Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 20/08/2020

El Pico de Gallo és una amanida típica de la gastronomia mexicana.

Pico de Gallo preparat per la bellaterrenca Elena|BELLATERRA. CAT

Es tracta d’una de les preparacions més clàssiques d’aquest país, i es troba en gairebé totes les regions en multitud de variants. Consisteix en tomate, ceba i chile picats en brunoise. Sovint inclou també coriandre, orenga, alvocat, comí o suc de llima (anomenada «llimona» a Mèxic). El Xile sol ser jalapeño o serrà.

El Pico de Gallo normalment no és un plat de per si, sinó una guarnició que serveix per acompanyar altres plats com tacos, molletes, amanides, quesadillas, ous estrellats, coques … També es pot menjar sol amb totopos, o bé es pot incloure en plats combinats com a guarnició; el més comú és usar-lo com a salsa.

A causa de que els seus colors corresponen als de la bandera de Mèxic, també se li coneix com a salsa mexicana o bandera, i els plats que acompanya s’anomenen «a la mexicana».

Read Full Post »

Una modificació urbanística de parc de Collserola tanca la porta a la infraestructura

Una obra centenaria. El túnel ferroviari de Vallvidrera, que travessa Collserola, porta en funcionament des de 1916 (Montse Giralt)

DAVID GUERRERO

L’ampliació de les connexions ferroviàries entre Barcelona i el Vallès és una necessitat incontestable. Ho demostren els trens de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) plens a vessar en hora punta abans que aparegués el coronavirus. La qüestió és com executar aquesta ampliació.

L’opció preferida durant molt de temps va ser la construcció d’un nou túnel sota la muntanya de Collserola des del districte d’Horta fins a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), però la idea ha anat perdent força amb el pas dels anys fins a quedar descartada per la porta de darrere, amb una modificació urbanística que impedeix tirar endavant el projecte.

Tramitació discreta
El blindatge de la zona verda s’ha fet al costat de el pla especial de Collserola

En el seu lloc, guanya punts la construcció d’un túnel paral·lel a el ja existent, sense parades entre Sant Cugat i el centre de Barcelona, que permeti guanyar capacitat de passatge i reduir fins a 15 minuts el temps de trajecte. Així ho recull el Pla Director d’Infraestructures (PDI) 2021-2030, on s’indiquen les prioritats en matèria d’obra pública per a la propera dècada. En aquest document s’apunta la conveniència de construir un nou túnel ferroviari entre el Vallès i Barcelona, tot i mantenir obertes totes les portes, tant la d’Horta com la de Vallvidrera.

La definició de l’traçat s’analitzarà en el corresponent estudi d’alternatives, segons resa el PDI, amb els avantatges i els inconvenients de cadascuna, però la veritat és que l’opció d’Horta ha estat desqualificada per anticipat. El rebuig definitiu de la idea, que en el seu moment va arribar a projectar tant viari com ferroviari, s’ha materialitzat amb total discreció emmascarat en una modificació puntual de Pla General Metropolità (MGPM) que s’ha tramitat en un paquet al costat de el Pla Especial de Protecció de Collserola (PEPNat) per determinar les qüestions urbanístiques al costat de el document de caràcter mediambiental.

És en aquesta modificació de PGM on s’elimina la reserva prevista des de 1976 per al túnel d’Horta i que va ser motiu d’intensos debats polítics i tècnics durant la primera dècada dels 2000, amb opcions per a tots els gustos. Molt lluny de l’soroll de llavors, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ja ho ha aprovat en la seva Consell Metropolità i la propera Comissió d’Urbanisme de la Generalitat, prevista per al setembre, formalitzarà el tràmit definitiu al costat de el pla especial de Collserola, al que s’ha estat treballant durant pràcticament deu anys.

L’alternativa preferida
La Generalitat prioritza una nova connexió ràpida amb Sant Cugat en paral·lel a l’actual

A el mateix temps que s’enterra el túnel d’Horta, es comença a engendrar el segon de Vallvidrera, perforat a la zona de la muntanya més propera a què actualment està en funcionament. El projecte encara està verd, sense cap estudi redactat ni un dibuix sòlid, ni tan sols encarregat formalment, però és la proposta estrella a llarg termini de l’agenda estratègica de FGC, desenvolupada pel seu president, Ricard Font, per dotar d’un projecte de futur a la companyia, amb la mirada posada en el 2030.

L’ampliació de l’túnel de Vallvidrera actual, construït el 1916, queda descartada. Es pensa en una nova infraestructura moderna i adaptada a les necessitats actuals, molt diferents a les de fa un segle. Tot i que el recorregut de l’segon túnel és encara una simple línia d’una mica més de vuit quilòmetres traçats amb brotxa grossa al mapa, es planteja que vagi en paral·lel a el ja existent.

Una de les possibles vies d’entrada a Barcelona seria per Lesseps, abans d’arribar a l’estació de Gràcia, per connectar amb l’estació de la línia 3 de metro i amb el futur tram central de la línia 9, que tenint en compte el llarg termini d’aquest projecte ja hauria d’estar en marxa per llavors. A Gràcia, a més, si es compleix el calendari previst, ja arribaran també els trens de la línia de l’Llobregat, convertint-se així en un intercanviador de referència a la zona.

Noves línies
El túnel plantejat permet crear trens semidirectes de Vallès a el centre de Barcelona

La posada en marxa de l’túnel és fonamental per guanyar capacitat en una línia saturada. Podria arribar als 90 milions de passatgers davant dels 66 que mouen actualment. L’altra cosa que es pretén guanyar és temps. El túnel sense parades entre Sant Cugat i Barcelona permetrà saltar-totes les estacions de la part alta de la capital catalana i la zona de muntanya de Sant Cugat.

Segons els primers càlculs, podria reduir el temps de viatge actual a un quart d’hora, un estalvi decisiu per als veïns de Sant Cugat però també per als de la resta de la línia de Vallès, especialment Sabadell i Terrassa, que passarien a tenir trens semidirectes fins a la capital catalana sense haver de fer la gran quantitat de parades amb les que compta l’anomenat metro de Vallès. En aquests combois, el temps de viatge fins a plaça Catalunya quedaria per sota de la mitja hora, fent així el tren un mitjà de transport clarament competitiu davant l’alternativa de el vehicle privat.

Malgrat això, la qüestió no desperta consens entre tots els agents implicats fins al moment. Mentre l’Àrea Metropolitana de Barcelona ha impulsat els canvis urbanístics per tombar el túnel d’Horta, els alcaldes de Terrassa i Sabadell s’han unit precisament per reivindicar-lo. Les dues ciutats de l’Vallès Occidental van crear el mes passat una comissió bilateral i entre les primeres posicions de la llista de demandes es troba el túnel d’Horta per enllaçar les seves ciutats amb la UAB, la Sagrera i el 22 @.

La patronal FemVallès, en canvi, no comparteix opinió amb els alcaldes i creu que el pas de la línia per Vallvidrera és l’opció preferent a l’ésser menys costosa, més rendible per als usuaris en temps de viatge i més justa per mantenir l’equilibri entre Sabadell i Terrassa, amb els seus dos ramals actuals. Les prolongacions ferroviàries executades en els últims anys a Terrassa (2015) i Sabadell (2017) han superat totes les expectatives en volum de passatgers. Si els documents previs vaticinaven un creixement de l’15%, ha acabat sent d’al voltant de l’70%.

Debat obert
Els alcaldes de Sabadell i Terrassa aposten per l’opció descartada de el túnel d’Horta

Els estudis informatius han de dictaminar quin és el benefici social i econòmic de l’obra plantejada per la Generalitat, que apareix en el pla director d’infraestructures en desavantatge respecte a altres projectes al no disposar encara de la taxa interna de retorn, un aspecte decisiu per a les administracions a l’hora de prioritzar unes o altres infraestructures, més encara en un context d’estretor econòmica com el que s’acosta.

En aquesta ràtio, una de les actuacions més ben posicionades per fer-se realitat en la propera dècada és la prolongació de la línia 8 de plaça Espanya a Gràcia, que ja està situada com una de les màximes prioritats de la Generalitat. Al costat de la finalització de la línia 9 de metro i la connexió de l’tramvia per la Diagonal, és una de les obres que més possibilitats tenen de tirar endavant a curt termini.

Read Full Post »

El Carrer de Noucreus (no Nou Creus) apareix al plànol oficial de l’EMD de Bellaterra pero no hi ha cap placa ni existeix per Google Maps

Detall del Carrer Noucreus al plànol oficial de Bellaterra

Pic de Noucreus (Ripollès)
Pic (2 799 m) del Pirineu axial, entre els municipis de Queralbs (Ripollès) i Fontpedrosa (Conflent).
El coll de Noucreus la separa del pic de la Fossa del Gegant, a llevant, i el pic de Noufonts és a ponent. Fou arrodonida per les glaceres que formaren el circ de Carançà, al vessant septentrional. El vessant meridional, més pendent, és accessible per la coma de Noucreus, drenada cap a Núria pel torrent de les Molleres.

Plànol oficial de Bellaterra | CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Gran Enciclopèdia Catalana

Read Full Post »