Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for 31/08/2020

Una granja del Lluçanès va guanyar el premi al millor formatge de la fira Làctium de Vic

‘Formatge de pasta dura, cuita, de llarga maduració amb un gust agradable, dolç i afruitat al centre i intens i amb certa picor a mesura que s’acosta a l’escorça’. Aquesta és la descripció del formatge Reixagó, escollit millor formatge català del 2017 a la fira Làctium, que s’ha fet aquest cap de setmana a Vic. Una de les característiques principals d’aquest certamen és que dóna molt protagonisme als mestres formatgers, perquè ells són els millors prescriptors del seu producte i són els que millor poden explicar allò que fan.

El Reixagó és el producte estrella de la formatgeria Reixagó, una granja situada al mig del bosc entre Olost i Prats de Lluçanès. Des del 2011 la granja compta amb una formatgeria pròpia impulsada per l’artesana Paula Fonolla que només treballa amb llet crua de vaca provinent de les pastures de la granja. I aquesta és precisament la gràcia del Reixagó, un formatge molt semblant al parmesà però elaborat amb llet crua. Això li dóna un regust diferent i sobretot molta exclusivitat, perquè costa molt més de fer.

A banda del Reixagó, que ha guanyat la categoria de millor formatge, al Làctium s’hi han premiat més de 25 formatges artesans. Es classifiquen en nou categories diferents entre les quals hi ha matons, blaus, serrats d’ovella, tupins… i cada categoria atorga tres premis: or, plata i bronze. Entre els guanyadors, la majoria són de petites formatgeries provinents de la zona de la Catalunya Central i el Prepirineu.

Font: Vilaweb. Fotos: Reixagó
Casa Reixagó

08516 Olost, Lluçanès (Barcelona)

☎️ 673 656 133 93 872 68 96

http://www.reixago.com

Read Full Post »

Sinopsis de ABANS DE LES CINC SOM A CASA “Totes les vides poden ser extraordinaries”

A la Llibreria Paper’s de Bellaterra per 19,48€ ☎️ 935921093

Algú es mor, la família es reparteix les coses de valor i contracta una empresa perquè buidi el pis. Les seves pertinences acaben venudes als Encants i, el diumenge següent, un passavolant troba tretze llibretes al mercat de Sant Antoni. Són els diaris d’un barceloní que, des de mitjans dels anys seixanta i durant quinze anys, va deixar constància del seu dia a dia.

El comprador de seguida s’adona que és tota una vida, el que recullen aquells quaderns, i entoma el repte majúscul de reconstruir-la. Tan sols té unes notes fugaces que indiquen si aquell dia l’home va anar a la feina, al Liceu o d’excursió a Montserrat, i si va ser a casa abans de les cinc o més tard. De tant en tant, uns noms –Grazia, Monzó, Marina–, uns carrers –Numància, Galileu–, bitllets de tramvia, d’autos de línia, algun viatge per Europa i entrades a cinemes de sessió contínua.

Perquè, de què estan fetes, les nostres vides? La resposta és aquesta novel·la amb què Albert Forns ens capbussa en una aventura fascinant: la recerca, a partir d’unes llibretes –“la del pis nou”, “la del casament”, “la de la jubilació”, “la de les primeres eleccions democràtiques”–, de la persona que s’hi amaga al darrere, l’Hilari, un personatge ordinari amb una vida extraordinària. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat i com una reflexió sobre per què escrivim.

Amb els seus diaris, l’Hilari va llançar al mar un missatge en una ampolla: aquest llibre reviu l’emoció de trobar-la i destapar-la.

Una aventura fascinant: la recerca, a partir d’uns diaris trobats, de la persona que s’hi amaga al darrere. Una investigació detectivesca que també pot llegir-se com un viatge al passat.

Read Full Post »

Nota: Jordi Macarulla, actual vocal de l’EMD de Bellaterra, ja va veure el conflicte del PDECat, i va sortir abans de les municipals del 2019, tot entrant al nou partit Convergents, -fundat per Germà Gordó-, ex secretari de presidència amb el president Artur Mas. Macarulla és l’històric bellaterrenc, ex president de la Unió de Veïns de Bellaterra, que el 5 de gener de 1993, des de la Comissió per la Segregació de Bellaterra, presenta a Cerdanyola l’expedient, però l’any 1994 arriba el dictamen negatiu de la Comissió de Delimitació Territorial.

Jordi Macarulla (ex PDECat) actual vocal de l’EMD de Bellaterra per Convengents | BELLATERRA. CAT

El PDECat porta JxCat als tribunals per les sigles

La decisió del PDECat de dur als tribunals la maniobra de Carles Puigdemont per tenir el control de les sigles JxCat ha portat la relació entre les dues formacions a un punt de no retorn. Més enllà de qui tingui la raó legal sobre la propietat de les sigles, no sembla que existeixi ja la mínima confiança necessària entre JxCat i la cúpula actual del PDECat perquè la crisi es pugui reconduir i s’acabi arribant a un acord que els permeti concórrer de manera conjunta a les pròximes eleccions. De fet, amb cada pas que es fa en aquest conflicte, els costos de l’acord per a les dues parts pugen més.

Recordem que el conflicte s’origina perquè el nou partit de Puigdemont s’ha negat a presentar-se en coalició amb el PDECat i ha exigit als seus militants que entrin a formar part del nou partit de manera individual, un pas que suposa la hibernació efectiva de la formació hereva de CDC. L’expresident, seguint els consells de Jordi Sànchez, ha optat finalment per fer taula rasa i aspira a construir una formació que no tingui cap vincle orgànic amb la vella CDC, tot i que molts dels seus membres, començant per ell mateix, en provinguin. La idea és construir un partit nou, on conviuen persones de dretes i d’esquerres, i on el vector principal i gairebé únic és l’independentisme.

Però els David Bonvehí (president del PDECat), Marc Castells (alcalde d’Igualada), Àngels Chacón (consellera d’Empresa i Coneixement) o Marc Solsona (alcalde de Mollerussa) consideren un error menysprear l’eix ideològic i creuen que hi ha un votant independentista moderat i de centredreta que no se sent representat per JxCat. Per això, també discrepen de l’estratègia de tensió amb l’Estat auspiciada per Puigdemont.

Aquest sector és conscient, però, que la seva postura és minoritària ara mateix dins de l’univers de JxCat, però també sap que, amb la fragmentació actual del Parlament, amb un grapat de diputats podrien decantar la balança i ser molt influents. Per això treballen en un pla B per si no hi ha acord i busquen candidat o candidata entre els seus valors per presentar-se sols. A l’altra banda es confia en propiciar un transvasament massiu de càrrecs i militants (que ja ha començat) cap a JxCat i deixar el PDECat sense cap opció.

Sigui com sigui, aquest conflicte no es pot allargar molt més sense que tingui conseqüències negatives per al conjunt d’aquest espai. Per a JxCat, perquè mina el seu discurs de la necessària unitat de l’independentisme, i per al PDECat, perquè tindria poc temps per afinar la seva maquinària electoral.

I més enllà d’això també seria bo arribar a una resolució ràpida perquè la ciutadania tingui temps d’avaluar les diferents opcions electorals, de saber, més enllà de les paraules i els eslògans, què representa cadascuna, quin programa polític té i què ofereix en l’àmbit de la gestió just quan ens trobem enmig d’una crisi econòmica brutal a causa de la pandèmia del covid-19. La tasca del nou Govern es preveu de dimensions titàniques. I com més claredat, millor.

Read Full Post »

El Carrer de Frederic Roda Ventura de Bellaterra té una llargada d’uns 250 metres, comença al Carrer de Terranova i finalitza al Cami Antic de Sant Cugat, tot passant de llarg del cul de sac del Passatge de Roda Ventura (de 50 metres de llargada, que per cert no apareix al plànol oficial de Bellaterra, però sí està penjada la seva placa).

Placa del Carrer Frederic Roda i Ventura de Bellaterra | ARXIU BELLATERRA. CAT

A les plaques apareixen dibuixades les flors calcides (Cirsium Arvense) i Gatmaió (Tamus Communis)

Placa del Passatge de Roda Ventura |ARXIU BELLATERRA. CAT

Frederic Roda i Ventura (Advocat i polític) Barcelona, 1898 — Barcelona, 1967
Es llicencià en dret a Barcelona i fou passant de Josep Bertran i Musitu. Militant de la Lliga Regionalista, fou regidor pel seu partit a l’Ajuntament de Barcelona durant l’any 1934. Fou vicepresident de Palestra, una entitat catalanista fundada el 1930 per Josep Maria Batista i Roca i un grup d’amics seus, amb el manifest Als joves de Catalunya, influïts pels sokols txecs i eslovacs, el Fianna Éireann del Sinn Féin i l’escoltisme de Robert Baden Powell. Tenia un tarannà educatiu i patriòtic, organitzà cursos d’història, literatura, art i llengua catalanes; cercles d’estudis de dialèctica, acampades, excursions i competicions esportives, així com campanyes d’acció social i cultural. Va mantenir bones relacions amb la Federació de Joves Cristians i grups semblants, ja que tots formaven part dels Minyons de Muntanya.

Esclatada la Guerra civil espanyola, emigrà a l’estranger des d’on prestà serveis al govern franquista establert a Burgos. En tornar a Catalunya, treballà dins la junta del Col·legi d’Advocats de Barcelona i en fou degà des del 1962. Intervingué en la defensa dels intel·lectuals detinguts per haver assistit a un homenatge a Jordi Rubió a la facultat de dret de Barcelona. En Roda i Ventura va ser un dels primers veïns de Bellaterra i va ser secretari de Unió de Propietaris Bellaterra (UPB).

Morí sobtadament d’un infart (7 de març) dins del seu cotxe, després d’una forta discussió amb el jutjat de guàrdia, i sense haver aconseguit la llibertat dels estudiants que defensava.

Plànol oficial de Bellaterra |CEDIT EMD BELLATERRA

Fonts: Gran Enciclopèdia Catalana, Wikipedia, i Bellaterra 1930-2005 per Ignasi Roda Fàbregas

Read Full Post »