Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Agost de 2020

Només sería un cercavila pels carrers de Bellaterra amb el veïnat gaudir-lo des des de la porta dels seus jardins. El grup podria anar-hi sobre un camió de Festa Major amb els Gegants de Bellaterra.

Visca la Festa Major de Bellaterra!

Balkan Paradise Orchestra (tradició balcànica i vents de l’est) és el suggeriment de Bellaterra. Cat per la cancelada Festa Major de Bellaterra 2020. Podrien fer una cercavila per tots els carrers del nostre poble i aportar un munt de ritmes internacionals i aportar la joia de viure. S’anima l’EMD i els porta a Bellaterra? Aquí teniu el petit vídeo que vam grabar l’any 2018 a la Festa Major de Terrassa:

Els barcelonins de Balkan Paradis Orquestra són un dels 4 grups seleccionats per a la final del X Concurs Sons de la Mediterrània

Balkan Paradise OrchestraBalkan Paradise Orchestra | Arxiu de l’artista

Creada a principi del 2015 a Barcelona, la Balkan Paradise Orchestra, també coneguda com BPO, reuneix deu instrumentistes de vent-metall, vent-fusta i percussió.

Les joves intèrprets que la formen beuen de diverses influències, però en aquest projecte es concentren en la tradició balcànica de les formacions de vent, amb una sonoritat d’impacte que apliquen també a peces tradicionals com “La gata i el belitre”. En la seva curta però intensa trajectòria ja han actuat moltes vegades, tant en escenaris com en format de cercavila.

Balkan Paradis Orquestra

Estil de música: folk-balcànic

Components: Mila González (trompeta), Alba Careta (trompeta), Berta Gala (trompeta), Eva Garín (clarinet), Laura Lacueva (clarinet), Alba Ramírez (trompa), Maria Cofan (trombó), Olivia Casas (tuba), Maria Puertas (tuba) i Eli Fàbregas (percussió).

Font: Grup Enderrock Edicions SL

Read Full Post »

El Pasatge de Josep Soler de Bellaterra té uns 75 metres de llargada, comença al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell, a tocar el Carrer de Margenat i no té sortida a la part baixa.

Per error, a la placa del Passatge de Josep Soler s’han oblidar d’afegir la lletra R (Soler, no. Solé), i així es fa dificil saber qui és aquest personatge.

Placa del Passatge de Josep Soler de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 25 de març de 1935) és un dels compositors i assagistes catalans més destacats. Considerat un dels autors vius més importants de la música contemporània a Espanya, entre la seva ingent obra musical es compten 16 òperes, 8 simfonies, nombrosos concerts, oratoris, lieder i sonates.

Junt a les seves composicions Josep Soler ha desenvolupat una profunda i contínua tasca teòrica, amb l’edició de diversos assajos sobre musicologia i estètica.

Membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi des de 1982, actualment és director honorífic del Conservatori Professional de Música de Badalona.

Entre les diferents distincions rebudes en destaquen el Premi Nacional de Música de Catalunya (2001), el Premi Nacional de Música d’Espanya (2009) i el Premio Tomás Luis de Victoria (2011). L’any 2013 se li concedí la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts, que el compositor retornà.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia

Read Full Post »

El Carrer de Josep Sentís de Bellaterra té una llargada d’uns 700 metres, comença al Carrer Mestre Nicolau i finalitza al Camí Antic de Sant Cugat a Sabadell.

Placa del Carrer Josep Sentís de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. CAT

Al no afegir-se a la placa del carrer el segon cognon, molts podrien pensar que està dedicat al músic Josep Sentís i Porta (Tarragona, 10 de juny de 1888 – París, 6 de juny de 1983), violinista i compositor de sardanes. Estudia a Barcelona amb els mestres Joaquim Malats i Enric Granados. Va ser fundador de l’Orfeó Tarragoní. Bon violinista, des de molt jove féu concerts a Tarragona i a Barcelona i, per aquest motiu, l’Ajuntament de Tarragona li concedí el 1906 una beca per estudiar a París on s’establí de manera permanent. Només tornà durant la primera guerra europea (1914-1918) i residí a Rubí, on funda l’Orfeó de Rubí.

Josep Sentís i Vilanova (Riudoms 1878-Barcelona 1968), va ser un actiu comerciant català. Fou un dels primers compradors de parcel·les de Bellaterra. Ell i la seva família solien anar a estiuejar a Can Coll, prop de Cerdanyola del Vallès, conjuntament amb la família del Can Miró de Can Doménech i en Bartomeu, venien a caçar al territori de Bellaterra.

En Bartomeu va ser qui va convèncer a Josep Sentís perquè comprés un terreny i que fes la seva casa familiar, que per cert, és la que tanca el Carrer de Monseny. Els darrers anys de la seva vida els va viure a Bellaterra.

Va ser el pare del periodista Carles Sentis i Anfruns. L’historiador Francesc Vilanova explica el periple vital i professional de Carles Sentís Anfruns, un dels personatges més importants de la Catalunya franquista, que no va dubtar a canviar de llengua, d’ideologia i de bandera quan va advertir els canvis sociopolítics que s’havien d’esdevenir a partir de la primavera del 36.

Carles Sentís Anfruns no va perdre la guerra. A diferència de molts altres, exiliats, menyspreats, oblidats, va prendre partit per la futura Catalunya franquista, raó per la qual no va batallar en favor del català i de la Catalunya que havia conegut i retratat fins aleshores, ja que això significava integrar el bàndol dels perdedors. Sentís era “impecablement pragmàtic i camaleònic, molt vanitós i sense manies ideològiques”, i la seva aspiració principal no era cap altra que estar al bàndol del poder vigent. Per això, en l’esfera privada “era un plaer llegir la poesia de Joan Maragall […] sota el paraigua del franquisme”.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Wikipedia. Núvol. Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda

Read Full Post »

Bones vacances merescudes al Restaurant Marcs de Bellaterra! Únic restaurant de Bellaterra que durant el confinament per Covid-19 ha ofert menjar per emportar a casa. Gràcies i per a molts anys

Restaurant Jardí Marcs de Bellaterra |ARXIU BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

Restaurant Bellateca de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Es traspassa Restaurant amb llicència d’activitat per a restaurant i menjar per emportar. Situat a la localitat de Bellaterra, a la carretera principal al costat de la Plaça de la vila i de l’Estació de FFGC. I Té un espai d’shop que compleix la funcionària de menjar take away Bellaterra és un enclavament verd amb habitatges d’alt estànding, entre les ciutats de Sant Cugat, Sabadell i Sant Quirze i a només 15 min. de la ciutat de Barcelona, amb accés directe a la C-58 i a l’AP7 / B30. En pocs metres disposem de 7 restaurants molt diversos. Bellaterra té fidelitzat un públic de comensals de mig dia a la recerca de la tranquil·litat que es respira fora de la ciutat i dels centres de treball, però sense allunyar-se massa. És a prop de la Unversitat Autònoma de Barcelona i de diferents Polígons Tecnolçogic (Parc Sant Joan de Sant Cugat, Parc Tecnològic de Vallès, Sincrotró, Poligon de Sant Pau Riu Sec de Sabadell, entre d’altres). També té un públic igualment exigent que es recrea en la naturalesa i exclusivitat que es respira a Bellaterra i què li agrada gaudir d’un dinar o sopar als jardins del restaurant.
El local té una superfície de 200m2 amb jardí i diferents ambients, magatzem i bany. El lloguer mensual és de 1.550 € a mes l’IVA.

Jardí del Restaurant Bellateca de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Les instal·lacions estan impecables ja que es va reformar i va adequar per a l’activitat de restauració al juliol de 2019. Compta amb el mobiliari interior i exterior quasi nou. Disposa de un menjador espaiós i lluminós, així com diferents estances polivalents. Compta amb una cuina perfectament equipada i amb finestres amb vista a l’exterior i per últim te un jardí deliciós que requereix molt poc esforços. Coincidint amb l’arribada del bon temps, està a punt per reiniciar l’activitat i rendir al màxim. Té un traspàs de 120.000 €. Inclou un contracte de lloguer fins a l’any 2030 i tota la maquinària i mobles (amb alguna excepció).

Engel & Völkers
Avinguda Diagonal, 640
08017 Barcelona
☎️ 93 515 44 44

Read Full Post »

L’Avinguda de Josep Maria Marcet de Bellaterra té una llargada d’uns 470 metres, comença a la Plaça del Pi i finalitza a l’Avinguda del Film (BV-1414).

Placa de l’Avinguda Josep Maria Marcet(BV-1414) de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Josep Maria Marcet tenia casa a Bellaterra, i des de l’any 1953 a 1956 va acupar el càrrec de president de la UPB/UVB

Josep Maria Marcet Coll (1901-1963), empresari i alcalde de Sabadell. La recent retirada del monòlit a la seva memòria a la plaça que encara porta el seu nom ens brinda l’oportunitat de traçar un semblança biogràfica de qui fou un dels polític més influents de la ciutat al segle XX i home fort de les dues dictadures militars.

El futur alcalde de Sabadell provenia de una família de fabricants tèxtils, el seu avi Josep Marcet i Font (1845-1910), nascut a Olesa de Montserrat, s’instal·là a la ciutat on posseïa des del 1884 un vapor i on muntaria el 1893 una empresa de llanes regenerades. A la seva mort la companyia va prendre el nom de Hijos de José Marcet Font, dirigida pels seus fills Rafael i Plàcid (1875-1949). El 1913 es va transformar en Sociedad Anónima Marcet i va esdevenir una de les més importants del sector. Fins el 1930 la seva principal activitat fou la compravenda i manipulació de llanes i regenerats, així com la importació i la venda de drapots, entre 1928 i 1936 va començar a fabricar mantes i filats de carda. El 1931, Plàcid Marcet va iniciar la fabricació de teixits per a senyors. Entre 1915 i 1935 participà en altres empreses tèxtils com ara Anónima Grau, Anónima Serracant, Hilados y Fantasias, La Estambrera SA i una firma mexicana radicada en San Luis de Potosí. També, SA Marcet era soci de La Lanera Española SA, que muntà a Sabadell el 1915 una fàbrica de rentatge i pentinament de llanes,

Com explica a la seves memòries, la seva mare, Anna Maria Coll, va morir de tifus quan ell només tenia dos anys i “quedé, pues, desde muy corta edad, bajo la sola y relativa tutela de mi padre”. De fet, aquest va decidir anar a viure a l’Hotel España on pare i fill van residir durant deu anys. Com ell mateix confessa va ser un mal estudiant. La seva formació va transcórrer entre el Colegio Mercantil, conegut popularment com Cal Taché, els Escolapis, d’on va ser expulsat, i un parell d’anys en un col·legi francès de Bordeus. Com molts fills de fabricants va deixar els estudis als 15 anys per a treballar a la fàbrica de la família.

Sent encara adolescent va militar en la Juventud Maurista, que va atraure a molts joves de les classes altes, amb un programa polític populista i una tàctica d’agitació als carrers que els estudiosos del tema veuen com un precursor del feixisme. El setembre del 1923, el general Miguel Primo de Rivera va donar un cop d’Estat. El seu pare va fundar al domicili familiar, el setembre del 1924, la secció local de la Unión Patriótica, l’únic partit permès pel règim, on ell va ingressar. Segons Andreu Castells, pare i fill, coneguts popularment com el Cavall d’Atila i Príncipe de Asturias Segundo, foren els veritables dirigents de la dictadura a la ciutat que es valgueren de Paco Mutlló, caporal del Sometent, Joan Sampere, diputat provincial, i el doctor Esteve Maria Relat que ostentava l’alcaldia, l’anomenada Santíssima Trinitat, que executaven els designis dels Marcet. Josep Maria Marcet va ser designat regidor de l’ajuntament de Sabadell i diputat provincial on, segons Ucelay Da Cal, va establir excel·lents relacions amb el denominat “partit militar” de Catalunya (més info: ‘La dictadura de Primo de Rivera‘).

A les seves memòries afirma que amb la proclamació de la Segona República, “me mantuve al margen de toda actividad política y me dediqué exclusivamente a mi familia, mi mujer y mis hijos”. Ara bé, segons un historiador de la solvència de Borja de Riquer en el període republicà va militar a la Lliga Catalana.

Mèrits de guerra

A l’esclatar la Guerra Civil va marxar a Barcelona on s’instal·là a l’Hotel Oriente i poc després sol·licita sortir del país. El conseller España li facilita el passaport i 1’agost de 1936 en companyia del seu amic, l’enginyer Domingo Martí, travessa la frontera per Port-Bou des d’on entrà a peu per Navarra a la zona nacional. Immediatament, segons les seves memòries, s’allistà en l’exèrcit franquista com a cabo tirador d’una secció de metralladores destinada al front d’Osca. Tanmateix a les seves memòries amaga més coses de les que explica de la seva actuació a la guerra.

Devem a Joan Maria Thomàs la reconstrucció de la seva trajectòria en la conflagració. Així sabem que es va afiliar a la Falange Española (FE) i s’incorporà com a voluntari en un centúria falangista que, això sí, va combatre del front d’Aragó. Tres mesos després ja exerceix de segon cap d’un servei d’informació que actua a Franca i Catalunya, adscrit a la delegació d’Ordre Públic de Saragossa. A més, propugna la creació d’una unitat formada exclusivament per catalans per tal d’intervenir en la “liberación” de Catalunya que efectivament es va crear entre finals de 1936 i principis de 1937. Marcet depenia jeràrquicament d’Avel·lí Trinxet Pujol, delegat de la Jefatura Territorial de FE en Aragón. Al febrer de 1937 es desfermà un fort enfrontament entre Marcet i Trinxet. El sabadellenc li recrimina no captar i enviar voluntaris a la centúria, mentre l’altre l’acusa d’insubordinació i d’irregularitats administratives davant Manuel Hedilla, cap suprem de FE. Hedilla ordena l’obertura d’expedient disciplinari i designa com a instructor al manresà Mariano Calviño. Finalment, convocats tots dos per Hedilla a Salamanca, es falla a favor de Trinxet i Marcet és arrestat. Ara bé, Marcet sap utilitzar les seves amistats amb els militars de l’època de la dictadura de Primo de Rivera i poc després torna a posar-se al front de la unitat malgrat continuar els conflictes amb Trinxet i patir un segon arrest.

Al final la centúria de Marcet -en oberta competència amb el Tercio de Requetés Nuestra Señora de Montserrat, format pels carlins catalans- acabarà convertint-se en la Primera Bandera de Cataluña de la FET, però a Marcet se li negarà el comandament d’aquesta unitat i continuarà la guerra com alferes provisional en una bandera de la Falange en el cos d’Exèrcit d’Aragó.

El 27 de gener de 1939 entra a Sabadell amb l’exèrcit franquista, “una de las primeras cosas que vieron mis ojos fue el antiguo edificio de nuestra fábrica, ante la que pasé de largo para proseguir la marcha hasta el centro de la población”. Aquella mateixa tarda es reincorpora a la seva unitat per participar en la conquesta de Conca i en l’ocupació de Madrid on va romandre fins a finals del mes de març quan serà desmobilitzat.

La lluita per l’alcaldia

Entre 1939 i 1942 s’assisteix a un període d’interinitat i de lluites intestines per ocupar l’alcaldia de Sabadell amb diversos personatges de partits d’ordre com exlligaries, monàrquics, carlistes o tradicionalistes. El primer alcalde accidental franquista fou l’ex jutge municipal Eduardo Tormo García, que ocupà el càrrec només uns dies. El 4 de febrer va ser substituït per Esteve Mª Relat, que havia estat alcalde a la dictadura de Primo de Rivera i que dimití en un context d’intrigues entre les diferents faccions del règim. El juliol del 1939 el succeí Ramon Albarada Masip, jardiner i tradicionalista, que havia lluitat amb els militares colpistes a la caserna de Sant Andreu el juliol de 1936, i que va ser substituït el 7 de desembre de 1940 por l’advocat Joan Marí Corominas.

Es constitueix llavors el primer consistori operatiu de la ciutat on Marcet ostenta la primera tinència d’alcaldia, la segona el lligaire Miquel Sala Viñals, la tercera el tradicionalista Pau Maria Llonch Gambús i la quarta el lligaire Joaquim Sallarès Llobet. La malaltia hepàtica de Marí, que va patir diverses operacions, va provo

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Antonio Santamaria/iSabadell

Read Full Post »

Tal dia com avui, 1 d’agost de 1941, va neixer el nostre bellaterrenc més universal, en Jordi Savall, pare d’Arianna i Ferran Savall Figueras.

Bellaterra. Cat felicita al nostre estimat vei, en Jordi Savall, desitjant que molt aviat, i en vida, l’EMD de Bellaterra li dediqui un espai públic al nostre veí més iniversal

Jordi Savall amb els seus fill Arianna i Ferran, festejant el seu 79e Aniversari|CEDIDA

Jordi Savall i Bernadet (Igualada, l’Anoia, 1 d’agost de 1941) és un músic català, especialitzat en la viola de gamba, la direcció d’orquestra i la recerca musicològica de música antiga.

També ha conreat en menor grau el camp de la composició. És un dels especialistes en música antiga més reconeguts del món i pioner en la recuperació dels sons del Renaixement i del Barroc.

Ha enregistrat més de 200 àlbums, ha creat música per al cinema, i cada any ofereix més de 150 concerts gràcies a una curosa planificació dels seus projectes.

Read Full Post »

El Carrer de Josep Iturbi de Bellaterra té una llargada d’uns 200 metres, comença al Carrer Pin i Soler i finalitza al Carrer de Jeroni Martí

Placa del Carrer Josep Iturbi de Belllaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Josep Iturbi (José Iturbi Báguena,
Alboraia, Horta, 28 de novembre de 1895 — Hollywood, Califòrnia, 28 de juny de 1980).

Estudià amb el seu pare, Ricard Iturbi, i a sis anys tocava el piano en cafès de València. Fou professor del Conservatori de Ginebra (1919-23) i dirigí l’Orquestra de la Chaux-de-Fonds. Des del 1923 es dedicà a la seva carrera de concertista; el 1929 debutà als EUA, on dirigí la Rochester Philharmonic Orchestra (1936-44) i intervingué en diversos films, com Two Girls and a Sailor (1944) i Anchors Aweigh (1945). Actuà també sovint a Mèxic i per Europa. El 1956 fou nomenat director de l’Orquestra Municipal de València. Compongué algunes obres per a orquestra i per a piano i enregistrà nombrosos discos, alguns conjuntament amb la seva germana Empar Iturbi i Bàguena, també pianista, que actuà sovint amb ell en gires internacionals.

NOTA: El 3 de gener de 1958: Josep Carreras, amb només 11 anys, debutava al Gran Teatre del Liceu de Barcelons a “El retaule de Maese Pedro” de Manuel de Falla, dirigit pel mestre Josep Iturbi

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »

Tot un plaer fresc poguer passejar per la natura de la nostra Via Verda de Bellaterra (Vallès Occidental)

Tram de la Via Verda del Vallès al seu pas per Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Via Verda del Vallès tocant l’estació dels FGC Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Passejant la mascota per la Via Verda del Valles al seu tram de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El Carrer Josep Carner de Bellaterra té una llargada d’uns 90 metres, comença a la Carretera de Sabadell (BV-1414), i finalitza al Carrer Pin i Soler, a tocar amb la benzinera Repsol de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra

Placa del Carrer Josep Carner de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. Cat

Josep Carner (Barcelona, 1884-Bruxelles 1970), va ser un escriptor català. La major producció literària va ser de poesia, però també va escriure narrativa i teatre. També va fer de periodista amb columnes i crítiques literàries i de traductor. Va ser un renovador de la literatura catalana.

Es va llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres i des de jove va col·laborar amb importants publicacions literàries i periodístiques i amb vàries iniciatives i projectes culturals catalans. Va destacar pel seu gran domini lingüístic i facilitat d’expressió. La seva primera publicació, un recull de poemes, Els fruits saborosos (1906), va ser un símbol del moviment del Noucentisme català. El 1911 va passar a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborant amb Pompeu Fabra. També va fer una important tasca en la traducció de grans autors internacionals, com Dickens, Shakespeare o Twain. Va ser una important figura de l’escena cultural i literària catalana.

Després de la mort de Prat de la Riba, el seu protector, el 1921 va entrar a la carrera diplomàtica, representant a Espanya en varis països. Va continuar col·laborant en l’escena cultural catalana amb publicacions en premsa. Durant la Guerra civil va ser fidel a la República i a les idees democràtiques i a la seva fi es va haver d’exiliar. Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona, i on va exercir com a professor universitari i va formar part de la societat europea de cultura. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural en defensa de la cultura i la llengua catalanes i la seva poesia es va despendre de la ironia civil i es va concentrar en el record i en la imatge de la “Catalunya ideal”. Va escriure dues de les seves obres més famoses: Nabí (1941) i Poesia (1957). El 1985 es van publicar els seus escrits d’exili, Prosa de l’exili (1939-62).

Premis

Accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1899): Elevació
Viola als Jocs Florals de Barcelona (1903): La sacra expectació dels patriarques
Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1904): Corones
Englantina d’Or als Jocs Florals de Mallorca (1904): Els fruits saborosos
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona i proclamació com a Mestre en Gai Saber (1910): L’estranya amor
Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1933): El branc de les vuit fulles
Premi Folguera (1933): El veire encantat
Premi Guimerà de Mèxic (1955): Cop de vent
Premi Lletra d’Or (1958): Absència dins Obres Completes. Vol. 1. Poesia
Englantina d’Or als Jocs Florals de la Llengua Catalana a Caracas (1966): Pomell

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Cultura Generalitat de Catalunya

Read Full Post »