Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/07/2020

Posta de sol al barri de Terranova (Bellaterra)

Panoràmica de Terranova|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Bellaterra, dimecres, 1 juliol 2020

“Ens cal una solució però no arriba

10 bossas esperen ser recollides|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“L’EMD de Belaterra podría seguir premiant anualment la millor edificació del nostre poble amb els vots del veïnat”

Placa d’una casa premiada l’any 1947 a Bellarerra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

“Durant el seu mandat es va urbanitzar la finca Can Domènec, que va donar nom al nou barri d’estiueig de Bellaterra el 1930”

Domènec Fatjó i Vallès (Cerdanyola del Vallès l’any 1887 – 4 d’abril de 1966.

Domènec Fatjó i Vallès (Cerdanyola del Vallès 1887/1966)

Per Josep Lluís Martín Berbois

Domènec Fatjó i Vallès fou un hisendat i polític nascut a Cerdanyola el 1887, fill de Domènec Fatjó i Tintoré i de nativitat Vallès i Raventós, que es van casar l’any 1883 i van tenir deu fills. El seu pare fou alcalde de Cerdanyola entre els anys 1895 i 1903, i tinent d’alcalde entre 1894 i 1895 i 1904 i 1909, a més de soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre. El seu avi patern fou Josep Fatjó i Raventós, i la seva àvia, Maria Rosa Tintoré i Olivé, els quals van tenir onze fills (quatre homes i set dones). A més, el seu avi també va ser alcalde de Cerdanyola entre 1851 i 1879.

Domènec Fatjó i Vallès es va casar al monestir de Montserrat el 4 d’agost de 1921 amb Teresa Sanmiquel i Griera i van tenir sis fills: Domènec, Eulàlia, Montserrat, Eulàlia, Nativitat i Miquel Fatjó i Sanmiquel. El seu fill Domènec va ser alcalde de Cerdanyola de 1959 a 1975 i diputat provincial. El domicili familiar era can Fatjó del Molí, però també tenien com a mínim un altre habitatge al carrer de València 281 de Barcelona.

Domènec Fatjó va formar part d’algunes entitats econòmiques i professionals de Cerdanyola i de fora de la seva ciutat natal, i fou vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.

Ideològicament, va ser de la formació catalanista i conservadora de la Lliga Regionalista. L’1 de gener de 1914 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola. Pel que fa a la Diputació i a la Mancomunitat, en els darrers comicis del 12 de juny de 1921 va obtenir l’acta de diputat provincial pel districte de Terrassa-Sabadell (Diputació de Barcelona) amb 5.340 vots. Al llarg del bienni 1921-1923 va formar part de les comissions d’Interessos Generals, Agricultura i Boscos i comissions generals (departament central) de la Diputació de Barcelona. L’11 de gener de 1924 va signar una declaració contra la política antidemocràtica de la dictadura de Primo de Rivera.

Entre el 27 de febrer de 1930 i el 14 d’abril de 1931 va ser alcalde de Cerdanyola. Com a batlle va contribuir a la fixació dels límits definitius entre Cerdanyola i Ripollet.

Durant el seu mandat també es va urbanitzar la finca Can Domènec, que va donar nom al nou barri d’estiueig de Bellaterra el 1930.

La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 va fer que passés a ser regidor per la Lliga Regionalista des del 14 d’abril d’aquell any fins a l’1 de febrer de 1934.

Un cop acabada la Guerra Civil, durant el 1939-1940 va ser el màxim avalador de persones a Cerdanyola amb un total de vint, i va ocupar diversos càrrecs com a prohom de la Hermandad de Labradores local, membre de la Junta Parroquial i de la Junta d’Homenatge a la Vellesa. Finalment, morí a l’abril de 1966 a l’edat de setanta-nou anys.

Dades personals i familiars:

Família:
El seu pare va ser Domènc Fatjó i Tintoré (?–06/09/1909) i la seva mare Nativitat Vallès i Raventós (?–1917). El 1883 es van casar i van tenir deu fills. Domènec Fatjó va ser alcalde de Cerdanyola entre 1895 i 1903 i tinent d’alcalde durant el 1894-1895 i 1904-1909. També va ser soci de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
Matrimoni / Fills:
Domènec Fatjó es va casar al monestir de Montserrat el 4 d’agost de 1921 amb Teresa Sanmiquel i Griera (?–11/04/1988). Van tenir sis fills: Domènec (1922–2011), Eulàlia (1928), Montserrat, Eulàlia, Nativitat i Miquel Fatjó i Sanmiquel. El seu fill Domènec va ser alcalde de Cerdanyola de 1959 fins el 1975 i diputat provincial. El domicili familiar era Can Fatjó del Molí, però també tenien com a mínim un altre habitatge al carrer de València 281 de Barcelona.

D’altre parentiu

El seu avi patern va ser Josep Fatjó i Raventós i la seva àvia Maria Rosa Tintoré i Olivé, els quals van tenir onze fills (quatre homes i set dones). Josep Fatjó va ser alcalde de Cerdanyola entre 1851 i 1879. Els seus besavis paterns van ser Joan Fatjó del Molí i Cladellas (1804–17/10/1870) i Madrona Raventós i Pous (1797–1840) de Sant Sadurní d’Anoia. En morir aquesta darrera Joan Fatjó va casar-se amb Teresa Salas i Palet (?–05/09/1870). Els seus rebesavis per part paterna van ser Josep Fatjó i Caterina Cladellas i Arimon.
Lloc habitual de residència:
Can Fatjó del Molí (Cerdanyola).
Llocs successius de residència i datació: Can Fatjó del Molí (Cerdanyola). Carrer de València, 281 (Barcelona).

Dades com a diputat de la Mancomunitat:

Districte:
Terrassa-Sabadell.
Diputació a què pertanyia:
Barcelona.
Responsabilitats que tingué a la Diputació:
Al llarg del bienni 1921-1923 va formar part de les comissions d’Interessos Generals, Agricultura i Boscos i comissions generals (departament central) de la Diputació de Barcelona.
Partit pel qual es presentà:
Lliga Regionalista.
Resultats electorals (vots) en cada elecció disputada:
A les eleccions del 12 de juny de 1921 va obtenir 5.340 vots.
Dades professionals:
Activitat econòmica:
Propietari. El primer contribuent de Cerdanyola l’any 1945. Pagava 33.564 pessetes en concepte de contribució d’immobles, conreus i ramaderia.
Pertinença a organitzacions econòmiques i professionals:

Va ser vocal de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Prohom de l’Hermandad de Labradores, membre de la Junta Parroquial i de la Junta d’Homenatge a la Vellesa.
Ideologia i activitat política:
Ideologia:
Conservador.
Militància política:
Lliga Regionalista.
Càrrecs públics:
L’1 de gener de 1914 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Cerdanyola. Entre el 27 de febrer de 1930 i el 14 d’abril de 1931 va ser alcalde de Cerdanyola. La victòria d’Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del 12 d’abril va fer que passés a ser regidor per la Lliga Regionalista des del mencionat 14 d’abril fins l’1 de febrer de 1934.
Bibliografia:
Estudis sobre la seva figura:
Bibliografia

NEGREIRA VERJILLOS, Josep Lluís. Del somni republicà a la barbàrie franquista: Cerdanyola del Vallès (1936-1952). Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2006.

SÁNCHEZ, Miquel. La Segona República i la Guerra Civil a Cerdanyola: 1931-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993.

—. Can Fatjó del Molí, 1144-1987. Nou segles d’història d’un mas de Cerdanyola. Cerdanyola del Vallès: Parc Tecnològic del Vallès, 1999.

—. Història de Cerdanyola: dels orígens al segle vint. Cerdanyola del Vallès: Ajuntament de Cerdanyola; Montflorit, 2005.

Fonts d’arxiu

Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona

Arxiu Municipal de Cerdanyola del Vallès

Arxiu Personal Miquel Sánchez

Imatges i documents:
Retrat de Domènec Fatjó i Vallès, probablement amb 34 anys, a Cerdanyola.Fotografia de grup, en Domènec Fatjó està al centre de la fotografia dempeus, l’any 1921. Es tracta de la celebració de la seva elecció com a diputat, realitzada, molt probablement, al Sindicat Sant Isidre.
Peus de foto i comentaris:
Retrat de Domènec Fatjó i Vallès, probablement amb 34 anys, a Cerdanyola. Font: imatge cedida per la família Fatjó Gené.
Fotografia de grup, en Domènec Fatjó està al centre de la fotografia dempeus, l’any 1921. Es tracta de la celebració de la seva elecció com a diputat, realitzada, molt probablement, al Sindicat Sant Isidre. Font: imatge cedida per la família Fatjó Gené.
Dibuix de Domènec Fatjó i Vallès. Procedència: “Cerdanyola del Vallès” [en línia]. Salillas, [consulta: 12/11/2017].

Read Full Post »

Segons Cerdanyola, aquestes són les construccions i cases catalogades per interès arquitectònic al poble de Bellaterra

http://www.salillas.net

Read Full Post »

L’Avinguda Bertomeu de Bellaterra te una llargada de 700 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza al pont dels FGC. És un dels 7 noms que té la Carretera BV-1414 (de titularitat de la Diputació de Barcelona).

Placa de l’Avinguda Bertomeu de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Segons publica el bellaterrenc Ignasi Roda i Fàbregas al llibre Bellaterra 1930 – 2005 “Crònica de 75 anys’, Bertomeu i Bertomeu (Barcelona 1890? – 1936), va ser un apotecari d’ofici, i segons testimonis, qui va tenir la pensada de crear la urbanització.

Plànol oficial de Bellaterrra|CEDIT PER L’EMD DE BELLATERRA

La seva mort violenta i prematura a mans d’un escamot incontrolat d’afusellament a l’Arrabassada, tot just començada la guerra, no va fer oblidar la seva personalitat d’home emprenedor i molt fet a la seva. Si li haguessin respectar la vida, possiblement Bellaterra sería una altra cosa. No sabem quina, però segur que diferent.

Read Full Post »