El Carrer Josep Carner de Bellaterra té una llargada d’uns 90 metres, comença a la Carretera de Sabadell (BV-1414), i finalitza al Carrer Pin i Soler, a tocar amb la benzinera Repsol de la rotonda del Turó de Sant Pau de Bellaterra
Placa del Carrer Josep Carner de Bellaterra| ARXIU BELLATERRA. Cat
Josep Carner (Barcelona, 1884-Bruxelles 1970), va ser un escriptor català. La major producció literària va ser de poesia, però també va escriure narrativa i teatre. També va fer de periodista amb columnes i crítiques literàries i de traductor. Va ser un renovador de la literatura catalana.
Es va llicenciar en Dret, Filosofia i Lletres i des de jove va col·laborar amb importants publicacions literàries i periodístiques i amb vàries iniciatives i projectes culturals catalans. Va destacar pel seu gran domini lingüístic i facilitat d’expressió. La seva primera publicació, un recull de poemes, Els fruits saborosos (1906), va ser un símbol del moviment del Noucentisme català. El 1911 va passar a formar part de l’Institut d’Estudis Catalans, col·laborant amb Pompeu Fabra. També va fer una important tasca en la traducció de grans autors internacionals, com Dickens, Shakespeare o Twain. Va ser una important figura de l’escena cultural i literària catalana.
Després de la mort de Prat de la Riba, el seu protector, el 1921 va entrar a la carrera diplomàtica, representant a Espanya en varis països. Va continuar col·laborant en l’escena cultural catalana amb publicacions en premsa. Durant la Guerra civil va ser fidel a la República i a les idees democràtiques i a la seva fi es va haver d’exiliar. Durant la Segona Guerra Mundial va viure a Mèxic i després a Bèlgica, d’on era la seva dona, i on va exercir com a professor universitari i va formar part de la societat europea de cultura. Des de l’exili va mantenir l’activitat política i cultural en defensa de la cultura i la llengua catalanes i la seva poesia es va despendre de la ironia civil i es va concentrar en el record i en la imatge de la “Catalunya ideal”. Va escriure dues de les seves obres més famoses: Nabí (1941) i Poesia (1957). El 1985 es van publicar els seus escrits d’exili, Prosa de l’exili (1939-62).
Premis
Accèssit als Jocs Florals de Barcelona (1899): Elevació
Viola als Jocs Florals de Barcelona (1903): La sacra expectació dels patriarques
Viola d’Or i Argent als Jocs Florals de Barcelona (1904): Corones
Englantina d’Or als Jocs Florals de Mallorca (1904): Els fruits saborosos
Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona i proclamació com a Mestre en Gai Saber (1910): L’estranya amor
Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona (1933): El branc de les vuit fulles
Premi Folguera (1933): El veire encantat
Premi Guimerà de Mèxic (1955): Cop de vent
Premi Lletra d’Or (1958): Absència dins Obres Completes. Vol. 1. Poesia
Englantina d’Or als Jocs Florals de la Llengua Catalana a Caracas (1966): Pomell
Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA
Font: Cultura Generalitat de Catalunya
