Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 4/07/2020

“Campanya municipal de prevenció de la proliferació del mosquit tigre, molt interesant per Bellaterra”

L’estiu ha arribat i amb ell la calor i l’aparició del mosquit tigre, una espècie que s’ha adaptat perfectament al medi urbà. La prevenció és la millor fórmula per evitar la seva proliferació.

El mosquit tigre és un habitual dels nostres estius. Les principals formes de proliferació són els ous i les larves. Al nostre entorn utilitza qualsevol massa d’aigua petita i estancada per reproduir-se com ara bidons, gerros, plats de testos, cubells o altres tipus de recipients, raó per la que és molt important eliminar qualsevol punt d’aigua estancada a l’ambient exterior. A part de produir picades molestes aquests mosquits, així com d’altres, podrien actuar de transmissors de determinades malalties.

L’Ajuntament desenvolupa entre els mesos de maig i octubre una campanya de prevenció de la proliferació del mosquit tigre que consisteix en la realització d’una campanya informativa de les mesures de prevenció de punts de cria de mosquits, seguiment dels embornals del municipi i atenció a les queixes de la ciutadania en relació a la presència de mosquits i/o a la presència de punts amb masses d’aigua estancada on aquests puguin proliferar. Una lluita en què és molt important la col·laboració ciutadana, tant a l’hora d’aplicar mesures preventives a les respectives finques, com en el fet de comunicar qualsevol incidència a l’Ajuntament, el que ajudarà a localitzar els focus del mosquit i aplicar mesures adients per a la seva eliminació.

Què hem de fer per evitar els focus de cria del mosquit tigre

Buidar i mantenir qualsevol recipient de l’exterior que pugui acumular aigua: joguines, cendrers, gerros, galledes, plats de sota els testos, safareigs, pneumàtics, ornaments de jardí, etc.

Els dipòsits o bidons que s’utilitzen per recollir aigua pel rec han d’estar coberts amb una tela mosquitera prima o ser buidats i assecats una vegada a la setmana com a mínim
Evitar les acumulacions d’aigua en zones de drenatge o canals de desguàs.

Els embornals del jardí que acumulin aigua es poden tapar amb una tela mosquitera per tal d’evitar que el mosquit entri i hi posi els ous. També es recomana netejar-ho una vegada a la setmana tirant-hi aigua a pressió.
Vigilar les basses petites, buidar-les dos cops per setmana o cobrir-les amb una tela mosquitera.

També es recomana introduir peixos (per exemple la carpa comuna) a les basses, sent un mètode biològic d’eliminació de les larves de mosquit.

Mantenir cobertes les piscines mentre no s’utilitzen. Les piscines de plàstic s’han de buidar periòdicament, i si no es fan servir cal retirar-les.
També cal tapar els forats dels troncs i les branques dels arbres amb sorra.
Canviar molt sovint l’aigua de les plantes que viuen en aigua i la dels plats dels animals domèstics.
Enguany, la Diputació de Barcelona va editar al mes de gener, a través del Servei de Salut Pública, el conte A la caça del mosquit ratllat amb l’objectiu de donar a conèixer el mosquit tigre i fomentar el civisme i un canvi de comportament dels infants i les seves famílies respecte a la lluita contra el mateix.

El Mosquit tigre a Catalunya

El mosquit tigre es va detectar per primera vegada a Catalunya l’any 2004 i es reconeix per les ratlles blanques al cap i al cos. L’exemplar adult fa entre 2 i 10 mil·límetres i volen només fins a uns 400 metres del lloc de cria. Com passa en les altres espècies de mosquit, és la femella la que s’alimenta de sang. Els mosquits tigre són actius sobretot de dia i principalment a l’exterior de les cases

Ajuntament de Cerdanyola

Pl. Francesc Layret, s/n

☎️935 80 88 88

08290 Cerdanyola del Vallès

Read Full Post »

El Último verano de Silvia Blanch, la novel·la més trepidant de Lorena Franco, la nova reina de l’thriller

El último verano de Sílvia Blanch|BELLATERRA. CAT

Sinopsi de El último verano de Sílvia Blanch:

Un amor prohibit sempre arrossega mentides.
Un crim sempre deixa empremtes.

L’última persona que va veure a Silvia Blanch, desapareguda sense deixar rastre l’estiu de 2017, està morta. Sílvia era jove, guapa i estava destinada a l’èxit. Alex, una jove periodista, serà l’encarregada d’anar fins al poble de Montseny, on vivia Silvia i on se li va perdre la pista, per parlar amb la seva família i escriure un article quan es compleix un any de la desaparició.
Un cop allà, comença a desempolsar tots els detalls de la desaparició a la recerca de respostes. Envoltada de secrets i mentides, no trigarà a notar que la seva presència molesta els habitants de la vila. Sobretot a un dels principals sospitosos, per qui Alex se sentirà irremeiablement atreta tot i que sembla amagar.
Amb una escriptura vibrant i en una novel·la on res és el que sembla i en què tots menteixen, Lorena Franco ens acompanya de la mà al més profund de bosc conel últim estiu de Silvia Blanch.

Read Full Post »

Blaumut és una formació musical que combina el folk amb el pop, la música clàssica i la cançó d’autor. El nom del grup ve de la cançó «Islàndia» del seu disc El turista. Està integrada per Oriol Aymat (violoncel), Xavi de la Iglesia (guitarra i veu), Vassil Lambrinov (violí), Manel Pedrós (bateria) i Manuel Krapovickas (contrabaix i baix elèctric).Fan lletres plenes d’imatges, arranjaments d’instruments clàssics de corda, i el so de diverses andròmines formen l’atmosfera de les seves cançons.

Lletra Pa amb oli i sal

Fes una foto del terrat
que des d’aquí es pot veure Mart.
La roba estesa, el meu agost,
un camp d’espigues i cargols.

Esperarem que passi el fred
i sota l’arbre parlarem de tot.
Un bioritme elemental,
un mar d’antenes i animals.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Un altre lloc, un altre temps,
on parlarem amb altres Déus.
El meu secret subtitulat,
camins d’arròs, camins de blat.

Esperarem que baixi el sol
i sota l’arbre parlarem del temps.
Un bioritme elemental,
un tros de vida artificial.

Els astronautes volen baix,
els núvols passen com qui no diu res.
Amb les butxaques a les mans
caminarem els passos d’altres peus.

Esmorzarem pa amb oli i sal,
ho vestirem amb unes copes de vi.
Deixant de banda la ciutat,
la tarda és llarga i potser més, molt més, la nit.

Read Full Post »

El Carrer de Can Llobet de Bellaterra té una llargada de 400 metres, comença al Carrer de Serafí Pitarra i finalitza al Carrer de Vázquez de Mella.

Placa del carrer Can Llobet|ARXIU BELLATERRA. CAT

El carrer dona el nom de la família Llobet, qui era la propietària de la majoria dels terrenys de la zona, així com el seu llinatge de la masia Can Miró de la UAB. A lépoca de Jaume Moix, president de la UVB, es va mediar per fer posible urbanitzar els terrenys de la zona de Bellaterra tocant Sant Quirze i Sabadell.

Plànol oficial de Bellaterra|CEDIT EMD BELLATERRA

Read Full Post »