Per J.Altura i Pujada, Secretari de l’Ajuntament de Sabadell
Bella-Terra! Heus ací un bell nom i eufòric, prometedor d’eclosions que,com els borinots, donen noves formes i colors a la Natura.
L’eclosió de Bella-Terra, serà perfecta en un futur més o menys immediat o incert, però ho serà quan tots els que estimem aquest lloc de repòs, arrecerat dels freds, vents i altres maltempsades atmosfèriques, i a cobert de totes les malures socials de les grans concentracions ciutadanes, en fem el nostre aixopluc perenne. I de l’eclosió, n’esdevindrà el Municipi, el conjunt de veïns d’un poble amb autodeterminació per a regir-se, administrar-se i per a nomenar els seus mandataris en la gestió de la seva cosa: eixamplament, utilitat i conservació d’aquesta terra que s’en diu bella, però que més que bella com ho és un conjunt, és tota sola, esquerpa, dinànima i per tant traïdora amb els que no,la coneixen i sense esforç volen aprofitar-se’n, però també generosa i ubérrima en donar tot el fruit de les seves entranyes, que de tant en tant s’esventren, perquè el sol i l’aire la facin més germinadora.
El Municipi Bella-Terra, doncs, no és cosa d’avui. Per aconseguir-ho, cal de manera callada però continua, l’estimació a la terra bella i fruitadora i acostar-s’hi tot el que poguem i valem, per a fer-ne un conjunt capaç d’adquirir drets i obligacions, no d’una manera circumstancial i passatgera, sinó adquirint-hi drets i deures de ciutadania permanent. Sense que l’esforç dels que infantaren Bella-Terra sigui menyspreat i negligit, hom ha de propugnar per aconseguir una unitat d’acció entre tots els valors que avui s’hi mouen i deixar un lloc per els que vinguin. Bella-Terra ha de trencar, hauria d’haver trencat el cercle d’una empresa privada, per aixamplar els límits que més tard o més d’hora ens fexessin en concret el territori sobre el qual s’ha de formar el futur Municipi.
Bella-Terra, sense habitants amb les característiques de veïnatge; sense habitants capaços d’adquirir els drets i deures de ciutadania dins un territori determinat; sense que aquest territori sigui fixat d’antuvi despullat de traves, enveges i d’interessos individuals no pot constituir-se en Municipi Bella-Terra, però, que tant s’assembla i pot assemblar-se encara més a les villes suïsses, avui una petita villeta, i a les parròquies rurals angleses, pot tenir molt aviat una organització administrativa pròpia, que la Llei Municipal de Catalunya ha recollit amb el nom de SUBMUNICIPI, i diem que ha recollit i no ha creat, per molta semblança del Submunicipi català amb la tradicional parròquia rural englesa.
La parròquia rural anglesa es regeix per l’Assamblea parroquial -parochial meeting- composta de tots els electors sense distinció de sexes, amb el poder executiu a mans del seu president, quan no compta tres-cents habitants o depassa aquesta xifra. Les atribucions de la Parròquia rural anglesa que té el seu origen en la cura de les coses de l’espirit i del culte a la idea religiosa, avui en la vida administrativa són múltiples i entre elles com obligatòries: servei de camins, vigilància, administració de la propietat parroquial, pot dir-se’n també comunal en sentit de comunitat de drets i obligacions, camps de jocs, enllumenat, pavimentació i subministrament d’aigua, tractament de residus i control contributiu.
El submunicipi català es regeix pel Consell general elegit per tots els electors entre els veins elegibles pel càrrec de Conseller Municipals. Es regeix, però, per una Junta Veïnal elegida pel Consell general, composta per un President i dos Vocals en el grups de població de menys de tres-cents habitants i per un President i quatre vocals en els de població superior; Junta veïnal que tindrà al seu càrrec el poder executiu. Tingui’s en compte que el Submunicipi català pot constituir-se entre els grups de població o pobles que dintre d’un Municipi -el cas nostre amb Cerdanyola- constitueixin nucli separat d’edificació, amb interessos peculiars i amb un mínim de dos-cents habitants, els quals podran gaudir d’una administració autònoma per mitjà de la damunt dita Junta veïnal, elegida directament pels electors amb residència en el poble o grup de població.
La Llei Municipal de Catalunya, afegeix encara: Perquè els grups de població o pobles puguin gaudir d’una administració autònoma, cal que la majoria la demani a l’Ajuntament respectiu. La nostra Llei Municipal insisteix també en estimular la creixença d’aquests grups de població com Bella-Terra, que no s’han creat pel temps i evolució de totes les coses humanes, sinó per l’esforç individual d’un grup d’administradors de la bellesa, que es troben bé en solitud davant el vertigen social que avui anihila quasi tot sentit d’humanitat i de conservació de l’espècie, i si voleu, avars d’uns moments de quietud i de repòs per al cos malmès per les lluites de la vida i per a l’ànima llatzerada per un nou món que sembla haver perdut el control moral de la seva existència.
I l’existència de Bella -Terra és obligada si hom vol conservar un petit lloc de sojorn amable, rialler i pròdig enmig dels dos grans nuclis urbans engolidors de ciutadans, que de prop ens assetgen: Barcelona, capital de la nostra estimada Catalunya, com totes les grans capitals, fàcil al platxeri i de més a més a les lluites socials d’una gran ciutat oberta a tots els corrents immigratoris; i Sabadell, la nostra cara Sabadell, ciutat inquieta, que de tant inquieta és un perill de perdre la fesonomia pròpia amb l’emigració dels seus fills Milà immigració de pobles transhumants, transformar-la en un barri concretament industrial, en un d’aquells sengles carrers de la Barcelona medieval, i sense la contrapartida, de vegades, per molt que primfili, favorable de la gran ciutat mediterrània. L’estímul de la Llei Municipal Catalana, cal aprofitar-lo. Anem per ara, tot seguit, al SUBMUNICIPI, mentres la formiga feinadora treballem per un futur MUNICIPI.
Quan podrem dir…Mira: el nostre Municipi
Lloada sia Bella-Terra!
