Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 1/08/2020

Tot un plaer fresc poguer passejar per la natura de la nostra Via Verda de Bellaterra (Vallès Occidental)

Tram de la Via Verda del Vallès al seu pas per Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Via Verda del Vallès tocant l’estació dels FGC Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Passejant la mascota per la Via Verda del Valles al seu tram de Bellaterra|BELLATERRA. CAT

Read Full Post »

El Carrer Josep Carner de Bellaterra té una llargada d’uns 90 metres, comença a la Carretera de Sabadell (BV-1414), i finalitza al Carrer Pin i Soler, a tocar amb la benzinera Repsol de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra

Placa del Carrer Josep Carner de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. Cat

Josep Carner (Barcelona, 1884-Bruxelles 1970), va ser un escriptor català. La major producció literària va ser de poesia, però també va escriure narrativa i teatre. També va fer de periodista amb columnes i crítiques literàries i de traductor. Va ser un renovador de la literatura catalana.

Es va llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres i des de jove va col·laborar amb importants publicacions literàries i periodístiques i amb vàries iniciatives i projectes culturals catalans. Va destacar pel seu gran domini lingüístic i facilitat d’expressió. La seva primera publicació, un recull de poemes, Els fruits saborosos (1906), va ser un símbol del moviment del Noucentisme català. El 1911 va passar a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborant amb Pompeu Fabra. També va fer una important tasca en la traducció de grans autors internacionals, com Dickens, Shakespeare o Twain. Va ser una important figura de l’escena cultural i literària catalana.

Després de la mort de Prat de la Riba, el seu protector, el 1921 va entrar a la carrera diplomàtica, representant a Espanya en varis països. Va continuar col·laborant en l’escena cultural catalana amb publicacions en premsa. Durant la Guerra civil va ser fidel a la República i a les idees democràtiques i a la seva fi es va haver d’exiliar. Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona, i on va exercir com a professor universitari i va formar part de la societat europea de cultura. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural en defensa de la cultura i la llengua catalanes i la seva poesia es va despendre de la ironia civil i es va concentrar en el record i en la imatge de la “Catalunya ideal”. Va escriure dues de les seves obres més famoses: Nabí (1941) i Poesia (1957). El 1985 es van publicar els seus escrits d’exili, Prosa de l’exili (1939-62).

Premis

Accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1899): Elevació
Viola als Jocs Florals de Barcelona (1903): La sacra expectació dels patriarques
Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1904): Corones
Englantina d’Or als Jocs Florals de Mallorca (1904): Els fruits saborosos
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona i proclamació com a Mestre en Gai Saber (1910): L’estranya amor
Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1933): El branc de les vuit fulles
Premi Folguera (1933): El veire encantat
Premi Guimerà de Mèxic (1955): Cop de vent
Premi Lletra d’Or (1958): Absència dins Obres Completes. Vol. 1. Poesia
Englantina d’Or als Jocs Florals de la Llengua Catalana a Caracas (1966): Pomell

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Font: Cultura Generalitat de Catalunya

Read Full Post »