ajuntaments els encarregats d’impedir que es begui alcohol a la via pública, especialment als carrers i les platges.

Font: Diari de Girona

Read Full Post »

El mapa del covid-19 a Catalunya mostra almenys una quarantena de zones, entre elles Cerdanyola, que han experimentat un augment sobtat de casos en els últims deu dies, per bé que no totes preocupen les autoritats sanitàries de la mateixa manera.

Cerdanyola al mapa de contagis del Covid-19 els últims 10 dies|ARA

Mentre que alguns territoris densament poblats com Barcelona o l’àrea metropolitana nord, amb Badalona al capdavant, posen en alerta epidemiòlegs i biofísics, hi ha zones que podrien començar aviat el seu camí cap a l’estabilització epidemiològica, com és el cas de l’Hospitalet de Llobregat.

Altres territoris que han viscut un repunt de casos, com Cardona (Bages) o el Morell (Tarragonès), estarien controlant els brots que els amenacen a través de l’estudi de contactes i, per tant, tot i que veuen incrementar-se la seva taxa de contagi o R (que calcula quantes persones contagia de mitjana un infectat), aviat la redueixen. “En aquests casos cal esperar per saber si són creixements sostinguts o no, i vigilar si a l’atenció primària de territoris pròxims també comencen a arribar-hi nous casos”, adverteix la investigadora del grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos (BIOCOM-SC) de la UPC Clara Prats.

Read Full Post »

“Les pilones van ser denunciades amb el canvi de govern municipal de Carles Escolà (Compromís) sense respectat l’opinió majoritària del veïnat de Bellaterra”

L’abocador de Can Fatjó dels Aurons el va frenar els veïnats de Bellaterra i Sant Cugat amb les seves denúncies, grans mobilitzacións cíviques, i el recolzament total del govern municipal de l’EMD de Bellaterra.

Pilones del Camí Antic de Sant Cugat |ARXIU BELLATERRA. CAT

Antoni Morral (ICV) i Carmen Carmona (PSC), batlles de Cerdanyola, van practicar el silenci adninistratiu per aprovar les pilones del Camí Antic de Bellaterra i l’abocador de Can Fatjó dels Aurons.

L’EMD de Bellaterra va insistir en demanar a Cerdanyola la documentació de de l’abocador Can Fatjó dels Aurons i va poguer demostrar que s’havia aprovat per Silenci Administratiu de l’alcalde Antoni Morral, que hagués ingressat 9.000.0000 d’euros.

Abocador de Can Fatjó dels Aurons autoritzat pel silenci administratiu d’Antoni Morral, batlle de Cerdanyola|ARXIU BELLATERRA. CAT

Com funciona el silenci administratiu?

La Llei del procediment administratiu comú de les administracions públiques estableix que l’administració està obligada a dictar resolució expressa i a notificar-la en tots els procediments sigui quina sigui la seva forma d’iniciació. No obstant això, és una qüestió de fet que en moltes ocasions l’administració no resol els procediments, o no ho fa en els terminis establerts legalment.

Per a intentar donar solució a aquest problema endèmic, apareix la figura del “SILENCI ADMINISTRATIU”, que es pot definir de manera senzilla com una “ficció jurídica”, creada per a protegir els ciutadans davant els constants incompliments per part de les administracions públiques de la seva obligació de respondre a les sol·licituds dels particulars.

En altres paraules, el que fa el silenci administratiu és donar un valor vinculant al mutisme de l’Administració, de manera que el ciutadà sap per endavant si la no contestació en el termini establert suposa que l’Administració li dóna la raó o no, podent reaccionar en conseqüència.

A continuació, donarem unes pinzellades bàsiques:

1.- Per començar, la figura del silenci administratiu no és nova en el nostre ordenament jurídic, però ha anat basculant en el temps des del clàssic “silenci administratiu negatiu” (la inacció de l’administració s’interpreta sempre com a rebuig a les pretensions del particular) fins a posicions més protectores dels drets dels ciutadans, de manera que actualment la regla general és la del “silenci administratiu positiu” (la inacció de l’administració suposa acceptar les pretensions del particular, tret que una norma disposi el contrari).

2.- La regulació actual del procediment administratiu (i del silenci administratiu) es troba en la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, per la qual cosa caldrà donar-li un cop d’ull per poder entendre millor què és això del silenci administratiu:

Cal tenir en compte que el termini màxim general que té l’administració per respondre és de tres mesos, tret que una llei o una norma de la UE estableixin un altre termini diferent.
Com s’ha dit anteriorment, LA REGLA GENERAL ÉS LA DEL SILENCI ADMINISTRATIU POSITIU i les úniques excepcions en què s’aplica el silenci administratiu negatiu (o desestimatori) són les següents:
Procediments relatius a l’exercici del dret de petició a què es refereix l’art. 29 de la Constitució.
Procediments l’estimació dels quals tingués com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant o a tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic.
Procediments que impliquin l’exercici d’activitats que puguin danyar el medi ambient.
Procediments de responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.
Procediments d’impugnació d’actes administratius (recursos administratius: alçada o reposició) i de revisió d’ofici iniciats a sol·licitud dels interessats.
Malgrat tot, l’Administració està obligada a resoldre de manera expressa, encara que sigui fora de termini. Però en els casos en què operi el silenci administratiu positiu, la resolució posterior que dicti l’administració solament podrà ser confirmatòria d’aquest silenci; és a dir, que només pot donar la raó a les pretensions dels ciutadans.
S’imposa a l’administració un doble deure d’informació als ciutadans:
Cada administració està obligada a publicar, en les seves seus electròniques, els procediments de la seva competència, amb indicació dels terminis màxims per resoldre i el sentit del silenci (positiu o negatiu).
L’administració que tramita el procediment ha de remetre una comunicació a l’interessat, dins dels deu dies següents a la recepció de la seva sol·licitud, en la qual se li indiquin, entre altres coses, aquestes mateixes dades, és a dir: el termini màxim per a resoldre i els efectes del silenci.
Per concloure, encara que és cert que la figura del silenci administratiu no evita que l’administració continuï incomplint en múltiples ocasions amb el seu deure de resoldre les sol·licituds dels ciutadans, com a mínim fixa la interpretació que s’ha de fer d’aquesta inacció i dona seguretat jurídica a les relacions ciutadà/administració.

Font: Centre Gestor

Read Full Post »

Ban de Sabadell llença Estalvi Expansió per aconseguir 160.000 comptes en un any i direccionará a l’usuari a productes d’inversió

Sucursal del Banc Sabadell a la Plaça del Pi|ARXIU BELLATERRA. CAT

Després del confinament, la banca ha tornat a embrancar-se en una guerra hipotecària, estratègia comercial molt recurrent històricament, encara que en aquesta ocasió la batalla s’ha traslladat a les seves divisions en línia.

Però no totes les entitats busquen només créixer en hipoteques. L’estalvi també s’ha convertit en un ganxo per atreure nous clients, encara que amb els tipus d’interès sota zero és més complicat esgarrapar quota de mercat a la resta dels competidors.

Banc Sabadell es troba entre les firmes que busquen ara la captació de nous usuaris en estalvi. Per això, dimecres va iniciar la comercialització del compte denominada Estalvi Expansió (és una altra varietat del Compte Expansió). El seu objectiu és, segons una presentació interna a la qual ha tingut accés aquest diari, “que els clients pensin que el normal és guardar. Separar uns diners per al seu futur i que s’habituïn a fer-ho de manera regular “.

Per a això, Sabadell pretén que el client elimini l’esforç associat a estalviar per mitjà de l’automatització de les rutines, una pràctica que cada vegada s’apliquen més entitats financeres, com BBVA i CaixaBank, entre d’altres.

La motivació s’aconsegueix, segons el banc que presideix Josep Oliu, “animant, acompanyant i informant dels avenços de forma positiva mitjançant missatgeria integrada i comunicació automatitzada com a eix de el projecte per fomentar” l’enganxada de el client a l’estalvi.
Estalvi Expansión, un compte sense comissions, està dirigida, segons el document intern de l’banc, a clients particulars que no estalvien, sense nivell de renda, i com a complement al seu compte habitual.
Els clients d’estalvi expansió rebran comunicacions sobre l’estat del seu estalvi, recomanacions per activar noves rutines, propostes per incrementar l’estalvi periòdic o de realitzar una aportació extraordinària, com a suggeriment d’invertir en fons.

L’objectiu mínim establert és captar 160.000 clients el primer any de la seva comercialització i 610.000 clients en cinc anys, amb 2.000 euros de saldo mitjà anual inclosos en aquest compte. La pretensió de Sabadell és assegurar que els clients tinguin un matalàs per a imprevistos i direccionarles a productes d’inversió per rendibilitzar el seu estalvi. Això sí, aquest compte no té comissions, ni risc, però tampoc ofereix rendibilitat.

Com un dels ganxos per a subscriure el compte, a el client se li s’arrodonirà a el següent euro l’import dels pagaments en compte que es produeixin durant la setmana, per exemple, quan el client pagui el cinema, la compra o tingui un rebut domiciliat. Es disposarà de multiplicadors d’arrodoniment que permetran accelerar l’estalvi multiplicant els cèntims de cada despesa, fins al següent euro per 2, 3 4 o 5.

A més, tindrà un extra quan plogui. En aquesta manera d’estalvi, el client podrà separar la quantitat que triï si plou a la localitat seleccionada.

Font: El País Economia

Read Full Post »

L’Avinguda Joan Baptista Viza és un dels 7 noms que se li dona a la BV-1414, té una llargada aproximada de 750 metres, comença a la Plaça d’El Greco i finalitza al pont dels FGC.

Vella placa de l’Avinguda Juan Baptista Viza | ARXIU BELLSTERRA. CAT

Joan Baptista Viza Caball (Barcelona, 1884 – 1979) va ser un advocat, empresari i polític espanyol de filiació carlina. Llicenciat en Dret, va ser empresari de el sector de la construcció i de la navegació i financer. Va escriure així mateix alguns articles de temes socials a El Correo Català, de què era col·laborador habitual. Es va casar amb Dolors de Molins de Sentmenat.

De 1922 a 1924 va ser president de la Joventut de l’Cercle Tradicionalista de Barcelona, integrat en la Comunió Tradicionalista (sector jaimista), partit pel qual va ser elegit regidor de l’ajuntament de Barcelona el 1922. El 1931 va ser responsable de la Junta Tradicionalista de Catalunya, però en 1935 es va integrar en el Partit Agrari Espanyol.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola va fugir a Burgos, on va treballar a l’Oficina de Premsa de el bàndol revoltat franquista.

Durant la guerra civil va escriure dues novel·les molt pamfletàries i de molt mala qualitat literària: Rosa-roja i Flor de Lis i La motxilla de el soldat. Maryse Bertrand de Muñoz qualifica la primera com “Novel·la sense valor literari” i de la segona diu: “Novel·la mal escrita, amb abundància de situacions impossibles”.

Després de la guerra va ser membre de la Unió de Propietaris de Bellaterra i un dels impulsors en 1972 de la Universitat Autònoma de Barcelona, de manera que el 1972 li va ser dedicada una avinguda de Bellaterra (Cerdanyola del Vallès).

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

Ahir 26 de juliol de 2020 ens va deixar el bellaterrenc Josep Maria Carulla

Des de Bellaterra. Cat transmetem a tota la seva numerosa família i amics els nostres respectes i records del que va ser veí del nostre barri del Viot de Bellaterra.
La mort no arriba amb la vellesa sinó amb l’oblit (Gabriel Garcia Marquez).

Dencansi en pau!

Read Full Post »

« Newer Posts - Older Posts »