Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 29/08/2020

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Senyal geodèsic al carrer Ramon Llull de Bellaterra | BELLATERRA. CAT

Sobre les xarxes geodèsiques

Les xarxes geodèsiques són formades per un conjunt de punts del territori, anomenats vèrtexs geodèsics, dels quals s’ha mesurat l’emplaçament amb gran precisió i es materialitzen sobre el terreny amb fites o senyals. La disponibilitat d’una xarxa geodèsica utilitària en l’àmbit territorial de Catalunya, basada en les xarxes estatals, que a la vegada es basen en xarxes continentals, és un element cabdal per a donar alta precisió a la cartografia, sobre la qual es projecten les diverses activitats que es desenvolupen sobre el territori, com són les obres públiques o la planificació a qualsevol nivell, entre altres.

Catalunya: l’ull del temps sobre Bellaterra

Situeu el sombrejat sobre la zona actual que desitgeu de Bellaterra i veureu com era l’any 1945:

http://betaserver.icgc.cat/ulldeltemps/#17/41.49638/2.08688

La distribució de vèrtexs de la xarxa geodèsica utilitària s’adapta a les necessitats dels seus usuaris i als condicionants propis del territori i de la tecnologia, tant pel que fa a la implantació i l’observació de la xarxa com pel que fa al posterior aprofitament.

Senyals Geodèsic de Bellaterra| institut Cartogràfic de Catalumya

L’establiment de la xarxa geodèsica utilitària segons el concepte i la distribució dels vèrtexs descrits garanteix l’alta precisió requerida en els treballs de cartografia a totes les escales i l’homogeneïtat i la continuïtat de treballs cartogràfics distints. Això significa un augment de la qualitat geomètrica de qualsevol tipus de projecte que es desenvolupi sobre el territori i, a la vegada, un abaratiment dels costos de referenciació.

Per a poder conèixer la descripció, la ubicació, les coordenades i altra informació relacionada amb els senyals geodèsics es genera una ressenya del senyal. Aquestes ressenyes poden ser consultades i impreses a la base de ressenyes de la xarxa utilitària de Catalunya.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

http://www.icgc.cat

Read Full Post »

Portes al bosc? Aquest estiu, Bellaterra. Cat va descobrir i denunciar que el Carrer de l’Escultor Vilanova está bloquejat per tanques de ferro.

Portes i tanques incíviques de ferro al Carrer de l’Escultor Vilanova de Bellaterra|ARXIU BELLATERRA. CAT

Passajant pels barris de Bellaterra durant la pandèmia del Covid-19, Bellaterra. Cat va descobrir i denunciar que un dels carrers que apareix al Plànol Oficial de Bellaterra, (el Carrer de l’Escultor Vilanova), localitzat al costat del número 8 del Carrer Vázquez Mella, està bloquejat amb tanques de ferro que evitan l’accés, i poguer pasejar per aquesta zona verda del nostre poble.

“A pesar d’aquesta denúncia pública, cap veí de la zona ha fet seva aquesta incívica acció, que tant poc ajuda a la desitjada transparència veïnal”.

Ens demanem una vegada més, si tant amagat queda l’executor d’aquestes antinaturals tanques de ferro,… Per què el govern de l’EMD no executa aquesta justa acció cívica i obre el pas al veinat de Bellaterra?

Aquest any que no es podrà celebrar la Festa Major de Bellaterra, pel perill de contagi del Coronavirus, bé podria l’EMD dedicar aquest pocs diners públics en tirar a terra aquestes tanques de ferro que bloqueja l’entrada al Carrer Escultor Vilanova de Bellaterra. Això seria practicar el Facto Non Verba com anuncia oficialment l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès.

Detall de l’entrada del Carrer de l’Escultor Vilanova, a tocar el número 8 del Carrer Vázquez Mella de Bellaterra | Google Maps

Carrer de l’Escultor Vilanova de Bellaterra. La foto es de l’any 2009 quan no hi havia porta, només tanca.

Consultant a l’EMD, estem a l’espera ens diguin exactament, quans diners tenia previst aportar per la celebració de la Festa Major de Bellaterra 2020, i així fer-ho públic al veïnat. Altre tema sería saber a que dedicará la UVB els diners que havia previst destinar a la festa. La realitat es que aquestes institucions veïnals de Bellaterra tindran una mica més de superavit, que sempre aniran bé per actualitzar les seves comptes generals, en aquests moments de crisis i dificultats econòmiques.

Read Full Post »

Al no constar el nom el cognon de Pintor Utrillo, j no el nom, podría estar dedicat a diferents artistes, es per això que hem escollit la biografia d’Antoni Utrillo, – a l’espera de que el veïnat o la administració municipal ens aclari definitivamen a qui està dedicat aquest carrrer de Bellaterra-. El carrer té una llargada d’uns 150 metres, començant al Cami Antic de Sant Cugat i finalitzant al Carrer de Margenat.

A la seva placa apareixen dibuixades unes fulles d’ortiga petita (Urtica Urens).

Anècdotes: Salvador Dalí, durant les seves visites al Restaurant Via Veneto de Barcelona, demanava que el porter anés al cementiri de Montjuïc i li portés aquestes ortigues perquè el xèf de cuina li fes una bona crema.

Placa del Carrer del Pintor Utrillo de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

Antoni Utrillo i Viadera (Pintor)
Barcelona, 1867 — Barcelona, 1944
Format a Llotja, amb Antoni Caba, i pensionat a París (1886), on treballà als tallers dels pintors Coutois i Colin. Participà en diverses exposicions barcelonines. Partí d’un simbolisme social, però derivà cap a un convencionalisme, del qual tanmateix, cal destacar alguns retrats ( Amadeu Vives , 1893; Mercè Jaumandreu , Torras i Bages i Pius X ). Fou cofundador i formà part de la primera junta directiva del Cercle Artístic de Sant Lluc (1893), entitat amb la qual exposà sovint, i de la junta permanent de la Unió Catalanista (1898). Dedicat també al cartellisme Art Nouveau, fundà i dirigí la litografia Utrillo & Rialp. Col·laborà amb historietes a La Barretina (1891), La Ilustració Llevantina (1900), Cu-Cut! , etc, i a la revista Hispania amb dibuixos. Tingué una activitat important com a decorador, dins un estil abarrocat. A partir del 1908, féu viatges per Itàlia, Suïssa, Alemanya, França i Anglaterra. Després se n’anà a Amèrica i residí a l’Argentina, a Buenos Aires. En aquesta ciutat va exposar sovint i aviat esdevingué el retratista de moda en aquella època. Fruit de la seva obra prolífica, s’en conserven avui encara uns frescos pintats a l’església de Mar del Plata i l’esplèndida decoració del Casino del mateix lloc. En tornar (1916), Prat de la Riba li concedí una plaça de cap de cerimonial de la Mancomunitat de Catalunya; en desaparèixer aquesta, ho fou de la diputació, fins el 1926. El seu enfrontament ideològic amb Torres i Garcia sembla que fou un factor decisiu perquè aquest no continués els seus murals de la Sala de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, estança on ell mateix pintà el mural pompier El Consolat de Mar , en ésser replantejada la seva decoració per Milà i Camps.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »